Laude arbitral dictat el dia 10 d’abril de 1995 per Gregorio Granados de la Hoz, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa SVSA
Vista per Gregorio Granados de la Hoz, designat àrbitre per la comuna voluntat de les parts, manifestada en conveni arbitral el 8 de març de 1995, signat d’acord amb el Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, la qüestió sotmesa a decisió arbitral, com és procedent en dret, es desprèn el següent:
I. Fets
Primer. El desembre de 1990, l’ICASS, mitjançant concessió administrativa, d’acord amb la Llei de contractes de l’Estat, atorga la gestió del centre d’atenció a minusvàlids psíquics anomenat M (emplaçat en el lloc indicat en l’expedient) a l’SVSA, que haurà d’ajustar-se als preceptes de l’esmentada llei, així com al plec de clàusules tècniques, signat per les parts el 2 de desembre de 1990.
Segon. A partir de febrer de 1991 (segons l’escrit dirigit per l’SVSA a la Tresoreria de la Seguretat Social, a la província de Tarragona) es posa en funcionament el centre M, que tindrà un codi de cotització a la Seguretat Social diferent del de l’SVSA, tot i que no es constitueix una empresa diferent. El personal contractat per prestar serveis al centre M depèn de l’SVSA, com a pertanyent a un centre dotat d’autonomia pel contingut dels serveis que presta, però totalment dependent de l’SVSA. Així, els treballadors que són contractats de forma gradual —segons les necessitats del centre— estan tutelats en la defensa dels seus drets professionals i sindicals per les respectives representacions (unitària i plural) de l’SVSA, i se’ls aplica el conveni col·lectiu vigent en cada moment, amb diverses modificacions procedents de les característiques d’M i de l’atenció que s’hi fa a persones o pacients distints dels atesos en l’SVSA (vegeu l’art.1r dels successius convenis col·lectius).
Tercer. A partir de l’inici de l’activitat a l’M se signen contractes de treball temporal (a l’empara del Reial Decret 1.989/84), registrats en la corresponent oficina d’ocupació de l’INEM, amb pactes addicionals, la clàusula primera dels quals estableix que el treballador o treballadora haurà de prestar els seus serveis amb la categoria professional de vetllador/a – netejador/a, amb un període de prova, fent esment de la polivalència de funcions com a conseqüència de la unió en una sola categoria professional de dues diferents (pertanyents a diferents grups professionals), previstes en els convenis col·lectius de l’SVSA com a diferenciades i amb entitat pròpia cadascuna, i amb funcions diferents com és lògic. En l’annex VIII dels convenis col·lectius vigents en cada moment s’expressa la definició i el perfil de cada categoria i les funcions o les tasques que els hi són pròpies.
D’aquests contractes, i segons preveu la Llei 2/91, de 7 de gener, es lliura la «copia básica» al comitè d’empresa de l’SVSA.
Quart. En els successius convenis amb vigència temporal des de l’1 d’abril de 1991 fins l’actualitat (llevat de l’últim com es veurà més endavant) hi constava una «clàusula addicional» (amb diferent numeració segons cada conveni: 4a, 5a, etc.), que
diu: «Se mantienen y ratifican las estipulaciones contractuales establecidas especialmente con los trabajadores adscritos al centro de trabajo denominado Residencia de disminuidos psíquicos y centro de día M, gestionado por el SVSA en virtud de adjudicación derivada de concurso público convocado por el ICASS».
II. Posicions resumides de les parts sobre la qüestió arbitrada
A) Pels treballadors
1r. Que l’empresa no compleix el conveni col·lectiu vigent (com tampoc complia els anteriors) en crear, mitjançant contractes individuals, una categoria professional distinta de les previstes en els diversos convenis col·lectius vigents fins aquest moment.
2n. Que aquesta categoria implica una polivalència de funcions difícilment conciliables i que perjudiquen tant el treballador afectat com les persones ateses en el centre M.
3r. Que tot això suposa un tracte discriminatori, desigual i pitjor per al personal del centre M afectat per aquests contractes.
4t. Que en tractar-se de contractes temporals de foment de l’ocupació, la voluntat dels treballadors signants pot ser influïda a l’hora d’acceptar unes pitjors condicions que les del seus homòlegs dels altres centres de treball de l’SVSA, tot assumint
condicions desiguals (en les funcions) i més oneroses que les de la resta dels seus companys d’idèntiques categories professionals de l’SVSA o de PM.
5è. Que els afectats desconeixien les condicions (concretament la creació d’una nova categoria professional) donat que geogràficament els centres són distants i que només havien rebut la «copia básica» dels contractes, en què no consta expressament la categoria de «vetllador-netejador». D’aquesta manera, el seu silenci es podia interpretar com un assentiment tàcit, la qual cosa no era certa.
