PAB 265/96

PAB 265/96

Laude arbitral dictat el 26 de novembre de 1996 per Eduardo Alemany Zaragoza, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa TNSA

Antecedents

Primer. El Conveni col·lectiu per a la indústria siderometal·lúrgica de la província de Barcelona fins al 1995 preveia l’abonament d’un plus de conveni que es percebia per dia treballat i en proporció a les hores treballades, com també en període de vacances. Per tant, s’abonava per aquest concepte l’equivalent a 299 dies, a raó de la quantitat establerta per a cada categoria o lloc de treball.

Segon. L’import de les gratificacions extraordinàries de juny i Nadal per al grup obrer era de 30 dies, ambdues calculades a raó del salari base o mínim de conveni més la quantitat fixa indicada.

Tercer. En el conveni col·lectiu per als anys 1996-1999 desapareix el plus de conveni com a concepte, com també la quantitat denominada “complement de paga”, i se subsimeixen ambdues quantitats en la columna del salari base.

Quart. L’empresa TNSA va subscriure l’1 de juny de 1969 un reglament de règim interior d’aplicació a tots el treballadors que hi presten els seus serveis i en tot allò que no sigui contrari al que es disposa en la normativa vigent.

Cinquè. L’empresa, des de l’any 1969, abona el plus de conveni a raó de 313 dies en lloc dels 299 previstos en el conveni col·lectiu. Aquesta xifra és el resultat d’afegir els 14 dies festius intersetmanals, l’abonament del qual no preveu el conveni col·lectiu del sector. En termes econòmics, això suposa que els treballadors de l’empresa percebin vint-i-una mil set-centes quaranta-dues (21.742) pessetes més de la retribució anual fixada en el conveni.

L’empresa, en prendre aquesta mesura pretenia que els treballadors no tinguessin una minva de les retribucions, la setmana que hi hagués 1 dia festiu.

Sisè. Després de la signatura del conveni col·lectiu, l’empresa considera que l’increment salarial que s’hi ha previst es pot absorbir del pacte de millora corresponent a l’abonament del plus de conveni en els 14 dies festius intersetmanals, la quantia de la qual és de 21.742 pessetes anuals, xifra que resta congelada des de 1990, ja que actualment, com que s’ha modificat l’estructura salarial i no existeix el “plus de conveni” com a concepte, no s’ha d’abonar.

Setè. Els treballadors no estan d’acord amb l’absorció que pretén realitzar l’empresa, ja que al llarg dels anys aquesta quantitat mai ha estat objecte de compensació i absorció, i consideren que es tracta d’un dret adquirit.

Vuitè. La representació dels treballadors, mitjançant l’escrit de 28 d’octubre de 1996, va instar davant del Tribunal Laboral de Catalunya el tràmit de conciliació i mediació.

Un cop realitzat l’acte de conciliació els dies 5 i 14 de novembre de 1996, va finalitzar amb el resultat d’acord, en els termes següents:

1r. Ambdues parts se sotmeten al tràmit d’arbitratge previst en els articles 11 i següents del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya i a efectes dels quals nomenen, per unanimitat, Eduardo Alemany Zaragoza, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya.

2n. La qüestió a dirimir que és objecte de l’arbitratge, al qual se sotmeten ambdues representacions, es concreta en el següent:

«Determinar, en vista del Conveni col·lectiu siderometal·lúrgic de la província de Barcelona i sobre la base dels articles 11 i 19 del reglament de règim interior de l’empresa, els conceptes retributius i el seu import que ha d’integrar l’abonament dels dies festius intersetmanals».

Novè. L’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions té qualitat d’arbitratge de dret, i aquestes fan constar expressament que el laude arbitral que en resulti tindrà efectes vinculants, d’acord amb la legislació, i es comprometen a sotmetre’s al seu contingut.

Desè. En les reunions mantingudes en els locals del Tribunal Laboral de Catalunya, els dies 19 i 21 de novembre, l’àrbitre designat va escoltar les parts, les quals van manifestar tot allò que van considerar oportú en suport de les seves posicions, i van aportar tota la documentació pertinent, fent-se així el tràmit d’audiència.

Fonaments de dret

Primer. El conflicte objecte d’arbitratge versa a determinar els conceptes retributius i el seu import, que ha d’integrar l’abonament dels dies festius vist el que s’estableix en el conveni col·lectiu del sector i en els articles 11 i 19 del reglament de règim interior de l’empresa.

Segon. Fonamentalment, la qüestió litigiosa es produeix per la possible contradicció entre la normativa interna de l’empresa i el conveni sectorial.

Així, l’article 11 del reglament de règim interior disposa que l’import del plus de conveni serà el que determini a cada moment el conveni col·lectiu sindical vigent d’aplicació, i que l’empresa tindrà la facultat d’exercir el seu dret d’absorció amb les millores establertes voluntàriament en aquest Reglament o que puguin atorgar-se en un futur, establint-se així el criteri de meritació. L’article 19 preveu que en les festes recuperables no s’abonarà el plus de conveni ni el plus de valoració, cosa que no estava prevista en el conveni del sector.

