Laude arbitral dictat el 16 d’octubre de 1996 per Gregorio Granados de la Hoz, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa CTELSA
Antecedents de fet
Vistos els fets per Gregorio Granados de la Hoz, designat com a àrbitre de comú acord entre les part afectades, manifestada en el conveni arbitral del 20 de setembre de 1996, referència PAB 214/96, signat conforme al Reglament del Tribunal Laboral de Catalunya.
Resultant que en les 2 reunions celebrades amb les parts, en els locals del Tribunal Laboral de Catalunya, l’1 i el 3 d’octubre de l’any corrent, va quedar establert que la qüestió sotmesa a arbitratge és la següent: CTELSA, dedicada a l’explotació del negoci de cafeteria i restauració en centres col·lectius (col·legis, empreses, etc.) i enquadrada en el sector de col·lectivitats dins del Conveni col·lectiu per a la indústria d’hostaleria i turisme de Catalunya, du a terme l’atenció al menjador del personal de la firma NMISA (situada a la Zona Franca de Barcelona), on presten els seus serveis 46 empleats.
Que fa 3 anys, aproximadament, CTELSA va succeir, mitjançant subrogació, a SOSA en l’avantdita explotació, i es va fer càrrec del personal de l’última empresa esmentada.
Que, el 6 de maig de 1988, es va signar pel comitè d’empresa de SOSA, per aquesta i per les centrals sindicals CCOO i UGT (amb implantació de la firma esmentada) un pacte que posava fi la vaga que s’estava desenvolupant, i entre els acords del qual hi havia el de reduir la jornada setmanal de 40 a 39 hores. Per als treballadors de NMISA, aquesta reducció es va concretar en el gaudiment de 6 dies (la resultant de la suma anual de la reducció horària setmanal) de permís retribuït o vacances, dins de l’any, i fent coincidir 3 o 4 dies (segons el calendari laboral de NMISA) amb els que l’empresa roman tancada i sense activitat laboral normal, dies denominats “blaus”. La resta de dies es gaudia mitjançant acomodaments individuals entre la direcció de CTELSA i els seus empleats. Aquesta condició més beneficiosa per als treballadors afectats de la mercantil esmentada recentment (els que són de jornada completa i no parcial en el centre d’N., tants cops anomenat) i que són els que se citen en la llista adjunta a aquest laude arbitral, va continuar gaudint-se un cop produïda la subrogació de manera normal i habitual, excepte enguany, en què la patronal va deixar de complir la clàusula reductora horària del pacte en el qual s’havia subrogat, sense que, segons la representació dels treballadors, aportés explicacions justificatives suficients.
Inaugurada així la situació de conflicte entre les parts, es va acudir al Tribunal Laboral de Catalunya per sol·licitar la mediació conciliatòria en no assolir-se l’oportuna avinença i es va recórrer a l’instrument arbitral dins de l’àrea de competències de l’esmentat Tribunal Laboral, per a la resolució del conflicte, tot demanant un arbitratge de dret.
Resultant també que primer oralment i després mitjançant la presentació de sengles escrits, les parts argumenten:
a) Pels treballadors, que el dret que posseeixen (a títol de condició més beneficiosa) els empleats de CTELSA, de jornada completa a NMISA deriva d’un acord o pacte per a la finalització d’una vaga i té eficàcia obligatòria per a ambdues parts en el seu contingut; que, a més a més l’empresa ha respectat escrupolosament el pacte esmentat, en anys anteriors.
b) Per l’empresa, que les condicions més beneficioses no es consoliden pel transcurs del temps; que CTELSA ha concedit afablement el gaudiment dels 6 dies esmentats, en el centre de treball anomenat tantes vegades, que segons ells, no suposa la consolidació d’un dret. Per això, i per necessitats de l’empresa, estima que aquest any, i d’ara endavant, no pot continuar concedint els dies de permís retribuït gaudits de la manera que s’ha descrit anteriorment.
Resultant que ens trobem en presència d’una qüestió d’interpretació d’abast jurídic del contingut d’un acord preexistent i la seva extensió a un tercer mitjançant la subrogació, es debat, en síntesi, si és aplicable en aquest cas el principi de pacta sunt servanda o si hi concorren circumstàncies modificatives capaces d’alterar tot o part del pacte.
Resultant que en aquest procediment arbitral es compleixen les prescripcions del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.
