PAB 40/98

PAB 40/98

Laude arbitral dictat el 18 de febrer de 1998 per Eduardo de Paz Fuertes, Francisco Javier Moreno Burgos, Fernando Albisu Codina i Javier Agudo LÁzaro, membres de la DelegaciÓ de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de soluciÓ al conflicte existent a l’empresa PMSA

Antecedents de fet

Primer. El dia 11 de febrer de 1998, G.A.V., apoderat i J.B.M., secretària del comitè d’empresa de PMSA van presentar el conveni de sotmetiment exprés i voluntari de treballadors i empresaris al tràmit de conciliació i mediació davant d’aquest Tribunal Laboral de Catalunya, registrat amb el número 29/98.

Segon. El tema sotmès a conciliació i mediació, segons consta en el conveni de sotmetiment exprés i voluntari de treballadors i empresaris al tràmit de conciliació i mediació, és el següent:
«Desacords en matèria de torns».

Les parts no han arribat a un acord en les compensacions que han de percebre els treballadors per la modificació pactada. L’empresa ha ofert dos tipus de compensacions, que consisteixen en:
a) El personal de l’actual plantilla de l’empresa afectat pels presents pactes de torns (llevat dels caps d’equip) experimenten un increment de les seves retribucions brutes anuals de 250.000 pessetes, que passaran a formar part del salari global de cada treballador en la forma que s’expressa en el pacte quart d’aquest conveni, amb les absorcions i compensacions que s’hi estableixen.
b) Al mateix temps i com a compensació complementària a l’establerta a l’apartat anterior i per una sola vegada, l’empresa farà efectiva una gratificació de 15 milions de pessetes a repartir entre tot el personal afectat pels torns, 66 persones, a parts iguals, llevat dels caps d’equip, en el cas que la compensació de l’apartat a) no superi la xifra de 250.000 pessetes.

Per la seva banda, els treballadors pretenen que el personal de l’actual plantilla de l’empresa afectat pels actuals pactes de torns (llevat dels caps d’equip) experimentin un increment de les seves retribucions brutes anuals de la diferència entre la taula salarial establerta a l’article 31 del Conveni general de químiques i la de l’article 79.6 del mateix text convencional (en l’import que correspongui a l’actualització per al 1998), que passaran a formar part del salari global de cada treballador en la forma que s’expressa en el pacte d’aquest conveni, amb les absorcions i compensacions que s’hi estableixen.

A la vista de les discrepàncies sobre aquest punt de vista concret, les parts van acordar prèviament que en cas que les seves diferències no es poguessin saldar a través del procés de conciliació i mediació, les sotmetrien a la decisió última d’un laude d’acompliment obligat, als efectes del qual procedirien a la signatura del conveni arbitral corresponent.

