Laude arbitral dictat el 9 de desembre de 1998 per Javier Crespán Echegoyen, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte existent a l’empresa BMH
Vistos i examinats per l’àrbitre designat per les parts, el conjunt d’aspectes i circumstàncies que concorren en el conflicte existent a l’empresa BMH.
Antecedents
Resultant que el 29 d’octubre de 1998 la direcció de l’empresa esmentada i la legal representació dels treballadors se sotmeten voluntàriament a l’arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya en les condicions que determina el seu reglament.
Resultant que aquella mateixa data ambdues parts designen Javier Crespán Echegoyen com a àrbitre únic de les qüestions sotmeses a arbitratge.
Resultant que en data 5 de novembre de 1998 l’àrbitre designat va acceptar l’encàrrec.
Resultant que en data de 10 de novembre de 1998 les parts van ser escoltades per l’àrbitre en els locals del Tribunal Laboral de Catalunya.
Resultant que en l’acte del tràmit d’audiència efectuat el 10 de novembre de 1998, l’àrbitre concedeix a les parts un termini fins al 27 de novembre de 1998 perquè facin el lliurament de la documentació que considerin oportuna, argumentant les seves al·legacions, i que l’àrbitre ha de dictar el laude en el termini improrrogable de 7 dies hàbils a partir de la data esmentada.
Resultant que com a conseqüència d’aquesta reunió les parts han incorporat al dossier de l’arbitratge tota la informació que han considerat oportuna.
Resultant que el tema sotmès a l’arbitratge és el següent:
«1. Origen i desenvolupament:
a) Que el Conveni col·lectiu siderometal·lúrgic de la província de Barcelona no disposa la retribució salarial de prima en el període de vacances anuals.
b) Que l’esmentat conveni provincial articula en el dret supletori (art. 67) que: “en tot el que preveu el present Conveni regiran el Text refós de l’Estatut dels treballadors, el text de l’ordenança siderometal·lúrgica derogada i altres disposicions generals”.
c) Que el passat 19 de juny de 1998 es va pactar entre les parts un acord anual per a 1998, sobre producció segons moble acabat i en aquest acord es va disposar la prima de la plantilla que es trobi a la fàbrica. S’establiran uns barems reduïts en un terç i l’esmentat pacte no es regularà sobre la retribució dels treballadors que gaudeixen del període de vacances.
d) Que l’Ordenança siderometal·lúrgica, article 70, disposa que els dies de vacances seran retribuïts conforme a la mitjana obtinguda per treballador, salaris, primes, antiguitat, tòxics, penosos i perillosos, en els últims tres mesos treballats amb anterioritat a la data en què s’iniciïn. Així mateix, el conveni 132 de l’Organització Internacional del Treball, article 7.1 percebrà, pel període sencer d’aquestes vacances, almenys la remuneració normal mitjana.
2. Objecte i pretensió: Ambdues parts formulen la controvèrsia sobre la retribució mitjana de la prima dels treballadors que gaudeixen de les vacances.
3. Qüestions concretes sotmeses a l’àrbitre: Càlcul de la retribució de la prima per rendiment de grup durant els dies de gaudi de vacances.
Resultant que l’arbitratge que es proposa és d’equitat.
Resultant que el dia 19 de juny de 1998 la direcció de l’empresa i la representació dels treballadors arriben a un acord anual per a 1998 i que aquests acords versen fonamentalment sobre la configuració d’una prima i amb els següents elements de revisió de preus d’hores extraordinàries, desplaçaments, salaris, canvis de categoria, plus voluntari i concentració d’hores de representació.
Resulta i s’insisteix especialment que aquest acord té efectes vinculants exclusivament per a 1998.
Resultant que no s’entra explícitament en aquest arbitratge sobre presumptes incompliments de les parts derivats en desacord d’interpretació d’altres aspectes col·laterals.
Fonaments d’equitat
Considerant que la competència per dictar aquest laude arbitral ve determinada per l’acord signat el 29 d’octubre de 1998, en l’àmbit del Tribunal Laboral de Catalunya.
Considerant que l’arbitratge no podrà modificar cap aspecte del sistema de retribució de la prima tal com s’aplica a l’empresa, llevat del valor que es derivi de l’aplicació d’un possible pagament de prima als treballadors en el seu període de vacances anuals.
Considerant que aquest arbitratge no modificarà el sistema de prima més enllà dels seus efectes el 1998 ja que les parts han acordat iniciar un procés de negociació d’una nova prima a partir de l’1 de gener de 1999.
Considerant que el sistema de prima que s’ha percebut té caràcter col·lectiu segons els acords de 19 de juny de 1998 i malgrat que hi ha desacord en com s’aplica, això no és objecte d’arbitratge.
Considerant que el tema d’arbitratge és si s’ha de cobrar prima i quina és la quantia de la prima dels treballadors mentre són de vacances.
