PAT 6/95

Laude arbitral dictat el 5 de juliol de 1995 per Eduardo de Paz Fuertes, Josep Garcia Areny, Guillermo Pastor Masó i Francisco Javier Moreno Burgos, membres de la Delegació de Tarragona del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa HISA (TAQSA)

Antecedents de fet

Primer. Amb data 27 de juny de 1995 té entrada en aquest Tribunal Laboral de Catalunya l’escrit introductori presentat per J.D.J., en nom i representació del comitè d’empresa de l’empresa HISA (TAQSA), en què se sol·licita el tràmit de conciliació i mediació en relació amb determinades qüestions que afecten les relacions laborals, reflectides en el document que s’adjunta.

Segon. En l’esmentat document adjunt es constataven com a causes que havien originat les discrepàncies interpretatives entre l’empresa i els treballadors les que a continuació es relacionen, en la seva redacció original en forma de preguntes:

1. ¿És correcte i ajustat a dret que l’increment del salari nivell (antic salari mínim garantitzat i complement de lloc de treball) s’hagi efectuat restant del complement personal no absorbible la part corresponent a la congelació de les taules salarials dels anys 1993 i 1994, i que va fer incrementar l’esmentat complement personal no absorbible?

2. ¿És ajustat a dret que l’adscripció a un nivell definitiu es porti a terme quan s’ha realitzat la descripció i l’avaluació definitiva del lloc de treball?

3. ¿És ajustat a dret que l’antic complement personal no absorbible es defineixi com a complement personal?

4. ¿És ajustat a dret que no consti en el full de salari el grup professional existent a TAQSA?

5. ¿És ajustat a dret que es modifiqui unilateralment per l’empresa la denominació del mateix lloc de treball?

6. El text proposat per l’empresa i debatut per aquest comitè, del qual s’adjunta còpia, ¿és lesiu o perjudica els drets dels treballadors d’aquest centre de treball?

7. ¿És ajustat a dret el fet que a tots els conceptes nous de la nòmina se’ls apliquin els increments de conveni i que no experimentin compensació ni absorció?

8. ¿És ajustat a dret que els possibles increments salarials, conseqüència de la valoració de llocs de treball, s’incloguin en el salari nivell?

Tercer. El dia 3 de juliol de 1995 té lloc el reglamentari acte de conciliació, procediment en què es constata la impossibilitat d’assolir un acord consensuat, vistes les diferències existents entre ambdós posicionaments.

Quart. D’acord amb el que estableix el Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, la Delegació de Tarragona va interveniren el tràmit de conciliació i mediació i va oferir a les parts la possibilitat de sotmetre’s a l’arbitratge, tràmit que va ser acceptat per ambdues representacions, en sotmetre’s expressament a l’arbitratge de la Delegació de Tarragona del Tribunal Laboral de Catalunya.

Cinquè. Un cop complert el tràmit de formalització del conveni arbitral mitjançant l’acta de submissió a l’arbitratge i complimentat, de la mateixa manera, en l’acte de conciliació el tràmit d’audiència, ambdues parts formulen, en forma consensuada, una relació dels temes objecte de la controvèrsia sobre els quals haurà de versar el laude arbitral, i que es concreten en els següents:

1. ¿És correcte que l’increment del salari nivell (antic salari mínim garantitzat i complement de lloc de treball) s’hagi efectuat restant del complement personal no absorbible la part corresponent a la congelació de les taules salarials dels anys 1993 i 1994, i que va fer incrementar l’esmentat complement personal no absorbible?

2. ¿S’ha de portar a terme l’adscripció a un nivell definitiu quan s’ha realitzat la descripció i l’avaluació definitiva del lloc de treball?

3. ¿Pot definir-se l’antic complement personal no absorbible com a complement personal?

4. ¿Ha de constar en el full de salari el grup professional existent a TAQSA?

5. ¿Pot ser modificada unilateralment per l’empresa la denominació del lloc de treball?

6. El text proposat per l’empresa i debatut per aquest comitè, del qual s’adjunta còpia, ¿és lesiu o perjudica els drets dels treballadors d’aquest centre de treball?

7. Als nous conceptes de la nòmina, ¿se’ls ha d’aplicar els increments de conveni sense experimentar compensació ni absorció?

8. Els increments salarials que es produeixin com a conseqüència de la valoració de llocs de treball, ¿han de ser inclosos en el salari nivell?

Sisè. L’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions, segons consta en l’esmentada acta de conciliació, té qualitat d’arbitratge d’equitat.

Fonaments d’equitat

I. La determinació i la fixació de nivells salarials en nombre superior als existents en el Conveni col·lectiu del sector d’indústries químiques, aplicable a l’empresa HISA (TAQSA), van comportar una adequació de les seves corresponents quantitats que, en cap cas, ha suposat un perjudici econòmic per a cap treballador, sinó que, per contra, cal preveure que l’elevació dels nivells produeix evidents beneficis als treballadors de nova incorporació i en les promocions internes. D’altra banda, és obvi que la inabsorbibilitat del complement personal fa referència a futurs increments salarials establerts en el conveni d’aplicació a l’empresa, però no pot tenir consistència en aquest cas en què s’aclareix la legalitat d’una distribució salarial que respecta la quantitat i la millora, qualitativament i quantitativament, de les condicions generals de treball.

II. Mitjançant el tràmit d’audiència de les parts, pot constatar-se que existeix un pacte entre ambdues representacions a l’objecte de procedir, si s’escau, a una revisió de les desripcions i les avaluacions en les quals la representació dels treballadors faci evident una disconformitat dels interessats, sense que això evidentment signifiqui que qualsevol reclamació presentada donarà origen, sistemàticament, a la correcció sol·licitada. De tot això es desprèn que fins al 31 de desembre de 1995, data en què finalitza el termini previst per a l’esmentada revisió, no puguin considerar-se definitives les descripcions i les avaluacions dels llocs de treball ni, per tant, les adscripcions als nivells corrresponents.

III. En el marc general de les relacions de treball interessa, sobretot, vetllar pel respecte als drets adquirits pels treballadors. Modificar la denominació d’un concepe salarial és facultat que incumbeix l’empresa, per estar dins de les competències pròpies de les seves funcions de direcció i d’organització, sempre que això no provoqui cap perjudici als treballadors. I és evident que aquest perjudici no es dóna per tal com el complement personal té garantitzat el caràcter d’inabsorbible, qualitat bàsica que consta, expressament i formalment, en el pacte d’empresa.

IV. El model oficial, publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat, exigible per a la confecció de les corresponents nòmines de personal i el posterior lliurament als interesats, no conté cap epígraf en què s’hagi de fer constar el grup professional de cada treballador, per la qual cosa no sembla exigible aquesta circumstància quan la legislació vigent no la preveu.

V. La denominació del lloc de treball pot ser variada unilateralment per l’empresa si no causa perjudici als treballadors, i ha quedat constància, per les manifestacions d’ambdues representacions que, en el cas concret que tractem, les variacions produïdes en la denominació de llocs de treball no pressuposen perjudici econòmic ni de cap altre caire als treballadors afectats.

VI. Establir un judici d’equitat sobre si un determinat text és perjudicial o no per als treballadors no és certament una tasca fàcil, per tal com la subjectivitat del jutjador pot apreciar i valorar determinats elements que terceres persones no consideren rellevants, i viceversa. Això no obstant, i en interès d’una estricta objectivitat, no hi ha dubtes que la valoració legal del text indicat ha de servir-nos per emetre un judici equitatiu i que aquest ha de ser, en conseqüència, de ratificació de la idoneïtat de l’esmentat text, en els seus aspectes tant formal com legal.

VII. Els increments salarials que s’estableixin en futurs convenis col·lectius del sector d’indústries químiques, si es manté el text amb la seva actual redacció, s’apliquen sobre tots els conceptes salarials, sense que puguin ser absorbits o compensats; per això, atès que aquest conveni és d’aplicació a l’empresa HISA (TAQSA) és evident que l’aplicació generalitzada dels increments salarials sobre tots els conceptes i el seu caràcter d’inabsorbibilitat són característiques que s’han de preveure en aquesta empresa. No obstant, convé determinar que fem referència als conceptes salarials existents en l’actualitat, per tal com els que es puguessin introduir en un futur immediat o mediat haurien de regir-se per les seves pròpies normes de constitució.

VIII. No sembla consistent el criteri segons el qual la reorganització funcional materialitzada en una assignació de nous nivells en virtut de la valoració de llocs de treball produeixi un increment salarial efectiu, llevat que el nivell assignat procedeixi d’una variació de funcions del treballador.

En conseqüència, aquest Tribunal Laboral de Catalunya, Delegació de Tarragona, acorda per unanimitat emetre el següent

Laude arbitral

I. La distribució dels conceptes salarials efectuada per l’empresa per a la quantificació dels nivells salarials, sobre la base de l’increment nominatiu del salari nivell, aportant la part del complement personal corresponent a la congelació de les taules salarials dels anys 1993 i 1994, ha de considerar-se correcta, si bé en cada cas caldrà respectar aquesta aportació limitada a la quantitat corresponent a la congelació indicada; per tant, l’empresa ha de compensar, si és procedent, les quantitats que per defecte es precisin per sobre del concepte indicat, per tal d’assolir la quantificació del nivell de referència.

II. Les adscripcions definitives al nivell corresponent hauran de produir-se un cop finalitzat el període de revisió pactat entre la direcció de l’empresa i el comitè d’empresa, és a dir, amb posterioritat al 31 de desembre de 1995, data en què les descripcions i les avaluacions dels llocs de treball es preveu que seran igualment definitives.

III. L’actual complement personal conserva la seva qualitat d’inabsorbible, tot i que la denominació estricta hagi sofert variació, per tal com aquesta consideració està sobradament garantitzada per l’empresa, documentalment.

IV. No es considera exigible que en els fulls de salari consti la indicació corresponent al grup professional del treballador, per tal com la legislació vigent en la matèria no preveu aquesta circumstància.

V. La variació en la denominació del lloc de treball, facultat atribuïda a l’empresa, no ha de pressuposar cap pèrdua retributiva, havent de garantitzar la totalitat de drets inherents al lloc de treball, la denominació del qual es modifica, inclosos els corresponents a la promoció interna, que no podran ser minvats.

VI. No s’aprecia lesivitat ni perjudici per als interessos dels treballadors en el text presentat per l’empresa i debatut pel comitè d’empresa. Per contra, el seu contingut és perfectament legítim i coincident amb la legislació laboral vigent, tot i que determinats conceptes poden ser aclarits per mitjà de les apreciacions contingudes en aquesta resolució arbitral.

VII. La inabsorbibilitat dels increments salarials que s’estableixin en futurs convenis col·lectius del sector d’indústries químiques, així com la seva aplicació sobre tots els conceptes salarials, són regulats en el text del conveni de referència, que és d’aplicació a HISA (TAQSA).

VIII. Només es podran produir increments salarials en virtut de la valoració dels llocs de treball, a partir del sistema seguit actualment per l’empresa, quan, com a conseqüència seva, es produeixi una variació de funcions o una assignació de noves funcions afegides a les ja assignades que provoquin un canvi de nivell. En aquest últim cas, l’increment salarial originat haurà de ser inclòs en el salari nivell per aplicació de la taula preexistent.

Aquesta resolució arbitral té caràcter vinculant i obliga les parts a sotmetre’s al seu contingut, i únicament pot ser recorreguda davant els tribunals competents pels motius previstos en l’article 11.10 del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.

Ambdues parts, després de la notificació del laude i en el termini de 7 dies, podran sol·licitar a l’àrbitre o als àrbitres l’aclariment d’algun dels seus punts (art. 11.11 del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya).

Aquest laude ha estat emès per unanimitat dels membres que formen la delegació corresponent del Tribunal Laboral de Catalunya i en prova de conformitat el signen a la ciutat de Barcelona amb data 29 de juny de 1995.