LAUDO ARBITRAL
DICTAT POR EL MEMBRE DEL COS D’ARBITRES LABORAL DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, SR. ANTONIO BENAVIDES VICO COM A VIA DE SOLUCIÓ AL CONFLICTE EXISTENT A LA EMPRESA UE, S.A., EXPEDIENT PAB 882/13, EL DÍA 13 DE NOVEMBRE DE 2013.
ANTECEDENTS DE FET
PRIMER.- El dia 18 de novembre de 2013, el Sr. FJV en qualitat de interessat sol·licitant i treballador de l’empresa UE, S.A.va presentar Escrit Introductori al tràmit de Conciliació davant d’aquest Tribunal Laboral de Catalunya, el qual va ser registrat do con el numero PCB 859/13.
SEGON.- El tema sotmès a conciliació és el que consta a l’escrit introductori, el qual es va adjuntar a l’Acta de Conciliació, formant part de la mateixa.
TERCER.- Degudament citades les parts, la conciliació del Tribunal Laboral de Catalunya es va celebrar el dia 25 d’octubre de 2013, finalitzant la mateixa amb el resultat de ACORD, en els següents termes:
1r. Ambdues parts es sotmeten expressament al tràmit d’arbitratge previst en els articles 17 i 18 del Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, i nomenen per unanimitat a D. Antonio Benavides Vico, àrbitre del Cos Laboral d’Àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya.
En el cas de que D. Antonio Benavides Vico no acceptés l’esmentat nomenament, ambdues representacions acorden nomenar com àrbitre suplent a D. Juan Ignacio Marín Arce, àrbitre del Tribunal Laboral de Catalunya.
Si l’àrbitre suplent tampoc acceptés l’esmentat nomenament, la representació de l’empresa i dels treballadors, una vegada comunicat a les mateixes aquest extrem pel Tribunal Laboral de Catalunya, disposaran de 48 hores per consensuar un nou àrbitre, i en cas de no arribar a cap acord al respecte, la designació correspondrà a la Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya que ha conegut del present procediment de Conciliació o Mediació.
2n.-La qüestió a dirimir que és objecte de l’arbitratge al que es sotmeten ambdues representacions es concreta en el següent:
En una empresa amb període vacacional fix (agost amb tancament) determinar segons la normativa vigent, com s’hauria d’aplicar la mateixa en el cas de que un treballador en situació de I.T. per contingències comuns, no pogués gaudir del període vacacional anual previst, que afecta a dos anys (vacances anys 2012 i 2013)
3r.-L’arbitratge al que es sotmeten ambdues representacions té qualitat de arbitratge de dret.
4t.-Amb la signatura de la present Acta de Conciliació que reflexa l’acord entre las parts, es dóna per formalitzat el Conveni Arbitral.
5è.-Ambdues representacions podran aportar en el preceptiu tràmit de audiència les argumentacions que estimin convenients per a la defensa dels seus respectius punts de vista, pudent fer entrega, en el propi acte l’àrbitre comunament designat, sengles escrits en el que es reflecteixin aquelles.
6è.-Ambdues representacions deixen constància expressa de que el Laude Arbitral que es dicti com a conseqüència de l’arbitratge al que es sotmeten voluntària i expressament, tindrà efectes vinculants d’acord amb la legislació vigent, comprometent-se a estar i passar por allò que en ell s’estableixi.
FONAMENTS DE DRET
I. La competència per dictar aquest laude arbitral en l’àmbit del Tribunal Laboral de Catalunya, ve determinada pel que estableix l’Acord Interprofessional de Catalunya, de 7 de novembre de 1990, en el Reglament del propi Tribunal, i per l’acord adoptat per les parts en data 25 d’octubre de 2013.
II. Durant el tràmit d’audiència celebrat el dia 6 de novembre de 2013, es constata per l’àrbitre designat, que ambdues representacions mantenen les seves postures divergents respecte a la qüestió sotmesa a l’arbitratge que es concreta en el següent: “En una empresa amb període de vacances fix (agost amb tancament) determinar segons la normativa vigent, com s’hauria d’aplicar la mateixa en el cas que un treballador en situació d’IT per contingències comunes, no pogués gaudir del període vacacional anual previst, que afecta dos anys (vacances anys 2012 i 2013 ) “.
III. Les condicions de treball de l’empresa UE, SA a nivell convencional es troben incloses en la regulació del Conveni col·lectiu de treball de la indústria siderometal·lúrgica de la província de Barcelona.
IV. En relació a la matèria objecte d’aquest arbitratge hem de partir de la regulació legal i convencional de dues regulacions que conflueixen el conflicte plantejat, d’una banda el dret al gaudiment anual d’un període de vacances establert en l’article 38 del Reial Decret Legislatiu 1 / 1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, i d’un altre de la situació d’incapacitat temporal establerta com a causa de suspensió de la relació laboral en l’article 45.1 c) del mateix text legal, que d’acord amb aquesta regulació legal determina que la suspensió del contracte de treball exonera de les obligacions recíproques de treballar i remunerar el treball (article 45.2 de l’Estatut dels Treballadors), fet que podria afectar els drets que es generen en funció del temps efectiu de prestació de serveis, tenint en compte a més el cost que l’empresa té amb el manteniment de l’obligació de cotitzar en aquestes situacions.
