Laude arbitral dictat el 17 de juny de 1992 per Gregorio Granados de la Hoz, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa LPESA
Vist i examinat per Gregorio Granados de la Hoz, àrbitre designat per voluntat comuna de les parts, manifestada en conveni arbitral, de data 10 de juny de 1992, referència PA 1/92, signat conforme el Reglament del Tribunal Laboral de Catalunya.
Resultant que en la primera reunió que té lloc en els locals del Tribunal Laboral de Catalunya, el 10 de juny de 1992, entre la representació de l’empresa LPESA i la dels seus treballadors, va quedar establert que el motiu de conflicte sotmès a arbitratge és la no acceptació per part de la representació dels treballadors del quadre horari/calendari laboral per al 1992, presentat després de ser confeccionat per l’empresa, donat el rebuig de l’últim paràgraf, que diu el següent: «El personal que no realice el total de horas del calendari otrabajará en su parte proporcional los días 24 al 31 de diciembre».
Resultant que l’any 1992 el personal de l’empresa que presti els seus serveis des de l’1 de gener al 23 de desembre de 1992 completarà el total de 1.784 hores de treball anual fixades pel conveni col·lectiu aplicable a l’empresa, distribuïdes entre els corresponents dies hàbils; no existeix discrepància del comitè en aquesta distribució. Així mateix, els qui no hagin començat la seva prestació de serveis en la data esmentada, sinó més tard o bé hagin cessat abans del 23 de desembre de 1992, no completaran les 1.784 hores de jornada anual efectiva, entenent la representació empresarial que no tindran dret a gaudir dels 5 dies de descans, a banda dels festius, entre el 24 i el 31 de desembre de 1992. S’imposaria, doncs, un tractament diferent a la resta dels treballadors que sí van realitzar les 1.784 hores, essent això el que s’expressava succintament en el paràgraf del quadre horari/calendari laboral, rebutjat per la representació dels treballadors.
Resultant que en la segona reunió, el dia 15 de juny de 1992, les parts van fixar definitivament les seves posicions al voltant del tema central del conflicte, en el sentit que a continuació es veurà, aportant les oportunes al·legacions orals i escrites.
Atès que la competència per dictar aquest laude arbitral ve determinada per l’Acord Interprofessional de Catalunya, signat el dia 7 de novembre de 1990 (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 1.397, de 23 de gener de 1991), pel Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Conciliació, Mediació i Arbitratge de Catalunya, signat el dia 7 de maig de 1991 (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 1.554, de 12 de febrer de 1992), per l’Acord de constitució, estructuració territorial i data d’inici d’activitats del Tribunal Laboral de Catalunya (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 1.604, de 10 de juny de 1992) i pel Conveni arbitral de data 10 de juny de 1992.
Atès que aquest procediment arbitral compleix les prescripcions del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.
Atès que les motivacions de la direcció de LPESA es basen en el respecte al tractament diferenciat que correspon a cada treballador en funció del temps de jornada anual realitzat durant l’any 1992. Tractant d’evitar discriminacions negatives per a la majoria del personal que compleix la totalitat de la jornada anual, cosa que succeiria si s’atorguessin indiscriminadament a tots els treballadors els 5 dies firats entre el 24 i el 31 de desembre de 1992, sense tenir en compte el temps realment treballat fins al 23 de desembre de 1992.
Atès que per part de la representació dels treballadors no es va pretendre en cap moment que els seus representants realitzessin menys hores de la jornada de les que vénen obligades per l’aplicació del seu contracte, sinó solament que es tingui en compte, per a qui no assoleixi abans del 23 de desembre les 1.784 hores, el principi de proporcionalitat en el gaudi dels 5 dies, per poder fruir de la quantitat de temps que els pertanyi segons el nombre d’hores realitzades, amb un enfocament idèntic a l’aplicat per al càlcul d’abonament de vacances en el supòsit de no haver prestat un any de treball efectiu. Així mateix, estimen de justícia que la quantitat dinerària a lliurar al treballador en aquests supòsits sigui amb el valor no d’hores normals sinó extraordinàries.
Atès que ambdues parts són plenament conscients de la necessitat de tenir, a aquestes alçades de 1992, degudament acordada la distribució de la jornada i els corresponents descansosque es deriven de l’aplicació d’aquesta distribució i deixar clar un mecanisme distributiu de la jornada per anys successius. També són conscients dels perjudicis que la situació actual provoca per a la bona marxa de les relacions laborals a l’empresa a causa de l’enderreriment a acordar el calendari laboral.
Vistes i examinades totes les al·legacions oferides per les parts en el curs de les reunions, i valorades les circumstàncies econòmiques, laborals i personals que concorren en l’empresa LPESA i en els seus treballadors.
Vistos i examinats per mi tant els antecedents de fet com la normativa aplicable (Llei 8/80, de 10 de març; Reial Decret Llei 1/1986, de 14 de març; Reial Decret 2001/83, de 28 de juliol, i el Conveni col·lectiu provincial del metall), dicto el següent
Laude arbitral
Primer. S’accepta definitivament el quadre horari/calendari laboral per a l’any 1992, segons la redacció i confecció de la direcció que, en el seu moment, va lliurar al comitè d’empresa, llevat de la desaparició de l’últim paràgraf que diu «el personal que no realice el total de horas del calendario trabajarà en su parte proporcional los días del 24 al 31 de diciembre».
Segon. Els 5 dies de festa a gaudir entre el 24 i el 31 de desembre de 1992, conseqüència d’haver realitzat en data de 23 de desembre de 1992 les 1.784 hores de jornada normal (i en anys successius les procedents) tindran el mateix tractament que les vacances, als efectes del seu gaudi o retribució. Així, el personal que, en no portar un any a la plantilla, no ha adquirit el dret a gaudir dels 5 dies referits, haurà de ser compensat en la part proporcional corresponent en funció de les hores realment treballades fins al moment de fer-se efectiu el dret a aquests 5 dies de descans o el de la liquidació per finalització de la relació laboral.
Tercer. Aquesta compensació serà calculada sobre el valor de les hores ordinàries de treball.
Quart. Les parts, en cada cas, i atenent a la situació i necessitats de la producció el moment de calcular l’esmentada liquidació, podran acordar al pagament en metàl·lic de la quantitat corresponent o bé el seu gaudi com a descans del temps que resulti per l’aplicació del principi al·ludit de proporcionalitat.
Així, segons el meu lleial saber i entendre, i complint el manament rebut, resolc en el termes exposats la qüestió sotmesa al meu criteri per posar fi a la situació de conflicte a l’empresa LPESA, signant aquesta decisió.