PAB 188/95

PAB 188/95

Laude arbitral dictat el 15 de setembre de 1995 per José Antonio Gómez Cid, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa LAESA

Fets

Primer. Amb data 17 de juliol de 1995, la direcció de l’empresa referenciada i la legal representació dels treballadors, segons l’article 3.3 de l’Acord Interprofessional de Catalunya i l’article 11.1 del seu Reglament, manifesten la voluntat de sotmetre a l’arbitratge del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya la controvèrsia que exposen.

Segon. En aquella mateixa data, les parts nomenen per unanimitat José Antonio Gómez Cid àrbitre de la qüestió sotmesa a l’arbitratge.

Tercer. La qüestió a dirimir que és objecte del conflicte es concreta en el següent:
«Determinar si és ajustada a dret la compensació salarial de l’1,1% realitzada per l’empresa en la nòmina de març de 1995, tenint en compte l’acord d’empresa de data 25 de novembre de 1994 i el Conveni col·lectiu general de la indústria textil i de la confecció per a 1994 i 1995».

Quart. L’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions té qualitat d’arbitratge de dret.

Cinquè. En data 25 de juliol de 1995, l’àrbitre designat accepta l’encàrrec realitzat.

Sisè. En data 7 de setembre de 1995 són convocades les parts davant de l’àrbitre. Hi compareixen, per part de l’empresa, F.F.D. i M.C.M., com a representant legal; i, per part dels treballadors, J.T.M., J.O.H., J.L.D. i L.G.F., membres del comitè d’empresa, i B.C.S., del sindicat CCOO. Tots fan les manifestacions que creuen oportunes, d’entre les quals destaquen les següents:

Representació de l’empresa:

— Indica que davant d’una amenaça de vaga, les parts van pactar l’aplicació de l’increment del 3,2% i la revisió de l’IPC per al 1994. Aquest últim concepte no es preveu en el conveni col·lectiu del 1994, per la qual cosa l’empresa entén que abona un complement voluntari pactat per sobre de la norma del conveni col·lectiu aplicable.

— També al·lega que, segons es desprèn del conveni col·lectiu aplicable, l’increment del 3,5% per al 1995 únicament cal aplicar-lo sobre les taules del 1994 i en cap moment sobre la massa salarial, per la qual cosa a partir del mes de març de 1995, quan se signa el conveni col·lectiu del sector, es procedeix a regularitzar les nòmines aplicant el que estableix l’article 8 del conveni sobre compensació.

Representació dels treballadors:

— Manifesten que la interpretació que fa l’empresa del pacte subscrit entre ambdues parts el novembre de 1994 és errònia, donat que l’increment per al 1995 s’havia d’haver fet sobre la pujada pactada per al 1994, és a dir, el 3,2% més l’1,1% de diferència de l’IPC.

— Així mateix al·leguen que en incrementar els salaris un 3,5% l’any 1995 sobre únicament el 3,2% d’increment del 1994 s’incompleix el pacte signat per ambdues parts, la qual cosa suposa una minva en el salari de l’1,1% i una pujada real per al 1995 del 2,4%.

Setè. En el mateix acte, la representació legal dels treballadors presenta, en suport de la seva tesi, documents acreditatius de l’aplicació de la taula de la prima col·lectiva corresponent als anys 1994 i 1995, en què es fixen uns increments del 4,3% i del 3,5%, respectivament.

Vuitè. De la seva banda, l’empresa aporta com a fonament a la seva pretensió la sentència del Tribunal Central de Treball del Poder Judicial de 25 de setembre de 1985 sobre compensació i absorció.

Fonaments de dret

I. La competència per dictar aquest laude arbitral ve determinada per l’acord adoptat per les parts en data 17 de juliol de 1995 en l’àmbit del Tribunal Laboral de Catalunya.

II. En data 25 de novembre de 1995, l’empresa i la representació legal dels treballadors, com a conseqüència d’una amenaça de vaga, subscriuen un acord del tenor literal següent:
«Reunidos en los locales de la empresa LAESA, la dirección de la empresa y los miembros del comité abajo firmantes, acuerdan:

Primero. La empresa abonará la subida del 3,2% sobre tablas a partir del día 1 de diciembre de 1994.

Segundo. En cuanto se constate un diferencia entre el IPC de 1994 superior al 3,2% que ahora se abona, se modificará con el porcentaje correspondiente.

Tercero. Los atrasos acumulados desde enero hasta noviembre de 1994 se abonarán en dos plazos iguales, uno en 31 de enero y otro en 28 de febrero de 1995.

Cuarto. En cuanto al resto del convenio, se estará al redactado actualmente vigente, mientras no se firme el que está en proceso de negociación.

Quinto. A partir del mes de diciembre se aplicará un aumento en el anticipo que se efectuaba cada día 15, quedando en 72.000 pesetas».

III. Aquest pacte té suport legal en l’article 37.1 de la Constitució espanyola, és a dir, en l’autonomia col·lectiva capaç de negociar amb força vinculant sobre els seus representats, com ha estat reconegut per la jurisprudència en moltes sentències, entre d’altres la del Tribunal Superior de Justícia del País Basc de 22 de febrer de 1994, la del Tribunal Superior de Justícia de Canàries de 15 d’abril de 1994 i la del Tribunal Superior de Justícia de Galícia de 3 de març de 1994. La participació de l’autonomia col·lectiva i la generalització dels seus efectes per al conjunt dels treballadors de l’empresa han fet que els tribunals considerin aquests pactes com acords empresarials amb efectes de conveni col·lectiu.

IV. Amb posterioritat a la signatura de l’acord, es publica al Butlletí Oficial de l’Estat de 16 de maig de 1995 el Conveni general de treball de la indústria textil i de la confecció per a 1994 i 1995, el qual entra en vigor en el moment de la seva signatura, és a dir, el 21 de febrer de 1995, amb efectes retroactius a 1 de gener de 1994 pel que fa als increments salarials per a aquell any i a 1 de gener de 1995 pel que fa als increments salarials per al 1995. Aquests increments salarials van ser del 3,2% per al 1994 i del 3,5% per al 1995, tot indicant en la disposició addicional primera que: «En 31 de diciembre de 1995 se establecerán las bases para la negociación del convenio para 1996 y, a estos efectos, se añadirá a las tablas salariales a 31 de diciembre de 1995 y al salario mínimo intertextil de 1995 la diferencia entre el IPC real de 1994 y el 3,2% sobre los salarios a 31 de diciembre de 1993».

V. Així doncs, segons el Conveni col·lectiu general de treball de la indústria textil i de la confecció per a 1994 i 1995, la diferència entre l’IPC real del 1994 i el 3,2% d’increment sobre els salaris del 1993 no es tindrà en compte fins al 1996, amb la qual cosa l’empresa, acollint-se a aquesta disposició addicional i considerant l’article 26.5 de la Llei de l’estatut dels treballadors i l’article 8 del conveni col·lectiu esmentat, realitza una compensació i dedueix de l’augment salarial del 1995 l’1,1% de la diferència de l’IPC real del 1994, que havia pagat per estar-ne obligada pel pacte signat amb els representants legals dels treballadors el novembre de 1994, tot aplicant una pujada del 2,4% per a l’any 1995, segons les taules salarials que es van pactar per al 1994.

VI. La qüestió està en dilucidar si la interpretació feta per l’empresa del pacte subscrit el novembre de 1994 sobre la possible compensació s’ajusta o no a dret, és a dir, cal analitzar si el Conveni col·lectiu general de treball de la indústria textil i de la confecció per a 1994 i 1995, posterior al pacte entre l’empresa i el comitè té prevalència o si, per contra, el pacte s’ha d’aplicar sense tenir en compte el que regula el conveni col·lectiu esmentat. Cal destacar que el mateix pacte de 25 de novembre de 1994 regula amb detall l’increment salarial per a aquell any, i que el seu apartat quart disposa que «en cuanto al resto del convenio —es decir todo menos el incremento salarial de 1994— se estará al redactado actualmente, mientras no se firme el que está en proceso de negociación», de la qual cosa es desprèn clarament de la voluntat de les parts el fet de regular i pactar l’increment salarial per al 1994 amb independència del resultat de la negociació del conveni col·lectiu que en aquells moments s’estava negociant.

VII. Els pactes tenen l’eficàcia d’un conveni col·lectiu d’eficàcia limitada, és a dir, no tenen l’eficàcia erga omnes, característica dels convenis col·lectius estatutaris regulats al títol III de l’Estatut dels treballadors. És obvi que no pot existir concurrència de normes entre el pacte d’empresa i el conveni col·lectiu, per tal com el primer és extraestatutari i el segon estatutari, i com afirma la jurisprudència la concurrència de normes només pot existir entre convenis col·lectius estatutaris, i en aquest cas les normes examinades tenen una naturalesa diferent (sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra de 7 d’abril de 1993), cadascuna de les quals adquireix eficàcia per se, excepte en el supòsit que fos aplicable el conveni col·lectiu, tot trencant el principi de jerarquia normativa.

VIII. Tampoc pot prosperar la tesi al·legada per l’empresa sobre l’aplicació de l’article 8 del conveni que regula l’absorció i la compensació, ja que aquestes regles no són aplicables perquè els treballadors no perceben cap excés salarial en relació amb el que s’ha pactat en el pacte d’empresa, supòsits que sí serien aplicables si del pacte es desprengués clarament que l’increment pactat anava a compte del futur conveni col·lectiu o que només es tenia en compte la seva vigència fins que no entrés en vigor el conveni col·lectiu que s’estava negociant.

IX. I amb més motiu, en tractar-se d’un pacte d’empresa de caràcter col·lectiu amb naturalesa i substantivitat pròpies, li és d’aplicació el que disposa l’article 3.3 de la Llei de l’estatut dels treballadors que determina clarament que en cas de conflicte entre normes, tant estatals com pactades, que hauran de respectar en tot cas els mínims de dret necessari, serà d’aplicació aquella que, en conjunt i en còmput anual quant als conceptes quantificables, sigui més favorable per al treballador, i en el supòsit que estem analitzant té plena vigència l’aplicació de l’esmentat principi.

A la vista del que s’ha exposat anteriorment, l’àrbitre sotasignat considera procedent dictar el següent

Laude arbitral

Declarar no ajustada a dret la deducció de l’1,1% realitzada per l’empresa, havent d’aplicar l’increment salarial del 3,5% previst en el conveni col·lectiu per a l’any 1995 sobre les taules salarials del 1994 establertes per l’acord subscrit per les parts en data 25 de novembre de 1994, és a dir, amb l’increment del 3,2% més l’1,1%.

Aquesta resolució arbitral té caràcter vinculant i obliga les parts a sotmetre’s al seu contingut, i únicament podrà ser recorreguda davant dels tribunals competents pels motius previstos en l’article 11.10 del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.

Ambdues parts, després de la notificació de la resolució arbitral i en el termini de 7 dies, podran sol·licitar a l’àrbitre o als àrbitres l’aclariment d’algun dels seus punts (art. 11.11 del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya).