PAGI 4/93

Laude arbitral dictat el 9 de desembre de 1993 per Luis Juega Losmozos, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’SNELG

Antecedents

Primer. En data 3 de novembre de 1993 va tenir entrada en el Tribunal Laboral de Catalunya l’escrit de J.G.G. de la Federació d’Activitats Diverses del sindicat CCOO, en què sol·licitava «mediació a l’objecte d’arribar a un acord i, en el seu defecte, arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya, per discrepàncies en la negociació del Conveni col·lectiu provincial de Girona (1992-1996) de neteja d’edificis i locals».

Segon. En data 17 de novembre de 1993, F.R.A. i J.G.G., com a secretari de la Patronal de Neteja de Girona i secretari d’Acció Sindical d’Activitats Diverses del sindicat CCOO, respectivament, sol·liciten «mediació a l’objecte d’arribar a un acord i, en el seu defecte, l’arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya, per discrepàncies en la negociació del Conveni Provincial de Girona, 1992-1996».

Tercer. Ambdues parts, i com a conseqüència de la mediació realitzada pel Tribunal Laboral de Catalunya, el dia 10 de novembre de 1993 designen de comú acord l’àrbitre únic Luis Juega Losmozos, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, fent constar que l’arbitratge sol·licitat és de dret.

Quart. Comunicat a aquest àrbitre l’acord arbitral adoptat pels interessats, que va ser acceptat per mi, en data 17 de novembre de 1993, en relació al seu contingut i a la modalitat d’arbitratge de dret.

Qüestió a debat

Interpretació de la disposició addicional A)6 del conveni col·lectiu de Girona, 1992-1996, que estableix que «el personal del conveni de Girona quedarà equiparat totalment amb el personal del conveni de Barcelona en data 31 de desembre de 1996, amb efectes econòmics l’1 de gener de 1996, llevat del plus de transport que serà el 65% del conveni de Barcelona» i més concretament sobre la procedència o improdecència, no ja de l’equiparació econòmica, que es recull en la pròpia disposició addicional 1a, 2a i 3a, sinó de l’aplicabilitat en la mateixa proporció anual de les millores socials del conveni de Barcelona, 1993-1995.

Postura de les parts

Per part de l’Associació d’Empreses de Neteja d’Edificis i Locals de la província de Girona es manifesta de forma resumida que:
«De l’esmentada disposició addicional es desprèn de manera diàfana que el text del conveni col·lectiu de Barcelona estableix, en el seu sentit més literal, que el conveni de Girona quedarà equiparat al de Barcelona en data 31 de desembre de 1996 i que fins que no arribi aquesta data, no hi ha la possibilitat d’aplicar l’esmentat text ni totalment ni parcialment».
«El text actualment aprovat té caràcter invariable i ha de romandre inalterable fins a la data del 31 de desembre de 1996. En cas contrari haurien sobrat els treballs de la comissió a que es refereix la disposició addicional 5a que, després de diverses reunions, va aconseguir el consens unànime en torn a l’esmentat text».

Per part del representant d’Acció Sindical de la Federació d’Activitats Diverses de CCOO es manifesta, de forma resumida, que:
«La intepretació que ara fa la patronal d’excloure de l’equiparació les millores socials es contrària a la posició de les parts durant la negociació, als acords presos i a l’actuació posterior de les parts, en posar per escrit i signar els acords en la forma articulada del conveni el mes de juliol de 1992».
«Si es fixen en la intenció de les parts, és clar que allò que volien era, per part dels treballadors, garantir l’equiparació i, per part de la patronal garantir que aquesta aplicació seria progressiva, no consta que quedés exclosa ni s’imposés cap altre restricció que la del plus de transport».
«(…) Que no es pot distingir entre millores socials i millores econòmiques i que totes les millores del conveni de Barcelona, 1993-1995, cal aplicar-les al de Girona, 1992-1996, en els termes de progessivitat acordats».

