PAB 206/99
DICTAT PER D. MANUEL GARCÍA FERNÁNDEZ, MEMBRE DEL COS LABORAL D’ÀRBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA COM A VIA DE SOLUCIÓ AL CONFLICTE EXISTENT ENTRE L’EMPRESA PASTAS ALIMENTICIAS LA FM, S.A. I LA REPRESENTACIÓ LEGAL DELS TREBALLADORS AL SEU SERVEI EN EL CENTRE DE TREBALL DE SANT CUGAT DE SES GARRIGUES (ALT PENEDÈS), EXPEDIENT PAB 206/99, EL DIA VINT-I-DOS DE JUNY DE MIL NOU-CENTS NORANTA NOU.
L’empresa Pastas Alimenticias LA FM, S.A. i la representació legal del personal al seu servei (tres delegats de personal) sol·liciten l’arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya per resoldre el conflicte objecte del qual és el següent
Determinar què peces han de lliurar-se al personal de la plantilla de PA LA FM, S.A. (grup SIRO), d’acord amb el preceptuat a l’article 38 del Conveni Col·lectiu Estatal de Pastas Alimenticias.
La qüestió que precedeix ha de considerar-se d’acord amb els següents
ANTECEDENTS
PRIMER. El art. 38 del II Conveni Col·lectiu Nacional per a les Indústries de Pastas Alimenticias, 1998, vigent en la empresa de referència, estableix literalment el que segueix:
. Peces de treball
Les empreses dotaran al personal de les següents peces:
Personal de repartiment: Camisa, jaqueta, pantaló i equip de pluja.
Personal de fabricació: Pantaló, camisa, gorra i calçat.
Personal femení: Bates, cofies i calçat.
Personal de despatx: Bates.
Personal de manteniment: Pantaló, camisa, gorra i calçat.
Per al personal que ho necessiti se li dotarà de guants.
Per al personal de manteniment, donada la particularitat del treball que realitzen, se li dotarà de tres equips de roba a l’any.
La durada de les peces de roba serà de dos equips a l’any.
La durada de els equips de pluja serà de dos anys.
La durada del calçat serà de un equip a l’any, llevat trencament o deteriorament.
En tot cas les peces de roba hauran de mantenir-se en perfecte estat de conservació durant aquests períodes.
El lliurament anual haurà de quedar completada dins del primer trimestre de cada any.
SEGON. L’Empresa lliura al personal femení un joc de roba compost de casaca o caçadora i pantaló. PA LA FM, S.A. es integra en un grup d’empreses, denominat Grup Siro, establiments en els quals s’usen les esmentades peces, per acords assolits amb les respectives representacions del personal, a efectes de mantenir una sola imatge corporativa, segons manifestació del seu representant. Entén, a més a més, l’Empresa que no és adequat l’ús de la bata per raons d’higiene, atès que la mateixa implica la necessitat de portar un altre tipus de roba sota per protegir les parts íntimes. Finalment considera que l’ús de la bata contraria allò que es disposa en l’art. 4º de la Reglamentació de Manipuladors d’aliments, publicat per Reial Decret 2505/1983, de 4 d’agost (B.O.E. 20 de setembre).
Per la seva part, la representació del personal considera que l’art. 38 del Conveni Col·lectiu no admet una altra interpretació que la que literalment s’expressa en el mateix: al personal femení se’ls hi ha de lliurar bates. Aquesta penyora alleuja els alts graus de temperatura i humitat als que s’arriba en el lloc de treball durant l’estiu; havent-se fins i tot mostrat disposats a acordar amb l’Empresa l’ús de casaca i pantaló durant l’hivern.
TERCER. L’Empresa facilita còfies al personal femení que cobreixen tot el cabell. La representació legal dels treballadors sembla mostrar la seva disconformitat amb el model de còfia utilitzat per l’Empresa. PA LA FM, S.A. lliura el calçat que considera idoni per al treball que desenvolupa el personal femení, si bé la representació legal del personal considera que l’Empresa hauria de presentar diversos models de calçat perquè el personal pogués optar pel que considerés més adequat a la realització dels seus comesos laborals.
QUART. El dia 1 de juny de 1999 va tenir entrada en el Tribunal Laboral de Catalunya l’escrit introductori al tràmit de mediació i conciliació que substanciat de d’acord amb allò que es preveu en el reglament del Tribunal, va donar lloc a acord, amb data de 8 de juny de 1999, pel qual les dues parts se sotmeten a l’arbitratge del Tribunal per a la resolució del seu conflicte.
CINQUÈ. Designat l’àrbitre en el propi acte conciliatori i acceptada per mi la designació, van ser convocades les parts per al dia 16 de juny de 1997. Les dues parts van comparèixer, van exposar el que al seu dret va convenir i van presentar escrits d’al·legacions en unió dels documents que van considerar oportuns en suport de les seves respectives pretensions.