Aquests preceptes no es poden interpretar sense tenir en compte les previsions del conveni col·lectiu, ja que aquest, d’acord amb l’establert en l’article 3.1 de l’Estatut dels treballadors, té el caràcter de font de dret i preval sobre tot allò que pugi pactar-se en el reglament de règim interior.

Tercer. Això obliga a examinar els preceptes del Conveni col·lectiu de la indústria siderometal·lúrgica relatius a la compensació i absorció.

L’article 6.2 disposa que les retribucions que s’estableixen en aquest conveni tenen caràcter de mínimes. Els augments concedits voluntàriament a compte del conveni per les empreses, durant la vigència de l’anterior conveni o qualsevol altra norma legal substitutiva d’aquest, seran absorbibles i compensables amb les millores pactades en aquest conveni, amb l’excepció establerta en la clàusula addicional 2a.

L’excepció que recull la disposició addicional 2a hi és d’acord amb el temps en què es va concedir la millora. Únicament seran compensables i/o absorbibles els augments concedits per les empreses voluntàriament o a compte del nou conveni a partir de l’1 de gener de 1995, requisit que no concorre en aquest cas.

L’esperit del precepte és clar i no hi ha altra interpretació que la que expressa el seu tenor literal, que totes aquelles millores voluntàries o a compte del conveni col·lectiu concedides abans de l’1 de juliol de 1995, no seran compensables ni absorbibles i, d’acord amb l’establert en l’article 6.3 del conveni, mantindran el mateix caràcter amb què van ser concedides.

Quart. Si bé l’article 26.5 de l’Estatut dels treballadors, fins i tot després de la denominada “reforma del mercat laboral”, consagra com a principi bàsic en matèria salarial el de la compensació i absorció, permetent que els increments salarials, establerts per conveni col·lectiu o norma estatal, no s’addicionin, en general, sobre les situacions salarials de millora que ja gaudien els treballadors, permetent que s’estableixi entre les situacions millorades i el nou ordre normatiu, un joc de compensació o absorció referit a un conjunt de conceptes homogenis en còmput global i anual, en el cas que ens ocupa no és aplicable totalment ja que el conveni col·lectiu estableix unes limitacions, com és ara la data de la seva concessió.

Cinquè. En aquest cas es produeix una col·lisió entre allò que es disposa en l’article 11 del reglament de règim interior i les previsions del conveni col·lectiu, concretament la disposició 2a, la qual haurà de prevaldre per ser més favorable per als treballadors afectats.

És inoperant als efectes pretesos per l’empresa tant que l’import del plus de conveni corresponent a les festes intersetmanals es congelés l’any 1990, com la desaparició de l’indicat complement salarial com a concepte retributiu, ja que encara que hagi desaparegut de l’estructura salarial, no ha suposat una minva de les retribucions econòmiques.

Tot això permet arribar a la conclusió que les quantitats abonades de més per l’empresa no tenen el caràcter de compensables i absorbibles, i en aquest punt és ineficaç el que es disposa en l’article 11 del reglament de règim interior, i, per tant, caldrà sotmetre’s a allò que es disposi en el conveni col·lectiu del sector.

Pel que fa a tot el que s’ha exposat, s’emet el següent

Laude arbitral

1r. Els articles 11 i 19 del reglament de règim interior no es poden interpretar aïlladament sense tenir en compte les previsions del Conveni col·lectiu de la indústria siderometal·lúrgica de la província de Barcelona, en concret l’article 6.2 i la disposició addicional 2a, de manera que únicament seran aplicables en aquells punts que no siguin contraris a la norma convencional. Per tant, només seran compensables i absorbibles aquelles millores voluntàries o increments a compte de conveni concedits a partir de l’1 de juliol de 1995, cosa que no es dóna en aquest cas, essent inoperant que hagi desaparegut de l’estructura salarial el concepte “plus de conveni”.

2n. La quantitat abonada corresponent al plus de conveni dels 14 festius intersetmanals té caràcter de condició més beneficiosa i no pot ser objecte de compensació i absorció, excepte que en futurs convenis col·lectius es modifiqui l’actual règim vigent. Tampoc s’hi podrà aplicar cap increment que s’estableixi en futurs convenis, i quedarà, per tant, congelada i inalterable.

3r. L’import de 21.740 pessetes ha de quedar configurat, d’acord amb l’establert en l’article 7 del conveni, com una condició ad personam, i es recomana que figuri en un apartat concret del full de salaris, perfectament diferenciat d’altres conceptes.

4t. Únicament s’abonarà aquesta quantia als treballadors que l’estiguin percebent actualment i no afectarà les futures contractacions, sense que això pugui entendre’s com un factor discriminatori, ja que es tracta d’una garantia personal.

5è. Aquest laude es refereix exclusivament a la millora voluntària concedida per l’empresa respecte a la retribució dels 14 festius intersetmanals, no essent extrapolable a altres conceptes retributius que aquesta o una altra empresa pugui haver incrementat de manera expressa i voluntària.