LAUDE ARBITRAL DICTAT EL 28 DE JULIOL DE 2004 PER JORDI GARCÍA VIÑA, MEMBRE DEL COS D’ ARBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUYA COM VIA DE SOLUCIÓ AL CONFLICTE EXISTENT EN L’EMPRESA L. N., S.A.
ANTECEDENTS
- I. Les relacions laborals entre l’Empresa “L. N., SA” i el seu personal es regeixen pel Conveni Col·lectiu del sector de Transport de Mercaderies per Carretera i Logística de la província de Barcelona pels anys 2003, 2004, 2005 i 2006 i el número de treballadors total de la plantilla és de 250 persones.
- II. El 23 de desembre de 2003, la representació legal de l’empresa E. C. C., SA i la representació legal de l’empresa L. N., SA van signar un contracte en el que manifestaven els següents punts:
– L’empresa E. C. C., SA ha portat a terme una tasca de prestació de serveis logístics per a l’empresa N. M. I., SA en el que s’ocupen a 174 treballadors i que va finalitzar el 31 de desembre de 2003.
– Les condicions laborals dels treballadors d’aquesta plantilla són les que es deriven del Conveni Col·lectiu del sector de Transport de Mercaderies per Carretera i Logística de la província de Barcelona pels anys 2003, 2004, 2005 i 2006.
– L’empresa L. N., SA va negociar amb l’empresa N. M. I., SA la signatura d’un acord de prestació de serveis logístics que va iniciar la seva vigència el dia 1 de gener de 2004.
- III. Amb aquest efecte, l’empresa E. C. C. i l’empresa L. N., SA van acordar la subrogació total de la plantilla, d’acord amb les següents estipulacions:
– L’empresa E. C. C. es compromet a:
– Deixar indemne a l’empresa L. N., SA de totes aquelles reclamacions salarials i de seguretat social que hagin pogut iniciar els treballadors subrogats abans de l’1 de gener de 2004.
– Abonar abans de 31 de desembre de 2003, la nòmina corresponent al mes de desembre de 2003 i les parts proporcionals de les gratificacions extraordinàries de juny i desembre, a la part meritada a 31 de desembre de 2003.
– Garantir mitjançant aval bancari les obligacions salarials en front als esmentats treballadors, meritades i pendents de cobrament a 31 de desembre de 2003.
– Garantir a l’empresa L. N., SA les responsabilitats derivades del que s’estableix a l’art. 44 de l’Estatut dels Treballadors.
– Garantir que un determinat personal d’oficines no té pactes especials referents a retribució en espècie, ni avantatges socials que no siguin els regulats al conveni col·lectiu d’aplicació, ni compromisos indemnitzatoris por comiats superiors als regulats per Llei.
– L’empresa L. N., SA es compromet a:
– Ocupar, a partir d’1 de gener de 2004, a 179 treballadors de l’empresa E. C. C. en les mateixes condicions existents en la data de transmissió i a assumir totes les obligacions derivades del caràcter d’empresari.
– Eximir a l’empresa E. C. C. de reclamacions de qualsevol tipus derivades de responsabilitats assumides per l’empresa L. N., SA amb posterioritat a 1 de gener de 2004.
- IV. El dia 23 de desembre de 2003, la representació legal de l’empresa L. N., SA comunica al president del comitè d’empresa que, d’ençà de l’1 de gener de 2004, l’activitat de serveis logístics per a l’empresa N. M. I., SA que desenvolupava l’empresa E. C. C. serà realitzada per l’empresa L. N., SA i com a conseqüència, una sèrie de treballadors s’integraran a tots els efectes a l’empresa L. N., SA d’ençà l’1 de gener de 2004. A tots els treballadors afectats per aquesta subrogació, l’empresa L. N., SA els reconeixerà i respectarà tots els drets adquirits, reconeguts i consolidats a l’empresa E. C. C., inclosa la categoria professional, salari, antiguitat i altres condicions laborals establertes al conveni col·lectiu d’aplicació.
- V. D’ençà de març de 2004, alguns dels treballadors que provenien de l’empresa E. C. C. tenen una antiguitat superior a dos anys, pel qual es planteja si, en aplicació del Conveni col·lectiu del sector de Transport de Mercaderies per Carretera i Logística de la província de Barcelona pels anys 2003, 2004, 2005 i 2006, se’ls ha d’aplicar el 5 % d’antiguitat calculat sobre el salari base. En el moment de comparèixer davant el Tribunal Laboral de Catalunya, l’empresa no està pagant aquesta quantitat, encara que reconeix l’antiguitat dels treballadors.
