Laude arbitral dictat el 12 de novembre de 1993 per Enriqueta Delgado Bastia, Juan Manuel Tapia Rubio, Eduardo de Paz Fuertes i José Luis Salido Banús, membres de la Delegació de Girona del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat al sector de la fusta de Girona
Antecedents de fet
Primer. Amb data 8 de novembre de 1993 es presenta en aquest Tribunal Laboral l’escrit introductori en què se sol·liciten els tràmits de conciliació i mediació, per part de les Federacions d’Indústries de la Construcció i Fusta dels sindicats CCOO i UGT de Girona.
Segon. En l’exposició de fets es constata que la sol·licitud ressenyada es formula a fi i efecte de resoldre la situació de bloqueig en el Conveni provincial del sector de la fusta de Girona, d’acord amb l’apartat segon de l’acta de mediació realitzada a la Delegació Territorial de Treball de Girona, el 20 d’octubre de 1993, número d’expedient 32/93, que s’adjunta a l’escrit introductori.
Tercer. L’objecte del conflicte, a efectes del qual se sol·licita la intervenció del Tribunal Laboral de Catalunya, fa referència a la negociació en el conveni col·lectiu del sector de la fusta de Girona, que per decisió de les representacions respectives de treballadors i empresaris abasta, en el seu àmbit personal i funcional, les empreses de fusta i de serradores i emmagtzemament de la fusta, compreses tant en el Conveni col·lectiu de treball per a les indústries de la fusta com en el Conveni col·lectiu de treball per a les indústries de treballs forestals, serradores i magatzems de la província de Girona.
Quart. En relació amb l’apartat anterior, a continuació es detallen els punts específics objecte de la controvèrsia que han de ser previstos en la resolució arbitral d’aquest Tribunal:
a) Increment salarial.
b) Indemnització en cas de mort per accident de treball.
c) Clàusula de submissió al Tribunal Laboral de Catalunya.
d) Comissió de redacció per a la unificació de textos dels convenis esmentats en l’apartat anterior.
Cinquè. La posició de la representació dels treballadors respecte als temes objecte del conflicte és la següent:
a) Increment salarial del 5%.
b) Quantitat de la indemnització en cas de mort per accident d’1.500.000 pessetes.
c) Inclusió d’una clàusula de submissió, en cas de conflictes col·lectius, als tràmits de conciliació, mediació i arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya.
d) Introducció d’una clàusula en què s’estableixi la creació d’una comissió de redacció per a la unificació de textos dels convenis abans esmentats.
Sisè. El posicionament de la representació empresarial queda reflectit en els següents termes:
a) Increment salarial del 4%.
b) Indemnització en cas de mort per accident de treball d’1.100.000 pessetes.
c) Submissió al Tribunal Laboral de Catalunya en el supòsit d’un acord generalitzat.
d) Comissió de redacció de textos dels convenis a compte d’un acord global.
Setè. Realitzat l’acte de conciliació i mediació, davant del Tribunal Laboral de Catalunya, Delegació de Girona, el dia 10 de novembre de 1993, es dóna per acabat amb acord entre les parts, en el qual es recull textualment el següent:
«Ambas partes manifiestan que, habida cuenta de que el Tribunal Laboral de Catalunya conoce los temas objeto del conflicto por haber recibido del Departamento de Trabajo de Girona un dossier completo de todas las actuaciones realizadas por este organismo y ante la imposibilidad de alcanzar un acuerdo consensuado, dadas las divergencias observadas entre las respectivas posiciones, acuerdan someterse expresamente al arbitraje de equidad del propio Tribunal Laboral de Catalunya, en su Delegación de Girona, comprometiéndose a estar y pasar por lo que éste acuerde en su resolución arbitral».
Vuitè. En data 10 de novembre de 1993 es fa el tràmit d’audiència de les parts davant d’aquest Tribunal Laboral de Catalunya, compareixent ambdues representacions, que aporten com a documentació un conjunt d’actes en què s’expressen els temes de controvèrsia objecte de l’arbitratge, a la vegada que cadascuna d’elles es ratifica en els seus posicionaments abans esmentats, donant l’acte per finalitzat després de la notificació del Tribunal segons la qual la resolució arbitral seria comunicada a ambdues representacions, per tot, el dia 15 del corrent mes de novembre.
Fonaments d’equitat
1. Per mitjà de la documentació analitzada per aquest Tribunal i de la defensa realitzada per les respectives representacions de treballadors i d’empresaris, ha quedat constància que el tema central del debat, al voltant del qual gira la resolució final del conflicte, és el de l’increment salarial aplicable en els convenis col·lectius de la seva raó, sense que la resta de punts de controvèrsia puguin ser considerats definitius en el moment de la solució del conflicte.
