PAB 382/08

LAUDE ARBITRAL

DICTAT  PER LA DELEGACIÓ DE BARCELONA DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, COMPOSADA PER ELS SEGÜENTS MEMBRES: SR. EDUARDO DE PAZ FUERTES, PRESIDENT; SRS. FERNANDO ALBISU CODINA i TONI OLLER CASTELLÓ i SRA. ENRIQUETA DELGADO BASTIA, VOCALS EN L’EXPEDIENT PAB 382/2008 –D…, S.A.- EL DIA 30 DE MAIG DE 2008.

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER:.- El dia 22 de maig de 2008, els membres del Comitè d’Empresa de D…, S.A. van presentar Escrit Introductori al tràmit de Conciliació davant d’aquest Tribunal Laboral de Catalunya, que va ser registrat amb el número PCB 367/2008.

SEGON:.- El tema sotmès a conciliació, segons es feia constar en l’escrit introductori presentat, es el que consta detallat a continuació:

PRIMER,- Que l’empresa D… SA, esta dedicada a la fabricació i comercialització de components electrònics i adscrita al Conveni col·lectiu de Treball del Sector de la Industria Siderometal·lúrgica de la província de Barcelona (codi de conveni 0852545).

En data 07/03/2008, DOG 5086, es va publicar la revisió salarial del conveni Siderometal·lúrgic de la Província de Barcelona. L’empresa dins del període de 20 dies naturals posteriors a la publicació de la revisió salarial, a que fa referència la Clàusula d’inaplicació salarial, ha comunicat als treballadors que s’adheria a la desvinculació de l’increment salarial.

SEGON,- Que, els treballadors venim patint des de l’any 2005, congelacions salarials, reduccions de sou i expedients de regulació d’ocupació amb sol·licitud d’extincions de contractes de treball, i per tant no podem continuar amb aquesta situació tenint que suportar noves congelacions salarials per quart any consecutiu. Per altre part, entenem que no es la solució als problemes econòmics de l’empresa i que en tot cas es tindria que plantejar un pla de viabilitat, que es va sol·licitar en l’any 2005, posteriorment en l’any 2007, i que encara està pendent d’exposició al comitè d’empresa.

TERCER,- Es per aquest motiu que no podem acceptar noves congelacions salarials, i demanem a aquest Tribunal una conciliació amb la finalitat d’arribar a un acord satisfactori per ambdues parts que doni viabilitat futura a l’empresa per mitra d’una acurada adequació dels seus recursos.

TERCER:.- Degudament citades les parts, la Conciliació del Tribunal Laboral de Catalunya es va dur a terme el dia 28 de maig de 2008, finalitzant amb el resultat d’acord, en el següents termes:

PRIMER:.-L’empresa manifesta la seva voluntat de procedir a iniciar l’aplicació de les taules salarials del Conveni Col·lectiu per a l’Industria Siderometal·lúrgica de la província de Barcelona per a l’any 2008, a partir de la nòmina corresponent al mes de maig d’enguany.

 

SEGON.-Ambdues parts es sotmeten expressament al tràmit d’arbitratge previst en els articles 17 i 18 del Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, i  nomenen per unanimitat a la pròpia Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya que ha conegut del procediment de Conciliació.

 

La qüestió a dirimir que és objecte de l’arbitratge al que es sotmeten ambdues representacions es concreta en el següent:

Determinar si la reiteració en la decisió de l’empresa d’acollir-se a la clàusula d’inaplicació salarial, per els anys 2006, 2007 i 2008, continguda en el Conveni Col·lectiu per a l’Industria Siderometal·lúrgica de la província de Barcelona, d’aplicació en l’empresa, respon als principis de legalitat, necessitat justícia i equitat que han de contemplar tal decisió.

 

L’arbitratge al que es sotmeten ambdues representacions té qualitat de arbitratge de dret, i en el seu cas d’equitat.

 

Amb la signatura de la present Acta de Conciliació que reflexa l’acord entre las parts, es dóna per formalitzat el Conveni Arbitral.

 

Amb el present acte de conciliació dóna compliment al tràmit d’Audiència previst en el Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.

 

Ambdues representacions deixen constància expressa de que el Laude Arbitral que es dicti com a conseqüència de l’arbitratge al que es sotmeten voluntària i expressament, tindrà efectes vinculants d’acord amb la legislació vigent, comprometent-se a estar i passar por allò que en ell s’estableixi.

FONAMENTS JURÍDICS/EQUITAT

I) El Tribunal Laboral de Catalunya es competent per conèixer i resoldre el present procediment arbitral, a tenor d’allò previst en l’Acord Interprofessional de Catalunya de 7 de novembre de 1990, en el Reglament de Funcionament del propi Tribunal i a l’empara d’allò establert en els articles 63 i 153 de la vigent Llei de Procediment Laboral.

II) Les circumstàncies que justifiquen la decisió empresarial d’acollir-se a la clàusula d’inaplicació salarial continguda en el Conveni Col·lectiu per a la Indústria Siderometal·lúrgica de la província de Barcelona, estan prou explicitades en la clàusula esmentada, fins al punt que difícilment pot argumentar-se ignorància o interpretació errònia del que les parts negociadores van acordar en el tràmit de negociació i acord de l’indicat Conveni Col·lectiu.

En concret es podrien sintetitzar en els següents:

a)   Acreditar prou situacions de dèficit o pèrdues, per part de l’empresa.

b)   Perill que quedi danyada la seva estabilitat econòmica o la seva viabilitat.

c)   Tenir en compte les previsions per als anys de vigència del Conveni.

d)   Comunicar per escrit als representants legals dels treballadors, les raons justificatives de la seva decisió, tant en el que fa referència a l’aplicació del Conveni en el seu primer any, com als anys posteriors compresos en la seva vigència.

e)   Aportació de documentació necessària: memòria explicativa, balanços, compte de resultats i cartera d’encàrrecs, situació financera i plans de futur.

f)    Establir les condicions de la no aplicació salarial, la forma i el terme de recuperació del nivell salarial.

III) Les respectives representacions de treballadors i empresa, han sotmès les seves discrepàncies, en relació a aquest tema, a la decisió arbitral que adopti aquest Tribunal Laboral de Catalunya, Delegació de Barcelona, que haurà de determinar, en qualitat de dret i en el seu cas, d’equitat,  la procedència de la inaplicació salarial a què l’empresa s’ha acollit durant els anys 2006, 2007 i 2008, i incideixen, ambdues representacions en la seva sol·licitud d’arbitratge, en uns termes que, ineludiblement, aquests àrbitres han de contemplar en tot el seu abast: si la decisió empresarial s’ha adoptat en compliment dels principis de legalitat, necessitat, justícia i equitat.

IV) La interrelació existent entre el contingut de la clàusula d’inaplicació salarial del Conveni Col·lectiu per a la Indústria Siderometal·lúrgica de la província de Barcelona, i les condicions de la submissió a arbitratge d’ambdues parts contingudes en l’acta de conciliació, que actua en aquest cas com a conveni arbitral, obliga els àrbitres designats, a consideracions específiques sobre els conceptes utilitzats per les parts i la seva relació amb els requisits exigits per a dotar a la inaplicació salarial de legitimitat absoluta.

IV) En aquest sentit, convé deixar constància que, durant el tràmit de conciliació i posteriorment en la reunió conjunta considerada com a tràmit d’audiència de les parts, va quedar patent que l’empresa no ha fet entrega en cap de les ocasions en què s’ha acollit a la mencionada inaplicació salarial (anys 2006, 2007 i 2008) de la documentació que exigida referent a això per la clàusula del Conveni Col·lectiu, per la qual cosa no pot estimar-se que hagi complert amb el principi de legalitat a què es referix en la seva submissió a arbitratge ambdues representacions.

D’altra banda, no sembla tampoc degudament justificada l’existència d’una necessitat imperiosa per a adoptar una decisió tan dràstica. No ha d’oblidar-se que tal decisió ha produït uns perjudicis econòmics considerables als treballadors al deixar congelades les seves retribucions salarials als nivells de l’any 2005, amb les conseqüents pèrdues de capacitat adquisitiva.