- VI. El 12 de juliol de 2004, el Sr. M. A. C. R., com a membre de la secció sindical de la Unió General de Treballadors de l’empresa L. N., SA va presentar escrit introductori al tràmit de conciliació/mediació de conflictes col·lectius davant del Tribunal Laboral de Catalunya.
- VII. El dia 19 de juliol de 2004 van comparèixer les dues parts davant del Tribunal Laboral de Catalunya, la secció sindical de la Unió General de Treballadors es va ratificar en les manifestacions realitzades a l’escrit introductori i, concedida la paraula a la representació empresarial, s’oposa al contingut d’aquest escrit.
- VIII. Es realitza acte de conciliació entre les dues representacions i es dóna per finalitzat amb el resultat d’acord en els següents termes:
- Sotmetre aquest conflicte a un arbitratge de Dret i nomenar-me com a àrbitre.
- Concretar la qüestió a dirimir en el següent redactat:
“El 1 de enero de 2004, la empresa Logística Navarra, SA entró a prestar sus servicios como operador logístico en la empresa N., subrogando a los trabajadores que prestaban sus servicios en Ewals Cargo Care. ¿Corresponde la aplicación del plus de antigüedad establecido en el artículo 23 del Convenio colectivo de transporte de mercancías y Logística de Barcelona a los trabajadores que fueron subrogados y que en la actualidad cumplen dos años de antigüedad en la empresa?”.
- IX. El dia 23 de juliol de 2004 van ser convocades les parts en tràmit d’audiència, van concretar les seves posicions en els termes que consten en l’acta de la reunió conjunta mantinguda, aportant els documents i al·legacions que van considerar oportuns en suport de les seves respectives pretensions.
FONAMENTS JURÍDICS
PRIMER.- QÜESTIONS GENERALS
La successió d’empreses va ser regulada a l’art. 79 de la Llei de Contracte de Treball de 1944 en un sentit molt diferent a l’actual. Concretament es determinava que “no acabarà el contracte de treball per cessió, traspàs o venda de la indústria, llevat que en aquell contracte s’hagués pactat expressament el contrari”. Posteriorment, aquesta orientació va ser modificada a l’art. 19.2 de la Llei de Relacions Laborals, que va ser reproduït, gairebé textualment, a l’art. 44 de l’Estatut dels Treballadors. Redacció que només s’ha alterat per la transposició de les Directives comunitàries.
A l’àmbit europeu la transmissió d’empreses va ser regulada per la Directiva 77/187/CEE, de 14 febrer, sobre el manteniment dels drets dels treballadors en cas de traspàs d’empreses, de centres d’activitat o de parts de centre d’activitat. Aquesta directiva presenta dues notes característiques a destacar:
ü El seu àmbit d’aplicació coincideix en part amb el d’altres directives comunitàries que, des d’altres sectors de l’Ordenament, com per exemple, el Dret de societats, es refereixen al tema global de reestructuració d’empreses.
ü És la Directiva que major volum de jurisprudència ha generat. D’aquesta manera, les sentències del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees són fonamentals per a entendre el significat d’aquest tema, especialment respecte a l’objecte de la transmissió.
Aquesta Directiva va ser modificada per la Directiva 98/50/CEE, de 29 juny i, posteriorment, ambdues han estat codificades per la Directiva 2001/23/CE, del Consell, de 12 de març.
Per descomptat, la redacció de l’Estatut dels Treballadors no s’adaptava a la normativa comunitària, pel que va ser necessària la modificació de l’art. 44, per mitjà de la Llei 12/2001, de 9 de juliol. A més d’aquest precepte, en matèria de Seguretat Social, també cal fer esment, com a norma reguladora, a l’art. 127.2 de la Llei General de la Seguretat Social.
SEGON.- OBJECTE DE LA TRANSMISIÓ
L’objecte de la transmissió és doble:
ü El canvi de titularitat de l’empresa, centre de treball o unitat productiva autònoma.
ü La transmissió ha de referir-se a una entitat econòmica que mantingui la seva identitat, entesa com un conjunt de mitjans organitzats a fi de portar a terme una activitat econòmica, essencial o accessòria.
Respecte a l’entitat econòmica que conserva la seva identitat com objecte mínim de la transmissió, el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees va entendre que consisteix en un conjunt organitzat d’elements, materials, immaterials i/o personals, que presenta una mínima autonomia funcional o aptitud productiva, amb independència que es tracti d’una activitat accessòria o principal de l’empresa, segons es desprèn de les sentències del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de 18 de març de 1983 i de 7 de febrer de 1985.
Per aquesta raó, aquest concepte ha de relacionar-se amb el tipus d’empresa o centre d’activitat, pel que l’absència de transmissió d’elements de l’actiu no és determinant en tots els casos, d’acord amb les sentències del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de 14 d’abril de 1994 i 7 de març de 1996.
D’aquesta manera, no existeix transmissió en aquest sentit jurídic si no va acompanyada d’una cessió d’elements significatius de l’actiu material o immaterial, o si el nou empresari no es fa càrrec d’una part essencial dels treballadors adscrits al desenvolupament de l’activitat, conforme a les sentències del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de 11 de març de 1997, 10 de desembre de 1998 i 25 de gener de 2001.
En el cas sotmès a arbitratge no hi ha cap dubte que es tracta d’una subrogació d’empreses, ja que les dues empreses, a l’escrit signat el dia 23 de desembre de 2003, així ho declaren.
TERCER.- CONVENI COL·LECTIU APLICABLE
En quant a la determinació del conveni col·lectiu aplicable quan la part de l’empresa transmesa s’integra a una altra organització empresarial, existia una certa discrepància sobre si, en atenció al principi de no concurrència de l’art. 84 de l’Estatut dels Treballadors, subsistia, mentre durava la vigència d’ambdós convenis, una duplicitat convencional o si la subsistència del conveni col·lectiu anterior venia únicament condicionada pe l’aplicació del principi de la norma més favorable en aplicació de l’art. 3.3 de l’Estatut dels Treballadors, com es pot observar, entre unes altres, en les sentències del Tribunal Suprem de 16 de setembre de 1992 i 22 de juny de 1993.
L’epígraf quart de l’art. 44 de l’Estatut dels Treballadors, introduït per la Llei 12/2001, de 9 de juliol, regula que excepte pacte en contrari, una vegada consumada la successió mitjançant acord d’empresa entre el cessionari i els representants dels treballadors, les relacions laborals dels treballadors afectats per la successió seguiran regint-se pel conveni col·lectiu que en el moment de la transmissió fos d’aplicació a l’empresa, centre de treball o unitat productiva autònoma transferida. Aquesta aplicació es mantindrà fins la data d’expiració del conveni col·lectiu d’origen o fins l’entrada en vigor d’altre conveni col·lectiu nou que resulti aplicable a l’entitat econòmica transmesa.
Sobre aquest tema, el Tribunal Suprem, entre d’altres, a les sentències de 8 d’abril de 2002, 10 d’abril de 2002, 11 d’octubre de 2002 i 30 de setembre de 2003, ha entès que aquest precepte no obliga al nou empresari al manteniment indefinit de les condicions de treball previstes en el conveni col·lectiu que aplicava l’empresa que transmet, sinó només a respectar les existents en el moment de la transferència, pel que en el futur haurà d’acomodar-se a les normes que regulen la relació laboral amb el nou empresari.
D’aquesta afirmació, es poden extreure les següents dues conseqüències:
ü Les quantitats que venien percebent els treballadors en l’anterior empresa tenen caràcter de absorbibles i compensables amb futurs increments, segons la sentència del Tribunal Suprem de 15 de gener de 1997.
ü Aquesta obligació no és incompatible amb un pacte unificador de les diverses estructurals salarials de les empreses que queden absorbides en una nova empresa, segons la sentència del Tribunal Suprem de 12 de novembre de 1993.
Nogensmenys, el supòsit plantejat en aquest arbitratge no presenta cap conflicte, ja que el conveni col·lectiu d’aplicació, tant a l’anterior empresa, EWALS CARGO CARE, com a la nova empresa, L. D. N., SA, és el mateix.
QUART.- EFECTES DE LA SUCCESSIÓ
Els efectes de la successió poden ser dividits en dues categories, segons es tracti de Seguretat Social o laboral.
En matèria de Seguretat Social, la Llei 12/2001, de 9 de juliol, va introduir al número primer de l’art. 44 de l’Estatut dels Treballadors, una referència als compromisos de pensions, en els termes prevists en la seva normativa específica, i en general, quantes obligacions en matèria de protecció social complementària hagués adquirit el cedent.
Des del punt de vista subjectiu, la subrogació afecta a tots els treballadors, entre els quals cal incloure determinats supòsits de suspensió de contracte de treball, com l’excedència voluntària, la incapacitat temporal o permanent o aquells supòsits en els quals les relacions contractuals que es trobin en discussió judicial de tal forma que el resultat del procés judicial vincularà al nou empresari, incloent, si bé la jurisprudència en aquesta matèria no és unànime, l’execució de sentència de tal forma que cap l’execució contra qui no va ser condemnat en la instància si posteriorment a la condemna ha entrat en joc el mecanisme subrogatori, ja que, en aquests casos, encara que no existeixi una efectiva prestació de serveis, el contracte de treball està vigent, circumstància que resulta condició indispensable.
En matèria laboral, l’efecte fonamental és la subrogació del nou empresari en la posició jurídica que el transmetent ostentava respecte dels seus treballadors. Es produeix un manteniment de les condicions de treball dels treballadors de l’empresa transmesa, qualsevol que anés el seu origen: legal, convencional, contractual o millores unilaterals concedides per l’anterior titular.
Entre aquestes condicions que han de ser mantingudes, la jurisprudència ha inclòs, especialment, les següents:
ü Antiguitat, segons les sentències del Tribunal Suprem de 10 de setembre de 1986, 27 d’octubre de 1986, 23 de setembre de 1997, 6 de febrer de 1998, 22 de juny de 1998 i 26 de juny de 1998.
ü Categoria professional, segons la sentència del Tribunal Suprem de 16 de juliol de 1987.
ü Retribucions, segons la sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de 7 de març de 1996 i les sentències del Tribunal Suprem de 29 de juny de 1986, 3 de juny de 1992, 12 de novembre de 1993 i 29 de juny de 1994.
ü Condicions més profitoses, segons la sentència del Tribunal Suprem de 16 de juliol de 1987.
Ara bé, no s’inclouen:
ü Les meres expectatives de drets, segons les sentències del Tribunal Suprem de 20 de gener de 1997, 19 d’abril de 1999 i 18 de març de 2002.
ü Determinades condicions de treball específiques de l’empresa originària pactades en conveni col·lectiu, segons la sentència del Tribunal Suprem de 11 de juliol de 2002.
En tot cas, cal tenir en compte que el manteniment d’aquests drets no pot ser enervat per eventuals pactes entre l’empresari que transmet i l’adquirent doncs es tracta d’un precepte de caràcter imperatiu per als empresaris. No així per als treballadors que, encara que no poden negar-se a la transmissió de l’empresa, sempre poden exercitar el dret de dimissió previst en l’art. 49.1.d) de l’Estatut dels Treballadors, segons les sentències del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de desembre de 1992 i 7 de març de 1996.
No obstant això, si les condicions de treball proposades pel cessionari constitueixen una modificació substancial, la ruptura de la relació laboral serà imputable a aquest empresari, segons les sentències del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de 12 de novembre de 1998.
A més a més, la subrogació del nou titular comprèn, no només les titularitats passives sinó també les actives i, entre elles cap incloure les facultats disciplinàries de l’anterior titular quan no estiguin afectades per la prescripció, segons la sentència del Tribunal Suprem de 25 de setembre de 1986.
Per tot plegat, de conformitat als antecedents i fonaments de Dret exposats, dicto el següent
LAUDE ARBITRAL
L’Empresa L. N., SA està obligada, sense perjudici d’alguna concreta excepció, a aplicar el conveni col·lectiu de Transport de Mercaderies i Logística de Barcelona pels anys 2003, 2004, 2005 i 2005 en tota la seva integritat respecte a tots els treballadors de la seva plantilla.
Això significa que també respecte als treballadors subrogats de l’empresa E. C. C. i que a l’actualitat compleixen dos anys d’antiguitat a l’empresa, ha d’aplicar la regulació compresa a l’art 23 del conveni relatiu al plus d’antiguitat.
El Laude únicament podrà recórrer-se davant els tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la Resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de la norma mínima.
En el termini de set dies hàbils a comptar des de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar d’aquest àrbitre, l’aclariment d’algun dels punts d’aquell, que haurà de facilitar-se en el termini màxim de 10 dies hàbils.
El tràmit d’aclariment faculta a qualsevol de les parts a sol·licitar d’aquest àrbitre, única i exclusivament, l’adequada matisació o aclariment d’algun dels punts continguts en el laude, sense que, en cap cas, tal facultat pugui ser utilitzada per rebatre els posicionaments reflectits en la resolució arbitral.
Barcelona, 28 de juliol de 2004.
Jordi Garcia Viña
Àrbitre del TLC