PALL 2/99

PALL 2/99

DICTAT PER MARÍA JOSÉ ABELLA MESTANZA, MEMBRE DEL COS D’ÀRBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, COM A VIA DE SOLUCIÓ AL CONFLICTE EXISTENT EN L’EMPRESA MI DL, S.A., EL DIA QUATRE D’OCTUBRE DE MIL NOU-CENTS NORANTA NOU.

La representació legal de l’Empresa “MI DL, S.A..”, i el seu COMITÈ D’EMPRESA, han acordat sotmetre’s a l’arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya, per dirimir la següent qüestió:

“D’acord amb el previst en el Conveni Col·lectiu, determinar la quantia retributiva de les hores extraordinàries, quan aquestes es compensen econòmicament”.

ANTECEDENTS

I.- Les relacions laborals entre “MI DL, S.A..” i el seu personal es regeixen per Conveni Col·lectiu d’àmbit d’empresa, successivament renovat i renegociat al final dels seus períodes de vigència pactats.

II.- En 9 de Juny 1.999, després d’un determinat període de negociació, les parts van subscriure un Preacord, en relació amb la negociació del Conveni Col·lectiu, en el que, en la seva part bastant, van establir:

  • Àmbit temporal: La durada d’aquest Conveni serà de 3 anys, amb efectes des de l’1º de Gener d’1.999 al 31 de Desembre de 2.001.
  • Hores extraordinàries: Per cada hora, 1’75 hores en descans, o cobrar com hores extres a elegir pel treballador.
  • Aquest preacord estarà subjecte a l’acceptació de l’Assemblea General Extraordinària, que se celebrarà el 17.6.99.

III.- Celebrada l’Assemblea i ratificat el preacord es va procedir a la redacció definitiva del Conveni Col·lectiu d’àmbit d’empresa, que va ser subscrit, juntament amb els seus annexos, en data no determinada, per les representacions col·lectives que ho van negociar.

A la data del tràmit d’audiència el conveni negociat i subscrit es trobava dipositat a l’oficina pública, i pendent de publicació en el Diari Oficial.

Les parts van convenir que el document aportat pel Comitè d’Empresa és còpia de l’original firmat i dipositat a l’oficina pública.

IV.- El Conveni firmat, dipositat i pendent de publicació, conté diversos annexos, en els que es conté la quantificació de les diferents condicions de treball, i entre elles, el preu de les hores extraordinàries.

V.- El conflicte es suscita després de la firma del text del Conveni per les parts, quan l’empresa procedeix a retribuir les hores extraordinàries a preu diferent -i inferior-, al que es consigna en les taules salarials del Conveni, i concretament al 175% del preu de l’hora ordinària, quan el preu de l’hora extraordinària segons taules és de l’1’908 del preu hora ordinària.

VI.- Davant aquesta aplicació, en 9 de Setembre 1.999, el Comitè d’Empresa es dirigeix al Tribunal Laboral de Catalunya, mitjançant escrit introductori al tràmit de mediació i conciliació.

VII.- Intentada la conciliació davant la Delegació de Lleida del Tribunal Laboral de Catalunya, en 14 de Setembre d’1.999, l’acte va concloure amb acord de les parts en el sentit de sotmetre’s a l’arbitratge del Tribunal per a la resolució de la controvèrsia.

VIII.- Designat l’àrbitre en el mateix acte de la conciliació, i acceptada per mi la designació, van ser convocades les parts en tràmit d’audiència per al dia 28 de Setembre 1.999, data en la qual van comparèixer totes dues representacions, defensant els seus respectius punts de vista i presentant els respectius escrits d’al·legacions, juntament amb la documentació que van considerar oportuna per recolzar les seves pretensions.

IX.- Les parts van concretar les seves postures en els següents termes:

a) Al·lega la representació de l’empresa:

que la seva voluntat, tot al llarg de la negociació, va ser tendir a l’homogeneïtzació de condicions de treball amb les establertes pel Conveni Col·lectiu Nacional del ram, que retribueix les hores extraordinàries al 175%.

que es va convenir la compensació de les hores extraordinàries en temps de descans en proporció d’1/1’75, segons resulta del Preacord subscrit en 9 de Juny 1.999, sent intenció de l’empresa aplicar igual compensació a la retribució a metàl·lic.

que la incorporació per annex al Conveni de les taules de preus hores extraordinàries, calculades a l’1’908, “es deu a error informàtic”.

b) Per la representació dels treballadors s’al·lega que no s’ha negociat l’import de la compensació a metàl·lic de les hores extraordinàries, sinó únicament la seva compensació en temps de descans; limitant-se a aplicar el percentual d’increment pactat sobre tots els conceptes econòmics del conveni, inclòs el preu de les hores extraordinàries. No s’ha modificat el percentual de recàrrec, sinó sols el seu valor unitari, per aplicació del 2’35% acordat.

Sostenen que de conformitat a allò que es disposa a l’article 12 del Conveni, el preu de les hores extraordinàries ha de ser el que resulta de les taules del Conveni.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- El caràcter normatiu i la força vinculant dels Convenis Col·lectius en dret espanyol, és una norma de rang constitucional. Disposa l’article 37.1 de la Constitució Espanyola que “la llei garantirà el dret a la negociació col·lectiva laboral entre els representants dels treballadors i empresaris, així com la força vinculant dels convenis”.