L’equívoc es va resoldre quan van conèixer l’abast dels pactes addicionals, moment en què procedeixen a cursar les denúncies davant la Inspecció Provincial del Treball de Tarragona (12 de novembre de 1993) i a manifestar opinió contrària a la figura categorial davant la direcció de l’SVSA. Més tard, van interposar un procediment de conflicte col·lectiu, i va tenir lloc una reunió
de mediació davant l’inspector de Treball i Seguretat Social, M.G., en la qual van ratificar el seu criteri oposat a la figura de vetllador/a – netejador/a.
Aquest acte va finalitzar sense acord.
En alguna còpia bàsica (per exemple, la de M.C. d’agost de 1991) es reflectia la categoria de vetllador – netejador sense altres especificacions funcionals, dins de la concissió d’aquest tipus de documents, que va passar el vist-i-plau d’algun membre del
comitè d’empresa.
L’al·legació del comitè d’empresa, i en el seu cas de la part social de la comissió deliberadora del conveni col·lectiu, d’ignorància sobre la totalitat del contingut d’aquests contractes ha de ser imputada, en part, a la seva conducta negligent i
desidiosa en no exercir amb rigor les facultats reconegudes, ja que podien haver exercit aquest coneixement amb els instruments normatius (en especial els articles 64 i següents de l’Estatut dels treballadors) que són al seu abast.
Però l’escrit dirigit a la Presidència del comitè d’empresa i a la Secció Sindical de la UGT de l’SVSA (en què s’inclou un exemplar dels pactes addicionals, però incomplet) posen en dubte aquesta representació professional.
6è. En relació amb tot això, la Inspecció Provincial de Treball de Tarragona va plantejar a la Direcció General de la Inspecció de Treball i Seguretat Social una consulta sobre si hi havia discriminació en el centre M pel que fa als treballadors de l’SVSA.
La Direcció General respon el 24 de gener de 1994 a aquesta consulta tot afirmant que més que una discriminació en les condicions de treball es tracta d’un problema de classificació professional i a aquest respecte afirma literalment: «(…) conforme tiene reiterada la jurisprudencia en materia de clasificación profesional, las categorías laborales no dependen de la subjetiva voluntad de las partes en la relación laboral, sino del régimen regulador correspondiente y aplicable por vía de una ordenanza u otra fuente jurídica equivalente, siendo de aplicación preferente la establecida en los convenios colectivos (sentencia del Tribunal Central de Trabajo del Poder Judicial de 21 de marzo de 1986)».
7è. Respecte a la disposició addicional abans esmentada, mai s’havia pretès legitimar o convalidar una situació de polivalència funcional més onerosa per als companys del centre M, sinó que entenien que les condicions més beneficioses gaudides per aquells treballadors, en virtut del contracte individual d’ocupació, els serien garantides personalment, a qui les tingués, tot donant el seu lògic consentiment.
8è. Que, com s’exposa, la qüestió debatuda va ser pacífica fins que van conèixer l’abast dels pactes addicionals.
B) Per la direcció de l’SVSA
1r. La categoria combatuda de vetllador/a – netejador/a no respon a una conducta capriciosa de l’empresa, sinó a un interès per prestar una atenció més humanitzada, més tècnica i de millors resultats a les persones acollides, seguint orientacions científiques de les modernes doctrines que operen en aquest camp, intentant trobar una situació substitutiva de la llar per als acollits al centre i cercant, en definitiva, un major benestar i confort per a ells. Per això, expressa la direcció, no es pot equiparar totalment la figura d’un vetllador d’un sanatori o d’un hospital, que presta serveis assistencials i clínics diversificats, amb la figura del vetllador d’M, la qual cosa obliga a modificar el contingut de la prestació laboral per mitjà de la polivalència funcional tants cops esmentada per la mateixa especificitat d’aquest centre, dispensador d’atenció a «profunds» i «greus» amb característiques molt pròpies i negatives.
2n. Que les successives clàusules addicionals incloses en els convenis col·lectius signats en el seu moment des del 1991 (llevat del vigent) suposen un instrument convalidant de la nova categoria que es combat, legitimant-se dins el marc de relacions laborals establert pels successius acords negocials entre les parts.
3r. Per tant, les estipulacions addicionals als contractes del personal d’M regiran per a ells encara que no per a altres empleats amb anàlogues categories dels altres centres de treball de l’SVSA; i això per l’eficàcia desplegada pels convenis col·lectius (a
l’empara del previst en l’Estatut dels treballadors) en relació amb el personal afectat en tots els seus àmbits.
4t. Atès el tenor del que s’exposa, abreujadament, sol·licita la convalidació de la tan repetida figura de vetllador/a-netejador/a només per al personal d’M i durant la vigència del conveni que avui regeix.
5è. Del dictamen doctrinal sol·licitat per l’SVSA al S.F., i emès el 3 d’abril de 1995 sobre «la eficacia de la disposición adicional 4a del convenio colectivo de la empresa» i lliurat a l’àrbitre el dia 5 d’abril de 1995, resulta el següent:
Primer. S’exposen similars antecedents fàctics exposats a aquells que es recullen en el laude, fent esment de la recepció per part del comitè d’empresa de la còpia bàsica dels contractes (antecedent sisè) sense esmentar el que recull el considerant cinquè del laude (comunicació a les representacions del personal de documents que no preveuen en tota la seva extensió els pactes addicionals subscrits a l’M, cosa que ratifica l’afirmació de desconeixement d’aquestes representacions).
Segon. L’addicional del conveni és qualificada d’anòmala, tot i que li reconeix validesa per la clàusula de vinculació a la totalitat del conveni a què fa esment. El que no prova és la validació de les contradiccions entre l’article 19 d’aquest conveni i l’esmentada clàusula addicional, reconeixent dues pàgines després la prohibició per via del contracte individual d’ocupació de noves categories i grups professionals, que és el que fan els «pactes addicionals» dels contractes temporals d’M en establir la categoria de «vetllador-netejador», i això sense coneixement total de les representacions dels treballadors, tal com es demostra
en la documentació obrant en aquest expedient.
III. Fonaments jurídics
A. Competència del Tribunal Laboral de Catalunya
Li ve donada pel que disposa l’Acord Interprofessional de Catalunya, en relació al Tribunal Laboral de Mediació i Arbitratge de Catalunya (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 1.397/91, de 23 de gener) i al Reglament de funcionament del Tribunal (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 1.554/92, de 12 de febrer).
B. Normativa aplicable
— Constitució espanyola: articles 14, 28 i 37.1.
— Codi civil: articles 1.4, 3.1, 1.255, 1.258 i 1.261.
— Estatut dels treballadors (Llei 8/80 i Llei 11/94): articles 3.1b) i c), 16, 22, 82.3 i resta concordants.
— Llei orgànica de llibertat sindical: article 3.
IV. Considerants
Primer. Els contractes realitzats pel centre M a l’empara del Reial Decret 1.989/84 per al personal qualificat de vetllador/a – netejador/a reuneixen, en principi, els requisits essencials de qualsevol contracte per tenir total eficàcia. És a dir, hi ha consentiment per contractar, objecte cert i lícit, i causa suficient. La validesa i l’eficàcia entre les parts no seria objecte de discussió si no fos possible establir els pactes, les clàusules i les condicions que les parts creguin convenient, i que no han de ser contràries a les lleis, la moral o l’ordre públic. En aquest aspecte, la clàusula del pacte addicional al contracte que estableix o crea una nova categoria professional per al centre M s’enfronta amb una norma d’ordre superior: el conveni col·lectiu, segons la
jerarquia de fonts assenyalada en l’article 3 de l’Estatut dels treballadors.
Segon. Per via de l’autonomia individual de la voluntat es crea una categoria professional (amb les conseqüències de qualsevol ordre que això comporta) que no existeix en els convenis col·lectius que han regit les relacions laborals entre la direcció de
l’SVSA i el seu personal de tots els centres (present i futurs, com indiquen els convenis). En el vigent conveni s’estableix en l’article 2.1 que «se regularán las relaciones laborales del personal que trabaje contratado por el SVSA, cualquiera que sean las funciones». En l’article 19 i en l’annex corresponent del mateix text (trassumpte del que s’estableix en els anteriors) es fixen els grups i categories professionals, constant les de vetllador i netejador en diferents grups, amb diverses funcions i amb salari i plusos diferenciats atès el tenor del conjunt de tasques que cada integrant d’aquesta categoria desenvolupa.
En la descripció de funcions, i pel que fa al netejador, se li atribueixen les tasques de neteja d’àrees no assistencials ni ocupades per malalts de l’SVSA, ocupant-se personalment de les manipulacions necessàries per a la neteja de terres, parets, sostres, finestres i vidres, com també de la neteja dels estris de cuina, etc. Tot això sense perjudici de, si treballa en àrees ocupades per malalts, participar en les reunions dels equips terapèutics, aportant la seva colaboració i rebent la formació corresponent.
Tercer. L’autonomia individual de les parts crea una especial categoria professional, en base a la unió de les funcions d’altres dues ja existents en el conveni col·lectiu. En principi, hi ha una contradicció amb el que disposa l’article 22 de l’Estatut dels
treballadors (redacció de la Llei 11/94) que remet el sistema de classificació a la negociació col·lectiva i, només si no n’hi ha, a l’acord entre les parts. L’article 16 del mateix text legal indica en idèntic sentit: «Por acuerdo entre el trabajador y el empresario se establecerá el contenido de la prestación laboral objeto del contrato de trabajo, así como su equiparación a la categoría, grupo profesional o nivel retributivo previsto en el convenio colectivo, o en su defecto (…)». La mateixa orientació s’aprecia en l’apartat 4 de l’article 16 (derogat) de la Llei 8/80, de 10 de març.
En suma, no es respecta la via establerta per a la creació de categories professionals en la normativa esmentada, cosa que produeix una col·lisió entre les voluntats individualment manifestades en cada contracte i la col·lectiva expressada en la negociació del conveni entre les representacions de les parts que, per imperatiu de l’article 82.3 de l’Estatut dels treballadors, afecta el conjunt de treballadors de l’empresa. A més, això no pot ser d’una altra manera en tant que no es modifiqui la jerarquia de fonts de l’article 3r de l’Estatut dels treballadors, recordant que l’apartat c) prohibeix clàusules i condicions menys favorables o contràries al que es disposa legalment o al conveni col·lectiu. Tot això sense perjudici de consideracions personals sobre l’escàs paper a jugar per la voluntat individual en ser-li imposada —en ocasions potser de forma abusiva— la decisió col·lectiva.
Quart. L’avantdita clàusula addicional (part integrant del tot del conveni), per la qual es mantenen i ratifiquen les estipulacions contractuals establertes especialment per al centre M (llevat de la transitòria 7a del vigent conveni en què, discrepant de la figura de vetllador/a-netejador/a, sotmeten les seves diferències a un arbitratge), serveix de suport a la direcció de l’SVSA per entendre que en les successives negociacions de la comissió deliberadora donava el seu vist-i-plau a les clàusules objecte d’aquest arbitratge, legitimant els pactes addicionals per via d’una remissió genèrica que no especificava les estipulacions concretes a què es referia per enumeració o qualsevol altra forma d’identificació.
Cinquè. Que en negar la representació dels treballadors (la unitària i la plural) aquesta coincidència d’intencions, pel desconeixement inicial (còpies bàsiques de contractes en què no s’esmentava la categoria debatuda; carta enviada al llavors president del comitè d’empresa el 3 de desembre de 1991, en què no s’expressa amb claredat l’existència de la categoria; carta del 22 de febrer de 1991 a la Secció Sindical d’UGT, al model genèric de contracte de la qual no hi consta amb claredat la categoria tan reiteradament esmentada) i en no aportar la direcció la prova en contra de la pressumpció defensada pels treballadors per mitjà de la seva representació, fa que l’ànim de l’àrbitre s’inclini a atorgar-los credibilitat quan afirmen que va ser motivat per l’extinció, per transcurs del temps, dels contractes de determinats treballadors i la personació d’aquests davant del comitè d’empresa en queixa i denúncia el que els va permetre conèixer l’abast total de les estipulacions addicionades als contractes temporals del personal d’aquest centre M, iniciant els procediments d’oposició ja referits en l’exposició de fets.
Sisè. En resum, està en discussió la prevalència d’uns contractes individuals (lliurement consentits i amb objecte lícit) o d’un contracte col·lectiu. Així mateix, hauria de tenir-se en compte si la tan esmentada disposició addicional remissòria (amb número
variable en cada conveni) tenia validesa convalidant. Cal valorar que els contractes individuals poden millorar els mínims del conveni col·lectiu, però no agravar-los per mitjà d’una major onerositat. Fins i tot és més que dubtosa la legitimació de la comissió deliberadora d’un conveni col·lectiu per a aquest procediment, a menys que en considerar en conjunt el conveni col·lectiu resulti més beneficiós per als treballadors; aspecte que no es discuteix aquí. Per això no és forçada la interpretació segons la qual la clàusula remissòria de referència fa i feia esment de les condicions més beneficioses, garantitzades personalment, del personal al·ludit i no de l’increment de funcions per a una o altra categoria.
