PAB 157/95

Laude arbitral dictat el 10 de juliol de 1995 per Mari Luz Bataller Cifuentes, Javier Crespán Echegoyen i Dolores de la Fuente Vázquez, membres del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa BSA

Fets

Primer. Amb data 8 de juny de 1995, es presenta davant del Tribunal Laboral de Catalunya un escrit signat per A.F.R., en representació de l’empresa, i per  T.L.M., en representació dels treballadors, en el qual, d’acord amb l’article 3.3. de l’Acord Interprofessional de Catalunya (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 23 de gener de 1991) i l’article 11.1 del seu Reglament (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 12 de febrer de 1992), manifesten la seva voluntat de sotmetre a arbitratge del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya la controvèrsia que exposen.

Segon. El tema sotmès a arbitratge de dret és el següent:

1. Origen i desenvolupament

Mitjançant un escrit de data 15 de març de 1995, l’empresa comunica al personal la «jornada anual, calendari laboral i vacances 1995». A diferència de les altres empreses del grup, que hi estan d’acord, la representació del personal d’aquesta empresa no hi està conforme i s’acorda sotmetre la decisió a arbitratge.

2. Objecte i pretensió

La representació dels treballadors opina que han de fer-se menys hores, atès que fan relleus en el descans de la jornada continuada y que han d’allargar 2 dies les vacances, ja que en el segon període hi ha les festes de Nadal i Sant Esteve.

L’empresa considera que ja fan menys hores del mínim previst en el conveni (1.759,25 a l’any en lloc de les 1.762 mínimes segons conveni), que els relleus en el descans ja estan previstos en el conveni i que les festes del segon període de vacances són compensades amb els ponts del dies 13 d’octubre i 7 de desembre.

3. Qüestions concretes sotmeses a arbitratge

Si és o no ajustat a dret el calendari de festes i vacances proposat per l’empresa.

Tercer. Amb data 9 de juny el Tribunal Laboral de Catalunya dirigeix un escrit als sol·licitants, tot manifestant-los que dos dels àrbitres designats no figuren en el cos d’àrbitres del Tribunal i sol·licitant-los que en designin uns altres dos per tal de subsanar aquesta deficiència.

Quart. Amb data 21 de juny els sol·licitants presenten un escrit en el qual nomenen als dos àrbitres pertanyents al cos d’àrbitres que substitueixin als inicialment nomenats. Amb aquesta mateixa data, el Tribunal Laboral comunica als àrbitres la seva designació, que és acceptada per ells, amb data 26 de juny.

Cinquè. Amb data 29 de juny són convocades la representació de les parts davant dels àrbitres, a fi d’exposar les seves al·legaciones. Compareixen per part de l’empresa: J.D.C., administrador; J.D.B., cap de personal, i O.B., advocat. Per part dels treballadors compareixen: T.L.M., delegat dels treballadors, i J.A.R.R., del sindicat CC.OO. Tots fan les manifestacions que creuen oportunes, destacant el següent:

Representació de l’empresa:

— Al·lega que el calendari s’ajusta al que està establert en la normativa, especialment en el conveni col·lectiu vigent.

— Indica que en els calendaris anualment confeccionats sempre s’han aplicat els mateixos criteris, en relació amb la distribució dels dies de vacances i la única modificació que s’ha introduït ha estat la derivada de la reducció de la jornada pel conveni col·lectiu del 1988, que va donar lloc a la reducció d’1 dia de treball, passant de 228 dies de treball anuals als actuals 227.

Representació dels treballadors:

— Assenyalen que l’any 1983 van pactar verbalment amb l’empresa que els 15 minuts de descans per a l’entrepà els realitzarien per torns, de manera que no s’aturarien les màquines i cada treballador vigilaria la màquina del company absent. A canvi, els treballadors acceptaven un calendari laboral en què no coincidissin dies festius amb les vacances que es gaudien en el període diferent al mes d’agost.

— Posen de manifest que en cap calendari laboral la distribució dels 7 dies de vacances diferents a les d’agost no ha estat acordat amb els treballadors, si bé mai han impugnat aquests calendaris, llevat d’una ocasió, tot i que en aquest cas la impugnació feia referència al no gaudi de 21 dies seguit de vacances.

Sisè. Sol·licitats a l’empresa els calendaris laborals des del 1983, aquesta manifesta que només está en disposició d’aportar els corresponents als últims 7 anys, lliurant-los als àrbitres. Després d’examinar-los resulten les següents dades, per al grup de treballadors als quals afecta el conflicte, que són els de «jornada continuada diurna».

Fonaments de dret

I. La qüestió que es planteja en el present arbitratge fa referència a determinar si s’ajusta a dret el calendari laboral de l’empresa. En aquest sentit, després d’examinar-lo es constata que, efectivament, s’ajusta al que estableixen les normes reguladores del temps de treball —Estatut dels treballadors i Conveni col·lectiu de la indústria tèxtil i de la confecció (Butlletí Oficial de l’Estat de 16 de maig de 1995) (arts. 38 al 49)— quan respecta la jornada anual de 1.662 hores de treball efectiu, el descans en la jornada i entre jornades, el nombre de dies de vacances i la forma de repartiment de les mateixes, etc., per la qual cosa, en principi, cal concloure que el calendari s’ajusta a dret.

