Laude arbitral dictat el 24 de novembre de 1994 per María José Abella Mestanza, membre de la Delegació de Tarragona del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa HCRET
Les representacions de CCOO de Tarragona i de l’empresa HCRET sotmeten a l’arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya la qüestió següent:
«Determinar si els treballadors de l’HCRET tenen dret a l’equiparació salarial i de jornada amb el personal de l’Institut Català de la Salut (ICS) que presta els seus serveis als centres de la XHUP, segons el pactat en el conveni d’empresa per al 1993 i els acords de data 25 de març de 1992 per part de la comissió negociadora del conveni d’empresa».
Antecedents
I. Les relacions laborals entre l’HCRET i el personal que hi presta serveis amb contracte laboral es regeixen per conveni col·lectiu propi, d’àmbit inferior a l’empresa (conveni de centre de treball); l’últim conveni correspon a l’any 1993, amb una vigència temporal d’un any, publicat en el Butlletí Oficial de la província de Tarragona núm. 231, de data 7 d’octubre de 1993.
II. En aquest conveni, l’article 33 in fine estableix: «Concurrencia con el ICS. El modelo de equiparación es el que se acuerda en el acta de 25 de marzo de 1992; por tanto, las retribuciones del personal afectato por el presente convenio, una vez hayan sido adecuadas a las que percibe el personal de dicho organismo, se revisarán en la forma y la cuantía que lo haga éste».
III. Els acords de 25 de març de 1992, als quals remet l’article 33 del conveni, van ser assolits per la comissió negociadora del conveni per al 1991, però es van incorporar al conveni de 1993. En els aspectes que concorren en la qüestió sotmesa a debat, aquests acords preveuen:
«2) De conformidad con lo establecido en el artículo 33 del convenio de empresa de 1990, las partes determinan el siguiente proceso de concurrencia:
1991: Se aplicarán las tablas del anexo número 1 de la presente acta.
1992: Se aplicarán las tablas del anexo número 2, resultado de la siguiente fórmula:
(SAL. CR + «X1») + Incr. Pres. ICS 92
«X1» = SAL. ICS 91 – SAL. CR 91
2
1993: De enero a junio, ambos inclusive. Se aplicarán las tablas del anexo número 3, resultado de la siguiente fórmula:
SAL. CR 92 (base + C. dest. + RV) + Incr. P. ICS 93
1993: De julio a diciembre, ambos inclusive. Se aplicarán las tablas del anexo núemro 4, resultado de la siguiente fórmula:
SAL. CR 93 (1r semestre) + «X2»
«X2» = «X1»+ (Incr. P. ICS 92 + Incr. P. ICS 93)
1994: Se aplicarán las tablas del anexo número 5, resultado de la siguiente fórmula:
SAL. CR (2º semestre 93) + Incr. pres. ICS 1994
3) Los conceptos retributivos que abona CR y que no existen en el ICS (pluses de toxicidad y peligrosidad) pasarán a integrar el salario base y el complemento de destino de la nómina del hospital: el 50% durante 1992 y el restante 50% en julio de 1993.
Si a partir de la firma del convenio, en cumplimiento de lo que dispone la disposición transitoria 5ª de la Ley de ordenación sanitaria de Catalunya, que dice:
«El Consell Executiu ha de tendir progressivament a l’equiparació de les condicions laborals i professionals del personal que forma part del Servei Català de la Salut i d’aquells que treballen als centres de la XHUP, en un termini de 3 anys comptadors a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei»
«se dictan normas por parte de la Generalitat de Catalunya que signifiquen una mejora de los condiciones laborables y profesionales del personal de este centro, ambas partes se comprometen al estudio de esas medidas para su posible aplicación, si procede, en caso de resultar más beneficiosas para el personal que las contempladas en el presente convenio».
IV. Són conformes les parts que no s’ha assolit l’equiparació en matèria de salaris ni de jornada entre el personal laboral de l’HCRET de Tarragona i el personal que presta serveis a l’Institut Català de la Salut.
V. Així mateix, també són conformes que l’HCRET ha abonat les retribucions del seu personal segons el que estableixen les taules salarials de l’annex del conveni col·lectiu per al 1993, durant la seva vigència.
VI. La no equiparació de condicions de treball entre el personal de la CR i el personal de l’ICS es produeix bàsicament en:
a) La durada de la jornada anual de treball, que a l’ICS és de 1.400 hores en jornada nocturna i de 1.624 anuals en jornada diurna. La durada resultant de l’article 33 del conveni de l’HCRET és, per altra banda, de 1.610 hores anuals en jornada nocturna i de 1.736 hores anuals en jornada diürna.
b) El quantum retributiu dels anomenats «plusos de diumenges i festius», de «festius especials» i de «nocturnitat», el valor dels quals per al 1993 s’estableix en l’últim dels annexos del Conveni de l’HCRET, en imports considerablement inferiors als valors que, per retribuir conceptes i prestacions iguals, resulten de les taules retributives del personal de l’ICS per al 1993.
VII. Vist l’estat de la qüestió, CCOO de Tarragona es dirigeix al Tribunal Laboral de Catalunya en data 27 d’octubre de 1994, mitjançant l’escrit introductori al tràmit de conciliació i mediació, adjuntant l’acta de la reunió de la comissió paritària del conveni col·lectiu de l’HCRET, en què es recull l’acord de les parts de sotmetre’s a l’arbitratge del Tribunal.
VIII. Intentada la conciliació davant de la Delegació de Tarragona del Tribunal Laboral de Catalunya, en data 3 de novembre de 1994, l’acte conclou amb acord de les representacions de les parts, en el sentit de sotmetre’s a l’arbitratge del Tribunal per a la resolució de la qüestió en controvèrsia.
IX. Designat l’àrbitre en l’acte de conciliació i acceptada per mi la designació, les parts van ser convocades en tràmit d’audiència el dia 11 de novembre de 1994.
A sol·licitud de la representació legal de l’HCRET es va suspendre la citació cursada, i es va convocar de nou el dia 15 de novembre de 1994 en què ambdues representacions van comparèixer per defensarels respectius punts de vista i presentar l’escrit d’al·legacions i els documents que van considerar oportuns en suport de les seves pretensions.
Les parts van concretar les posicions en els termes següents:
a) La representació de CCOO de Tarragona estima que el personal de l’HCRET acredita dret a la total equiparació de les seves condicions de treball (jornada i salaris) amb el personal de l’ICS, segons estableix l’article 33 del conveni aplicable, així com els acords del 25 de març de 1992, i la disposició transitòria 5a de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya, ambdós textos incorporats al conveni d’empresa del 1993.
b) La representació legal de l’HCRET argumenta haver complert íntegrament les obligacions derivades del conveni col·lectiu de 1993 i manifesta el propòsit de tendir a una total equiparació, que no pot assumir en aquests moments per raons econòmiques; estimant que l’equiparació no és exigible en base als fonaments jurídics invocats per l’altra part.
Fonaments de dret
Primer. Un cop plantejats els termes del debat en la forma en què ha estat exposada en els antecedents que precedeixen, és clar que l’objecte de l’arbitratge es redueix a la interpretació jurídica de l’abast i les obligacions que es deriven de la disposició transitòria 5a de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya, i de l’article 33 del conveni col·lectiu de l’HCRET, amb la incorporació normativitzada dels acords de 25 de març de 1992.
Segon. Pel que fa a la disposició transitòria 5a de la Llei del Parlament de Catalunya 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, és evident que es tracta d’una norma de caràcter programàtic, dirigida al Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, orientadora de l’actuació del Consell en les matèries de la seva competència, entre les quals no es compta, òbviament, la regulació de les condicions de treball entre particulars.
La incorporació per transcripció literal de la disposició transitòria cinquena de la Llei 15/1990 del Parlament de Catalunya, al text negociat del sisè conveni col·lectiu de l’HCRET no resta valor al caràcter i la naturalesa d’aquesta disposició; de manera que dels termes de l’acord col·lectiu no se’n deriva cap dret de caràcter subjectiu, invocable directament pels treballadors afectats pel seu àmbit d’aplicació, que els permeti reclamar, amb fonaments en la norma interpretada, l’equiparació de condicions de treball amb el personal de l’ICS.
És més. La recta interpretació del que estableixen les parts col·lectives en l’esmentat precepte porta a la conclusió exactament contrària. El que les parts van acordar és que, en l’eventual supòsit que, després de la signatura del conveni, la Generalitat de Catalunya dicti mesures que signifiquin una millora de les condicions laborals professionals del personal del centre, «las partes se comprometen al estudio de las medidas», per a «una posible aplicación, si procediera», en cas de resultar més beneficioses per al personal.
Al marge de la competència que la Generalitat de Catalunya té en matèria laboral, cal convenir que l’acord de les parts no va ser una aplicació directa, automàtica, de qualssevulla disposicions, amb qualssevol valor i rang, procedents de la Generalitat de Catalunya, mentre s’haguessin adoptat a l’empara de la disposició transitòria 5a de la Llei 15/1990.
El terme «medidas» emprat en el text, jurídicament i gramaticalment diferent dels vocables «normas» o «disposiciones», té indubtablement valor interpretatiu de l’acord, en referir-se al caràcter imperatiu o no de les ordres o les recomanacions de què es tracti.
De tota manera, qualsevol que fos la «medida», reglamentària o normativa, imperativa o no, adoptada per la Generalitat de Catalunya, l’únic compromís que assumeixen les parts és «estudiar su posible aplicación, si procede». Tots aquests termes són molt diferents dels que s’empren en dret per determinar el naixement de les obligacions.