Les gestions realitzades pel Tribunal Laboral de Catalunya, per mitjà de les respectives representacions, ha posat de manifest que la consecució d’un acord en el tema de l’increment salarial arrossegaria les parts a un acord global en la resta de punts sense més dificultats.
2. Per tot això, el Tribunal Laboral de Catalunya ha pretès realitzar una anàlisi el més equitativa possible respecte de l’aplicació d’un o altre percentatge d’increment salarial, d’acord amb els pronunciaments de les parts, tenint present la dificulat que comporta el fet de trobar un punt equidistant de prou equilibri que justifiqui la resolució arbitral, quan l’objecte de la controvèrsia està en la diferència d’un punt percentual.
Dels antecedents obrants en l’expedient es desprèn que la representació dels treballadors manté una posició ferma respecte de l’aplicació d’un increment salarial del 5%, fonamentada en dos fets, que per ella, tenen caràcter rellevant: l’agravi comparatiu respecte als increments pactats en altres convenis del sector en altres províncies, i la consideració que en determinades empreses afectades s’ estan aplicant, a compte del conveni, percentatges d’increment salarial del 5%.
D’altra banda, la representació empresarial fonamenta la seva posició pel que fa a la impossibilitat d’aplicar l’esmentat percentatge en el fet constatat de la dificultat econòmica per la qual passen determinades empreses del sector, que els impedeix aplicar l’increment salarial referit sense lesionar el principi de manteniment d’ocupació.
El valor que aquest Tribunal Laboral de Catalunya concedeix a les anteriors apreciacions constitueix la base i el fonament per a la seva resolució arbitral, per tal com l’aplicació d’un increment salarial raonablement acceptable s’ha de trobar en una solució d’equilibri que estalvïi a determinades empreses l’aplicació obligatòria del repetit increment salarial, a l’objecte del qual sembla raonable la introducció d’una clàusula de despenjament.
Per últim, i considerant les manifestacions de les parts, el Tribunal Laboral de Catalunya assenyala que no ha tingut dificultats per resoldre la resta de temes de la controvèrsia.
Laude arbitral
I. Increment salarial
L’increment salarial aplicable en el Conveni col·lectiu de treball per a les indústries de la fusta i en el Conveni co.lectiu de treball per a les indústries de treballs forestals, serradores i magatzems de la província de Girona serà, durant tota la seva vigència, del 5% sobre tots els conceptes econòmics, és a dir, salari base, antiguitat, dietes i gratificacions extraordinàries.
II. Clàusula de despenjament
S’introduirà en els textos d’ambdós convenis la clàusula següent:
«Aquellas empresas que, a la entrada en vigor del presente convenio colectivo, se encuentren en situación económica de pérdidas u otras causas, reconocidas y constatadas por trabajadores y empresas, que puedan afectar a la «competitividad» de las mismas (hecho que deberán acreditar documentalmente), al objeto de posibilitar el mantenimiento de los actuales niveles de empleo, podrán desvincularse del incremento económico pactado en el presente convenio para toda la vigencia del mismo.
Para las empresas que no acrediten haber pactado con anterioridad a la presente resolución arbitral el acuerdo de descuelgue, el procedimiento para llevar a cabo lo pactado en el párrafo anterior será el siguiente:
1) La empresa deberá entregar a la representación legal de los trabajadores o, en su defecto, a la comisión paritaria del convenio colectivo la documentación acreditativa de la situación que motiva la necesidad de descuelgue.
2) Una vez constatada la situación de la empresa, ambas partes acordarán la aplicación cuantitativa de la presente cláusula de descuelgue.
3) En caso de disconformidad con el descuelgue, ambas partes se someterán a los trámites de mediación y/o arbitraje del Tribunal Laboral de Catalunya.
4) Se acuerda que la solicitud de descuelgue deberá ser comunicada a la comisión paritaria del presente convenio antes del día 31 de diciembre de 1993».
III. Indemnització per mort en cas d’accident
S’establirà en la quantitat d’1.500.000 pessetes.
IV. Clàusula de submissió al Tribunal Laboral de Catalunya
S’introduirà en el text d’ambdós convenis una clàusula de submissió als tràmits de conciliació i mediació del Tribunal Laboral de Catalunya en cas de conflicte col·lectiu.
V. Comissió de redacció
Es constituirà una comissió de redacció per a la unificació dels textos d’ambdós convenis, que haurà de complir la seva funció en un termini de 6 mesos a partir de la data d’aquesta resolució.
Aquesta és la resolució arbitral d’aquest Tribunal Laboral de Catalunya, els components del qual, per unanimitat, acorden i signen en prova de conformitat, havent les parts de sotmetre’s al seu contingut, que té caràcter vinculant.