Laude arbitral dictat el 7 de novembre de 1995 per Domingo Palacios Jiménez, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa GVSA
Antecedents de fet
Primer. En compareixença el dia 14 de març de 1995, en les actuacions 1.445/94 i acumulades del Jutjat Social núm. 26 de Barcelona, ambdues parts manifesten:
«La suspensió d’aquests actes de conciliació i judici, amb l’objecte de sotmetre la controvèrsia per mitjà del conflicte col·lectiu plantejat davant del Tribunal Laboral de Catalunya, comprometent-se la demandada a no aplicar el torn de nit a partir del 20 de març de 1995 als demandants fins que no recaigui l’arbitratge corresponent. S.S.Ilma. accedeix al que sol·liciten les parts i acorda la suspensió de les actuacions».
En el mateix escrit de compareixença es relacionen individualment cadascun dels treballadors afectats, llista que aquí es dóna per reproduïda.
Segon. En data 27 de setembre de 1995 degudament citats els representants dels treballadors i de l’empresa, adopten el conveni arbitral en els termes següents:
«Si la mesura adoptada per l’empresa de modificar els horaris a diversos empleats resulta ajustada a dret de conformitat amb l’article 41 de l’Estatut dels treballadors i en relació amb l’article 13 del conveni d’empresa que resulta d’aplicació».
L’arbitratge al qual se sotmeten en el conveni arbitral té qualitat d’arbitrage de dret.
També en el conveni arbitral es proposa com a àrbitre Domingo Palacios Jiménez, que accepta aquesta proposició.
Tercer. Les parts van ser citades per al tràmit de compareixença, previst en les normes d’aplicació, el dia 17 d’octubre de 1995. A l’acte hi van assistir les representacions dels treballadors i les de l’empresa.
El tràmit es va realitzar de forma separada i de forma conjunta amb els interessats. En aquesta reunió es va intentar establir un acord en compliment del previst en l’article 11.6d) del Reglament de funcionamemt del Tribunal Laboral de Catalunya, amb un resultat infructuós.
Les parts van indicar, en el curs de la compareixença, que van donar per reproduïdes les seves al·legacions ja establertes en totes les actuacions anteriors i que es es van reservar un termini fins el següent dia 23 d’octubre amb l’exclusiva finalitat d’aportar documentació complementària, si ho creien convenient.
Amb l’acte de compareixença es compleix el tràmit d’audiència previst en el Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.
Quart. La qüestió debatuda se centra a si són procedents o no ho són els canvis en els torns adoptats per l’empresa per al grup de treballadors afectats.
Els representatns dels treballadors s’oposen fortament a la introducció per als afectats del torn de nit i també afirmen que no són necessaris ni estan degudament justificats per l’empresa els restants canvis de torns. Així mateix, el comitè fa constar que els 4 empleats, que tot seguit es relacionen, han manifestat el desig que el resultat d’aquest arbitratge no sigui de compliment obligatori per a ells, aquests són: M.R.S.L., M.T.L.D., M.M.C. y M.J.G.M.
La representació de l’empresa afirma que els canvis sol·licitats estan àmpliament justificats i que, a més, les raons organitzatives i de producció que postulen tots els canvis de torns proposats estan suficientment provades; per això, contràriament al que afirmen i sol·liciten els representants dels treballadors, entenen que els 4 treballadors esmentats no han de restar al marge de la decisió arbitral.
Cinquè. L’empresa ha establert la jornada industrial de 24 hores. La majoria del personal de mà d’obra directa treballa en 3 torns (matí, tarda i nit) per tal de cobrir la jornada industrial; hi ha un grup de treballadors, el dels afectats, que no estan a 3 torns, ja que aquests treballen o bé en jornada partida, o bé en torn fix de matí o bé en torns rotatius només de matí o tarda.
El sistema de treball actual ha passat de la forma organitzativa anterior al sistema de treball de cèl·lula de continu a les línies; són equips de treball d’una línia completa, equips integrats i polivalents.
Atès que existeixen els diferents torns de treball per als treballadors afectats, el sistema de treball en equip se’n resent i funciona amb deficiències.
Sisè. Ambdues representacions fan constar expressament que el laude arbitral que es produeixi com a conseqüènncia de l’arbitratge al que se sotmeten de forma voluntària, té efectes vinculants, compromentent-se a sotmetre’s al seu contingut.
A tots els fets anteriors són d’aplicació els següents
Fonaments de dret
Primer. Aquest àrbitre té competència per conèixer i resoldre aquest procediment arbitral atès el tenor del previst en l’Acord Interprofessional de Catalunya de 7 de novembre de 1990 i en el Reglament de funcionament del propi Tribunal Laboral de Catalunya i a l’empara del que estableixen els articles 63 i 153 de la vigent Llei de procediment laboral.
