Laude arbitral dictat el 30 de juny de 1997 per Eduardo Alemany Zaragoza, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte existent a l’empresa HC
Antecedents de fet
Primer. En data 13 de maig de 1997, davant del Jutjat Social núm. 9 de Barcelona, M.R.D.F. i E.M.G. en nom propi, i R.B.M. en nom i representació de l’HC de Barcelona, acorden sotmetre’s expressament a l’arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya en els termes i condicions que regula el seu reglament i a l’empara de l’article 12 del Conveni col·lectiu vigent de l’HC de Barcelona.
Segon. El tema sotmès a arbitratge, segons consta a l’escrit introductori, és el següent:
«El que és justificat o injustificat de la mesura de modificació substancial de condicions de treball notificades a M.R.D.F. i E.M.G., en data 17 de febrer de 1997.»
Aquesta sol·licitud per part de les persones esmentades, davant del Tribunal, és de caràcter individual.
Tercer. L’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions té qualitat d’arbitratge d’equitat.
Quart. Ambdues representacions fan constar expressament que el laude arbitral que resulti com a conseqüència de l’arbitratge al qual se sotmeten voluntàriament i expressament, tindrà efectes vinculants, i es comprometen a sotmetre’s al seu contingut.
Cinquè. En data 7 de juny de 1997, l’àrbitre assignat accepta l’encàrrec realitzat.
Sisè. En data 9 de juny de 1997 es convoquen les parts davant l’àrbitre. Tots van realitzar les manifestacions que van estimar pertinents en defensa dels seus drets i van lliurar la documentació que van considerar oportuna, d’on cal destacar les al·legacions següents:
Representació dels treballadors
Els dos treballadors afectats van rebre el 17 de febrer de 1997 una comunicació de la direcció de l’empresa, on se’ls manifestava que la representació laboral, l’associació professional de facultatius i la direcció havien arribat a l’acord de reduir-los la jornada de 39 hores de treball a 30 hores setmanals amb la corresponent i proporcional reducció salarial, a partir del dia 24 de març de l’any corrent, als efectes previstos a l’article 41 del Text refós de l’Estatut dels treballadors.
Ambdós treballadors pertanyen i estan enquadrats al Servei de Nefrologia-Unitat de Diàlisi.
La representació dels treballadors al·lega que l’aplicació del pla de viabilitat de 1990-1995, va permetre que el centre superés la situació extremadament crítica en què es trobava, tant des del punt de vista assistencial, com organitzatiu i econòmic.
En el mateix ordre de coses, s’afirma que agafar la mesura d’“estalvi” a costa dels salaris únicament dels dos sol·licitants, com una mesura que tendeixi a millorar la competitivitat de l’Hospital, és injustificable. Igualment es fa al·lusió al conveni col·lectiu, en la seva disposició addicional 1a, en la qual es recull el compromís a no plantejar reduccions salarials del personal eventual.
Cal fer menció que els dos treballadors afectats no són personal eventual.
Representació de l’empresa
La direcció del centre manifesta que, fruit de les negociacions portades a terme amb la representació unitària i sindical, i també amb l’associació professional, es va decidir modificar les condicions de treball dels sol·licitants i d’un facultatiu, la qual cosa suposarà un estalvi de 14.941.956 pessetes.
La reducció horària no afectarà la qualitat del servei, ja que s’ha optimitzat, evitant encavallaments i duplicitats.
Un cop vist del que s’ha exposat anteriorment, l’àrbitre sotasignat considera procedent dictar el següent
Laude arbitral
Primer. La decisió de reduir la jornada i consegüentment el salari d’R.B.M. i M.R.D.F. no és procedent.
L’estalvi que representaria no es pot considerar determinant per a la viabilitat futura de l’empresa.
Segon. Les 9 hores que es pretenien reduir de la jornada dels dos afectats podrien ocupar-se en qualsevol altre servei d’especialitat mèdica afí a Nefrologia, com són Urologia, Cardiologia Vascular, etc., si hi hagués interès de mantenir el mateix règim de col·laboració tal com s’ha fet amb altre personal inicialment afectat.
Tercer. L’empresa ha de reposar els dos treballadors a les seves condicions anteriors, o bé, fent ús de la mobilitat funcional, destinar part de la seva jornada a una altra comesa, a fi de completar la jornada sense que es produeixi cap minva de les seves percepcions salarials, ni del seu horari de 39 hores setmanals.
El present laude arbitral té efectes vinculants d’acord amb la legislació vigent i únicament es podrà recórrer davant dels tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.
En el termini de 7 dies hàbils a partir de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar a l’àrbitre o àrbitres l’aclariment d’algun dels seus punts.
Eduardo Alemany Zargoza, membre del cos laboral d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, que va emetre el laude arbitral de 30 de juny de 1997 com a via de solució al conflicte existent a l’empresa HC
Fa constar
Que en l’apartat primer del laude arbitral, emès en el conflicte de referència PAB 179/97, per error de transcripció, es va citar R.B.M. com a part interessada, quan havia d’haver estat citat E.M.G., de manera que el redactat de l’apartat esmentat queda de la manera següent:
«Primer. La decisió de reduir la jornada i consegüentment el salari d’E.M.G. i M.R.D.F. no és procedent.
L’estalvi que representaria no es pot considerar determinant per a la viabilitat futura de l’empresa.»
La qual cosa es manifesta i es comunica als efectes oportuns, a Barcelona, a dos de juliol de 1997.