PAB 466/15

DICTAT PEL MEMBRE DEL COS D’ÀRBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, SR. SALVADOR ÁLVAREZ VEGA, COM A VIA DE SOLUCIÓ AL CONFLICTE EXISTENT ENTRE LA DIRECCIÓ I EL COMITÈ D’EMPRESA DE LA FUB EXPEDIENT PAB 466/15-, EL DÍA 30 DE JULIOL DE 2015.

-ANTECEDENTS DE FET-

Primer.- El dia 9 de Juliol de 2015, la FUB va presentar escrit introductori al tràmit de Mediació davant del Tribunal Laboral de Catalunya, que va ser registrat amb  el número de referència PMB 450/15.

Segon.-  El tema sotmès a Mediació, tal i com es concreta i especifica en el propi escrit introductori presentat per la FUB, es el que seguidament es transcriu literalment:

1.- Origen i desenvolupament:

El conveni col·lectiu vigent de la FUB (que s’adjunta) contempla a la Disposició Transitòria primera la possibilitat d’inaplicar    l’ increment del 2,5% de taules salarials. En concret, indica:

Disposició transitòria primera: Inaplicació de les taules salarials:

Les taules salarials d’aquest conveni (article 17 i Annex) s’inaplicaran en un 2,5% fins el 30 de juny de 2015. Abans del 30 de juny del 2015 la Comissió paritària decidirà si prorroga o no la inaplicació amb la voluntat de les dues parts d’assumir el compromís d’iniciar la negociació per veure com es garanteix l’equilibri econòmic de l’entitat, o bé afectant les retribucions, o bé per altres mesures organitzatives substitutives i/o complementàries, o bé per la reducció d’altres despeses no vinculades a la massa salarial amb el compromís de que, si com a conseqüència de les mesures fruit de la negociació indicada o per increment dels ingressos de matrícules o millora del finançament del contracte del contracte programa pel concepte de despeses corrents, es produeix una millora en el resultat d’explotació, les parts es comprometen a negociar l’ impacte que aquesta millora pot tenir en les retribucions per deixar sense efecte total o parcialment l’ inaplicació.

La Comissió paritària es reunirà a aquests efectes cada sis mesos per analitzar la situació.

Malgrat la negociació que hem portat a terme no ha estat possible arribar a un acord i, esgotat l’ intent davant la Comissió paritària, sol·licitem la mediació i arbitratge davant el TLC donat que l’article 7 del conveni que s’adjunta així ho estableix. En efecte, l’article 7 del conveni estableix que:

Article 7. Clàusula d’inaplicació salarial

En els aspectes relacionats amb les possibles discrepàncies a què fan referència els articles 41.6 i 82.3 de l’Estatut de Treballadors que no hagin estat resoltes en el període de consultes en els termes de l’article 41.4 de l’Estatut dels Treballadors, les parts sotmetran les discrepàncies a la Comissió paritària, i si transcorreguts set dies aquesta comissió paritària no s’hagués pronunciat segons el que es disposa als articles 41.6 i 82.3 de l’Estatut dels Treballadors, les parts, de manera conjunta o separadament, sotmetran la resolució de la discrepància en el termini màxim de quinze dies al Tribunal Laboral de Catalunya (TLC), amb el compromís inequívoc de sotmetre’s a un arbitratge obligatori i vinculant.

Desprès d’una negociació entre les parts la situació actual és:

2.- Objecte i pretensió:

Posició de la Direcció de l’Uvic:

PRIMER,- Mantenir durant un any més (curs 2015-16), per tant, fins al 30 de juny del 2016 l’acord d’inaplicació assolit a la Disposició transitòria primera.

SEGON,- Com a contraprestació a aquesta pròrroga de la Disposició Transitòria primera, la Direcció de la FUB es compromet a recuperar cada exercici (començant a partir del dia 1 de juliol 2016), una quantitat consolidable fins arribar al 2,5% inaplicat. El percentatge resultant d’aquest càlcul s’abonaria amb caràcter retroactiu d’1 de juliol 2016 i dels anys posteriors un cop aprovats els comptes anuals auditats de cada curs pel Patronat.

Als efectes de garantir aquest percentatge consolidable s’ha ofertat la creació d’una bossa (l’ import de la qual s’aprovisionarà com a despesa dins de l’exercici següent i s’inclourà en el seu pressupost). Aquesta bossa estarà formada per les següents aportacions:

Reservar el 5% dels increments del Contracte Programa entre un any i el següent (CP de despeses corrents, no inversió)

Reservar de la partida d’overheads una xifra equivalent al 5% de tots els ingressos de Transferència de Coneixement.