Segon. L’arbitratge s’ha de centrar a determinar si els canvis adoptats per l’empresa sobre els torns dels treballadors afectats són procedents o no ho són. Les causes al·legades com a motivadores de la decissió es basen en raons d’ordre organitzatiu i de producció.
Per l’exposició anterior es conclou que ens trobem davant d’un supòsit dels que regula l’article 41 de l’Estatut dels treballadors en l’apartat c) del punt primer, quan cita «Régimen de trabajos a turnos», en relació amb l’article 13 del conveni col·lectiu de l’empresa, d’acord per a la millora de l’eficiència.
Tercer. Quant a la qüestió que no quedin afectats els esmentats 4 treballadors ha de tenir acollida favorable la postura dels representants dels treballadors que no siguin afectats per aquest laude, per tal com individualment han manifestat la seva voluntat d’acollir-se a la via jurisdiccional i perquè el comitè d’empresa ha assumit com a seva aquesta demanda de que restin al marge del resultat del laude; així es va poder constatar en el curs de la compareixença del passat dia 17 d’octubre. No obstant això, poden adherir-se voluntàriament al que estableix el laude, però només fins al 21 de novembre de 1995, dia assenyalat per al judici.
Quart. La petició de l’empresa és que tots els treballadors afectats passin a realitzar en rotació els 3 horaris de matí, tarda i nit; la raó especialment esgrimida es basa en què el sistema de treball que es posa en marxa, consistent en grups o cèl·lules de treball, no podria funcionar amb treballadors amb diferents horaris especials de torns que no coincideixen amb els del grup normal de treball, amb la conseqüència que això afectarà la producció, de forma negativa.
No hi ha dubte que el correcte i normal funcionament de la producció exigeix un sistema d’organització que faci possible el millor aprofitament dels mitjans materials i humans; això com a mínim exigeix, en la situació actual de l’empresa, que el personal treballi en 2 torns de matí i de tarda per fer operativa la nova organització, d’aquesta manera es reduirà molt la distorsió que suposa la presència de torns especials tan diversos a l’empresa i així els equips de treball podran funcionar amb el grau d’eficàcia exigible.
Cinquè. Pel que fa al torn de nit ha de tenir-se en compte que no presenta, quant a la necessitat d’establir-lo de forma permanent, una exigència tan urgent, perquè aquest torn no es desenvolupa amb les funcions i les necessitats de personal que exigeixen els torns de dia; no obstant això no s’ha d’oblidar que, de vegades i per raons d’importància, tant organitzatives com de producció, pot ser necessari que els treballadors afectats també prestin serveis en torns de nit de forma temporal; per tal d’atendre aquestes situacions cal fixar un límit anual, perquè si no podria considerar-se que sempre s’està en una situació especial.
El límit de 2 setmanes l’any es considera suficient per atendre aquests casos i circumstàncies.
Amb la finalitat que aquelles 2 setmanes del torn de nit no quedin buides de contingut i puguin complir el seu objectiu per a la producció, cal que no s’hi incloguin els dies que es dediquen a cobrir les vacants, originades per incapacitats temporals d’altres companys; amb tot, en aquests supòsits, en cap cas es podrà estar en el torn de nit més de 6 mesos.
Vist tot el que s’exposa anteriorment i després de l’examen dels fets provats i dels fonaments de dret per part de l’àrbitre, s’emet el següent
Laude arbitral
Primer. Aquest laude no serà d’aplicació als 4 treballadors següents: 1. M.R.S.L., 2. M.T.L.D., 3. M.M.C. i 4. M.J.G.M., aquests treballadors podran adherir-se de forma voluntària al laude o sotmetre’s a la jurisdicció competent; per a l’adhesió tenen un termini màxim fins al 21 de novembre de 1995.
Serà d’aplicació aquest laude arbitral a la resta de treballadors, la llista dels quals consta a l’acta de compareixença de les actuacions 1.445/94 i acumulades, al Jutjat Social núm. 26 de Barcelona.
Segon. Els treballadors afectats hauran de prestar els seus serveis en règim de torns de matí i de tarda amb caràcter permanent, sense perjudici que quan ho demanin les necessitats organitaztives o de producció hagin d’estar obligats a prestar-lo en l’horari nocturn i durant un període màxim de 2 setmanes l’any, i sense que per a aquesta limitació es comptabilitzin els treballs realitzats en l’esmentat període nocturn per cobrir les vacants generades per processos d’incapacitat temporal, sense que en aquest últim supòsit es pugui excedir de 6 mesos de prestació en el torn de nit.
Aquesta resolució arbitral té caràcter vinculant i obliga les parts a sotmetre’s al seu contingut, i únicament pot ser recorreguda davant els tribunals competents pels motius previstos en l’article 11.10 del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.
Ambdues parts, després de la notificació del laude i en el termini de 7 dies, podran sol·licitar a l’àrbitre o als àrbitres l’aclariment d’algun dels seus punts (art. 11.11 del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya).