PAB 87/95
Laude arbitral dictat el 10 d’abril de 1995 per Emilio Castejón Vilella, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a les empreses CISA i ECISA
Vist i examinat per l’àrbitre designat per les parts el conjunt d’elements i circumstàncies que concorren en el conflicte existent a les empreses CISA i ECISA.
Resultant que el 30 de març de 1995 la representació legal de les empreses de referència i la legal dels treballadors i treballadores de CISA se sotmeten voluntàriament a l’arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya en les condicions que determina el seu Reglament de funcionament.
Resultant que en la mateixa data ambdues parts designen Emilio Castejón Vilella àrbitre de les qüestions sotmeses a l’arbitratge.
Resultant que el mateix dia 30 s’expressa l’assumpte sotmès a arbitratge, que és:
«Determinar si el vestidor que l’empresa CISA ha assignat als seus treballadors per realitzar els serveis de neteja d’ECISA (centre de treball de ronda de Sant Pere) té les condicions tècniques, higièniques i sanitàries exigides per la legislació vigent».
Resultant que l’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions té ab initio la qualitat d’arbitratge de dret.
Resultant que en data 3 d’abril l’àrbitre designat per les parts accepta l’arbitratge.
Resultant que els fets que van causar aquest conflicte es van originar pel nivell d’ocupació simultània existent en el vestidor de referència.
Resultant que aquest vestidor té uns 30 metres quadrats de superfície i és utilitzat simultàniament per 34 persones.
Resultant que en data 6 d’abril ambdues representacions acorden, d’una banda, canviar la qualitat de l’arbitratge, que en origen era de dret, pel d’equitat i, de l’altra, reformular la qüestió objecte de conflicte, tot decidint sotmetre a l’àrbitre la controvèrsia següent:
«Determinar quines haurien de ser les condicions d’ocupació del vestidor que l’empresa CISA ha assignat als seus treballadors per realitzar els serveis de neteja d’ECISA (centre de treball de la ronda de Sant Pere)».
Resultant que les parts van ser escoltades per l’àrbitre designat, un cop reunides als locals del Tribunal Laboral de Catalunya el dia 6 d’abril, i que manifesten allò que consideren millor en suport dels seus posicionaments i aporten la documentació que creuen més addient.
Resultant que el mateix dia 6 d’abril l’àrbitre i les parts es desplacen al centre de treball d’ECISA, situat a la ronda de Sant Pere, per tal de valorar in situ el problema plantejat.
Resultant que en el vestidor en qüestió hi ha 36 taquilles.
Resultant que en un local contigu hi ha els serveis higiènics, d’uns 18 metres quadrats de superfície, que disposen de 7 lavabos, 3 WC i 2 dutxes.
Resultant que l’esmentat vestidor és utilitzat exclusivament pels treballadors de CISA.
Resultant que en l’actualitat el vestidor és emprat simultàniament per 34 treballadors del torn de nit.
Resultant que l’observació ocular va mostrar que la utilització simultània del local destinat a vestidor per un col·lectiu de 34 persones difícilment podrà fer-se en condicions raonables de comoditat.
Resultant que el vestidor objecte de controvèrsia anteriorment era assignat a 50 treballadors de CISA que l’utilitzaven simultàniament, i que per descongestionar-lo es va assignar a 16 d’aquests treballadors un nou vestidor que, a partir d’ara, anomenarem «vestidor general».
Resultant que, exposat abreujadament, la representació empresarial entén que el vestidor objecte de la controvèrsia té unes condiciones adequades a la funció que se li atorga.
Resultant que, exposat abreujadament, la representació dels treballadors i treballadores entén que la mida del vestidor és insuficient vist el nombre de persones que l’empren simultàniament.
Considerant que, segons el que disposa l’article 39.1 del vigent Ordenament General de Seguretat i Higiene en el Treball, «todos los centros de trabajo dispondrán de cuartos vestuarios y de aseo para uso del personal, debidamente separados para los trabajadores de uno y otro sexo».
Considerant que, segons el que disposa l’article 39.2 de l’esmentat ordenament, «la superficie mínima de los mismos será de 2 metros cuadrados por cada trabajador haya de utilizarlos».
Considerant que, segons el que disposa l’article 15.2 del vigent Conveni col·lectiu de les empreses de neteja d’edificis i locals de la província de Barcelona, «los propietarios, arrendatarios o titulares del local o negocio, que tengan contratado el servicio de limpieza de los mismos con empresas afectadas por este convenio, estarán obligados a adoptar en los referidos locales donde se presta el mencionado servicio cuantas medidas complementarias sean necesarias para que las empresas de limpieza que prestan el servicio con su propio personal puedan aplicar correctamente las medidas de seguridad e higiene que les vienen impuestas por este convenio y otras disposiciones de carácter general en materia de seguridad e higiene, vestuario, etc.».
Per tot això, en atenció al que s’exposa, d’acord amb el meu lleial saber i entendre, i arbitrant en equitat, dicto el següent
Laude arbitral
Primer. CISA i ECISA han d’adoptar les mesures necessàries per assignar places en el vestidor general a 12 dels treballadors de CISA.
Segon. CISA i ECISA han d’adoptar les mesures necessàries per tal que les places que els treballadors de CISA, desplaçats al vestidor general, deixen lliures en el vestidor objecte de la controvèrsia no siguin ocupades, en condicions d’utilizació simultània amb els treballadors de CISA, per altres treballadors de la plantilla d’ECISA ni de cap de les seves empreses subministradores o prestadores de serveis.