L’única obligació que es deriva de l’apartat 7è dels acords de 25 de març de 1992, incorporats al conveni del 1993, és el deure «del estudio conjunto» que, en una àmplia interpretació, podria estimar-se com «deber de negociar». I cap altra.
Tercer. Un cop establert que el dret a l’equiparació de les condicions de treball entre el personal de l’HCRET i el de l’ICS no pot tenir fonament en la disposició transitòria cinquena de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya en la forma en què la norma va ser incorporada al conveni col·lectiu del centre, cal examinar si l’equiparació pot pretendre’s en base al contingut de l’article 33 del conveni d’empresa, ratificant i normativitzant el contingut dels acords de 25 de març de 1992.
De l’anàlisi d’aquests preceptes, cal deduir:
A) El que les parts van acordar el 25 de març de 1992, i que després van incorporar al conveni col·lectiu per al 1993, amb vigència temporal fins al 31 de desembre de 1993, va ser un procés de concurrència de les retribucions del personal afectat amb les del personal estatutari de l’ICS. Però de cap manera es pot pretendreque pactessin una equiparació total de les condicions de treball amb l’obligació de ser aplicada durant la vigència temporal del conveni de 1993.
B) L’afirmació precedent es dedueix del text literal dels acords subscrits, en què expressament es fixa per als anys 1991, 1992, 1993 i 1994 aplicar les taules salarials dels annexos números 1, 2, 3, 4 i 5.
Taules que han estat elaborades segons les fórmules que les pròpies parts pacten i incorporen al contingut dels acords, destacant, a més, que no hi ha cap disfunció entre les taules i les fórmules aplicades.
Per contra, la formulació i les taules evidencien que el procés de concurrència va ser pactat en relació amb els salaris de categoria i no amb el conjunt de retribucions de naturalesa salarial que poden percebre els treballadors afectats per un o altre sistema d’ordenació.
C) En suport d’aquest criteri hi ha el fet que, pel que fa als complements de lloc de treball (plusos de toxicitat i de perillositat) que rebia el personal de l’HCRET i que no formen part de l’estructura retributiva del personal de l’ICS, es pactès que passarien a integrar el salari de categoria del personal de l’HCRET (apartat tercer dels acords de 25 de març de 1992).
Per contra, no s’esmenten altres plusos o complements, percebuts pel personal de l’ICS i no constitutius del salari de categoria, equiparat a les fórmules i a les taules.
D) Però, en tot cas, resulta definitiu per arribar a la conclusió que s’ha anticipat el fet que determinats complements retributius, d’indubtable naturalesa salarial, van ser expressament exclosos per les parts del procés de concurrència pactat en el conveni per al 1993.
Concretament són el complement personal d’antiguitat, el plus de nocturnitat, la retribució especial de nit, el valor de les hores extraordinàries, els plusos de diumenges i festius, i els plusos de festius especials, pels conceptes dels quals es pacten en el conveni valors determinats que figuren a les taules annexes, sense referències a la possible futura equiparació i sense formar part del procés de concurrència acordat en els apartats 1 i 2 dels acords de 25 de març de 1992, que per tot això cal concloure que va ser plantejat exclusivament amb referència als salaris de categoria.
E) Encara cal considerar que l’apartat 4) dels acords de 25 de març de 1992, els quals remet l’article 33 in fine del conveni col·lectiu per al 1993, assenyala que «las partes cerraron la negociación colectiva en sus aspectos salariales hasta el 31 de diciembre de 1993», data d’acabament de la vigència temporal del conveni; de manera que la revisió dels quantums retributius dels plusos de nocturnitat, de diumenges i festius, i de festius especials, va quedar tancada, i precisament en els imports convencionalment pactats fins l’acabament de la vigència del conveni.
Amb tot, que l’equiparació total en matèria de retribucions no havia de produir-se durant la vigència del conveni de 1993 és qüestió que no admet cap dubte.
I no resultant el dret d’aquesta total equiparació de les condicions ni del contingut del conveni col·lectiu ni de l’ordre programàtica prevista en la disposició transitòria 5a de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya, és clar que l’equiparació total només podrà obtenir-se per mitjà de la negociació col·lectiva de les parts.
En conseqüència, d’acord amb els antecedents i els fonaments de dret exposats, resolc
Laude arbitral
Determinar que el personal inclòs en l’àmbit d’aplicació del sisè conveni col·lectiu de l’HCRET no té dret a la total equiparació salarial i de jornada amb el personal de l’Institut Català de la Salut (ICS), d’acord amb el pactat en el conveni col·lectiu d’empresa per al 1993 i els acords de data 25 de març de 1992, assolits per la comissió negociadora del conveni d’empresa.