En compliment del mandat constitucional, l’article 82.3 de l’Estatut dels Treballadors estableix: “Els convenis col·lectius regulats per aquesta Llei obliguen a tots els empresaris i treballadors inclosos dins del seu àmbit d’aplicació i durant tot el temps de la seva vigència”.

Y, l’article 3.1 del propi Estatut dels Treballadors, els inclou en el catàleg de les fonts reguladores de les relacions laborals: “Els drets i obligacions concernents a la relació laboral es regulen:

a) per les disposicions legals i reglamentàries de l’Estat.

b) pels convenis col·lectius.

c) per la voluntat de les parts, manifestada en el contracte de treball, sent el seu objecte lícit i sense que en cap cas puguin establir-se en perjudici del treballador condicions menys favorables o contràries a les disposicions legals i convenis col·lectius abans expressats”.

La simple aplicació de les normes citades proporciona la resolució de la controvèrsia. Indiscutit que la norma que regula les condicions de treball entre les parts és un conveni col·lectiu d’àmbit d’empresa, de caràcter estatutari, i per tant d’eficàcia general, el seu caràcter normatiu dimana dels preceptes citats.

Això significa que el Conveni és la Llei que regeix entre les parts; i que les regles interpretatives a les que s’ha de sotmetre’l són les que regeixen la interpretació de les lleis.

Acordat i firmat per les parts negociadores el Conveni Col·lectiu, i els seus Annexos, -inclòs el litigiós-, aquesta és indiscutiblement la norma aplicable, amb exclusió de qualsevol altra consideració.

SEGON.- L’al·legat propòsit o intencionalitat de l’empresa d’introduir una modificació en el règim aplicable a la retribució a metàl·lic de les hores extraordinàries, no pot produir efecte algun en tant no hagi donat lloc a un acord de voluntats en tal sentit, plasmat i documentat en un acord convencional.

Els mers propòsits, o les intencionalitats unilaterals i subjectives són intranscendents al dret, i particularment inoperants en el dret de negociació col·lectiva.

L’article 82.4 de l’Estatut dels Treballadors, en la seva versió actual i vigent disposa que “el conveni col·lectiu que succeeix a un anterior pot disposar sobre els drets reconeguts en aquell. En l’esmentat supòsit s’aplicarà, íntegrament, el que s’hagi regulat en el nou conveni”.

Al dia d’avui, per tant, no existeix obstacle legal per acordar en conveni col·lectiu condicions de treball “regressives” pel que fa a regulacions convencionals anteriors.

Ara bé, una cosa és que càpiga disposar en conveni de drets reconeguts en un altre conveni anterior; i una altra molt diferent és que aquella disponibilitat pugui presumir-se. No hi ha presumpció alguna en aquesta matèria. La disponibilitat de drets convencionalment reconeguts, establerta en un conveni col·lectiu posterior, ha de ser necessàriament expressa, negociada i documentada.

TERCER.- Finalment, pel que fa a la pretesa i invocada discrepància entre el contingut del Preacord de 9 de Juny 1.999, i el text definitiu del Conveni Col·lectiu subscrit.

Ha d’afirmar-se, en primer lloc, que tal discordança no existeix. En manera algun pot estimar-se, -conforme a una interpretació literal del preacord-, que les parts convinguessin una compensació equivalent de les hores extraordinàries, a metàl·lic, o en temps de descans. L’únic acord que s’evidencia del document de 9 de Juny 1.999 és el dret d’opció, a favor del treballador, per elegir la compensació econòmica o en descans; però no per descomptat que aquella compensació, o el seu equivalent, tingui que ser la mateixa. És més, el text literal condueix exactament a la interpretació contrària. “1’75 hores en descans, o cobrar com hores extres” refereix clarament que el preu de les hores extres no coincideix amb l’1’75% del preu de l’hora ordinària. No prejutja que el seu preu a metàl·lic sigui superior o inferior, però sí diferent. En un altre cas s’hagués l’esmentat: 1’75 hores en descans, o el seu equivalent a metàl·lic.

I això sense que calgui abundar que, encara en el negat supòsit pel qual es donés una discordança entre el Preacord i l’Acord definitiu, hauria de cedir sempre a favor de l’Acord definitiu, donat el seu caràcter normatiu, del que el Preacord està mancat de.

Ja que antecedeix, de conformitat als antecedents i fonaments de dret exposats, dicto el següent

LAUDE ARBITRAL

Les hores extraordinàries que efectuï el personal que presta serveis en “MI DL, S.A.”, han de ser retribuïdes, quan l’interessat opti per la compensació a metàl·lic, en la quantia que per a les hores extraordinàries s’estableix en l’Annex 3 del Conveni Col·lectiu de l’Empresa, això és, a l’1’908% del preu de l’hora ordinària.

El Laude únicament podrà recórrer-se davant els tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.

En el termini de set dies hàbils a comptar des de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar de l’àrbitre o àrbitres, l’aclariment d’algun dels punts d’aquell, que haurà de facilitar-se en el termini màxim de 10 dies hàbils.

El tràmit d’aclariment faculta a qualsevol de les parts a sol·licitar de l’àrbitre o àrbitres, única i exclusivament, l’adequada matisació o aclariment d’algun dels punts continguts en el laude, sense que, en cap cas, tal facultat pugui ser utilitzada per rebatre els posicionaments reflectits en la resolució arbitral.