Tercer. Degudament citades les parts es va intentar la mediació i conciliació del Tribunal Laboral de Catalunya el dia 8 de febrer de 1998, que va concloure amb el resultat d’acord, en els termes que es transcriuen a continuació:
«1r. Ambdues parts ratifiquen en aquest acte els acords adoptats en reunions anteriors celebrades en el si de l’empresa, i que comprenen els apartats que es detallen a continuació:
– Pacte sobre vinculació a la totalitat i normes supletòries.
– Pacte sobre els torns.
– Pacte sobre el trasllat de les instal·lacions a Castellbisbal.
– Pacte sobre indemnitzacions derivades de les modificacions de condicions de treball i trasllat.
– Pacte sobre la nova estructura salarial a l’empresa, política salarial i sistema retributiu.
– Pacte sobre plena ocupació i contractació de personal de nou ingrés.
Els pactes anteriors, juntament amb l’acta que els acompanya s’adjunten a aquesta acta de conciliació, com a document annex, i en formen part integrant.
2n. Pel que fa als pactes econòmics en matèria de torns, als quals no es va arribar a cap acord entre ambdues representacions, ni en les reunions mantingudes anteriorment en el si de l’empresa ni en aquest acte de conciliació, ambdues parts se sotmeten expressament al tràmit d’arbitratge previst en els articles 11 i següents del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, i als seus efectes nomenen, per unanimitat, la mateixa Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya que entén del procediment de conciliació i mediació.
3r. La qüestió a dirimir que és objecte de l’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions es concreta en el següent:
«Determinar la quantia en pessetes brutes anuals corresponent al personal de l’actual plantilla de l’empresa afectat pels pactes sobre torns, tenint en compte les ofertes fetes per l’empresa sobre això i les peticions que en aquesta matèria han presentat els treballadors».
4t. L’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions té qualitat d’arbitratge d’equitat.
5è. Amb la signatura d’aquesta acta de conciliació i mediació que reflecteix l’acord entre les parts, es formalitza el conveni arbitral.
6è. Amb aquest acte de conciliació es fa el tràmit d’audiència previst en el Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.
7è. Ambdues representacions fan constar expressament que el laude arbitral que resulti de l’arbitratge al qual se sotmeten voluntàriament i expressament té efectes vinculants, d’acord amb la legislació vigent, i es comprometen a sotmetre’s al seu contingut.»
L’acord adoptat per les parts aquí presents té la mateixa eficàcia que el que s’estipula en el conveni col·lectiu i posa fi al conflicte amb l’obligació de complir el que s’hi estableixi pel que fa als acords ratificats en l’esmentat procediment, i el que s’estableixi en el laude corresponent respecte a la qüestió econòmica en matèria de torns sotmesa a arbitratge.

Fonaments d’equitat

I) El Tribunal Laboral de Catalunya és competent per entendre i resoldre aquest procediment arbitral, atès el tenor previst en l’Acord Interprofessional de Catalunya de 7 de novembre de 1990, en el Reglament de funcionament del mateix Tribunal i a l’empara de l’establert en els articles 63 i 153 de la vigent Llei de procediment laboral.

II) Durant el tràmit de conciliació i mediació, aquest Tribunal Laboral de Catalunya va intentar un acostament entre els posicionaments d’ambdues representacions a fi d’arribar a un acord consensuat que evités la formalització del procediment arbitral.

En el marc de les negociacions establertes amb participació de totes dues representacions, es va poder constatar que mentre que la representació empresarial mantenia una actitud ferma respecte a la impossibilitat d’incrementar la quantia de 250.000 pessetes que oferia com a compensació per a l’establiment dels torns compartits rotativament pels treballadors afectats, la representació dels treballadors incidia en la necessitat imprescindible que aquesta quantia fos incrementada per tal d’assolir l’esmentat acord.

D’altra banda, semblava factible que el posicionament empresarial permetés un increment de la quantitat a preu fet fixat en 15 milions de pessetes, complementària de la quantia per treballador establerta en el paràgraf anterior pel concepte de torn, mentre que la representació dels treballadors no era receptiva a acceptar aquest condicionament, si no venia acompanyat d’un increment d’aquesta última.

L’estudi dels antecedents aportats a l’expedient i dels elements justificatius dels posicionaments d’ambdues representacions, va permetre als membres del Tribunal Laboral de Catalunya elaborar diverses formes mediadores en un intent d’aproximar els últims posicionaments d’empresa i treballadors. De les quatre fórmules que es van oferir, dues van ser rebutjades per totes dues parts i van admetre la possibilitat de diàleg, amb certes matisacions, pel que fa a les altres dues. Això va permetre avançar en l’aproximació de posicionaments i reduir les diferències existents entre totes dues. Així i tot, la conciliació va acabar pel que fa al tema objecte del present arbitratge, sense possibilitat d’acord entre les parts, per la qual cosa, definitivament, ambdues representacions es van sotmetre a aquest arbitratge, al qual s’arriba, no obstant, amb uns límits entre oferta i demanda sensiblement inferiors als existents a l’inici del tràmit conciliatori.

III) El Tribunal Laboral de Catalunya, en la seva funció arbitral, ha hagut de valorar per igual els aspectes justificatius del posicionament empresarial, que al·lega una impossibilitat material d’incrementar els costos de personal per a no sobrepassar el llindar de la necessària competitivitat, amb els arguments esgrimits per la representació dels treballadors, en el sentit que la modificació en els horaris de treball de l’empresa, en adscriure’ls a un sistema de torns, obliga a treballar en diumenges i festius, amb el consegüent perjudici que això origina en l’àmbit personal i familiar. Avaluar ambdós arguments a fi d’establir una resolució arbitral fundada en el principi d’equitat, ha estat una tasca difícil que el Tribunal Laboral de Catalunya ha decidit unànimement resoldre amb una valoració estricta dels antecedents del cas, la motivació de tipus econòmic al·legada per l’empresa i l’argumentació bàsicament moral esgrimida pels treballadors.

IV) Tot això ha permès arribar a un punt d’equilibri entre els posicionaments de l’empresa i treballadors. Així, les diferències últimes entre oferta i demanda, després del tràmit de conciliació celebrat, giraven al voltant de les 270.000 pessetes que l’empresa estava disposada a oferir per l’acceptació de les fórmules mediadores ofertes pel Tribunal Laboral de Catalunya i les 300.000 pessetes que la representació dels treballadors proposava després de l’acceptació d’una altra de les fórmules mediadores del Tribunal.

D’altra banda, la quantitat a escarada rondava les xifres de 15 milions de pessetes que la representació dels treballadors mantenia inamovible i els 7 milions de pessetes considerats per l’empresa, després de la reducció efectuada com a compensació a l’increment sobre la xifra de retribució pel concepte de torns.

Amb aquests precedents, molt més assequibles respecte als límits establerts inicialment, el Tribunal Laboral de Catalunya ha intentat trobar l’equilibri entre tots dos conceptes, valorant l’increment que es pogués aplicar a la quota anual retributiva pel concepte de torns i la proporcional deducció de la quantia a escarada que per una sola vegada l’empresa ha de pagar als treballadors, en el sentit que, pel que fa a la primera, la valoració ha de preveure les futures revaloritzacions anuals que es produiran sobre l’increment que es fixi per gratificar la participació dels treballadors en els torns rotatius, fet que equitativament ha de tenir una repercussió lògica en la quantitat global a escarada que s’estableixi.

V) En conseqüència, s’ha estimat que, tenint en compte les diferències entre l’última oferta empresarial pel que fa a la quota anual que ha de retribuir els torns (270.000 ptes.) i la proposta final de la representació dels treballadors sobre el mateix concepte (300.000 ptes.), la quantitat que s’hauria d’establir en aplicació al principi d’equitat hauria de ser la de 290.000 pessetes anuals per treballador afectat.

De la mateixa manera, un cop analitzades les xifres globals de la quantitat a escarada de l’oferta de l’empresa (7 milions de ptes.) i de la proposta dels treballadors (15 milions de ptes.) s’ha cregut just i equitatiu establir una quantitat equilibrada de 10 milions de pessetes.

Per tot això, es dicta el següent

Laude arbitral

1. El personal de l’actual plantilla de l’empresa afectat pels pactes sobre els torns (llevat dels caps d’equip) experimentarà un increment en les seves retribucions brutes anuals de 290.000 pessetes, que passaran a formar part del salari global del treballador en la forma que s’expressa en el pacte cinquè del pacte articulat subscrit per ambdues representacions i adjuntat a l’acta de conciliació, amb les absorcions i compensacions que s’hi estableixen.

2. Com a compensació complementària a l’establerta a l’apartat anterior i per una sola vegada, l’empresa farà efectiva una gratificació de 10 milions de pessetes a repartir entre tot el personal afectat pels torns, a parts iguals, llevat dels caps d’equip.

El laude únicament es podrà recórrer davant dels tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.

En el termini de 7 dies hàbils a partir de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar a l’àrbitre o àrbitres l’aclariment d’algun dels seus punts.