Laude arbitral dictat el 2 de gener de 1995 per Miguel Ángel García Vega, Estanislau Saló de la Iglesia, Javier Agudo Lázaro i Antonio Castán Sanclemente, membres de la Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa MADECAFISA
Antecedents de fet
Primer. El dia 15 de setembre de 1994 el president del comitè d’empresa de MADECAFISA, C.C.S., presenta l’escrit introductori al tràmit de conciliació i mediació davant d’aquest Tribunal Laboral de Catalunya, registrat amb el número PC 140/94.
Segon. El tema sotmès a conciliació i mediació, segons consta en l’escrit introductori, és el següent:
«Presa de temps a la secció d’emmotllaments i falta d’acord en l’aplicació de cronometratges, finalitzats els terminis de mediació dins de l’empresa es recorre a la mediació del Tribunal Laboral de Catalunya.
Se sol·licita la mediació en els resultats de cronometratge i d’aixecament de les sancions. Adequació dels llocs de treball als temps reals».
Tercer. Amb la mateixa data es presenta l’expedient, que s’acumula a l’anteriorment esmentat, per part de l’empresa MADECAFISA, en què concreta els fets que han originat el conflicte de la manera següent:
«El dia 7 de juny té lloc l’acte de conciliació en què es tracta, entre d’altres, del tema de nau central (cronometratges en premses i acabats en cru). El dia 10 de juny de 1994 es fa la reunió proposada pel Tribunal Laboral de Catalunya i s’assoleixen els acords que consten en el punt quart.
Han tingut lloc cinc reunions, segons queda reflectit en les actes.
Acceptació dels valors obtinguts dels estudis realitzats per la secció de premses, trepatge i acabat».
Quart. Degudament citades les parts s’intenta la mediació i conciliació del Tribunal Laboral de Catalunya el dia 22 de setembre de 1994, que conclou amb el resultat d’acord en els termes que es transcriuen a continuació:
Primer. Ambdues parts se sotmeten expressament al procediment d’arbitratge previst en els articles 10 i següents del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, a efectes del qual es designa per unanimitat aquest Tribunal, que entén del procediment de conciliació i mediació des de l’inici de l’expedient.
Segon. La qüestió a dirimir que és objecte del conflicte es concreta en el següent:
«Determinar si el sistema de mètodes i temps que hi ha a l’empresa a la secció de motllejats (premses i matrius de trepar d’acabats) permet assolir el rendiment mig habitual del conjunt de treballadors directes del centre de treball, amb el mateix esforç o activitat que a la resta de les seccions, i posat el cas que sigui així determinar els temps i produccions que correspondrien a aquesta secció».
Tercer. L’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions té qualitat d’arbitratge de dret.
Quart. Ambdues representacions fan constar expressament que el laude arbitral que resulti de l’arbitratge, al qual se sotmeten voluntàriament i expressa, té efectes vinculants i es comprometen a sotmetre’s al seu contingut.
Cinquè. En aquest acte també es fa el tràmit d’audiència previst en el Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.
Sisè. Als efectes de l’acordat, ambdues parts formalitzen en aquest acte el corresponent conveni arbitral.
Cinquè. El Tribunal Laboral de Catalunya designa Albert Callis i Cabré i Adelino V. Bonet Sospedra, membres de la Comissió de tècnics del Tribunal Laboral de Catalunya, encarregats de confeccionar un informe tècnic que permiti dictar el laude arbitral en el conflicte existent a l’esmentada empresa.
Sisè. Personats els tècnics del Tribunal Laboral de Catalunya a l’empresa el dia 30 de setembre de 1994, i escoltades les parts, es va creure necessari reformular la pregunta motiu de la controvèrsia i per això ambdues representacions van ser citades davant del Tribunal Laboral de Catalunya, Delegació de Barcelona, el dia 10 de novembre de 1994, acordant la redacció següent:
«Determinar si el sistema de mètodes i temps que hi ha a l’empresa a la secció de motllejats (premses i trepatge de crus i acabats) permet assolir el rendiment habitual de 70-75 (escala Bedaux) que assoleixen la resta de treballadors de l’empresa. En el seu cas, determinar els temps i les produccions que corresponen a aquestes operacions».
Fonaments jurídics
I. El Tribunal Laboral de Catalunya és competent per entendre i resoldre aquest procediment arbitral, atès el tenor del previst en l’Acord Interprofessional de Catalunya de 7 de novembre de 1990, en el Reglament del propi Tribunal i a l’empara de l’establert en els articles 63 i 153 de la vigent Llei de procediment laboral.
II. En virtut del previst en el paràgraf 2n del punt 7è de l’article 11 del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, aquest va sol·licitar a la seva Comissió tècnica un informe pericial sobre la controvèrsia plantejada, que fou emès el 28 de novembre de 1994.
III. En aquest expedient es compleixen tots els requisits processals establerts en el Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya i, de forma especial, els previstos en els articles 10 i següents, referits al procediment arbitral.
Per tot això, es dicta el següent
Laude arbitral
El sistema de determinació de les càrregues de treball i dels incentius implantat a la secció en estudi de l’empresa MADECAFISA reuneix les condicions per fer que la seva plantilla pugui assolir rendiments d’entre 70 i 75 de l’escala Bedaux.
Un cop analitzades les dades preses a l’esmentada secció (el 13 d’octubre de 1994), els tècnics del Tribunal Laboral de Catalunya observen el següent:
1. Per a les dues combinacions de la premsa 17 amb altres no es podien assolir rendiments superiors a 70, circumstància provocada per la insaturació produïda per la càrrega de feina que se li va assignar al treballador durant el cicle de treball de la màquina principal.
2. La combinació entre la premsa 17 i la màquina de trepatge d’acabat té les condicions de mètodes i temps per assolir els rendiments 70 i 75.
3. La combinació entre la premsa 17 i la màquina de trepatge de cru (el 18 de novembre de 1994) pot adequar-se a les circumstàncies que es descriuen:
3.1. Un treballador atén la premsa 17 i la màquina de trepatge de cru. En aquest cas, el treballador està obligat al que s’exposa en el punt 2.
3.2. Dos treballadors atenen la màquina de trepatge de cru (un per cada costat). Es produeixen interferències que depenen de la combinació de referències, per la qual cosa es recomana fer un estudi per tal de determinar el valor de l’esmentada interferència.
Els tècnics del Tribunal Laboral de Catalunya recomanen saturar el treballador un 33% durant els temps per màquina de la màquina principal, és a dir, que s’apliquin els temps òptims del treball de l’operari durant el cicle de la màquina per poder calcular amb exactitud la saturació i permetre, si el treballador ho creu adient, assolir els rendiments 70-75.
Aquest laude, que ha estat emès per unanimitat dels membres que formen la delegació corresponent del Tribunal Laboral de Catalunya, que signen en prova de conformitat, té caràcter vinculant i obliga les parts a sotmetre’s al seu contingut.