És més que probable que l’empresa hagi adoptat una decisió amb ànim de procurar la continuïtat de l’empresa, i en aquest sentit, el sacrifici dels treballadors hagués estat un acte lloable. Però després de tres anys d’inaplicació de les millores salarials del Conveni, està clar que la continuïtat de l’empresa està en dubte; la mesura no ha servit per a garantir la continuïtat de l’empresa i el sacrifici dels treballadors ha de considerar-se inútil.

Les anteriors afirmacions queden reforçades pel fet que, en el propi acte de conciliació, la representació empresarial es va comprometre a regularitzar els salaris dels treballadors, d’acord amb les taules del Conveni Col·lectiu establertes per a l’any 2008, a partir de la nòmina de maig d’aquest any, la qual cosa ha de considerar-se com un reconeixement implícit de què les mesures adoptades fins ara no han aconseguit l’objectiu previst.

VI) Amb el compromís adoptat per l’empresa, abans considerat, és obvi que els treballadors adquireixen els nivells salarials corresponent al que s’havien vist privats des de l’any 2005.

I és precisament, en aquest context on han de considerar-se i tenir significació pròpia els principis de justícia i equitat a què es refereixen ambdues representacions en la submissió arbitral.

Amb la recuperació dels nivells salarials citats, cal preguntar-se quina utilitat han tingut les inaplicacions salarials aplicades reiteradament per l’empresa en els anys 2006, 2007 i 2008 i quines conseqüències han tingut per als treballadors. I és indubtable que aquests s’han vist afectats greument per un “lucre cessant” consistent en els increments salarials regulats en el Conveni d’aplicació i deixats de percebre.

Per això, per a restablir totalment l’anòmala situació produïda durant els tres últims anys pel conjunt de treballadors, una vegada assentada la consideració general de què les mesures restrictives no han servit per a aconseguir la finalitat última prevista, es fa precís que l’empresa aboni als treballadors els increments salarials corresponent als anys 2006, 2007 i 2008, a fi que, no sols es recuperi la capacitat adquisitiva, sinó també, les quanties deixades de percebre durant el període de temps indicat.

Per tot el que precedeix, es dicta el següent

LAUDE ARBITRAL

El Tribunal Laboral de Catalunya, Delegació de Barcelona, determina que les reiterades inaplicacions dels increments salarials establerts en el Col·lectiu per a la Indústria Siderometal·lúrgica de la província de Barcelona, per part de l’empresa, no tenen justificació legal, justa i equitativa, havent-se constatat que el principi de necessitat, a què també s’al·ludeix, no ha tingut reflex pràctic, tenint en compte els resultats negatius apreciats. En conseqüència i conjuntament amb el compromís de l’empresa de restablir  la normalitat salarial a partir de la nòmina del mes de maig del 2008, procedeix que l’empresa, en lògica conseqüència amb l’anterior, compensi els treballadors del lucre cessant perdut durant els anys 2006, 2007 i 2008, havent d’abonar, les quanties corresponents als increments salarials regulats pel Conveni Col·lectiu mencionat, durant els anys referits anteriorment i no abonats com a conseqüència de la inaplicació salarial durant el període indicat.

El Laude únicament es podrà recórrer davant dels tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.

En el termini de set dies hàbils a comptar des de la notificació del Laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar de l’àrbitre o  àrbitres, l’aclariment d’algun dels punts d’aquell, que tindrà que facilitar-se en el termini màxim de 10 dies hàbils.

El tràmit d’aclariment faculta a qualsevol de les parts a sol·licitar de l’àrbitre o àrbitres, única i exclusivament, l’adequada matisació o esclariment d’algun dels punts continguts en el Laude, sense que, en cap cas, tal facultat pugui ser utilitzada per a rebatre els posicionaments reflectits en la resolució arbitral.

 

 

 

 

Eduardo de Paz Fuertes Enriqueta Delgado Bastia
Fernando Albisu Codina Toni Oller Castelló