II. Ara bé, en el transcurs de la compareixença de les parts davant dels àrbitres, la representació dels treballadors va al·legar —com a fonament de la seva disconformitat amb el calendari— l’existència d’un pacte no escrit, que data de l’any 1983, segons el qual els treballadors descansarien els 15 minuts de l’entrepà, però sense aturar les màquines, de manera que es tornarien per a l’esmentat descans i, a canvi, els treballadors acceptarien un calendari laboral en què no coincidissin dies festius amb les vacances que es distribuïssin fora de les corresponents al mes d’agost. La representació de l’empresa reconeix l’existència d’aquesta forma de descans, però nega la interpretació que fan els treballadors sobre el pacte, i es remeten al que estableix l’article 4 a) del vigent conveni col·lectiu.

Així doncs, el contingut de l’arbitratge es matisa en el sentit que ja no es tracta de determinar, sense més, si el calendari és ajustat a dret, sinó de determinar si existeix aquest pacte, com també —en el seu cas— l’abast, la interpretació i l’aplicació del mateix.

III. A la vista d’això i, ja que ens trobem amb que no existeix pacte escrit, cal acudir a les normes sobre interpretació dels contractes, especialment a l’article 1.282 del Codi Civil. Per tant, es procedeix a examinar minuciosament els calendaris laborals realitzats a l’empresa en els últimos 7 anys, a partir del quadre resum que es reflecteix en el fet sisè, tot constatant les següents dades:

a) Que l’eix sobre el qual es fa girar la confecció del calendari laboral és el dels dies i les hores de treball, que sempre són, des del 1989: 227 dies i 1.759,25 hores.

b) Que, en funció d’aquest element i depenent de la distribució de les distintes festes cada any: nacionals, d’àmbit autonòmic i locals, es fixen les vacances i els «ponts».

c) Que sempre s’ha fet un mínim de 3 setmanes a l’agost i una setmana a Nadal, com també s’han realitzat dies de vacances amb ocasió de «ponts».

d) Que si són exactes els termes del pacte en què es fonamenten els treballadors, significaria que han realitzat anualment 54 hores de vigilància de màquina, conjuntament amb el treball, i que —hipotèticament— les haurien hagut de compensar amb la reducció de la jornada que es derivaria de la no coincidència dels dies de vacances amb festius. Aquesta compensació no s’ha produït mai, al menys en els últims 7 anys.

e) En tots els calendaris laborals aportats por l’empresa, en el grup de treballadors afectats por aquest conflicte s’indica: 227 dies x 7,75 hores = 1.759,25 hores, mentre que en els de jornada nocturna s’indica: 227 dies x 8 hores = 1.816 hores. Els dos grups de treballadors tenen la mateixa jornada de presència, però els de torn nocturn no tenen els 15 minuts d’entrepà.

f) En tots els calendaris laborals aportats per l’empresa, en relació amb els treballadors del conflicte figura un afegitó que diu «la diferencia a recuperar es de 2 horas y 45 minutos», mentre que en el cas dels treballadors de jornada nocturna, que tenen la mateixa jornada de presència, l’afegitó diu «la diferencia en exceso es de 54 horas». Aquests últims treballadors compensen l’excés de jornada setmanalment. És a dir, en el cas d’aquest grup de treballadors està expressament reconegut l’excés de jornada i la seva compensació.

g) Els treballadors, al menys des del 1989, han gaudit sempre del mateix nombre de dies festius anuals: 108 (llevat del 1992 que van ser 109 por ser any de traspàs). En aquests dies són inclosos: dissabtes i diumenges, festius intersetmanals i laborables no treballats (ponts) i és precisament la distribució entre aquests dies allò que és diferent cada any, en funció del calendari oficial.

h) De l’examen dels calendaris laborals s’observa que l’any 1989 la distribució de la jornada —tant en la distribució de dies de treball com de vacances i festius— és idèntica en tots els seus termes a la de l’any 1995, cosa que deriva de la coincidència de l’estructura del calendari oficial de l’any.

i) Malgrat les circumstàncies assenyalades en els apartats anteriors, els calendaris laborals no han estat mai impugnats pel motiu que s’al·lega ara, a diferència d’allò relatiu al gaudi dels 21 dies seguits de vacances a l’estiu, fet pel qual sí es va impugnar en el seu moment el calendari.

IV. A partir de les dades que s’han assenyalat en el fonament anterior, els àrbitres actuants conclouen que —si hagués existit el pacte verbal al qual al·ludeixen els treballadors, amb la interpretació que ells li donen— mai s’ha aplicat en els termes en què aquests consideren que hauria d’aplicar-se aquest any, i en conseqüència, no pot, per aquest argument, refusar el calendari laboral de l’empresa, el qual no només, com ja s’ha dit, s’ajusta a dret en tots els seus termes, sinó que s’ha estat aplicant, al menys en els últims 7 anys, amb idèntics criteris.

V. No obstant això, al marge de la decisió arbitral manifestada, els àrbitres desitgen recordar que l’empresa està obligada a donar estricte compliment de l’article 49 del vigent conveni col·lectiu que assenyala que «la fijación de los períodos de vacaciones se hará de común acuerdo entre la empresa y los representantes de los trabajadores dentro de los 3 primeros meses del año conjuntamente con el calendario laboral», la qual cosa significa que l’empresa no ha de limitar-se a donar coneixement als representants dels treballadors del calendari laboral decidit, sinó que aquests haurien de participar en la seva elaboració, amb independència de si finalment s’assoleix o no l’acord al qual fa referència l’esmentat article del conveni.

Per tot el que s’ha exposat anteriorment, els àrbitres sotasignats consideren procedent dictar el següent

Laude arbitral

Es declara ajustat a dret el calendari laboral de l’empresa BSA de Terrassa, corresponent a l’any 1995.