DICTAT PEL MEMBRE DEL COS DE ÀRBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, SR, ANTONIO BENAVIDES VICO COM A VIA DE SOLUCIÓ AL CONFLICTE EXISTENT EN L’EMPRESA A.X, SL, EXPEDIENT PAB 501/12, EL DIA 17 DE JULIOL DE 2012.
FETS
PRIMER.- El dia 20 de juny de 2012, el Sr. X. M. C. Representant de l’empresa A.X., SL i el Sr. M.A.G, Assessor legal del Comitè Intercentres, van presentar Conveni Arbitral davant aquest Tribunal Laboral de Catalunya, el qual va ser registrat amb el numero PAB 501/12.
SEGON.- L’origen del conflicte segons consta en el conveni arbitral és el següent:
“L’empresa proposa una quita salarial 2012 no sent acceptada per els treballadors, havent-se esgotat el període de consultes preceptiu, dels 15 dies sense acordar.”
TERCER.- Les qüestions concretes sotmeses a l’àrbitre són les següents:
“Conveniència o no de la mesura plantejada per l’empresa consisteixen en una lleva salarial per l’any 2012.”
“En cas de conveniència, fixació del percentatge de quita salarial.”
QUART.- La representació de l’empresa i dels treballadors, designen de comú acord i en virtut del que estableix l’art.18.3 del Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, com a àrbitre d’aquest Conveni arbitral a D. Antonio Benavides Vico.
CINQUÈ.- El Sr. Antonio Benavides Vico, membre del Cos Laboral d’Àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, va acceptar aquesta designació el dia 2 de juliol de 2012, celebrant el preceptiu tràmit d’audiència, tal com estableix l’article 18.6 f) del Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, el dia 5 de juliol de 2012.
SISÈ.- L’arbitratge al qual se sotmeten les parts, expressament i voluntàriament, té la qualitat d’arbitratge de dret i d’equitat.
FONAMENTS DE DRET I EQUITAT
I. La competència per dictar aquest laude arbitral en l’àmbit del Tribunal Laboral de Catalunya, ve determinada pel que estableix l’Acord Interprofessional de Catalunya, de 7 de novembre de 1990, en el Reglament del propi Tribunal, i per l’acord adoptat per les parts en data 28 de juny de 2012.
II. Durant el tràmit d’audiència celebrat el dia 5 de juliol de 2012, es constata per l’àrbitre designat, que les dues representacions mantenen les seves postures divergents respecte a la qüestió sotmesa a l’arbitratge que es concreta en “Conveniència o no de la mesura plantejada per l’empresa consistent en una lleva salarial per a l’any 2012. En cas de conveniència, fixació del percentatge de quita salarial adequat “.
III. Les condicions de treball de les empreses A.X. SL, a nivell convencional es troben incloses en la regulació del Conveni col·lectiu de la referida empresa per als anys 2008-2012 (codi de conveni número ), publicat al DOGC de 2012 .
IV. En l’anàlisi en dret de la matèria objecte de controvèrsia entre les parts, la treu salarial, ha de partir de la naturalesa jurídica en la qual s’ha d’enquadrar aquesta treu salarial, tenint en compte que la regulació legal vigent després del Reial Decret Llei 3 / 2012, de 10 de febrer, de mesures urgents de reforma del mercat laboral i posteriorment la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents de reforma del mercat laboral, estableix dos mecanismes jurídics diferenciats per a la regulació de la modificació de les condicions laborals relatives a la quantia salarial, d’una banda l’article 41 del Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (ET), i d’altra la inaplicació del conveni col·lectiu regula l’article 82.3 del mateix text legal.
La quita salarial plantejada per l’empresa, es tradueix en una reducció salarial per als treballadors que implica la inaplicació de la retribucions que estableix l’article 17 i següents del conveni col·lectiu, el que determina que es tracta d’una condició laboral regulada en un conveni col·lectiu, no sigui aplicable el mecanisme jurídic de modificació substancial de condicions de treball, sinó el mecanisme d’inaplicació del conveni col·lectiu d’empresa en els termes del referit article 82.3 ET.
V. Les modificacions legals operades en aquestes matèries tant per la reforma laboral de 2010 com la del 2012, responen a l’objectiu de procurar que la negociació col·lectiva sigui un instrument, i no un obstacle, per adaptar les condicions laborals a les concretes circumstàncies de l’empresa, amb aquest objectiu es van regular i adaptar diverses mesures per afavorir la flexibilitat interna en les empreses com a alternativa a la destrucció d’ocupació, possibilitant que les empreses puguin fer front a les oscil·lacions de la demanda recorrent a mecanismes diferents a l’acomiadament, que preservin el capital humà de l’empresa, com ara modificacions o reduccions de salari o de jornada.
L’evolució en legal en el nostre ordenament jurídic laboral en la consideració de la causa econòmica com justificadora de l’adopció de mesures de flexibilitat interna o externa a l’empresa, ha vingut evolucionant des d’uns paràmetres estrictament rígids en els que la decisió empresarial havia de contribuir a superar la situació econòmica de l’empresa i a garantir la viabilitat futura de la mateixa i de l’ocupació, a un concepte legal on la causa justificativa se centra exclusivament en la situació negativa de l’empresa.
La regulació vigent continguda en l’article 82.3 de l’Estatut dels Treballadors, estableix el procediment i conceptua les causes justificatives per a la inaplicació de les condicions de treball previstes en el conveni col·lectiu aplicable, condicions entre les quals hi ha, entre altres, el sistema de remuneració i quantia salarial. En relació a les causes justificatives per a la inaplicació, es concreta l’existència d’aquesta justificació, quan concorrin causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.
A aquests efectes, el mateix precepte legal vigent entén que concorren causes econòmiques “quan dels resultats de l’empresa es desprengui una situació econòmica negativa, en casos com ara l’existència de pèrdues actuals o previstes, o la disminució persistent del seu nivell d’ingressos ordinaris o vendes. En tot cas, s’entendrà que la disminució és persistent si durant dos trimestres consecutius el nivell d’ingressos ordinaris o vendes de cada trimestre és inferior al registrat en el mateix trimestre de l’any anterior “.
Per tant, la situació econòmica negativa a fi de la inaplicació del conveni, se situa en tres supòsits diferenciats, les pèrdues actuals, les pèrdues previstes, o la disminució persistent del seu nivell d’ingressos ordinaris o vendes.
VI. Establert el marc normatiu, que en dret, situa la resolució de la controvèrsia plantejada en el present procediment arbitral, és procedent analitzar si l’empresa AGROXARXA SL es troba en algunes de les situacions que l’article 82.3 de l’Estatut estableix com a justificadora per procedir a la reducció salarial com a condició de treball establerta en el conveni col·lectiu de l’empresa.
Pèrdues actua’ls
De l’examen de la documentació aportada en el procediment arbitral, es posa de manifest que els dos últims exercicis 2011 i 2010, l’empresa presenta beneficis en els dos exercicis per uns imports respectius de 41.591,11€ i 43.056, 11€, existint una minoració no rellevant en els mateixos entre els dos exercicis, atesa la xifra de negoci de l’empresa, de 7.986.865,14€ el 2011, i de 8.144.122,64€ el 2011. No hi ha documentació comptable acreditativa de la possible existència d’una perduda en els moments actuals en funció dels resultats obtinguts per l’empresa en el present exercici econòmic.
Pèrdues previstes
La previsió aportada per l’empresa en funció de les variacions produïdes en els mesos de maig i juny que la mateixa argumenta, determina un resultat final de pèrdua en l’exercici 2012 abans d’impostos de 160.455€, i de 112.318€ després computar l’impost de societats. Aquesta previsió de pèrdues es justifiquen per l’empresa en la pèrdua d’ingressos pel servei d’expropiacions en un import de 79.843€, en una caiguda d’ingressos de prop de 20.000€ pel Servei Laboral, per una modificació en el pressupost inicial del Servei de Contractació de Treballadors amb un increment de despesa de 60.000€, per un increment dels costos derivats per la repercussió directa de la participació en els costos comuns del Grup Empresarial a 59.994€.
Tota projecció o previsió futura, està condicionada en aquesta matèria, com en qualsevol altra, a certes dosi de variabilitat en els pressupostos existents, i en la pròpia conjunció real que les previsions formulades amb anticipació es produeixin realment, i no es modifiquin per altres causes no previstes en el futur, cosa que atribueix a qualsevol previsió com a acció de disposar el que calgui per atendre contingències o necessitats previsibles, una certa dosi de subjectivitat, tenint en compte a més les diferents formes de valoració comptable que en algun dels conceptes econòmics pugui existir sobre el seu còmput i imputació temporal en funció dels diferents paràmetres d’aplicació tant d’ingressos com de despeses.
En tot cas, en regular el legislador, com a causa econòmica justificativa d’una situació econòmica negativa la pèrdua prevista, hem d’entendre que és resultat final amb els mateixos paràmetres que la pèrdua actual, però projectant al futur aquesta previsió de pèrdues, i en aquesta previsió s’han de computar independentment de la seva naturalesa els ingressos, despeses i altres conceptes que determinen el resultat de l’empresa, abstracció feta de la consideració subjectiva de la idoneïtat de determinades despeses, i de la possible diferent valoració comptable sobre imputació temporal en la disminució dels ingressos el 2012, que es produeix en el servei d’expropiacions de l’Empresa derivats del retard en l’abonament per l’Administració Pública de les quantitats corresponents als béns expropiats. Prenent en consideració l’anterior, i de conformitat amb les dades aportades, tot descomptant-hi no computant els 79.843€ de minoració dels ingressos del servei d’expropiacions, es produeix una previsió de pèrdues a finals de 2012 de 80.612€ abans d’impostos, i de 32.475€ després d’impostos.