Postura de l’àrbitre

De les manifestacions de les parts es desprèn que la discussió versa, exclusivament, sobre si les disposicions addicionals i el règim transitori d’equiparació entre el conveni de Barcelona i el de Girona ha d’afectar únicament als aspectes salarials i econòmics o, a més d’aquests, a tots els articles del conveni de Barcelona i de Girona que tenen un contingut no econòmic i que podem denominar de caràcter social, i dins d’aquests últims s’esmenten, per part de la representació social, el 16, 31, 53, 61, 64, 65, 69, 72, 76, 82 i 86.

De la nova lectura de la tan comentada disposició addicional, en els seus paràgrafs 1, 2 i 3, clarament es desprèn que s’està fent referència a increments amb contingut salarial. Així, en el punt 1 s’especifica un increment del 7,7% per a tots els conceptes salarials per a l’any 1992; en el punt 2 s’assenyala, per al període que s’indica, un increment similar al que s’apliqui per al conveni del mateix sector de la província de Barcelona, més un 25% cada any; en el punt 3 es regula el plus de transport i els corresponents increments en funció de l’any en el qual s’ha d’aplicar; i en el punt 8 es regula com aplicar el 25% al que fa referència el punt 2. Per tant, tota la regulació que s’indica es refereix a conceptes salarials en què s’especifiquen increments per tots els conceptes més un 25% més de la diferència, amb l’objecte que l’1 de gener de 1996 quedin equiparats els dos convenis en els seus aspectes salarials.

Pel que fa al punt 6, diferencia el que són efectes econòmics d’altres tipus d’efectes, donat que estableix l’equiparació total amb el personal del conveni de Barcelona a 31 de desembre de 1996, mentre que l’equiparació econòmica és a 1 de gener de 1996, per l’aplicabilitat del 25% anual sobre tots els conceptes de la diferència del conveni de Barcelona. Per tot això, s’estableix un «tempus» diferent per a l’equiparació del que són qüestions de caràcter salarial, que per a la resta d’aspectes reguladors en el conveni col·lectiu de Barcelona.

D’altra banda, tal com es regula el règim transitori d’equiparació entre els dos convenis només pot fer referència al règim econòmic, atès que, en cas contrari, es provocaria una situació absurda en la mesura en que tot allò que no es pugui avaluar o comptar de forma numèrica, difícilment es pot aplicar a l’augment del 25% abans referenciat. Per tant, difícilment es pot predicar l’equiparació mitjançant l’increment anyal del 25% en qüestions com són els reconeixements mèdics, la regulació de contractes d’interins, les llicències retribuïdes, la regulació legal de l’estructura salarial, les hores sindicals, la pòlissa d’assegurança d’accidents, etc., qüestions per les quals només correspont la seva simple equiparació a 31 de desembre de 1993, com indica la disposició addicional esmentada.

Pel que fa a l’articulat del conveni amb un contingut econòmic s’ha d’aplicar, a més de l’increment corresponent, el 25% més cada any sobre tots els conceptes de la diferència del conveni de Barcelona i, en concret, sobre tots els plusos i complements, llevat del plus transport per al qual s’estableix un règim específic.

De tot allò manifestat anteriorment es desprèn l’aplicabilitat de l’article 1.281 del Codi civil, en manifestar que «si los términos de un contrato son claros y no albergan dudas sobre la intención de los contratantes se estará al sentido literal de sus cláusulas».

Doncs, semblen clares les vuit disposicions addicionals pactades el 10 de febrer de 1992, i no es pot desprendre una altra intenció dels contractants per uns actes tan coetanis com posteriors a la signatura del conveni. Si la intenció dels contractants va ser una altra, no queda acreditada per les actuacions portades a terme; per tant, no resulta d’aplicació l’article 1.282 del Codi civil.

Laude arbitral

L’equiparació dels aspectes econòmics (increments, plusos, etc.) entre el conveni de Girona i el de Barcelona es produirà l’1 de gener de 1996, mitjançant els increments que es pactin en el conveni de Barcelona, més un 25% cada any i per la resta dels aspectes (socials, laborals, condicions de treball, etc.) entre els dos convenis serà el 31 de desembre de 1996.