PAB 75/94

Laude arbitral dictat el 2 de maig de 1994 per Juan Manuel Tapia Rubio, Enriqueta Delgado Bastia, Benet Armengol Obradors i Eduardo de Paz Fuertes, membres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte col·lectiu plantejat a l’empresa TVSA

Antecedents de fet

Primer. Amb data 8 de febrer de 1994 es presenta en aquest Tribunal Laboral de Catalunya el conveni de submissió expressa i voluntària de treballadors i d’empresa de TVSA al tràmit de conciliació i mediació.

Segon. En virtut d’aquesta sol·licitud, el Tribunal va convocar diverses reunions conjuntes amb les respectives representacions de l’empresa i dels treballadors els dies 17 de febrer, 2 de març, 7 de març, 29 de març, 11 d’abril, 19 d’abril i 28 d’abril de 1994. En aquesta darrera data, davant la impossibilitat d’assolir un acord entre les parts, finalitza el tràmit de conciliació i mediació.

Tercer. En conseqüència, el Tribunal Laboral de Catalunya, en ús de les facultats que li atorga el Reglament per a la seva aplicació, va oferir a l’empresa i als treballadors la possibilitat de dirimir les seves discrepàncies per la via de l’arbitratge, en els dos vessants previstos reglamentàriament, tot acordant ambdues parts sotmetre’s a l’arbitratge del propi Tribunal Laboral de Catalunya que ha entès del conflicte en el tràmit de conciliació i mediació.

Quart. En l’acta corresponent a la reunió del dia 28 d’abril de 1994 es fa constar, expressament, la submissió d’ambdues representacions a l’indicat tràmit d’arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya. Aquesta compareixença fa de tràmit d’audiència preceptiu, d’altra banda, cobert de sobra en les set reunions mantingudes pels membres d’aquest Tribunal amb les representacions respectives de l’empresa i dels treballadors, en què es van analitzar, debatre i especificar exhaustivament els temes objecte del conflicte i els posicionaments de les parts pel que fa a la seva aplicació.

Cinquè. En l’apartat primer de l’acord de submissió a l’arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya, que obra en l’esmentada acta de la reunió del passat 28 d’abril, es fa constar que l’arbitratge al qual se sotmeten treballadors i empresaris tindrá qualitat d’arbitratge d’equitat, atesa la complexitat dels temes sotmesos que es relacionen en l’apartat segon de l’acord, en els termes següents:
— Estructura salarial.
— Prima de producció.
— Vacances.
— Paga de vacances.
— Estacionalitat.
— Règim especial.
— Torn nocturn.

En el mateix apartat es reconeix que després de diverses reunions mantingudes en el Tribunal Laboral de Catalunya, a efectes del tràmit de conciliació i mediació, hi ha la documentació, els antecedents i el coneixement exhaustiu, per part dels membres del Tribunal, per poder exercir la seva funció d’arbitratge en circumstàncies òptimes.

Fonaments d’equitat

I. De les múltiples compareixences realitzades per les respectives representacions de l’empresa i dels treballadors, en què ha estat aportada àmplia documentació, així com dels debats sobre cadascun dels temes objecte del conflicte, en què cada part ha fonamentat de sobra els respectius posicionaments, el Tribunal ha pogut extreure consideracions concloents que en un arbitratge d’equitat han de ser objecte d’apreciació preferent i que es detallen a continuació:
— Existència d’una preocupant situació financera de l’empresa que l’obliga a practicar una política econòmica fonamentada principalment en una reducció de costos, mesura sense la qual seria impossible el manteniment del nivell d’ocupació actual.
— Excessiva competència en el sector que implica la necessitat de mantenir un índex de productivitat adequat a la demanda i el manteniment dels preus de venda.
— Discontinuïtat manifesta de les necessitats de producció amb temporades, fixades per dies, setmanes o mesos d’alta demanda i, per tant, de producció acumulada, i altres de recessives des del punt de vista productiu.
— Estructura salarial de l’empresa massa diversificada, el que produeix efectes nocius en l’ordre administratiu i productiu.
— Incentivació en el treball a una prima poc motivant.
— Necessitat d’una major flexibilitat en l’assignació de torns i temps de treball i les seves corresponents compensacions, dins del marc conjunt de la jornada laboral anual aplicable.

II. A l’empara del que es relaciona anteriorment, no hi ha dubte que l’actual diversificació salarial a l’empresa, particurlarment allò referent als diversos complements salarials que s’abonen, requereix una ordenació adequada que permiti, d’una banda, eliminar l’actual complexitat administrativa i, de l’altra, regular amb major precisió els ingressos dels treballadors mitjançant l’agrupació d’aquests complements en un únic de caràcter personal i revaloritzable.