Setè. Com a justificació de les anteriors consideracions, cal recordar que l’ordre públic laboral està constituït per un espai legal de mínims indisponibles i que la resta del territori normatiu queda cobert per la negociació col·lectiva; la voluntat individual és relegada a un paper de suplementarietat per a la millora del que disposen textos de jerarquia superior. L’exposició de motius de la Llei 11/94 justifica la «flexibilización» de les relacions laborals (punt 4t) en la potenciació de la negociació col·lectiva i la millora dels seus continguts, i la retirada de la Llei d’àmbits que fins aleshores li havien estat reservats. En relació amb això, cal tenir en compte que el que es regula en aquests contractes és trascendent perquè afecta matèria inclosa en el conveni, i si l’empresa necessita fer modificacions no pot prescindir del conveni col·lectiu vigent, sinó apel·lar a la via negociadora adequada, fins i tot si les noves condicions són més favorables per a determinats treballadors.
Vuitè. L’opinió expressada no només té suport doctrinal, sinó també jurisdiccional; cal recordar, entre altres aspectes, i sense ànim d’exhaustivitat, les següents sentències (de diversa procedència) que es pronuncien per la total prevalència del conveni
col·lectiu sobre les voluntats individuals plasmades en acords d’aquest caràcter:
A. Tribunal Constitucional:
a) Sentència de 30 d’abril de 1985. La força vinculant dels convenis emana directament de la Constitució espanyola (art. 37.1) per la qual cosa el seu contingut normatiu s’imposa a les relacions individuals de treball incloses en els seus àmbits d’aplicació de manera automàtica «sin precisar el auxilio de técnicas de contractualización ni necesitar el complemento de las voluntades individuales».
b) Sentència de 28 de juny de 1993, que resol recurs d’empara. Reafirma la prevalència i «impide que la voluntad individual prevalezca sobre la colectiva (…)».
c) Sentència 58/1985, en idèntic sentit.
d) Sentència 92/1992, d’11 de juny.
e) Sentència 105/1992, d’igual orientació.
B. Tribunal Suprem:
a) Sentència de 30 d’abril de 1994 (recurs de cassació contra la sentència d’1 de juny de 1993 de l’Audiència Nacional). Afirma que la voluntat individual no pot desvirtuar el paper de la col·lectiva en la regulació general de les condicions de treball.
b) Sentència de 28 d’abril de 1994, en idèntic sentit.
c) Sentència de 18 d’abril de 1994 i una altra anterior de 29 d’abril de 1993.
C. Tribunals superiors de justícia:
a) Tribunal Superior de Justícia de Madrid, de 15 de juny de 1993. Igual.
b) Tribunal Superior de Justícia de Balears, de 17 de febrer de 1993.
c) Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura, de 18 de gener de 1994.
Per tant, aquest laude no pot anar en direcció contrària a tot el que acabem d’esmentar sense perjudici —com abans ha estat assenyalat— de respectar consideracions diferents a les assenyalades sobre el paper de l’autonomia individual i els efectes
disfuncionals que en alguns casos pot crear la primacia de la col·lectiva, ni encara menys de posar en qüestió la rectitud de la intenció de l’SVSA i dels signants dels contractes en cada moment.
Novè. Considerant, de forma conclusiva, que el que se sotmet a decisió arbitral és el següent:
Primer. Si és vàlida la creació de categories professionals per mitjà de la voluntat individual contractualment expressada.
Segon. Si l’addicional dels diversos convenis col·lectius des del 1991 fins al 1993 convalida un vici inicial.
La resposta a ambdós assumptes és negativa. Pel que fa al primer ja ha quedat explicitat abundantment en el considerant anterior.
Quant a la segona qüestió, el més lògic hagués estat afegir a l’article 19 un apartat per tal de preveure aquesta situació peculiar i desenvolupar les funcions polivalents en l’annex corresponent, evitant ambigüitats i confusions.
A més, en constituir-se el conveni col·lectiu en una unitat orgànica (amb una lògica hermenèutica simple), cal evitar clàusules contradictòries dintre seu com seria el cas de l’addicional 7a (genèrica i indeterminadora) i la de l’article 19, clara i expressa.
En conseqüència, dicto el següent
Laude arbitral
1r. Pel principi de conservació del negoci jurídic, cal valorar que els contractes referenciats reiteradament són vàlids, llevat del que tracta la clàusula que crea la categoria de vetllador/a – netejador/a per oposar-se al concertat col·lectivament entre les parts.
2n. Per tant, a partir d’aquesta data, en els contractes actualment en vigor haurà d’atribuir-se diferenciadament funcions pròpies del seu grup professional a cadascun dels contractats segons les seves tasques i el seu nivell de formació professional, amb totes les conseqüències d’activitats a realitzar, de retribució pròpia de cadascuna, etc.