PAB 324/97
Laude arbitral dictat el 9 de gener de 1998 per Gregorio Granados de la Hoz, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de soluciÓ al conflicte existent a l’empresa PATSA
Un cop vista i examinada per l’àrbitre assignat a voluntat de totes les parts, manifestada en conveni arbitral de data 15 de desembre de 1997 la qüestió sotmesa a decisió seva, resulta el següent:
I. FETS
Primer. El 17 d’octubre de 1997 la direcció de PATSA i el comitè d’empresa de la indicada mercantil van arribar a un acord, dins del període de consultes corresponent a l’expedient de regulació d’ocupació 391/97, mitjançant el qual se sol·licitava de l’autoritat laboral la suspensió dels contractes de treball dels empleats de PATSA durant un període de 4 mesos (inicialment, la peticionària havia sol·licitat 6 mesos), amb l’objectiu de fer reformes a les instal·lacions del parc d’atraccions per a la posterior reobertura en millors condicions de servei i competitivitat.
Segon. En virtut d’aquest acord, el període de suspensió de contractes s’estén des del dilluns 3 de novembre de 1997 fins al 2 de març de 1998, tots dos inclusivament. La direcció del parc es va comprometre a no sol·licitar cap pròrroga d’aquest expedient sota cap circumstància. La Delegació Territorial de Treball de Barcelona va dictar resolució administrativa en els termes descrits, el 27 d’octubre de 1997.
Tercer. En el punt 4t de l’acord esmentat, s’hi estableixen condicions tendents a beneficiar persones amb problemes de manca de cotització durant els últims 6 anys. També es crea un comitè paritari per al seguiment de l’expedient i per tractar el nombre i identificació de treballadors que, per diverses raons, hagin de ser desafectats en un moment determinat. L’acord es requerirà a ambdues representacions en el comitè per a l’efectivitat de les desafectacions i per a l’absència d’aquest acord existeix una remissió prèvia a la mediació i posterior arbitratge en el Tribunal Laboral de Catalunya. Així mateix, hi ha constància d’altres compromisos que no es transcriuen aquí perquè no són rellevants per a la qüestió a dirimir.
Quart. El 19 de novembre de 1997 el comitè paritari es va reunir per tractar, entre altres assumptes, la pretensió de la direcció de PATSA de desafectar les persones següents:
– A.M.P. (enginyer superior i director tècnic)
– M.A.F. (responsable de màrqueting, sense titulació universitària acreditada)
– V.F.M. (responsable de restauració)
– C.L.J. (coordinador d’operacions)
L’esmentada pretensió va ser rebutjada per la representació dels treballadors; la desafectació no es va dur a terme i es va recórrer, com era previst, al Tribunal Laboral de Catalunya per a la solució del conflicte.
II. RESUM DELS POSICIONAMENTS D’AMBDUES REPRESENTACIONS
Un cop reunides les parts a la seu del Tribunal Laboral de Catalunya, el passat dia 22 de desembre de 1997, l’àrbitre va enunciar la imminència de les dates nadalenques, amb la consegüent seqüela de dies feriats i la dificultat de procedir a una resolució amb celeritat, per la qual cosa es va acordar (acord documentat a l’acta estesa en l’esmentat acte i signada per totes dues representacions) concedir un ajornament (dins dels terminis establerts en el reglament d’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya) fins al dia 9 de gener de 1998, dia en què es lliurarà el laude a les parts. També en aquest mateix acte, a més a més d’expressar verbalment les al·legacions que van considerar les parts, es va fer el lliurament formal de les al·legacions redactades per la representació dels treballadors. El dia següent van ser trameses a l’àrbitre, per fax, les de la direcció. Totes dues es troben a l’expedient PAB 324/97.
Primer. La direcció de PATSA argumenta in extenso la necessitat de procedir a la desafectació de les persones indicades, durant la vigència de l’E.R.O. 391/97 i a partir de la data expressada, és a dir el 19 de novembre de 1997, explicant les raons existents pel que fa a cadascun dels quatre empleats abans esmentats. Així, amb referència a
A.M.P., s’expressa que com a director tècnic i enginyer superior és el responsable del bon funcionament dels serveis i instal·lacions; així, ha d’orientar les tasques de manteniment i reparació necessàries per garantir la seguretat dels usuaris de les instal·lacions en el moment de la seva nova posada en marxa el proper 3 de març de 1998. El seu càrrec també l’obliga a fer gestions en organismes públics (Departament d’Indústria, Ajuntament, etc.) i a fer o supervisar projectes del futur parc, signar-los i presentar-los als visats oportuns de les corporacions professionals corresponents.
M.A.F., li és encomanat el càlcul de previsions de visitants i ingressos del parc, definició del producte o dels productes, objectius, estudis de mercat durant les temporades (alta i baixa), relacions amb el mitjans de comunicació, entitats lúdiques, agències de viatges, etc.
V.F.M., com a responsable de la restauració interna li és atribuït el control de les instal·lacions gastronòmiques de fora del recinte del parc, planificació de l’oferta per als diferents centres d’hostaleria (Café de la Plaza, Restaurant La Masía), –que durant el mes de desembre va tenir certa activitat restauradora–, i altres locals); visites a clients potencials, contractació de banquets amb motiu de casaments, bateigs, convencions, etc., la qual cosa l’obliga a una relació continuada amb clients individuals, agències de viatges i altres operadors d’aquest camp professional.
C.L.J., la seva funció consisteix a coordinar els múltiples aspectes de l’explotació, en el sentit descrit per a la seva categoria professional en el conveni col·lectiu, el relat del qual no és útil en aquest moment.
Segon. La representació dels treballadors expressa la seva total oposició a la desafectació sol·licitada i rebat (tant verbalment com per escrit d’al·legacions) els arguments de les parts en relació amb cada interessat. Així, i resumidament, respecte a:
A.M.P., manifesta que la seva aportació professional no és necessària en situació de parc tancat.
V.F.M., també considera injustificada la seva desafectació ja que, segons argumenta, les funcions de contractació de restauració a La Masía les fa qualsevol dels treballadors (agafar encàrrecs personalment o per telèfon), en situació de parc obert.
M.A.F., mentre no es procedeix a l’elaboració del pla de viabilitat, no és rellevant l’actuació individual d’aquest treballador; no queda justificada la seva desafectació.
C.L.J., destaca que la seva activitat professional està totalment vinculada a la situació de parc obert, atès que li correspon l’organització dels torns de treball del personal, assignació d’efectius, atenció a les reclamacions, etc., per la qual cosa és difícil acceptar la seva desafectació en aquest moment.
Finalment, en l’última de les al·legacions destaca que les quatre persones esmentades pertanyen a les categories professionals més elevades de l’empresa, amb la corresponent conseqüència de retribucions més altes que la resta del personal, per tant la llur desafectació tindria incidència negativa en la delicada economia de l’empresa, raó que encara abona més la seva oposició i entenc que la situació d’atur ha de ser suportada solidàriament per tot el personal, sense recórrer a excepcions referides a persones amb ingressos superiors.
III. CONSIDERACIONS DE L’ÀRBITRE
Primera. S’ha vist i examinat tota la documentació aportada per les parts, com és ara el conveni vigent, les actes de les reunions en el període consultiu de l’ERO 391/97, actes del comitè paritari, resolució de l’autoritat laboral respecte a l’ERO esmentat, plecs d’al·legacions de les parts, etc.
Segona. De manera general cal considerar si la desafectació que es vol dur a terme i pel temps sol·licitat (inicialment, des del 19 de novembre de 1997) és positiva per al futur del parc o no. –Per les raons que es diran després i en les limitacions de temps i persones, aquest àrbitre estima que sí, o si més no no ha estat provat ni ha arribat al convenciment que sigui negativa.– Si es redueix el període de desafectació es redueix consegüentment l’impacte econòmic com són els efectes comparativament de greuge entre el col·lectiu d’empleats.
Tercera. Cal presumir la recta intenció de la direcció de PATSA de millorar les condicions en què es produirà la reobertura del parc el proper mes de març a través, entre altres actuacions amb el mateix objectiu, de la desafectació tantes vegades repetida i la total avaluació de les conseqüències en la tresoreria de l’empresa (i també en el clima de relacions amb el personal en general).
Quarta. Un cop dit això a tall de consideracions genèriques, s’ha d’entrar en l’argumentació esgrimida per la representació dels treballadors sobre les retribucions del personal a desafectar. Si bé és cert que són superiors a les de la mitjana del conjunt, ateses les tasques de responsabilitat que exerceixen i que la seva quantia té més pes en la tresoreria de l’empresa, també és cert que no seria aquest el criteri determinant a l’hora de procedir a una resolució, ja que adquireix més rellevància el fet d’obtenir més i millors garanties de seguretat en el funcionament, captació de clients, ampliació dels productes oferts, etc., que tots ells coadjuvarien a un futur més clar per a la continuïtat del parc i de l’ocupació que genera. En aquest sentit el punt d’equilibri s’ha de buscar sospesant equitativament els interessos oposats.
Cinquena. Per desenvolupar millor el propòsit expressat en la consideració anterior, s’imposa atendre separadament cadascun dels altres casos, ja que presenten característiques diferents que reclamen una atenció particular. Així, pel que fa a:
A.M.P., atesa la seva qualificació professional superior i l’alt càrrec que ocupa, ateses també les exigències de seguretat d’aquest tipus instal·lacions lúdiques, així com les relacions que pel seu càrrec ha de mantenir amb personal del parc, organismes oficials i altres entitats de cara a la propera reobertura (d’aquí a menys de 2 mesos), sembla aconsellable la seva desafectació, tenint en compte el breu període que resta fins a la reobertura, perquè pugui dur a terme les tasques de supervisió de manteniment i altres que li corresponen.
M.A.F., ateses les tasques que li correspondrien en el període de desafectació, aquestes semblen molt genèriques i no queden prou justificades com a causes per a la desafectació, sobretot en situació de parc tancat. Cal tenir present, segons va quedar acreditat el passat dia 22 de desembre, que les seves tasques són auxiliars de les executades per la direcció/tecnicoeconòmica que resideix a l’exterior de l’empresa i a les orientacions de la qual respon l’activitat de M.A.F.
C.L.J., la seva activitat (descrita en el conveni col·lectiu i en les al·legacions de l’empresa) té plena justificació en situació de parc obert i no en la situació actual, sobretot que no està afectat als serveis de reparació i manteniment mecànic, elèctric o de qualsevol altre classe, fet que fa difícil procedir a la seva desafectació.
V.M.F., pel que fa a ell, és admissible entendre que la preparació i posada a punt de les instal·lacions restauradores i altres pròpies del ram de l’hostaleria, requereixen un temps previ d’adequació i també la realització de gestions, contactes, petits estudis, com els que ja s’han esmentat que se li encomanarien a aquest empleat. No obstant això, tenint en compte el temps previsible d’execució d’aquest conjunt d’activitats per V.F.M., sembla excessiva la desafectació per la totalitat de la jornada, per la qual cosa seria suficient amb una desafectació parcial, per la meitat de la jornada de treball d’aquest treballador.
En conseqüència del que s’ha exposat anteriorment i atesos per separat cadascun dels quatre casos que es presenten, dicto el següent
Laude arbitral
Primer. A.M.P. queda desafectat a partir del 12 de gener de l’any actual. (Per atendre les activitats expressades per la direcció de PATSA.)
Segon. Queda desafectat en el mateix període que el descrit anteriorment, V.F.M. pel temps corresponent a la meitat de la jornada laboral ordinària. Durant el període de desafectació les hores resultants es podran distribuir segons convingui per a la millor realització del servei, i es comunicarà a la representació dels treballadors la distribució del bloc d’hores.
Tercer. No desafectar els altres dos treballadors esmentats en aquest procediment arbitral.
El laude únicament es podrà recórrer davant dels tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.
En el termini de 7 dies hàbils a partir de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar a l’àrbitre o àrbitres l’aclariment d’algun dels seus punts.