Considerant que l’atenció ha de centrar-se en la condició més beneficiosa de caràcter plural (sense afectar la totalitat de la plantilla de CTELSA, sinó aquells que reuneixen determinats requisits ja explicats), d’afectació individualitzada a persones concretes, que amb el pas del temps i el pacífic i continuat exercici s’ha incorporat al contracte de cadascun dels empleats esmentats a la llista adjunta. Aquesta condició personal té un origen causal, sinal·lagmàtic, que no respon a una concessió empresarial unilateral, sinó a una contraprestació recíproca per posar fi a una vaga.
Considerant que la qüestió debatuda ve regulada en diferents textos de l’ordenament laboral espanyol, com el Text refós de la Llei de l’estatut dels treballadors (Reial Decret legislatiu 1/1995, de 24 de març), en l’article 44 (d’idèntica redacció que el text de la Llei 8/80 de 10 de març, aprovatòria de l’Estatut dels treballadors); Reial Decret Llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions de treball, en l’apartat 2n de l’article 8è. Aquest precepte in fine, molt clarament, diu així: «el pacto que ponga fin a la huelga tendrá la misma eficacia que lo acordado en convenio colectivo».
La mateixa claredat adorna l’article 44 del Text refós de la Llei de l’estatut dels treballadors quan fixa que «el cambio de titularidad de la empresa, centro de trabajo o de una unidad productiva autónoma de la misma, no extinguirá por sí mismo la relación laboral, quedando el nuevo empresario subrogado en los derechos y obligaciones laborales del anterior».
Considerant que el criteri jurisprudencial és coincidentment unànime quant a tot això. Vegeu les sentències següents (sobre canvi de titularitat d’empresa, centre de treball o unitat productiva per actes inter vivos):
– Audiència Nacional, Sala Social, de 27 de desembre de 1990
– Audiència Nacional, Sala Social, de 24 de juliol de 1991
– Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala Social, de 13 de març de 1992
– Tribunal Superior de Justícia de Múrcia, Sala Social, de 7 de juny de 1994
Aquesta última sentència indaga l’origen del precepte (art. 44 de l’Estatut dels treballadors), i afirma que aquest es rep en el nostre ordenament procedent de la Directiva 77/187, del Consell de la CEE, de 14 de febrer de 1997 (manteniment dels drets dels treballadors en supòsits de canvi de propietat de les empreses).
Considerant que, en vista dels textos i sentències citats i atenint-se a la posició doctrinal generalitzada en els nostres tractadistes, per a aquest supòsit és notori que, CTLSA en subrogar-se en l’explotació del servei de menjador de NMISA, va assumir la posició que fins llavors exercia SOSA, respecte a l’entramat de drets i obligacions contractuals dels empleats afectats per la subrogació i pel pacte del 6 de maig de 1988, i es va situar justament en el lloc de l’anterior mercantil, de manera que està obligada a respectar totes les obligacions contretes per aquella i al manteniment dels drets que ja han format part del contracte de treball dels empleats transferits d’una empresa a l’altra.
Que la no assumpció de la concreta obligació del gaudiment de la rebaixa de la jornada setmanal pactada i de la manera habitual, partint de genèriques explicacions de variacions de circumstàncies en la relació CTELSA i NMISA, alienes en absolut als treballadors, no es pot admetre sense més ni més, principalment quan per part de l’empresa no s’ha proposat cap compensació equilibradora del perjudici que es causa a les 31 persones afectades, cosa que la situa en una posició desavantatjosa respecte a la que tenia fins ara, i que si fos consentida (expressament o tàcitament) suposaria una renúncia de drets sense compensació reparadora.
Un cop ponderades totes les al·legacions que han ofert les parts i els seus assessors, en el decurs de les reunions, com també les circumstàncies jurídiques i socials que concorren en aquest conflicte, vistos per l’àrbitre els antecedents de fet i la normativa aplicable (ja esmentada), dicta aquest
Laude arbitral
Declarar el dret dels treballadors de CTELSA, esmentats en la llista adjunta a aquest laude, i mentre hi continuïn concorrent les condicions originals del naixement de la seva condició personal més beneficiosa, a gaudir de la rebaixa de jornada (1 hora setmanal) de la manera que ho han fet sempre o de qualsevol altra manera que, mitjançant el comú consentiment puguin acordar en un futur amb la direcció de CTELSA, si així ho exigissin modificacions de la situació actual, suficientment acreditades per la part que les al·legués.
Aquesta resolució arbitral té caràcter vinculant i obliga les parts a sotmetre’s al seu contingut, i únicament es podrà recórrer davant dels tribunals competents pels motius previstos a l’article 12.11 del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.
Ambdues parts, després de la notificació d’aquest laude i en el termini de 7 dies, podran sol·licitar de l’àrbitre o àrbitres l’aclariment d’algun dels seus punts (art. 12.12 del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya).