Laude arbitral dictat el 14 de gener de 1998 per Eduardo Alemany Zaragoza, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de soluciÓ al conflicte existent a l’empresa GSA
Antecedents de fet
Primer. L’empresa GSA ha pagat al personal obrer des de 1991 les gratificacions extraordinàries de juny i Nadal en els imports que determinava el Conveni col·lectiu de la indústria siderometal·lúrgica de la província de Barcelona vigent en cada moment, i afegia a cadascuna d’elles la quantitat fixa i invariable de 12.000 pessetes, sota el concepte de “complement de paga”.
Segon. Fins a 31 de desembre de 1995, l’import de les dues gratificacions extraordinàries fixades pel conveni col·lectiu per al grup obrer era equivalent a 30 dies de salari base o mínim de conveni més una quantitat lineal.
Tercer. “El complement de paga” pagat per l’empresa tenia com a finalitat compensar el cessament en el lliurament del lot de Nadal i aproximar l’import de les gratificacions extraordinàries al salari d’un mes, principalment quan administratius i tècnics ja percebien les pagues en una quantia idèntica a una mensualitat.
Aquest complement el va acordar l’empresa de forma voluntària i unilateralment.
Quart. El conveni col·lectiu per als anys 1996-1999, va modificar substancialment l’estructura salarial vigent fins aleshores, va incorporar el plus conveni al salari base i va establir un nou sistema de pagament de les gratificacions extraordinàries perquè, de forma gradual, el seu import s’equiparés al del salari de conveni.
Cinquè. Després de l’entrada en vigor del conveni col·lectiu de 1996, l’empresa procedeix al pagament dels retards provinents de l’aplicació de les noves condicions retributives i abona la paga extra de Nadal d’aquest any en els imports fixats per les noves taules, els quals són superiors als que percebien els treballadors i procedint a la compensació denominat complement de paga.
Sisè. Els treballadors no estan d’acord amb la compensació que pretén dur a terme l’empresa ja que al llarg d’aquests anys aquesta quantitat no ha estat mai objecte de compensació o absorció i consideren que es tracta d’un dret adquirit.
Setè. La representació dels treballadors mitjançant l’escrit de 2 de desembre de 1997 va instar davant del Tribunal Laboral de Catalunya el tràmit de conciliació i mediació.
Un cop feta l’acta de conciliació el dia 16 de desembre de 1997 es va donar per acabada amb el resultat d’acord en els termes següents:
«1. Ambdues parts se sotmeten al tràmit d’arbitratge previst en els articles 11 i següents del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, i a efectes del qual nomenen, per unanimitat, Eduardo Alemany Zaragoza, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya.
2. La qüestió a determinar que és objecte de l’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions es concreta en el següent: «Determinar si el complement de gratificació extraordinària que l’empresa ha pagat des de 1991 en la quantitat de 12.000 pessetes per paga té la consideració d’absorbible i/o compensable en virtut del Conveni provincial de la indústria de la siderometal·lúrgia de la província de Barcelona. I, en conseqüència, determinar si l’empresa ha d’abonar als treballadors les diferències que reclamen en relació amb les pagues de Nadal de 1996 i juny 1997 i, si escau, de paga de Nadal de 1997.»
Vuitè. L’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions té qualitat d’arbitratge de dret i es fa constar expressament que el laude arbitral que resulti de l’arbitratge tindrà efectes vinculants, d’acord amb la legislació vigent, i que es comprometen a sotmetre’s al seu contingut.
Novè. Les parts van ser escoltades per l’àrbitre designat després d’haver-se reunit amb elles en els locals del Tribunal Laboral de Catalunya el dia 12 de gener. Les parts van manifestar el que van considerar oportú en defensa dels seus posicionaments i van aportar tota la documentació que van estimar pertinent, a partir de la qual es va aixecar l’acta corresponent que va ser signada per tots els assistents.
Fonaments de dret
Primer. El conflicte objecte d’arbitratge versa en el fet de determinar si l’import de les gratificacions extraordinàries del personal obrer ha de ser l’establert pel conveni col·lectiu, o bé si, per contra, se li ha d’addicionar l’anomenat “complement de paga” abonat per l’empresa fins al mes de juny de 1996 per tenir caràcter de condició més beneficiosa, sense que en sigui possible la compensació.
