Laude arbitral dictat el 29 de maig de 1998 per MarÍa José Mestanza, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte existent al col·legi AC, demarcació de Girona
La representació legal del Col·legi AC, demarcació de Girona i F.G.S. i T.V.M., com a mandataris dels 13 treballadors que presten els seus serveis a l’entitat i en el seu propi nom en tant que treballadors d’aquesta entitat; han acordat sotmetre’s a l’arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya per dirimir la següent qüestió:
«Determinar si els increments salarials establerts a la disposició addicional del Conveni col·lectiu de treball de la demarcació de Girona del Col·legi AC, han d’aplicar-se, respecte als treballadors ingressats a l’empresa abans del 31 de desembre de 1996, sobre les taules salarials del conveni o sobre els salaris reals percebuts per cada treballador i, en el primer cas, si aquests increments poden ser absorbits i compensats en aplicació de l’article 4 del mateix conveni».
ANTECEDENTS
I. Fins al 31 de desembre de 1996 el Col·legi AC, demarcació de Girona, venia aplicant al seu personal les condicions laborals resultants d’un pacte d’empresa subscrit el 18 de juliol de 1980, que les parts anomenen “Reglament”, posteriorment complementat amb altres acords col·lectius subscrits el 18 de novembre de 1985.
II. Havent-se revelat excessivament oneroses les condicions resultants dels pactes de 1980 i 1985, durant 1996 i 1997 les parts van negociar uns acords col·lectius que finalment van subscriure l’abril de 1997, pels quals, en essència, es va acordar aplicar el Conveni col·lectiu d’oficines i despatxos de Catalunya de l’1 de gener de 1997, respectant a títol personal i com a condicions més beneficioses, les gaudides pels treballadors de la plantilla abans de la seva data d’efectes. Això és, amb anterioritat al 31 de desembre de 1996.
III. Les característiques dels acords subscrits el mes d’abril de 1997, són les següents:
a) Les parts que els van subscriure van convenir anomenar-los “Conveni col·lectiu de treball de la demarcació de Girona del Col·legi AC”.
b) El seu text és transcripció literal del Conveni col·lectiu d’oficines i despatxos de Catalunya.
c) Van ser subscrits, en representació social, per mandataris designats amb carència de representació institucional.
d) L’autoritat laboral competent no els va registrar ni publicar com a tal conveni col·lectiu, per absència del requisit de representativitat dels negociadors socials, si bé els va inscriure en un registre administratiu de “Pactes d’empresa”.
e) En els esmentats acords, anomenats “Conveni col·lectiu de la demarcació de Girona del Col·legi AC”, es van pactar unes taules salarials, els valors de les quals eren els aplicables al Col·legi l’any 1997 i es van establir en la disposició addicional els increments retributius pactats per als anys 1998 i 1999.
IV. Consta que el 22 d’abril de 1997 es van reunir els negociadors subscrivint, d’una part, l’anomenat “Conveni col·lectiu de la demarcació de Girona del Col·legi AC”, i de l’altra, una acta que ha estat aportada a aquest expedient, en la qual els negociadors es convoquen per negociar en data posterior els increments salarials aplicables l’any 1997 al personal ingressat amb anterioritat al 31 de desembre de1996.
V. És de consignar la total conformitat de les parts en conflicte respecte dels fets que s’han resumit en aquests antecedents. La seva discrepància aflora en el segon any d’aplicació dels acords de 1997, quan el Col·legi aplica els increments retributius acordats en la disposició addicional únicament als treballadors ingressats amb posterioritat al 31 de desembre de 1996, reservant-se la possibilitat de negociar els increments salarials del personal més antic, i fins i tot, la possibilitat d’absorbir i compensar, per a aquests, els increments retributius de conveni.
VI. Al personal d’antiguitat anterior al 31 de desembre de1996, se’ls ha aplicat l’any 1998, el percentual resultant de l’IPC real sobre els seus salaris totals, per decisió unilateral de l’entitat, ja que no existeix acord entre les parts sobre aquesta aplicació.
VII. En aquest estat de les coses, F.G.S., invocant representar els 13 treballadors de la plantilla del Col·legi AC, demarcació de Girona, es va dirigir al Tribunal Laboral de Catalunya el 30 d’abril de 1998, mitjançant escrit introductori al tràmit de conciliació i mediació.
VIII. Intentada la conciliació davant la Delegació de Girona del Tribunal Laboral de Catalunya en data 15 de maig de 1998, l’acte va concloure amb acord de les parts en el sentit de sotmetre’s a l’arbitratge del Tribunal per a la resolució de la controvèrsia.
IX. Designat l’àrbitre en el mateix acte de la conciliació, i acceptada per mi la designació, van ser convocades les parts en tràmit d’audiència per al dia 20 de maig de 1997, data en què van comparèixer ambdues representacions, defensant els seus respectius punts de vista i presentant els respectius escrits d’al·legacions en unió dels documents que van estimar oportuns per recolzar les seves respectives pretensions.
X. Les parts van concretar les seves posicions en els següents termes:
a) Estima la representació dels treballadors que els percentuals acordats en la disposició addicional del “Conveni col·lectiu de la demarcació de Girona del Col·legi AC”, han d’aplicar-se sobre les retribucions realment percebudes pels treballadors, i invoca en recolzament de la seva pretensió l’article 3r del Codi civil en el sentit que, si la disposició addicional no distingeix entre treballadors antics i moderns, ha d’aplicar-se el percentual acordat per igual, prescindint d’aquesta distinció.
Subsidiàriament pretén que, de ser aplicables els increments únicament a les retribucions segons les taules del “Conveni”, es declari el caràcter de complement personal dels majors imports percebuts pels treballadors ingressats amb anterioritat al 31 de desembre de 1996, i per això no compensables ni absorbibles. Invoca en recolzament de la seva pretensió una sentència de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, Granada, dictada el 21 de juliol de 1992, en el recurs de suplicació número 265/1991.
Finalment invoca el principi de norma més favorable de l’article 3.3 de l’Estatut dels treballadors, sostenint que, en cas de conflicte, la interpretació ha d’ésser la més favorable als interessos dels treballadors.
b) Per la seva part, la representació del Col·legi AC, demarcació de Girona, sosté que els majors increments retributius resultants de la disposició addicional del conveni, són aplicables únicament als salaris de les taules, i els majors imports percebuts pels treballadors antics, compensables i absorbibles amb els increments pactats. Invoca en recolzament de les seves tesis els articles 4 i 5 del mateix “Conveni”.
FONAMENTS DE DRET
Primer. La primera qüestió a precisar és la de la naturalesa jurídica de l’anomenat “Conveni col·lectiu de treball de la demarcació de Girona del Col·legi AC”. A pesar de la seva denominació, de cap manera es pot atribuir a aquest pacte el valor i la naturalesa d’un conveni col·lectiu estatutari, dotat d’efecte normatiu. La carència de legitimació per a negociar dels qui ho subscriuen en representació social, que no són ni el comitè d’empresa, ni delegats de personal, ni representants sindicals –els únics als quals l’article 87.1 de l’Estatut dels treballadors confereix la legitimació en els convenis d’empresa o àmbit interior– impedeix que aquest pugui produir els efectes propis dels convenis estatutaris, de conformitat amb l’article 82.3 de la mateixa llei.
I no tractant-se d’un conveni col·lectiu, tan sols se li podrà atribuir la naturalesa d’un pacte d’efectes merament obligacionals, que estén la seva efectivitat només als qui van ser presents o representats a la negociació. Mai li podrà ser reconeguda eficàcia general, que és característica només apreciable en els convenis estatutaris, els únics que són font de dret. Els pactes extraestatutaris són font d’obligacions, però no del dret.
En el tràmit d’audiència les parts van manifestar reconèixer-se mútuament com a interlocutors, particularment la representació empresarial respecte del mandat invocat per la representació social del conjunt de la plantilla del Col·legi AC, demarcació Girona, alliberant a l’àrbitre de l’anàlisi de la suficiència del mandat, que van manifestar haver atorgat en forma expressa.
Es conclou, per tant, que els esmentats pactes són uns acords de naturalesa obligacional que vinculen el Col·legi amb el conjunt de la seva plantilla.
Segon. Establerta en la forma que queda dita la naturalesa jurídica del “Conveni”, les regles per les quals ha de regir-se la seva interpretació són les contingudes en els articles 1.281 i següents del Codi civil, relatives a la interpretació dels contractes; no les que regeixen la interpretació de les lleis.
I de conformitat amb aquestes regles no admet dubte que els percentuals d’increment salarial establerts en la disposició addicional s’han d’entendre referits exclusivament als salaris regulats en les taules del “Conveni”, els únics que el “Conveni” preveu, ja que tal i com ordena l’article 1.283 del Codi civil, “sigui quina sigui la generalitat dels termes d’un contracte, no hauran d’entendre’s compresos en ell, coses distintes i casos diferents d’aquells sobre els quals els interessats es proposessin contractar”. Que els interessats no es van proposar en el “Conveni” regular les retribucions reals dels treballadors antics sembla que no es pot discutir.
L’article 1.282 del Codi civil ens dóna en aquest sentit una nova clau interpretativa: “Per jutjar la intenció dels contractants haurà d’atenir-se principalment als actes d’aquests, coetanis i posteriors al contracte”. I els actes coetanis i posteriors al “Conveni”, segons s’ha exposat en l’antecedent IV, revelen amb tota claredat que en l’esmentat instrument es van acordar les retribucions aplicables al personal de nou ingrés, deixant per a un moment posterior la revisió aplicable al personal ingressat abans del 31 de desembre de 1996, als quals es van respectar les seves condicions més beneficioses a títol personal.
A tot això no obsta el principi de norma més favorable de l’article 3.3 de l’Estatut dels treballadors, invocat per la representació del personal, precisament pel negat caràcter de norma del “Conveni” i per la inexistència de conflicte normatiu. No és, per tant, d’aplicació l’esmentat precepte en el cas que ens ocupa, que haurà de regir-se, no per l’article 3.3, sinó per l’article 3.1.c) de l’Estatut dels treballadors.
Es conclou, per consegüent, que els increments percentuals acordats en la disposició addicional del conveni han d’aplicar-se als salaris de taules establerts en el mateix conveni.
Tercer. Resta finalment per examinar la possibilitat de compensar i absorbir els increments retributius anuals amb les majors retribucions percebudes pel personal ingressat abans del 31 de desembre de 1996, als quals se’ls va garantir ad personam els seus avantatges adquirits, en l’article 5è del “Conveni”.
La qüestió es redueix a la interpretació de l’article 4t del pacte controvertit. L’escàs rigor tècnic amb què es va dur a terme la transposició del Conveni col·lectiu d’oficines i despatxos de Catalunya, particularment visible en l’article 4t, indueix a confusió i origina el conflicte.
En l’esmentada clàusula s’estableix: “Els salaris fixats en l’annex 1 d’aquest conveni seran compensables i absorbibles en la seva totalitat i en el seu còmput anual per les retribucions que estiguin fixades en les empreses incloses en el seu àmbit”. Transposició desafortunada, ja que l’anterior redactat només té sentit en un conveni sectorial. I, el Conveni col·lectiu de treball de la demarcació de Girona del Col·legi AC, ni és un conveni, ni afecta un sector: és simplement un pacte d’empresa. Per la qual cosa, havent-hi només una empresa concernida (la demarcació de Girona del Col·legi AC), les úniques retribucions compensables i absorbibles seran precisament les que percebin el personal del Col·legi, ja que no és previst ningú més. Els salaris de taules són les taules del Col·legi, i els salaris d’empresa són els salaris realment abonats pel Col·legi al seu personal. I respecte a aquests últims l’acordat és que “seran compensables i absorbibles en la seva totalitat i en còmput anual”.
Si no s’hagués previst precisament la possibilitat que la representació dels treballadors nega, l’article 4t no existiria, o, en cas d’existir, faria excepció d’algun o alguns conceptes retributius, sostraient-los de la regla general que incorpora. Una altra cosa no és admissible tractant-se d’un pacte d’empresa.
En l’article 4t les parts van acceptar expressament la compensació i absorció de salaris, en l’àmbit de l’empresa –l’únic que van regular–, podent excloure-la. I la van admetre en la seva totalitat i en còmput anual, sense reserva ni excepció de complements personals, ni de cap altre tipus, que haguessin pogut incorporar si hagués estat la seva voluntat.
Procedeix, finalment, assenyalar que no hi ha contradicció entre el reconeixement i respecte de condicions personals més avantatjoses, a títol personal, que es recull en l’article 5è del “Conveni”, i el principi de compensació i absorció per la totalitat que s’acorda en l’article 4t, que s’ha d’entendre sempre “fins a on abasti”, i que no és més que una manifestació de la possibilitat de neutralitzar les condicions més beneficioses d’origen contractual.
Per tot el que antecedeix, de conformitat als antecedents i fonaments de dret exposats, dicto el següent
LAUDE ARBITRAL
Els increments salarials establerts en la disposició addicional del Conveni col·lectiu de treball de la demarcació de Girona del Col·legi AC han d’aplicar-se, respecte dels treballadors ingressats en l’empresa amb anterioritat al 31 de desembre de 1996 sobre les taules salarials del conveni, i els esmentats increments poden ser absorbits i compensats en aplicació de l’article 4t del mateix conveni.
El laude únicament es podrà recórrer davant els tribunals competents per a qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració de drets fonamentals o del principi de norma mínima.
En el termini de 7 dies hàbils a comptar des de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar a l’àrbitre l’aclariment d’algun dels seus punts.