III. Paral·lelament, cal dotar d’un major incentiu els treballadors que realitzen produccions superiors a les considerades normals, per mitjà de la potenciació econòmica de la prima de producció, per la qual cosa sembla aconsellable aportar quantitats globals destinades per l’empresa per a l’abonament del concepte esmentat, altres de complementàries procedents de complements salarials percebuts pels treballadors en l’actualitat, no compresos en aquells que conformen el complement personal referit en l’apartat anterior, fins a un límit prudencial, i altres quantitats que l’empresa ha d’aportar per complementar les anteriors i compensar les procedents de l’aportació dels treballadors.

IV. És evident, d’altra banda, que l’empresa ha de mantenir un alt grau de competitivitat en el difícil mercat en què està immersa, per la qual cosa cal condicionar el calendari laboral a l’imperatiu de la demanda, el que implica el reconeixement, d’una banda, de la necessitat de gaudir del període vacacional en l’època en què tingui menor implicació en la producció, si bé ha de mantenir-se, com a criteri general, que les vacances es realitzin en període estival i habitualment en el mes d’agost, amb la creació de dos equips especials que cobreixin les possibles eventualitats en funció de la demanda i la consolidació de l’anomenada «paga de vacances», a satisfer per l’empresa, de la qual es deduirà únicament la quantitat suficient per crear una bossa que compensi econòmicament els components dels equips especials abans esmentats.

De la mateixa manera serà determinant el reconeixement de períodes d’estacionalitat durant els quals caldrà perllongar la jornada habitual de treball en funció de les necessitats productives, amb la compensació de reducció horària corresponent dins d’altres períodes de baixa activitat, tot mitjançant l’establiment d’uns límits en el temps i del corresponent preavís per part de l’empresa.

Per últim, i en aquest capítol de consideració sobre l’adequació del calendari laboral a les necessitats de la producció, caldrà considerar les especials característiques d’aquells càrrecs de l’empresa l’activitat dels quals requereix també especials condicionaments respecte a la jornada habitual de treball.

V. Pel que fa al torn nocturn, cal ordenar el diferencial que s’està rebent, de més, per alguns treballadors assignats a aquest, orientant-lo de manera que s’ofereixi una fórmula més equitativa que permeti compensar econòmicament aquell personal que havia prestat serveis en el torn de nit, el que representarà una lleugera reducció de l’import del diferencial referenciat.

VI. Per últim, aquest Tribunal desitja fer constar que les representacions dels treballadors i de l’empresa, en l’acta de submissió a l’arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya, van acordar, de forma expressa, que el laude que resolgui les controvèrsies sotmeses al criteri dels àrbitres té una vigència d’un any, i que finalitza el dia 1 de maig de 1995, condició que ha de ser reflectida en el cos d’aquesta resolució per formar part integrant de l’acord de submissió.

En conseqüència amb l’anterior, aquest Tribunal Laboral de Catalunya ha acordat per unanimitat de tots els seus membres dictar el següent

Laude arbitral

I. Estructura salarial
1. Els diversos plusos salarials compresos en l’actual estructura retributiva de l’empresa seran agrupats en un únic plus que s’anomenarà «plus personal». A aquests efectes, caldrà distingir dos grups diversificats de categories:

a) Treballadors amb coeficient igual o superior a 2,20
Els complemets salarials percebuts com a compensació al lloc i la funció assignats tindran la consideració de no consolidables i deixaran de percebre’s en cessar en l’esmentada funció. En aquells casos en què el personal afectat per la norma anterior hagi ascendit de categoria en assignar-li funcions transitòries superiors ocuparà, en el cas del seu posterior cessament, un lloc de treball similar al d’origen, mantenint la categoria professional últimament assignada, el salari base corresponent a la categoria i el plus personal que pugués correspondre per assolir la quantiat global salarial que, per a tots els conceptes, rebia abans de l’assignació de funcions superiors. No obstant això, als 5 treballadors (encarregats) que actualment estan en la situació vista abans se’ls aplicarà una solució transitòria, en el sentit de compensar i absorbir els plusos de funció rebuts en la categoria superior de forma progressiva, en funció de les futures millores salarials.
b) Treballadors amb coeficient inferior a 2,20
Els complements o plusos meritats per aquests treballadors s’agruparan en un únic plus amb caràcter personal que tindrà condició de revaloritzable en els mateixos termes que el salari.

2. Prima de producció
La prima de producció tindrà una variació corresponent a l’aportació a la taula d’incentius de quantitats iguals a 3.000 pessetes/setmana per treballador, provinents del plus personal comformat amb les regles ressenyades abans. Caldrà afegir a aquesta quantitat la que voluntàriament aporta l’empresa per l’import d’un 10% del total global aportat pels treballadors a una determinada escala de rendiment, i un 2% del salari global, corresponent a l’absorció de 1993 que es percebrà a partir d’una altra escala més elevada de producció que l’anterior. Tot això està reflectit amb exactitud en la taula de primes i rendiments que tot seguit es ressenya i que és aplicable per igual al treball diürn com al que es realitza de nit, sense cap diferència:

II. Vacances
a) El període de gaudi de vacances es determinarà en funció de les necessitats de la producció i amb total llibertat d’organització, a aquests efectes, per part de la direcció de l’empresa. Per tant, cal que el personal de l’empresa comprengui i es mentalitzi en el sentit d’acceptar la possibilitat de fer les vacances fora del període estival.
b) Habitualment, les vacances es gaudiran en el mes d’agost, si bé és imprescindible la formació d’un equip de 30 a 40 persones que les comencin amb posterioritat a la resta del personal i, per tant, les acabin més tard que la resta, i un altre equip de 10 a 20 persones que comencin el gaudi de les vacances amb anterioritat al nucli principal de la plantilla i que, en conseqüència, es reincorporin a la feina amb anterioritat a la resta.
c) L’empresa satisfarà l’anomenada «paga de vacances» al 85% del seu valor actual, reservant el 15% restant a la creació d’una bossa que permeti retribuir adequadament els equips especials que fan les vacances en dates diferenciades. En concret, això representarà percebre una quantitat igual a 45.000 pessetes el 1994, en concepte de l’esmentada paga, i de 66.000 pessetes per als afectats pel canvi de període vacacional. L’anterior, amb independència de la bossa de vacances per a altres mesos de l’any que segueix en vigor.

III. Estacionalitat
Durant els períodes d’estacionalitat, que no podran sobrepassar 2 mesos, seguits o racionats per mesos dins de l’any natural, el personal de l’empresa haurà de perllongar la seva jornada en funció de les necessitats productives, respectant en tot cas el descans diari obligatori establert per la legislació vigent, amb les compensacions de reducció horària corresponents dins d’altres períodes de baixa activitat. La compensació es farà per jornades completes. L’estacionalitat es realitzarà amb un preavís mínim de 15 dies, que podrà ser reduït per acord de les parts. El règim d’estacionalitat afectarà, en un mateix moment, a un màxim d’unes 25 persones.

Durant el període d’estacionalitat no es podran fer hores extraordinàries en aquelles seccions afectades per aquesta. Al mateix temps s’intentarà una homogeneïtat en la realització d’hores extraordinàries per part de tot el personal.

Part de la compensació horària esmentada s’intentarà recuperar per Setmana Santa, Nadal o vacances, sempre i quan ho permetin les necessitats productives, a criteri de la direcció.

IV. Règim especial
Per necessitats de l’organització de la feina, el personal pertanyent als coeficients 2,25 i superiors, així com la totalitat del personal de manteniment, haurà de distribuir la durada de la jornada de manera diferent a l’implantada amb caràcter general.

Els exclosos del règim especial pertanyents a coeficients inferiors a 2,25 podran cooperar en situacions extraordinàries de demanda, percebent les hores extraordinàries corresponents en el marc del seu règim legal de voluntarietat.

V. Torn nocturn
Pel que fa al diferencial del 6% de més que estan rebent alguns treballadors assignats al torn de nit, s’acorda el següent:
a) El 6% que reben alguns dels treballadors del torn de nit es reestructura i passa a formar part del plus personal, en un percentatge del 4%, amb una minva per tant, del 2%.
b) Complementàriament, el personal que havia prestat serveis en l’esmentat torn nocturn i que havia rebut el diferencial quan treballava de nit, en el moment de l’expedient, percebrà a partir de la data un 3% per aquest concepte que incrementarà els respectius plusos personals.
c) La base sobre la qual s’apliquen els percentatges abans ressenyats és la de: salari base, antiguitat, nocturnitat, beneficis i beneficis d’absentisme.

VI. Vigència
Atès que l’establiment d’una vigència d’un any és part integrant de l’acord de submissió a l’arbitartge d’aquest Tribunal, per al laude dictat cal establir, expressament, que el contingut d’aquesta resolució arbitral finalitza l’1 de maig de 1995, excepte si existeixen els condicionaments per a la seva pròrroga que ambdues representacions van establir en l’acord de submissió.

Aquesta és la resolució arbitral d’aquest Tribunal Laboral de Catalunya, els components del qual, per unanimitat, han acordat i signant en prova de conformitat, havent les parts de sotmetre’s a aquesta, que té caràcter vinculant.