Això obliga a examinar els preceptes del Conveni col·lectiu de la indústria de la siderometal·lúrgia referents a les gratificacions extraordinàries i la compensació absorció.
Segon. De la lectura i interpretació literal de l’article 6.2 i de la disposició addicional 2a, se’n desprèn que els augments concedits voluntàriament o a compte del conveni, per les empreses durant la vigència del conveni anterior o de qualsevol altra norma general substitutòria del conveni, serien absorbibles i compensables amb les millores pactades en aquest conveni amb l’excepció establerta en la clàusula addicional 2a que limita la possibilitat de compensar i absorbir els augments concedits a partir de l’1 de juliol de 1995 o 1 de juliol de 1996 segons si es tracta del primer o del segon any de vigència del conveni.
No obstant això, l’article 44.3 del mateix cos legal en què s’estableix la forma de determinar l’import de les gratificacions extraordinàries en cadascun dels anys de vigència del conveni, manifesta de forma expressa que no seran aplicables els imports establerts a les taules de pagues extraordinàries en aquelles empreses que abonaven als seus treballadors una quantia igual o superior a la que resulta del conveni. Així doncs, s’ha d’entendre com una exclusió de la limitació a la compensació i absorció establerta en la disposició addicional 2a. Per tant, quan la xifra abonada per l’empresa sigui inferior a l’establerta a les taules, caldrà limitar-se al valor d’aquestes últimes.
Tot això sempre que el complement que aboni l’empresa se circumscrigui exclusivament en temps i ubicació a les gratificacions extraordinàries sense que es pugui extrapolar a cap altre concepte del conveni.
Aquesta va ser no solament la lletra sinó també l’esperit de l’article 44.3 del conveni que van subscriure les parts.
Tercer. De les al·legacions exposades a la reunió arbitral ambdues parts coincideixen que, pel que fa a un especialista, la quantitat que percebien en cadascuna de les seves gratificacions extraordinàries era de 97.900 pessetes més 12.000 pessetes en concepte de complement de paga, amb un total de 109.900 pessetes.
Des del mes de juliol de 1996 la retribució per a un especialista ve fixada en les taules del conveni en 110.213 pessetes, import que ha estat abonat per l’empresa segons es desprèn dels fulls de salari aportats, la qual cosa va suposar un increment de 313 pessetes respecte del valor que fins aleshores liquidava.
Si s’estimés la tesi de la representació social, el fet d’addicionar el complement de paga al salari fixat per a les gratificacions en conveni representaria el que la doctrina i la jurisprudència anomena un enriquiment injust.
Amb referència al que s’ha exposat anteriorment s’emet el següent
Laude arbitral
Primer. L’article 6.2 i la disposició addicional 2a del Conveni col·lectiu de la indústria siderometalúrgica de la província de Barcelona no són d’aplicació a les gratificacions extraordinàries en la forma que argumenta la representació social ja que l’article 44.3 del mateix cos legal permet compensar qualsevol quantitat que, expressament i de forma voluntària, s’hagi abonat en les gratificacions extraordinàries i només en elles, llevat que fossin iguals o superiors a les fixades a les taules salarials en cada moment.
Segon. L’import que s’ha d’abonar als treballadors, per tant, ha de quedar configurat d’acord amb les quantitats fixades en el conveni col·lectiu esmentat.
Tercer. Únicament procediria, si l’empresa no l’hagués efectuat, l’abonament de la diferència entre l’import de les gratificacions extraordinàries, el complement de paga inclòs, abonades amb anterioritat a l’entrada en vigor del present conveni, i l’actual.
Aquest és el laude que, segons el seu millor criteri, arbitrant en dret, emet l’àrbitre sotasignat.
El laude únicament es podrà recórrer davant dels tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.
En el termini de 7 dies hàbils a partir de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar a l’àrbitre o àrbitres l’aclariment d’algun dels seus punts.