Vistos els Antecedents relatats, han d’aplicar-se per emetre aquest Laude Arbitral els següents
FONAMENTS DE DRET
PRIMER. L’article 82.3 del Text Refós de l’Estatut dels Treballadors estableix que “Els convenis col·lectius regulats per aquesta Llei obliguen a tots els empresaris i treballadors inclosos dins del seu àmbit d’aplicació i durant tot el temps de la seva vigència”. Aquest precepte legal configura l’eficàcia normativa dels convenis col·lectius, de manera que les obligacions regulades en el mateix han de ser complertes escrupolosament pels empresaris inclosos en el seu camp d’aplicació.
L’art. 38 del Conveni Col·lectiu aplicable, transcrit en el primer Antecedent d’aquest Laude, negociat d’acord amb les prescripcions del Text Refós de l’Estatut dels Treballadors, obliga a les empreses del sector a lliurar al personal femení una bata, que segons el Diccionari de la Llengua Espanyola, de la Real Academia Española (vintè primera edició, 1992) és “penyora de vestir holgada, amb mànegues i oberta per davant”, penyora, doncs, diferent a casaques i pantalons. Bé és veritat que el mateix precepte del Conveni Col·lectiu estableix que al personal de fabricació se’ls ha de lliurar pantaló i camisa, i el personal afectat per aquest conflicte és personal de fabricació; però el fet que el propi Conveni Col·lectiu es refereixi a personal femení, sense distingir lloc de treball, implica que al costat de la norma general s’estableix una norma especial respecte al personal femení que és la que ha de prevaler.
Aquest personal té dret, derivat del Conveni Col·lectiu aplicable, a que se li lliuri una bata, en lloc de camisa i pantaló. Aquest dret no pot decaure perquè l’Empresa pretengui mantenir la imatge corporativa del Grup en el que s’integra ja que tal interès, per convenient que fos, no fa desaparèixer l’obligació assumida en el Conveni Col·lectiu (art. 3.1.b del Text Refós de l’Estatut dels Treballadors). A banda de que la substitució d’aquesta penyora per camisa i pantaló va ser l’objecte d’acords amb la representació del personal en els altres centres de treball, el que no és el cas en el centre de Sant Cugat, com posa en evidència el que s’hagi suscitat aquest conflicte. Les parts en el Conveni Col·lectiu valorarien si l’ús de la bata s’ajusta o no a raons d’higiene a l’establir l’obligació del seu lliurament, sense que aquestes raons puguin ara esgrimir-se per no complir l’obligació imposada per aquell. En fi, la Reglamentació de Manipuladors d’Aliments, norma a la qual, en tot cas haurà d’ajustar-se el pactat en Conveni Col·lectiu, no indica si la bata és o no “penyora reglamentària”, pel que l’aplicació de l’esmentat Reglament tampoc impedeix la plena eficàcia del que s’ha pactat en el Conveni Col·lectiu.
SEGON. La disconformitat entre Empresa i representació legal dels treballadors respecte a còfies i calçat no està que aquestes peces es deixin de lliurar, sinó en la classe de còfia que es lliura i en la impossibilitat d’optar per altres models de calçat que el lliurat per l’Empresa. L’art. 38 del Conveni Col·lectiu obliga al lliurament d’aquestes peces però res estableix respecte al model que hagi d’utilitzar-se o el seu procés d’elecció. L’arbitratge que se’m demana és de Dret i, per tant, el meu Laude sols ha de pronunciar-se sobre l’exigència que es dedueixi de la norma aplicable al conflicte, és a dir, l’II Conveni Col·lectiu Nacional per a les Indústries de Pastas Alimenticias. L’Empresa compleix l’obligació imposada per l’art. 38; quant a la idoneïtat del procés de selecció de còfies i calçat, no hi ha pronunciament en Dret, pel que hauran de ser les mateixes parts afectades els qui, en el seu cas, acordin el que més els convingui.
Ja que precedeix, vistos els Antecedents i d’acord amb els Fonaments de Dret exposats, dicto el següent
LAUDE
PRIMER. L’Empresa PA LA FM, S.A. haurà de fer lliurament de bates al personal femení del seu centre de treball de Sant Cugat de Ses Garrigues, d’acord amb allò que es disposa en l’art. 38 del Conveni Col·lectiu.
SEGON. L’Empresa PA LA FM, S.A. compleix amb l’obligació establerta en l’esmentat precepte del Conveni Col·lectiu al lliurar al personal femení còfia i determinat model de calçat, sense que el Conveni Col·lectiu imposi obligació alguna sobre la classe o procés de selecció d’aquestes peces.
El present Laude únicament podrà recórrer-se davant els tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.
En el termini de set dies hàbils a comptar des de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar a l’àrbitre o àrbitres l’aclariment d’algun dels punts d’aquell.
Manuel García Fernández
Arbitro del Tribunal Laboral de Catalunya