Laude arbitral dictat el 21 de novembre de 1994 per Eduardo de Paz Fuertes, Fernando Albisu Codina, Javier Agudo Lázaro i Juan Manuel Tapia Rubio, membres de la Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa TSA
Antecedents de fet
Primer. El dia 14 de novembre de 1994 es presenta en aquest Tribunal Laboral de Catalunya l’escrit introductori per part de la representació sindical dels treballadors de l’empresa TSA, en què es denuncia l’aplicació de l’increment salarial pactat per al 1994 en el Conveni siderometal·lúrgic de la província de Barcelona.
Segon. Convocades les parts a l’acte de conciliació i després d’un ampli debat, constatem la impossibilitat d’assolir una aproximació entre els respectius posicionaments.
Tercer. En conseqüència, el Tribunal Laboral de Catalunya d’acord amb l’establert en els articles 10 i següents del seu Reglament de funcionament ofereix a les parts la possiblitat de sotmetre a l’arbitratge les discrepàncies objecte del conflicte, acceptant ambdues representacions aquesta possibilitat, a efectes de la qual se sotmeten expressament i per unanimitat al laude del Tribunal, que entén del conflicte en el tràmit de conciliació.
Quart. La qüestió que va ser sotmesa a arbitratge i que consta en l’apartat segon de l’acta de submissió, signada el 16 de novembre de 1994, és la següent:
«Determinar si a l’empresa de referència és d’aplicació el Conveni col·lectiu siderometal·lúrgic de la província de Barcelona i, específicament, l’increment salarial previst per al 1994 i, en cas afirmatiu, establir els efectes retroactius d’aquest l’increment».
Cinquè. En l’acta de submissió, ambdues parts fan constar per acord unànime que, havent donat compte de la situació econòmica precària que pateix l’empresa, els efectes econòmics que puguin derivar-se de l’aplicació d’aquest laude, en cas de reconeixement de l’aplicabilitat de l’increment salarial sol·licitat, han de tenir una aplicació a terminis, com també una dilació respecte a la regularització salarial fins a l’1 de gener de 1995, sempre segons el que determini equitativament el Tribunal que ha de dirimir la qüestió objecte de l’arbitratge.
Sisè. Ambdues representacions van fer constar igualment que l’arbitratge al qual se sotmetien, sense perjudici de l’establert en l’apartat anterior, tenia qualitat d’arbitratge de dret.
Setè. En l’acte de conciliació que ha originat l’acta de submissió a l’arbitratge es fa el tràmit d’audiència previst en el Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.
Fonaments de dret
1. La qüestió sotmesa a l’arbitratge, reflectida en l’acta de submissió, es divideix en tres punts concrets d’evident interrelació: la determinació de l’aplicabilitat del Conveni siderometal·lúrgic de la província de Barcelona en les relacions laborals de l’empresa TSA amb els seus treballadors; l’aplicació de l’increment salarial pactat per al 1994, i l’inici de la seva vigència per tal de poder preveure els efectes retroactius.
2. L’aplicabilitat del Conveni siderometal·lúrgic de la província de Barcelona a l’empresa de referència és notòriament evident, per tal com, des de l’inici de les activitats, les relacions laborals entre l’empresa i els treballadors han estat regulades per la norma convencional indicada a més de per la legislació vigent en la matèria.
Per tant, cal precisar que l’objecte bàsic de l’arbitratge que se sol·licita és determinar si l’empresa està obligada a abonar als seus treballadors l’increment salarial pactat en el conveni de referència per al 1994.
En aquest aspecte no podem oblidar, en absolut, les consideracions emeses per l’empresa en el tràmit d’audiència, en relació amb la difícil i precària situació econòmica que pateix, afirmacions que queden perfectament contrastades en comprovar que en els darrers exercicis ha patit unes pèrdues considerables. Aquesta argumentació té prou entitat per haver pogut sol·licitar la seva inclusió en la clàusula d’inaplicació salarial que regula el propi Conveni col·lectiu siderometal·lúrgic de la província de Barcelona, però que en no haver estat aportada en el moment processal oportú, segons els terminis establerts per la norma, no es pot tenir en compte ateses la naturalesa i la qualitat d’un arbitratge de dret.
3. Una altra consideració té l’apreciació dels efectes retroactius de l’increment salarial. Havent subscrit ambdues representacions un acord obrant en l’acta de submissió en què s’establia que fossin els propis àrbitres qui determiniessin la forma de terminis del pagament d’endarreriments, així com l’establiment de certa flexibilitat en el moment de fixar la data de l’inici de la regularització salarial pretesa, si s’accedeix a la petició dels treballadors és evident que aquestes consideracions han de ser previstes a l’hora de dictar la part dispositiva d’aquesta resolució arbitral.
Per tot això, el Tribunal Laboral de Catalunya, Delegació de Barcelona, acorda per unanimitat dictar el següent
Laude arbitral
I. Les relacions laborals entre TSA i els seus treballadors han de ser regulades pel Conveni col·lectiu siderometal·lúrgic de la província de Barcelona, en estar incloses en els àmbits territorial i personal de l’esmentat conveni.
II. L’increment salarial pactat en el conveni de referència per al 1994 és d’aplicació a l’empresa TSA des de l’1 de gener de 1994, data de la seva entrada en vigor.
III. En virtut de l’acord previ adoptat per ambdues representacions i contingut en l’acta de submissió a l’arbitratge, aquest Tribunal, quant als efectes retroactius de l’increment salarial abans referenciat, estableix el següent:
A) Per tal d’aplicar a les taules salarials corresponents l’increment salarial pactat en el Conveni siderometal·lúrgic de la província de Barcelona per al 1994, la regularització salarial de TSA es posarà en pràctica a partir de la nòmina corresponent al mes de gener de 1995.
B) Els endarreriments corresponents al període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 1994 cal abonar-los a raó de 10.000 pessetes lineals per treballador i mes, i aquest abonament s’iniciarà amb la nòmina corresponent al mes de novembre de 1994 fins al total abonament dels endarreriments referenciats.
Aquest laude, que ha estat emès per unanimitat dels membres que formen la delegació corresponent del Tribunal Laboral de Catalunya, que signen en prova de conformitat, té caràcter vinculant i obliga les parts a sotmetre’s al seu contingut.