Reservar el 5% de tota la variació d’ingressos d’un curs a l’altre de Formació Contínua pròpia (no centres vinculats)

Reservar el 10% de tota la variació d’ingressos d’un curs a l’altre de Graus propis (no centres vinculats)

Reservar el 10% de tot l’ import recuperat de tots els alumnes que en l’any anterior no es van matricular (status de no matrícula)

Reservar el 25% del romanent final de l’exercici i segons balanç de tancament auditat.

Posició de la part social:

En la reunió de la Comissió Paritària del dia 1 de juliol del 2015 la part social va presentar una proposta, aprovada pel Ple del Comitè en la que s’acceptava el sistema de recuperació proposat i també s’acceptava una pròrroga fins el 30 de juny del 2015 de la Disposició Transitòria primera però únicament del 1,5% de les taules salarials de forma que l’altre 1% s’abonés a partir de l’1 de juliol de 2015.

S’adjunten les dues propostes com Annex

Es sol·licita realitzar la mediació i arbitratge, si no s’arriba a un Acord respecte a l’abast de la inaplicació, al estar així previst a l’article 7 del Conveni.

Tercer.- Degudament citades les parts (Direcció i Comitè d’Empresa de la FUB) en data 14 de Juliol de 2015 es va celebrar el preceptiu tràmit de Mediació, donant-se per finalitzat el mateix amb el resultat d’ACORD, prèvia proposta mediadora de la Comissió actuant, acceptada en el mateix acte per les pròpies representacions interessades, en els termes que seguidament es concreten:

1.- Ambdues parts es sotmeten expressament al tràmit d’Arbitratge previst en els articles 17 i 18 del Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, i  nomenen per unanimitat a Salvador Alvarez Vega, Àrbitre del Cos Laboral d’Àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya.

2.- La qüestió a dirimir que és objecte de l’arbitratge al que es sotmeten ambdues representacions es concreta en el següent:

En cas de quedar acreditades les causes al·legades en l’expedient de Mediació de conformitat amb allò disposat en la Disposició Transitòria Primera del Conveni Col·lectiu d’Empresa, determinar el següent:

-Si s’ha de mantenir o prorrogar la inaplicació del 2,5% fins el 30 de Juny de 2016?

-En cas afirmatiu, determinar si s’ha establir la inaplicació en un  percentatge diferent.

3.- L’arbitratge al que es sotmeten ambdues representacions té qualitat de arbitratge d‘equitat.

4.- Amb la signatura de la present Acta de Mediació que reflexa l’acord entre las parts, es dóna per formalitzat el Conveni Arbitral.

5.- Ambdues representacions podran aportar en el preceptiu tràmit de audiència les argumentacions que estimin convenients per a la defensa dels seus respectius punts de vista, pudent lliurar en el propi acte l’Àrbitre comunament designat, sengles escrits en el que es  reflecteixin aquelles.

6.- Ambdues representacions deixen constància expressa de que el Laude Arbitral que es dicti com a conseqüència de l’arbitratge al que es sotmeten voluntària i expressament, tindrà efectes vinculants d’acord amb la legislació vigent, comprometent-se a estar i passar por allò que en ell s’estableixi.

Quart.- Un cop formalitzada per escrit la preceptiva acceptació del mandat arbitral per part de l’Àrbitre titular Sr. Salvador Alvarez Vega, es convoca a la Direcció i el Comitè d’Empresa de la FUB, a una reunió el dia 23 de Juliol de 2015, a fi i efecte de donar compliment al corresponent tràmit d’audiència, d’acord amb allò previst en l’article 18.6.f del Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.

L’Àrbitre, un cop ateses les argumentacions plantejades per part d’ambdues representacions, i havent intentat l’apropament de les respectives postures, a fi i efecte de formalitzar el tancament del preceptiu tràmit d’audiència amb el resultat de sense acord.

