Laude arbitral dictat el 14 de novembre de 1994 per Eduardo de Paz Fuertes, Enriqueta Delgado Bastia, Fernando Albisu Codina i Juan Manuel Tapia Rubio, membres de la Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte col·lectiu plantejat a l’empresa GATSA
Antecedents de fet
Primer. Amb data 11 de novembre de 1994 es presenta en aquest Tribunal Laboral de Catalunya l’escrit introductori de l’empresa GATSA, en què se sol·licita el tràmit de conciliació i mediació en el conflicte originat en aquesta empresa.
Segon. En la part expositiva dels motius que han originat el conflicte i respecte als quals se sol·licitava la mediació d’aquest Tribunal, s’assenyala el següent:
«La problemàtica ha sorgit al voltant de l’aplicació del plus de tornicitat en el torn de dia».
Tercer. El 14 de novembre de 1994 té lloc el corresponent acte de conciliació i mediació, en què atesa la complexitat de l’assumpte debatut i constatada per aquest Tribunal la impossibilitat d’assolir un acord entre les parts, ateses les diferències existents entre ambdós posicionaments, es va oferir la possibilitat de sotmetre’s al tràmit d’arbitratge previst en els articles 10 i següents del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya; aquest tràmit va ser acceptat per ambdues representacions que es van sotmetre expressament al laude del Tribunal, Delegació de Barcelona, que entén en el tràmit de conciliació.
Quart. Realitzat en el mateix acte el tràmit d’audiència previst reglamentàriament, ambdues parts formulen de forma consensuada el tema objecte del conflicte, que ha de resoldre el laude arbitral i que es concreta en el següent:
«Determinar si en els llocs de treball que es relacionen a continuació, sotmesos a règim de torns, és procedent l’abonament del plus de tornicitat establert en l’article 22.4.c) del conveni col·lectiu de l’empresa».
Relació de llocs de treball adscrits al règim de torns
Producció 1 Caldereria Catedral Portes caixa Rectificat Canonada i safates Trepar i retocs Maniobres Cambra d’estris Travessa de piu Travessers Capçaleres Caixa de tracció Travessa d’aixecar Avió Testeres Grups de bastiment Xapa de pis Travessers de bastiment Bastiment del primer pis Bastiment del segon pis Sostres Màquines, caldereria i manteniment Guillotines Serres Cm V 2110 Manteniment Mandrinadora Pintar Berardi 3052 Berardi 3057 Mandrinadora de plasma Plegadora Mandrinadora Cilindre d’aplacar
Cinquè. L’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions té qualitat d’arbitratge de dret.
Fonaments de dret
1. L’article 22.4c) del conveni col·lectiu vigent a l’empresa estableix i regula un plus anomenat de tornicitat que, d’acord amb la pròpia lletra de la norma indicada, ha de ser abonat a tots els treballadors que estan en règim de torn, sempre i quan es mantinguin en el sistema.
2. L’empresa interpreta en les seves al·legacions que l’esmentat plus de tornicitat únicament ha de ser abonat en aquells casos en què l’assignació al règim de torns pressuposa per als treballadors afectats un canvi evident de l’horari habitual, però no en aquells altres en què l’horari del torn corresponent coincideix, en gran majoria, amb la jornada normal de l’empresa, com és el cas de l’anomenat torn de dia en què les 8 hores i 30 minuts primers coincideixen absolutament amb la jornada normal de l’empresa.
És evident que aquesta interpretació, en principi, i sense tenir en compte la literal corresponent de la norma que s’analitza, podria tenir una certa racionalitat si l’esperit del pactat fos que el plus de tornicitat esdevindria un premi per a aquells casos en què el perjudici que s’ocasionés al treballador tingués el seu origen en un canvi efectiu de l’horari habitual.
3. Però és ben cert que en un arbitratge de dret, en què els àrbitres no han participat en la negociació i els acords que van motivar el conveni col·lectiu de l’empresa i, per tant, a l’esmentat article 22, difícilment es pot arribar a una interpretació d’intencions, sobretot quan, com passa en aquest cas, la interpretació literal de la norma convencional tantes vegades esmentada no ofereix dubtes sobre la intenció de tot el pactat.
4. Delimitada per consens de les parts la llista dels llocs de treball afectats, en aquesta ocasió, pel règim de torns, no hi ha dubte que el plus de tornicitat integra la retribució dels afectats en no prestar serveis en règim de torns.
5. D’altra banda, acceptat per ambdues representacions que la vigència del laude es limita al 31 de març de 1995, data en què finalitza la vigència del conveni col·lectiu de l’empresa, així com que en el futur el tema objecte del conflicte es regularà d’acord amb els assumptes negociats i establerts en futurs convenis col·lectius, el laude que dicta aquest Tribunal ha d’avenir-se a aquests condicionaments prèviament establerts i consensuats per les parts.
En conseqüència, aquest Tribunal Laboral de Catalunya acorda per unanimitat el següent
Laude arbitral
I. El plus de tornicitat establert en l’article 22.4.c) del conveni col·lectiu de l’empresa GATSA haurà de ser abonat a aquells treballadors assignats als llocs de treball que es relacionen en els antecedents de fet, mentre mantinguin la seva situació d’assignació al règim de torns.
II. La vigència de l’establert en l’apartat anterior és fins al 31 de març de 1995, data en què finalitza la vigència de l’actual conveni col·lectiu de l’empresa, llevat que es prorrogués d’acord amb l’establert en la legislació vigent.
III. La regularització pràctica del pagament del plus de tornicitat que correspon als afectats segons el que s’estableix a l’apartat I d’aquesta part dispositiva es portarà a efecte en el pagament corresponent al mes d’octubre de 1994, per acord exprés de les parts.
Aquest és el laude arbitral d’aquest Tribunal Laboral de Catalunya, Delegació de Barcelona, els components del qual, per unanimitat, han acordat i signen en prova de conformitat, havent les parts de sotmetre’s al seu contingut, que té caràcter vinculant.