PAB 220/98

PAB 220/98

Laude arbitral dictat el 14 d’octubre de 1998 per Fernando Albisu Codina, José Manuel Moya Castilla, Javier Cuesta Sauca i Francisco Javier Moreno Burgos, membres de la Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte existent a l’empresa LSA

Antecedents de fet

Primer. El dia 13 de juliol de 1998, J.H.D., F.H.O., J.J.A.P., A.P.M. i E.R.D., membres del comitè de l’empresa LSA van presentar l’escrit introductori al tràmit de conciliació i mediació davant d’aquest Tribunal Laboral de Catalunya, registrat amb el número PCB 199/98.

Segon. El tema sotmès a conciliació i mediació, segons consta en l’escrit introductori, és el següent:
«– Els treballadors directes de l’empresa desenvolupen la seva tasca en cadenes de producció, al ritme que estableix l’empresa i romanen drets tota l’estona.
Els treballadors es veuen obligats a sol·licitar que els substitueixin en el seu lloc de treball quan necessiten fer una parada per necessitats personals.
– Fins al mes de juny de 1998 hi havia una pràctica habitual a l’empresa que consistia a fer 3 descansos durant la jornada, a més del descans establert per esmorzar, per atendre aquestes necessitats personals d’una durada d’uns 7 o 8 minuts.
El passat dia 3 de juliol de 1998, la direcció de l’empresa va procedir a comunicar als treballadors que els descansos per a necessitats personals quedaven reduïts a 2, en lloc dels 3 que hi havia i també en quedava reduïda la durada.
– Aquesta modificació suposa un increment de la jornada efectiva de treball i una vulneració del que estableix l’article 36 de l’Estatut dels treballadors i també de la directiva 93/104 del Consell de les Comunitats Europees.
La pretesa modificació no té en compte la necessitat d’atenuar la feina monòtona i repetitiva dels treballadors ni la necessitat de fer pauses reparadores que permetin als treballadors satisfer les seves necessitats personals, entenent aquestes necessitats personals en el sentit habitual i lògic».

Tercer. Degudament citades les parts es va intentar la mediació i conciliació del Tribunal Laboral de Catalunya els dies 20 i 29 de juliol de 1998, que conclogué amb el resultat d’acord, en els termes que es transcriuen a continuació:
«1r. Ambdues parts se sotmeten expressament al tràmit d’arbitratge previst en els articles 11 i següents del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, i a efectes del qual nomenen, per unanimitat, la mateixa Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya que entén del procediment de conciliació i mediació.
2n. La qüestió a dirimir que és objecte de l’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions es concreta en el següent:
«Determinació dels descansos reglamentaris (necessitats personals i recuperació de fatiga) de les seccions gelats, mousse, forns, pastisseria, cambres, pasteurització i neteja».
3r. L’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions té qualitat d’arbitratge de dret.
4t. Amb la signatura d’aquesta acta de conciliació i mediació que reflecteix l’acord entre les parts, es formalitza el conveni arbitral.
5è. Amb aquest acte de conciliació es fa el tràmit d’audiència previst en el Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.
6è. La Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya sol·licitarà, d’acord amb les competències assignades pel Reglament de funcionament, un informe pericial a la Comissió tècnica d’organització del treball del mateix Tribunal, que es considerarà document intern per a ús exclusiu dels membres de la Delegació, i no formarà part, per tant, del present expedient.
7è. Ambdues representacions sol·liciten a aquest Tribunal que la Comissió tècnica d’organització del treball que ha de confeccionar l’esmentat informe pericial comenci a efectuar-lo a partir del proper 15 de setembre de 1998. La Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya comunica a ambdues parts que els terminis d’emissió del laude arbitral començaran a comptar a partir d’aquest dia, data límit coneguda i acceptada per ambdues representacions.
8è. Ambdues representacions fan constar expressament que el laude arbitral que resulti de l’arbitratge al qual se sotmeten voluntàriament i expressament té efectes vinculants, d’acord amb la legislació vigent, i es comprometen a sotmetre’s al seu contingut.»

Fonaments jurídics

I) El Tribunal Laboral de Catalunya és competent per entendre i resoldre aquest procediment arbitral, atès el tenor previst en l’Acord Interprofessional de Catalunya de 7 de novembre de 1990, en el Reglament de funcionament del mateix Tribunal i a l’empara de l’establert en els articles 63 i 153 de la vigent Llei de procediment laboral.

II) En virtut del previst en el punt 8è de l’article 12 del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, aquest va sol·licitar a la seva Comissió tècnica d’organització del treball un informe pericial no vinculant, segons l’establert a l’article 12.8 del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, sobre la controvèrsia plantejada.

III) La Comissió de tècnics es va presentar a l’empresa el dia 15 de setembre de 1998 a fi de mantenir una entrevista amb la direcció i el comitè d’empresa, i fer una visita dels diferents llocs de treball per concretar el nombre de persones involucrades en el conflicte. El dia 23 de setembre es va efectuar l’estudi, a fi d’emetre l’informe sol·licitat per la Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya.

IV) Tenint en compte que per aplicació del principi de congruència la qüestió sotmesa a arbitratge no es pot desconnectar del petitium contingut a l’escrit introductori d’aquest procediment (sinó que el veritable sentit i abast de la qüestió no pot ser trobat si no és dins els seus límits), es tracta, en última instància, de determinar si –en definitiva– els treballadors afectats pel conflicte tenen dret a seguir gaudint en la forma, manera i amb l’abast amb què ho han fet fins ara, de 3 descansos durant la jornada (a més de l’establert per esmorzar) per atendre necessitats personals; descansos cadascun d’ells, d’una durada no controvertida per les parts, de 7 o 8 minuts.

Per tot això, es dicta el següent

Laude arbitral

De l’estudi tècnic realitzat resulta que el total de suplements de descansos a aplicar per necessitats personals i recuperació de fatiga (bàsica i complementària) a les seccions de gelats, mousse, forns, pastisseria, cambres, pasteurització i neteja, són els següents:

El percentatge calculat s’ha aplicat sobre la jornada efectiva de treball (465 minuts/dia).

Cal afirmar que si l’empresa fes un estudi de temps i produccions exigibles, aquests percentatges s’haurien de tenir en compte als efectes de l’estudi indicat.

En conseqüència, i sense perjudici del que s’ha assenyalat anteriorment, s’estableix que per a la realització de les necessitats personals, els treballadors tenen dret a continuar efectuant 3 descansos durant la jornada, de 8 minuts de durada de cadascun d’ells, a més del descans establert per esmorzar.

El laude únicament es podrà recórrer davant dels tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.

En el termini de 7 dies hàbils a partir de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar a l’àrbitre o àrbitres l’aclariment d’algun dels seus punts.