Considerant que l’acord de 19 de juny de 1998, en el punt titulat Prima: període afectat per vacances d’estiu diu textualment: “Durant els períodes en què hi hagi un torn de vacances d’estiu, els valors de referència es modificaran de manera proporcional al nombre d’empleats que es trobin a la fàbrica, és a dir, que en el cas que un terç de la plantilla estigui gaudint de les seves vacances, els barems establerts, tant el de mòduls a fabricar, com el de la suma total a repartir es reduirà en un terç”.
Considerant que no s’ha indicat res sobre el pagament o no pagament de prima en el període de vacances anuals sinó que es tracta exclusivament de la forma de càlcul del muntatge total de la prima.
Considerant que el període que assenyala el còmput de dies per controlar el valor a partir del qual merita la prima serà de 20 dies laborables consecutius.
Considerant que en l’acord de 19 de juny de 1998 s’assenyala que:
“Per 260 mòduls/període: 517 pessetes/dia i empleat o l’equivalent, 10.340 pessetes període i empleat.
Per 280 mòduls/període: 1.000 pessetes/dia i empleat o l’equivalent, 20.000 pessetes/període i empleat.
Per 300 mòduls/període: 1.000 pessetes/dia i empleat o l’equivalent, 28.000 pessetes/període i empleat.”
Considerant que l’acord de 19 de juny de 1998 no indica res sobre l’aplicació del Conveni col·lectiu de la indústria siderometal·lúrgica de la província de Barcelona en vigor en relació amb el cobrament de la prima durant el gaudi de les vacances anuals.
Considerant que el Conveni col·lectiu del sector siderometal·lúrgic de la província de Barcelona, per a 1996 a 1999 en l’article 19, assenyala una norma general sobre el treball existent i en l’article 29 s’indica el que es considera rendiment normal, habitual i òptim.
En la clàusula transitòria primera s’assenyala la taula de prima a rendiment òptim per a 1996. A l’acta de la Comissió paritària del Conveni col·lectiu per a la indústria siderometal·lúrgica de la província de Barcelona, celebrada el 23 de gener de 1998, en l’acord quatre s’estableix l’adequació per a 1998 de la taula de primes a rendiment òptim.
Considerant que l’Ordenança siderometal·lúrgica ja no en vigor avui dia assenyala en l’article 10 “Festes i Vacances”, segon paràgraf “els dies de vacances seran retribuïts conforme a la mitjana obtinguda pel treballador, salaris, primes, antiguitat, tòxics, penós o perillós, en el últims 3 mesos treballats amb l’anterioritat a la data de la seva iniciació”.
Considerant que en la Comissió paritària del Conveni col·lectiu siderometal·lúrgic de la província de Barcelona manté com a criteri històric fonamentat en l’Ordenança sideromtal·lúrgica que durant el període de vacances anuals es paga el valor de la prima mitjana assolida pels treballadors en els últims 3 mesos.
Considerant que la representació dels treballadors d’aquesta empresa en pactar l’acord de 19 de juny de 1998 no s’invalidava l’acompliment del conveni, ordenança i criteris de la Comissió paritària.
Considerant que s’ha esgotat el procediment negociador en l’àmbit de l’empresa entenent que aquest procés negociador ha precedit de la bona fe contractual d’ambdues parts.
Considerant que no es pot silenciar que la resolució adoptada ho ha estat en estrictes termes d’equitat, ja que si s’hagués sol·licitat un arbitratge de dret la resolució hauria estat forçosament diferent.
Considerant que legitima la decisió que s’adopta la submissió expressa d’ambdues parts a l’equitat.
Considerant que el valor mitjà òptim entre categories diferents de la veu “prima a rendiment òptim” per a 1998, calculada a partir del valor mitjà de la taula de l’acta de la Comissió paritària de 23 de gener de 1998, presenta un valor de 213,74 pessetes/hora i en conseqüència 1.709,92 pessetes/dia.
Considerant que calculant a partir d’aquestes xifres el valor de la prima a rendiment normal d’acord amb l’article 29 del Conveni i la seva clàusula transitòria primera, aquest presenta un valor de 1.285 pessetes/dia a rendiment normal.
Considerant que tenint en compte les xifres del novè considerant exposat anteriorment en allò que es podria considerar com a activitat normal 517 pessetes/dia, xifra molt inferior a la xifra mitjana entre totes les categories del conveni col·lectiu a rendiment normal.
El mateix es pot considerar en relació amb el rendiment òptim.
Per tot això, d’acord amb els antecedents i fonaments d’equitat exposats resolem:
Laude arbitral
Que s’haurà d’aplicar el pagament de la prima acordada en l’acord d’empresa de 19 de juny de 1998 durant el període de vacances anuals com a valor mitjà dels últims 3 mesos.
La mateixa consideració s’haurà de fer de manera aproximada quan el valor de vacances anuals sigui inferior al període llarg de vacances i en aquesta hipòtesi s’aplicarà el valor de la prima mitjana que s’hauria aplicat en el període llarg de vacances.
El laude únicament es podrà recórrer davant dels tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.
En el termini de 7 dies hàbils a partir de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar a l’àrbitre o àrbitres l’aclariment d’algun dels seus punts.