Disminució persistent del nivell d’ingressos o vendes
D’acord amb la regulació vigent, la situació econòmica negativa que justifica la causa econòmica per la disminució persistent en els ingressos o vendes, estableix que, en tot cas, s’entendrà que la disminució és persistent si durant dos trimestres consecutius el nivell d’ingressos ordinaris o vendes de cada trimestre és inferior al registrat en el mateix trimestre de l’any anterior.
En funció d’aquesta regulació, comparant els ingressos que es desprenen de la documentació aportada, i no qüestionats en les al·legacions dels treballadors, l’empresa va tenir en el 1r trimestre del 2012 uns ingressos de 1.416.205€ i en el 4t trimestre de 2011, els ingressos van ser de 2.097.021€, efectuant la comparació amb els mateixos trimestres de l’any anterior en els termes del vigent article 82.3 ET, s’acredita una disminució en relació al 1r trimestre de 2011 on els ingressos van ser de 1.431.518€, i també en relació al 4t trimestre del 2010, on van ser de 2.308.977€, es produeix per tant, una disminució de 15.313€ en relació al 1r trimestre 2012/2011, i de 211.956€ en el 4t trimestre 2011/2010.
En la consideració d’aquesta causa com a situació econòmica negativa de l’empresa, s’ha de dir, que el legislador ha introduït la precisió legal de considerar que, en tot cas s’entendrà que la disminució és persistent, quan del resultat d’aquesta comparació s’acredita un nivell inferior en els ingressos o vendes en els termes assenyalats.
VII. Atès que la raó substantiva d’una diferenciació en el tractament legal diferent de les decisions empresarials que afecten a mesures de flexibilitat interna o externa a l’empresa, és que els interessos en joc no són els mateixos quan la decisió empresarial suposa la pèrdua de l’ocupació (“flexibilitat externa” o “adaptació de la plantilla”) que quan significa un canvi, una modificació de les condicions de treball o una inaplicació del conveni (“flexibilitat interna” o “adaptació de condicions de treball”). La diferent valoració o ponderació d’aquests interessos explica que la facultat de gestionar amb flexibilitat interna, que és manifestació de la “llibertat d’empresa” i de la “defensa de la productivitat” reconegudes en l’article 38 de la Constitució, s’atribueixi a l’empresari amb marges més folgats que la facultat de flexibilitat externa o de “reestructuració de la plantilla”, la qual ha de trobar un punt adequat d’equilibri entre la “llibertat d’empresa” i el “dret al treball “dels treballadors acomiadats reconegut en l’article 35 del mateix text constitucional”. La tesi exposada s’ha mantingut fermament en la jurisprudència, per totes TS 2009.03.02, i 2011.05.16, defensant que no és la crisi empresarial sinó la millora de la situació de l’empresa la vara de mesurar o punt de referència de la justificació de les raons o causes en què s’ha de recolzar la decisió empresarial, la qual cosa permet concloure que el nivell d’exigència probatòria de les mesures de flexibilitat serà substancialment inferior a les extincions contractuals per aquestes mateixes causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.
VIII. Atès que el procediment arbitral se sotmet tant en termes de dret com d’equitat, i per tant, havent de resoldre la controvèrsia tant per les prescripcions del text terminant de la llei, com de criteris de justícia natural i ponderació, valorant un equilibri equitatiu entre els drets dels treballadors i els interessos de l’empresa, tenint en compte que segons es desprèn de l’acta del període de consultes entre les parts de data de 26 de maig de 2012, es van manifestar propostes finals per ambdues representacions, que encara que amb diferents matisacions i requisits, van oscil·lar entre un quitament del 4% pel Comitè d’Empresa i d’un 5% per l’Empresa.
Per tot això de conformitat amb els antecedents i fonaments de dret i equitat exposats, i a fi de resoldre en dret i equitat les discrepàncies existents entre les parts, pel que fa a la qüestió a dirimir, s’emet el següent,
LAUDE
ÚNIC.- “Es determina la conveniència de la mesura plantejada per l’Empresa consistent en un quita salarial per a l’any 2012. Es fixa com a percentatge adequat el 4,5% de quita salarial “.
El laude únicament es podrà recórrer davant els tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o audiència); aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració de drets fonamentals o del principi de norma mínima.
En el termini de set dies hàbils a comptar de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar de l’àrbitre, l’aclariment d’algun dels punts d’aquell, que haurà de facilitar en el termini màxim de 10 dies hàbils.
El tràmit d’aclariment faculta a qualsevol de les parts a sol·licitar de l’àrbitre, única i exclusivament, l’adequada matisació o esclariment d’algun dels punts continguts en el laude, sense que, en cap cas, tal facultat pugui ser utilitzada per rebatre els posicionaments reflectits en la resolució arbitral.
Antonio Benavides Vico
Àrbitre del TLC