PAB 77/99
DICTAT, EL DIA 30 D’ABRIL DE 1999, PER JULIA LÓPEZ LÓPEZ, MEMBRE DEL COS D’ÀRBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, COM A VIA DE SOLUCIÓ AL CONFLICTE EXISTENT EN L’EMPRESA MCL, S.A. I LA REPRESENTACIÓ DELS TREBALLADORS (PAB 77/99).
ANTECEDENTS
PRIMER
En Barcelona l’11 de març de 1999 compareixen davant el Tribunal Laboral de Catalunya els representants de l’empresa i representants dels treballadors de l’empresa MCL i acorden sotmetre al tramiti d’arbitratge, previst en els articles 11 i ss del Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya el següent: ¿és ajustat a dret pactar en el contracte individual dels treballadors del departament d’Expedicions de MCL l’establiment del gaudi del període de vacances durant tots els mesos de l’any, a excepció de juny, juliol, agost i setembre, amb la finalitat d’atendre les necessitats productives en aquests mesos, en els que altres membres de la plantilla gaudeixen del seu període de vacances d’acord amb el calendari laboral establert legalment?.
SEGON
En tràmit d’al·legacions les parts exposen el que segueix:
La representació de l’empresa defensa l’aplicació dels torns de vacances especials als membres de la plantilla de nova incorporació, després de l’acord assolit en el seu moment amb el Comitè d’Empresa pel que es mantenien les condicions clàssiques per al gaudi entre els mesos de juny a setembre per als treballadors fixos (antics) i es traslladava als nous la data de les seves vacances, per poder complir així amb l’increment de les necessitats de la producció .
Per part de la representació dels treballadors s’al·lega que, sense acord, a partir del determinada data en els contractes de treball dels treballadors de MCL SA s’addiciona una clàusula que textualment estableix que ” en atenció a les característiques i circumstàncies especifiques de producció de l’empresa, el treballador…gaudís el seu període reglamentari de vacances en el mes de … de cada any, llevat que les circumstàncies citades anteriorment facin convenient el seu trasllat a una altra data, el que es comuniqués al treballador amb l’antelació legal deguda. El període de vacances del primer any de contracte s’ajustés al temps realment treballat en el moment del gaudi”. S’al·lega també que el grup professional o categoria dels treballadors contractats és la d’especialista en el ram Siderometal·lúrgic. La representació dels treballadors destaca que per al personal que presta els seus serveis en Expedicions , la representació de l’empresa manté que la clàusula individual consignada en els contractes de treball impedeix que el període de vacances s’estableixi mitjançant negociació col·lectiva.
TERCER
El Conveni Col·lectiu aplicable que és el d’Indústria Siderometal·lúrgica de Barcelona (DOGC de 4 de setembre 1996) en el seu art. 48 sol estableix que:
1.- els treballadors compresos en l’àmbit d’aplicació del present conveni gaudissin anualment d’un total de trenta dies naturals de vacances retribuïdes a l’any, procurant que llevat que es pacti en contrari, les mateixes comencin en dilluns no festiu, a excepció d’aquelles vacances que s’iniciïn en els dies 1 o 16 de cada mes.
2.- Amb independència de l’establert en el paràgraf anterior , les empreses donaran comte als seus treballadors del pla de vacances previst en la seva organització amb tres mesos d’antelació a la data de gaudi.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER
El contracte de treball es recull dins de l’art. 3 de l’Estatut dels Treballadors com a font d’ordenació de les condicions de treball així el precepte estableix que els drets i obligacions concernents a la relació laboral es regulessin per a) disposicions legals i reglamentàries, b) convenis col·lectius i c) per voluntat de les parts, manifestada en el contracte de treball, sense que en cap cas puguin establir-se en perjudici del treballador condicions menys favorables o contràries a les disposicions legals i convenis col·lectius. Aquest precepte és el reflex de com el Dret del Treball estableix a través de diferents mecanismes controls a l’autonomia individual des del seu orígens fins a la ultima reforma de l’Estatut en l’any 1997.
En la línia de límits que l’autonomia individual té com a font d’ordenació de condicions de treball, el TCo ha posat de manifest que la celebració d’un contracte de treball no implica de cap manera la privació per a una de les parts, el treballador, dels drets que la Constitució el reconeix com a ciutadà,” ni les organitzacions empresarials formen móns separats i estancs de la resta de la societat, ni la llibertat d’empresa legitima el que els qui presten serveis en aquella per conta aliena i sota la dependència dels seus titulars han de suportar despolls transitoris o limitacions injustificades dels seus drets fonamentals i llibertats publiques, que tenen un valor central i nuclear en el sistema jurídic constitucional” (STCo de 19 de juliol de 1995).
SEGON
L’art 38 de l’Estatut dels Treballadors reconeix el dret dels treballadors a un període de vacances anuals retribuïdes i que estan seran les pactades en conveni col·lectiu o en contracte individual. El període de gaudi es fixés de comú acord entre l’empresari i el treballador, de conformitat amb allò que estableix el conveni col·lectiu sobre planificació anual. També preveu que en cas de desacord entre les parts la jurisdicció competent fixés la data per al gaudi i la decisió sàrria irrecurrible. El calendari de vacances es fixés en cada empresa. Tal com consta en els antecedents en el cas present l’Empresa MCL insereix una clàusula que retalla el dret dels treballadors a gaudir de les vacances uns determinats mesos a l’any en tots els contractes dels treballadors de nou ingrés. La inclusió d’aquesta clàusula en tots aquests contractes suposa que ens trobem davant no d’un acord individual entre un treballador i el seu empresari del moment de l’any en el que es poden gaudir les vacances, sinó davant d’una clàusula que a l’incloure’s en tots els contractes de treballadors de nou ingrés seriosa el que en la jurisprudència constitucional denomina contractació individual en massa i que en el cas resolt per la STCo 105/1992 va ser declarada antisindical per contradir el conveni col·lectiu. Per resoldre el present supòsit s’ha de tenir present la STCo 208/1993 que diferència el supòsit de contradir el conveni del de regular matèries no contemplades en el conveni col·lectiu que és on no trobaríem aquí, encara que la matèria a l’afectar a tots els treballadors de nou ingrés seriosa però matèria de conveni o pacte que de contracte individual ja que es veuen afectats no sol interessos plurals dels treballadors sinó interessos col·lectius.
TERCER
El tractament desigual que en bloc es fa als treballadors de nou ingrés en matèria de gaudi de vacances diferenciant-les de la resta dels treballadors exigeix recordar que, la doctrina constitucional ha establert que la constitucionalitat de qualsevol mesura restrictiva dels drets fonamentals ve determinada per l’estricta observança del principi de proporcionalitat( STCo 37/1998). Aquest principi de proporcionalitat s’ha desglossat en judici d’idoneïtat, això és si aquesta mesura és susceptible d’aconseguir l’objectiu proposat; judici de necessitat, això és no existeix una altra mesura però moderada per a la consecució de l’objectiu amb igual eficàcia i per ultimo judici de proporcionalitat en sentit estricte, això és si és ponderada per derivar-se d’ella però beneficis o avantatges per a l’interès general que perjudicis sobre altres béns o valors en conflicte.
Al costat de l’anterior, el TCo s’ha pronunciat moltes vegades recordant el dret a no ser discriminat per als treballadors temporals, per exemple declara contrari al dret d’igualtat que s’exclogui als temporals del conveni col·lectiu (SSTTCo 52/1987 i 136/1987) o que es de diferent tracte en el conveni col·lectiu als treballadors atípics( STCo 177/1993) i de forma especifica per a treballadors de nou ingrés el Tribunal Suprem 22 de gener de 1996 i de 18 de desembre de 1997 ha mantingut , referint-se en aquest cas a diferències retributives, que quan la diferència de tractament radica no en la intensitat, naturalesa, durada o altres particulars referits a l’activitat laboral a desenvolupar, sinó exclusivament en el moment de la contractació resulten desafavorits determinats treballadors pel que fa a altres de la mateixa empresa per raó d’una dada tan inconsistent com és el de la data de contractació, no sent justificació objectiva i raonable el que es faci referència al manteniment del nivell d’ocupació.
LAUDE
Amb base jurídica en els fonaments de dret anteriorment citats es dicta el següent laude:
El contracte de treball pot fixar el període del gaudi de vacances però quan en el contracte de treball s’introdueix una clàusula d’adhesió, com la descrita anteriorment, per a tots els treballadors de nou ingrés s’està a més a més d’afectar a interessos col·lectius dels treballadors que són matèria d’ordenació més pròpia de conveni col·lectiu que de contracte individual, introduint una clàusula discriminatòria perquè la data d’ingrés a la feina no justifica un tracte diferenciat i discriminatori quant a la fixació de les vacances en la línia del que s’ha suportat en els fonaments de dret. Les parts estan d’acord en que l’empresa, que està en creixement, té una sèrie de necessitats productives que cobrir però per atendre a aquestes necessitats productives la mesura d’excloure dels mesos de juny, juliol, agost i setembre, mesos tradicionals del gaudi de vacances i que coincideixen amb les vacances escolars, a tots els treballadors de nou ingrés no és respectuosa amb el judici de proporcionalitat ja que es poden posar en marxa altres mesures que assegurant el mateix objectiu no retallin drets fonamentals dels treballadors.
El Laude únicament podrà recórrer-se davant els tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.
En el termini de set dies hàbils a comptar des de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar a l’àrbitre o àrbitres l’aclariment d’algun dels punts d’aquell.
Julia López López
L’Arbitro.