-FONAMENTS-

Primer.- L’origen de les discrepàncies que es volen dirimir en aquest arbitratge d’equitat està relacionat amb la inaplicació salarial establerta a la disposició transitòria primera del vigent conveni col·lectiu de la FUB que textualment diu que les taules salarials d’aquest conveni (article 17 i Annex I) s’inaplicaran en un 2’5% fins el 30 de juny de 2015. La mateixa disposició transitòria assenyala els mecanismes negociadors a seguir respecte a la pròrroga o no (total o parcial) de la inaplicació pactada i l’article 7 del propi conveni col·lectiu regula els procediments i mecanismes per resoldre les possibles discrepàncies derivades de la clàusula d’inaplicació de les taules salarials que finalitzaven, davant de la falta d’un acord entre les parts, en el compromís de submissió a un arbitratge obligatori i vinculant.

Segon.- L’arbitratge, sol·licitat en termes d’equitat, conté una premissa prèvia (l’acreditació de les causes de conformitat amb allò disposat en la disposició transitòria primera del conveni col·lectiu), una condicional relacionada amb l’anterior sobre si s’ha de mantenir o prorrogar la inaplicació fins al 30 de juny de 2016 i una resolutiva, si fos el cas, d’establir la inaplicació en un percentatge diferent al 2,5%.

Tercer.- El present arbitratge és en termes d’equitat i no de Dret, perquè així ho han volgut de mutu acord les parts amb la finalitat de posar fi a les discrepàncies plantejades, la qual cosa suposa valorar ponderadament les propostes fetes als efectes de poder respondre d’una manera justa, raonable, fonamentada i equitativa a les qüestions a dirimir. Les consideracions jurídiques que es puguin fer a continuació deriven únicament del fet que la base del conflicte i dels interessos contraposats en aquest arbitratge té una component legal determinada per allò que ve regulat al conveni col·lectiu de l’empresa i a la normativa general sobre la inaplicació de les condicions de treball (article 82.3 de l’Estatut dels Treballadors i normativa de desenvolupament reglamentari), si bé  aquest laude no pretén, en cap cas, entrar en els aspectes procedimentals o legals de la inaplicació salarial més allà de les consideracions necessàries per donar resposta a les qüestions a dirimir en el present arbitratge.

Quart.- Per resoldre la qüestió prèvia sobre l’acreditació de les causes al·legades en l’expedient de Mediació fet al Tribunal Laboral de Catalunya i que va concloure sense acord, es demana un pronunciament sobre si concorren les causes per la inaplicació de conformitat amb allò disposat en la disposició transitòria primera del conveni col·lectiu d’Empresa. Aquesta disposició transitòria diu al respecte que “abans del 30 de juny del 2015 la Comissió paritària decidirà si prorroga o no la inaplicació amb la voluntat de les dues parts d’assumir el compromís d’iniciar la negociació per veure com es garanteix l’equilibri econòmic de l’entitat, o bé afectant les retribucions, o bé per altres mesures organitzatives substitutives i/o complementàries, o bé per la reducció d’altres despeses no vinculades a la massa salarial amb el compromís de que, si com a conseqüència de les mesures fruit de la negociació indicada o per increment dels ingressos de matrícules o millora del finançament del contracte programa pel concepte de despeses corrents, es produeix una millora en el resultat d’explotació, les parts es comprometen a negociar l’impacte que aquesta millora pot tenir en les retribucions per deixar sense efecte total o parcialment la inaplicació. La Comissió paritària es reunirà a aquests efectes cada sis mesos per analitzar la situació.”

De la simple lectura de l’article es deriva un compromís d’ambdues parts de buscar fórmules consensuades per intentar garantir l’equilibri econòmic de l’entitat i del reconeixement al propi conveni col·lectiu de la situació econòmica empresarial existent (disposició transitòria segona) no aliena a la situació econòmica general dels últims anys, agreujada especialment quan hi ha una certa dependència econòmica de les Administracions Públiques, les quals actualment estan sotmeses, per imperatiu legal, a estrictes controls pressupostaris, com és el cas.

Però en el mateix conveni col·lectiu, els treballadors en acceptar la inaplicació salarial en els termes que estan regulats al conveni, estableixen, alhora i d’acord amb l’empresa, els mecanismes de control i d’informació sobre la situació econòmica de l’entitat necessaris per poder valorar la intensitat de l’esforç econòmic que fan els treballadors i les treballadores en el seu nivell retributiu, acceptant mesures de flexibilitat interna que intenten evitar l’adopció d’altres mesures organitzatives que puguin afectar al nivell d’ocupació present i futur de l’empresa, informació necessària per poder avaluar correctament per part de la representació legal del personal de l’entitat l’impacte sobre les condicions de treball i, d’altra banda, intentar assolir i facilitar l’equilibri econòmic de l’entitat, el qual es pot aconseguir, com diu la disposició transitòria primera, no solament amb mesures que afectin a la massa salarial, sinó també amb altres de caràcter organitzatiu, d’increment d’ingressos o de reducció d’altres despeses no salarials.

La inaplicació salarial pactada, fruit de la negociació, té els seus precedents en un acord entre l’empresa i la representació legal dels treballadors de l’any 2012, anterior a l’entrada en vigor de l’actual conveni col·lectiu (1 de juliol de 2014) i de l’actual regulació de la inaplicació a les disposicions transitòries. És a dir, fins ara s’ha acceptat l’existència de l’element causal que justifica la inaplicació establerta convencionalment i és aquest el moment d’analitzar si es mantenen o han desaparegut les causes (total o parcialment) que puguin posar fi a la inaplicació fixada o establir una inaplicació salarial inferior a l’actual de conformitat amb la disposició transitòria primera del conveni col·lectiu.

D’entrada s’ha de posar de manifest que les aportacions públiques que actualment rep l’entitat de la Generalitat de Catalunya pràcticament estan congelades respecte als últims exercicis econòmics i no han tingut una tendència paral·lela respecte a l’evolució dels ingressos i despeses de l’entitat.

A la següent taula, d’acord amb la informació aportada, es poden veure l’evolució dels ingressos en euros de l’entitat en els últims exercicis que inclou els períodes on s’ha produït la inaplicació salarial i on es pot veure l’evolució global dels ingressos i les aportacions de la Generalitat de Catalunya derivades del contracte programa subscrit, així com les diferències en cada exercici pressupostari en relació a l’anterior.

Del quadre es desprèn que malgrat la bona evolució dels ingressos de l’entitat les aportacions públiques de la Generalitat no han mostrat la mateixa evolució.

D’altra banda, aquests ingressos s’han de relacionar necessàriament amb les despeses de l’entitat als efectes de veure com es produeix l’equilibri econòmic.

A la següent taula es mostra l’evolució de les despeses en euros de personal i de les altres despeses de l’entitat en els mateixos períodes.

Si es compara exclusivament els dos últims exercicis l’increment dels ingressos de 741.447 euros es veu neutralitzat per l’increment de les despeses de personal (545.135 euros) amb inaplicació salarial inclosa del 2,5% i de les altres despeses (208.822 euros).

La inaplicació salarial a la seva totalitat del 2,5% pel següent exercici (2015-2016) suposaria un increment de les despeses de personal de 560.000 euros, segons la quantificació que fa l’empresa, que per la seva compensació necessitaria d’un increment d’ingressos o d’una reducció de les altres despeses no salarials,  que a la vista de l’evolució produïda en els últims anys reflectida en les taules anteriors no permeten presumir, malgrat les bones dades d’ingressos globals de l’últim exercici, que es pogués produir, al menys a la seva totalitat.

Per tant, no es pot dir, de cap manera, que hagin desaparegut totalment les causes motivadores de la inaplicació de conformitat amb allò que disposa la disposició transitòria primera si es vol garantir l’equilibri econòmic de l’entitat. És segurament per aquest motiu que les parts han fet propostes concretes que es detallen a continuació per atenuar l’impacte de la inaplicació en les condicions laborals salarials i que en el fons porten implícit un cert reconeixement causal, malgrat el desacord sobre el quantum de la inaplicació i el moment temporal de fer efectius els canvis respecte a la situació salarial actual, donada la situació econòmica de l’empresa i amb l’objectiu conjunt de garantir l’equilibri econòmic de l’entitat, tal i com les parts han establert a la disposició transitòria primera del conveni col·lectiu.

Cinquè.- Acreditades les causes conforme a la disposició transitòria primera del conveni, la següent consideració a realitzar en aquest laude és respondre a si s’ha de mantenir o prorrogar la inaplicació del 2,5% fins al 30 de juny de 2016. La resposta és que s’ha de prorrogar la inaplicació salarial però no en la quantia actual del 2,5%. Bàsicament per dues raons importants, la primera perquè d’alguna manera s’ha d’anar restablint la recuperació salarial perduda (no s’ha d’oblidar que la inaplicació salarial és per definició legal una mesura temporal i no definitiva) existint un cert marge per fer-ho i la segona perquè estem en un arbitratge d’equitat en què s’han de ponderar adequadament els plantejaments fets per cada una de les parts.

Sisè.-  Per establir la inaplicació en un percentatge diferent fins al 30 de juny de 2016 s’han de portar a col·lació les propostes fetes formalment per cadascuna de les parts que es reprodueixen a continuació.

Per part del Comitè d’empresa, per acord del ple extraordinari d’1 de juliol de 2015, proposa:

Restituir un increment de l’1% a les taules salarials afectades per la disposició transitòria primera i

Mantenir una inaplicació de l’1,5% en les taules salarials per al curs 2015-2016, amb el compromís vinculat a una devolució segons una bossa d’ingressos (detallada en l’última proposta presentada per l’empresa a 29 de juny de 2015) i revisable a 30 de juny de 2016.

Per part de la Direcció de l’empresa es compromet a recuperar cada exercici (començant a partir del dia 1 de juliol 2016), una quantitat consolidable fins arribar al 2,5% inaplicat. El percentatge resultant d’aquest càlcul s’abonaria amb caràcter retroactiu d’1 de juliol 2016 i dels anys posteriors un cop aprovats els comptes anuals auditats de cada curs pel Patronat.

Als efectes de garantir aquest percentatge consolidable s’ha ofert la creació d’una bossa (l’import de la qual s’aprovisionarà com a despesa dins de l’exercici següent i s’inclourà en el seu pressupost). Aquesta bossa estarà formada per les següents aportacions:

Reservar el 5% dels increments del Contracte Programa entre un any i el següent (CP de despeses corrents, no inversió).

Reservar de la partida d’overheads una xifra equivalent al 5% de tots els ingressos de Transferència de Coneixement.

Reservar el 5% de tota la variació d’ingressos d’un curs a l’altre de Formació Contínua pròpia (no centres vinculats).

Reservar el 10% de tota la variació d’ingressos d’un curs a l’altre de Graus propis (no centres vinculats).

Reservar el 10% de tot l’import recuperat de tots els alumnes que en l’any anterior no es van matricular (status de no matrícula).

Reservar el 25% del romanent final de l’exercici i segons balanç de tancament auditat.

La diferència bàsica entre les propostes de les parts estan en el moment de fer efectiva la reducció de la inaplicació salarial que l’empresa vol mantenir al 2,5% a l’exercici 2015/2016 proposant la reducció de la inaplicació a partir de l’1 de juliol de 2016 i el comitè d’empresa vol una reducció de la inaplicació a l’1,5% a partir de l’1 de juliol de 2015.

Valorades les dues propostes i en termes d’equitat, que no vol dir d’equidistància entre les propostes formulades, es creu adient establir una inaplicació salarial del 2% en lloc del 2,5% entre l’1 de juliol de 2015 i el 30 de juny de 2016. L’increment salarial que implica aquesta recuperació del 0,5% en el període indicat suposa una quantia global al voltant dels 100.000 euros anuals (un 1% l’empresa el quantifica en 208.000 euros), els quals a la vista dels ingressos i les despeses de l’entitat abans detallats no trenca en absolut la garantia d’equilibri econòmic de l’entitat, de conformitat amb la disposició transitòria primera del conveni col·lectiu, tenint en compte les altres possibilitats obertes per aconseguir aquest equilibri per vies diferents a l’afectació de les retribucions del personal.

Per tot l’anterior, de conformitat amb els antecedents i fonaments exposats, i a l’objecte de resoldre en equitat les discrepàncies existents entre les parts respecte a les qüestions a dirimir, s’emet el següent

-LAUDE ARBITRAL-

ÚNIC.- Es determina:

Que concorren les causes al·legades a l’expedient de mediació de conformitat amb allò disposat en la disposició transitòria primera del conveni col·lectiu d’empresa.

Que s’ha de mantenir la inaplicació fins el 30 de juny de 2016 però en els termes que s’indiquen en el següent apartat.

Es fixa una inaplicació salarial del 2% entre l’1 de juliol de 2015 i el 30 de juny de 2016.

El present laude pot ser objecte de recurs davant els tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment, incongruència del laude, vulneració de drets fonamentals o principi de norma mínima.

En el termini de set dies hàbils des de la notificació del laude qualsevol de les parts pot dirigir-se al àrbitre per sol·licitar aclariment de qualsevol del seus punts, que es facilitarà en el termini màxim de 10 dies hàbils.

El tràmit d’aclariment en cap cas podrà utilitzar-se per rebatre els posicionaments de la resolució arbitral, i s’haurà de cenyir als punts continguts en la mateixa.

Signat: Salvador Álvarez Vega