V. Fins a l’any 2009, la regulació legislativa en matèria de vacances, tant l’espanyola com la internacional, no oferia una resposta al problema interpretatiu específic objecte de la coincidència temporal del període de vacances anuals amb una situació d’incapacitat temporal del treballador, i havia estat interpretada per la Doctrina del Tribunal Suprem, diferenciat diversos supòsits, en primer lloc es remetia a la regulació convencional d’aquesta possible coincidència temporal de períodes, i si aquesta regulació no existia diferenciava, si la situació d’incapacitat temporal s’havia iniciat amb anterioritat o no l’inici del període de vacances ( STS 24-06-09 ), si el gaudi es realitzava en el mateix any natural o no (25-07-07), o fins i tot si la determinació del període de vacances s’havia establert per acord amb els representants legals dels treballadors, establint diferents solucions als diferents supòsits de coincidència.
Aquesta Doctrina però, va ser corregida després de les sentències del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea (TJCE), de 20 de gener de 2009, i 10 de setembre de 2009, on partint que el dret a vacances anuals retribuïdes s’ha de considerar un principi del dret social comunitari d’especial importància, l’aplicació per part de les autoritats nacionals competents únicament pot efectuar-se respectant els límits establerts expressament per la mateixa Directiva 2003/88, estableix que és pacífic que la finalitat del dret a vacances anuals retribuïdes consisteix a permetre que els treballadors descansin i disposin d’un període d’oci i esplai, tal finalitat difereix de la corresponent al dret a causar baixa per malaltia. Aquest últim dret es reconeix als treballadors per tal que puguin recuperar-se d’una malaltia, i per això, el dret al gaudiment en període diferent al fixat en el calendari de vacances si en aquesta època, el treballador es troba en situació d’incapacitat temporal i no ha pogut gaudir. El dret a vacances anuals retribuïdes no només té una importància especial per la seva condició de principi del Dret social de la Unió, sinó que també està expressament reconegut en l’article 31, apartat 2, de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, a la qual l’article 6 TUE, apartat 1, reconeix el mateix valor jurídic que els tractats.
Després d’aquestes sentències, la Doctrina del Tribunal Suprem, STS 24 juny 2009, va establir el dret a modificar la data de les vacances, quan fins i tot després d’haver estat fixada de mutu acord, sorgeix una incapacitat temporal posterior a la data de fixació, que impedeix el seu gaudiment efectiu, es reitera entre altres en les STS de 4 de febrer de 2010, STS de 8 de febrer de 2010, 19 abril 2010, 27 abril 2010, 6 juliol de 2010.
Aquesta Doctrina resultava d’aplicació quan la incapacitat temporal s’iniciava amb anterioritat al període de vacances, posteriorment la Sentència del TJUE de 21 de juny 2012, va establir que els treballadors tenen dret a gaudir de les seves vacances anuals retribuïdes coincidents amb un període de baixa per malaltia en un període posterior, amb independència del moment en què hagi sobrevingut aquesta incapacitat laboral. Considera el TJUE que seria aleatori i contrari a la finalitat del dret a les vacances anuals retribuïdes concedir aquest dret únicament al treballador que ja es trobi en situació d’incapacitat laboral quan s’iniciï el període de vacances anuals retribuïdes. A més, disposa que el nou període de vacances anuals es correspondrà amb la durada del solapament entre el període de vacances anuals inicialment fixat i la baixa per malaltia.
La Doctrina del Tribunal Suprem en aquesta matèria, ha seguit mantenint el reconeixement del dret a gaudir de les vacances que se solapen amb una situació d’incapacitat temporal fins i tot encara no es poden gaudir en l’any natural que corresponen (STS 29 octubre 2012), assenyalant així mateix al evolució legislativa que s’ha produït en el nostre ordenament laboral en aquesta matèria.
VI. L’actual paràgraf 3r de l’article 38.3 de l’ET, en la redacció donada inicialment pel Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, i per la Llei 3 /2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, que contempla i regula directament des de la seva entrada en vigor la qüestió controvertida sotmesa a l’arbitratge, diu el següent: “En el supòsit que el període de vacances coincideixi amb una incapacitat temporal per contingències diferents a les assenyalades en el paràgraf anterior [embaràs, part, lactància natural, descansos maternals, llicència per paternitat] que impossibiliti al treballador gaudir-les, totalment o parcialment , durant l’any natural a què corresponguin, el treballador ho pot fer un cop finalitzi la seva incapacitat i sempre que no hagin transcorregut més de divuit mesos a partir del final de l’any en què s’hagin originat “.
Aquesta regulació s’adapta per una banda, al que estableix la Sentència del TJUE de 22 de novembre de 2011, en la qual estableix la possibilitat que la legislació nacional pugui establir un límit temporal del gaudiment de les vacances en els supòsits que el treballador es trobi en situació d’incapacitat temporal, període d’ajornament que segons aquesta Sentència ha de ser de durada substancialment més gran que la del període de meritació, amb el qual guarda relació, i aquest mateix període també ha de protegir a l’empresari del risc d’una acumulació massa perllongada de períodes d’inactivitat laboral del treballador i de les dificultats que podrien causar per a l’organització del treball. De l’altra, al que estableix l’article 9, apartat 1, del Conveni nº 132 de l’Organització Internacional del Treball, de 24 de juny de 1970, relatiu a les vacances anuals pagades, la part ininterrompuda de les vacances pagades anuals s’ha de concedir i gaudir a molt tard en el termini d’un any, a partir del final de l’any en què s’hagi originat el dret a aquestes vacances, i la resta de les vacances anuals pagades, com a màxim, dins dels divuit mesos, comptats a partir d’aquesta data. Cal entendre que aquesta regla es basa en la consideració que, al final dels terminis que preveu, la finalitat dels drets a vacances ja no podrà aconseguir plenament.
Regulació normativa que implica que el termini per exercir el dret de les vacances no gaudides per coincidir amb una situació d’incapacitat temporal és de divuit mesos a partir del final de l’any en què s’hagin originat, llevat que la incapacitat temporal sigui motivada per una contingència d’embaràs o part, en aquest cas no hi ha termini temporal que límit el seu gaudiment. Regulació que es trobava vigent al març de 2012, en què s’inicia el procés d’incapacitat temporal objecte de controvèrsia en aquest procediment arbitral.
VII. El Conveni col·lectiu de treball del sector de la indústria siderometal·lúrgica de la província de Barcelona per als anys 2007-2012, d’aplicació en l’empresa, estableix en el seu article 52.4, que serà d’aplicació, mentre duri la seva vigència, el que disposa l’article 38.3 paràgraf segon de l’Estatut dels treballadors que textualment diu: “Quan el període de vacances fixat en el calendari de vacances de l’empresa a què es refereix el paràgraf anterior coincideixi en el temps amb una incapacitat temporal derivada de l’embaràs , el part o la lactància natural o amb el període de suspensió del contracte de treball previst a l’article 48.4 d’aquesta Llei, es tindrà dret a gaudir les vacances en data diferent de la de la incapacitat temporal o a la del gaudiment del permís que per aplicació d’aquest precepte li correspongués, en finalitzar el període de suspensió , encara que hagi acabat l’any natural a què corresponguin.” Aquesta regulació convencional és anterior a la regulació actual de l’article 38.3 ET, el que determina que la regulació legal vigent des del 12 de febrer de 2013, és la que resulta d’aplicació a aquesta matèria donada la jerarquia de fonts de la relació laboral establerta en l’article 3.1 ET.
VIII. Segons la documentació aportada al present procediment d’arbitratge, l’Empresa ha reconegut expressament el dret al gaudiment de vacances a un treballador que el seu el període de vacances havia coincidit amb una situació d’incapacitat temporal derivada de contingència comuna.
Per tot això de conformitat amb els antecedents i fonaments de dret exposats, i a fi de resoldre en dret les discrepàncies existents entre les parts, respecte a la qüestió a dirimir, s’emet el següent,
LAUDE
ÚNIC: “Es determina segons la normativa vigent que en una empresa amb període de vacances fix (agost amb tancament) en el cas que un treballador en situació d’IT per contingències comunes, no pot gaudir del període de vacances anual previst, que afecta dos anys (vacances anys 2012 i 2013), s’hauria d’aplicar reconeixent que el treballador té dret a gaudir les vacances dels anys 2012 i 2013, que no s’ha pogut realitzar per coincidir amb una situació d’incapacitat temporal una vegada s’hagi produït la seva reincorporació a l’empresa després de l’alta mèdica d’aquesta situació, sempre que respecte a les vacances de l’any 2012, la reincorporació es produeixi abans del 30 de juny de 2014, i existeixi termini temporal suficient per al seu gaudiment abans d’aquesta data, i respecte a les vacances de l’any 2013, la reincorporació es produeixi abans del 30 de juny de 2015, i hi hagi un termini temporal suficient per al seu gaudiment abans d’aquesta data.
En el termini de set dies hàbils a comptar de la notificació del laude , qualsevol de les parts podrà sol·licitar de l’àrbitre , l’aclariment d’algun dels punts d’aquell, que haurà de facilitar-se en el termini màxim de 10 dies hàbils.
El tràmit d’aclariment faculta a qualsevol de les parts a sol·licitar de l’àrbitre, únicament i exclusivament, l’adequada matisació o esclariment d’algun dels punts continguts en el laude, sense que, en cap cas, tal facultat pugui ser utilitzada per rebatre els posicionaments reflectits en la resolució arbitral.
Antonio Benavides Vico
Àrbitre del TLC