Laude arbitral dictat el 24 de gener de 1994 per Javier Crespán Echegoyen, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa TANARSA
Vist i examinat per l’àrbitre designat per les parts el conjunt d’aspectes i circumstàncies que concorren en el conflicte existent a l’empresa TANARSA.
Resultant que el 29 de desembre de 1993 la direcció de l’empresa esmentada i la representació legal dels treballadors se sotmeten voluntàriament a l’arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya en les condicions que determina el seu Reglament.
Resultant que en aquella mateixa data ambdues parts designen Javier Crespán Echegoyen àrbitre únic de les qüestions sotmeses a arbitratge.
Resultant que el tema sotmès a l’arbitratge és:
«L’abast de l’aplicació de l’article 70 en la seva clàusula transitòria del conveni col·lectiu provincial a l’empresa», tot pretenent «dilucidar l’afectació concreta i correcta d’allò estipulat en l’esmentada clàusula».
Resultant que en data 14 de gener de 1994 l’àrbitre designat accepta l’encàrrec.
Resultant que en data 19 de gener de 1994 les parts són escoltades per l’àrbitre en els locals del Tribunal Laboral de Catalunya.
Resultant que, com a conseqüència d’aquesta reunió, s’ha incorporat al dossier de l’arbitratge la documentació següent:
a) Full informatiu de la Secretaria d’Acció Sindical de la Federació del Metall de Catalunya de CCOO.
b) Acta de 25 de juny de 1985 entre l’empresa TANARSA i el comitè d’empresa. (Tot i que no es va indicar res a l’àrbitre, se suposa que TANARSA es va subrogar en els drets i obligacions de TSA, almenys en relació amb els efectes i temes objecte de l’arbitratge o senzillament es tracta de la mateixa empresa.)
c) Diversos escrits de 21 de juliol de 1988 i de 14 de maig de 1993 de la representació dels treballadors.
d) Full de l’esborrany de la distribució dels valors de la prima per a diferents activitats, sense data, però que les parts assenyalen que correspon a 1991.
Considerant que la competència per dictar aquest laude arbitral és determinada per l’acord adoptat per les parts en data 29 de desembre de 1993 en l’àmbit del Tribunal Laboral de Catalunya.
Considerant que l’arbitratge no podrà modificar cap aspecte del sistema de retribució de la prima, tal com s’aplica a l’empresa, excepció feta del valor derivat de l’aplicació del conveni, aquest tema sí objecte de l’arbitratge.
Considerant que el sistema d’obtenció de la prima és objectivament una fórmula d’escarada a partir de la determinació del valor 100 com a activitat mínima, fixant un valor en pessetes per punts fins on s’arribi.
Considerant que aquest sistema no es modificarà per efecte de l’arbitratge, quant al sistema mateix, en el futur i que, en conseqüència, tampoc tindrà efectes retroactius pel que fa al sistema.
Considerant que l’arbitratge se situa en la determinació de quina és l’activitat òptima del sistema que s’aplica a l’empresa amb l’efecte de determinar, exclusivament, la quantitat o el valor del punt a cada activitat a tenir en compte del conveni d’aplicació.
Considerant que no existeixen problemes d’interpretació de la clàusula transitòria del Conveni col·lectiu de treball de la indústria siderometal·lúrgica de la província de Barcelona per als anys 1992 i 1993 (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya d’1 de juny de 1992), per les parts.
Considerant que els treballadors al·leguen que històricament s’ha estat aplicant l’augment de primes derivat del conveni d’una manera diferent a com s’assenyalava en el mateix conveni, però que accepten que, durant la vigència del conveni esmentat, s’apliqui exactament tal i com s’indica en el mateix conveni.
Considerant que la direcció de l’empresa també reconeix que abans s’aplicava d’una manera més favorable als treballadors, però que en la situació econòmica actual ha d’ajustar al màxim els seus costos de producció, és per això que pretén aplicar estrictament el conveni.
Considerant que la direcció de l’empresa manifesta que s’està estudiant un sistema diferent de treball mesurat, previsiblement ja per ser aplicat el 1994.
Considerant que la clàusula transitòria del conveni fixa una determinada manera d’aplicar els augments per a 1992 i 1993, establint unes quantitats sobre el rendiment òptim, i que les parts tampoc discrepen sobre aquestes quantitats a aplicar.
Considerant que el rendiment òptim està determinat pel conveni de la forma següent:
«80 punts Bedaux o 133 de centesimals o qualsevol altra mesura significativa semblant dels sistemes admesos»
i tenint en compte el peculiar sistema de l’empresa de referència, la controvèrsia s’estableix precisament en la determinació del rendiment òptim, perquè damunt seu s’aplica l’augment del conveni.
Considerant que tampoc hi ha diferència de criteri en la determinació dels increments a aplicar en els rendiments intermedis, perquè ambdues parts entenen de la mateixa manera el que assenyala el conveni:
«Per als rendiments intermedis entre l’activitat òptima i la màxima, s’aplicaran els corresponents increments i els valors proporcionals resultants».
Considerant que el laude ha d’afectar solament al 1993, perquè l’any 1992 ja es va aplicar de mutu acord.
Per tot el que s’exposa i segons el meu lleial saber i entendre, arbitrant en dret, dicto el següent
Laude arbitral
Primer. Que el rendiment òptim a aplicar en el sistema específic de l’empresa de referència és el 150, com de fet es recull en l’acta de 25 de juny de 1985 quan s’estableix una equivalència entre 150 i 133 del centesimal i es determina que el 140 del sistema de l’empresa és equivalent a 126,4, diu, «del sistema 133».
Segon. Que la determinació del rendiment òptim 150 en el peculiar sistema de l’empresa és als únics efectes d’aplicació per al 1993 de l’augment de la prima en virtut del conveni col·lectiu d’aplicació i la seva clàusula transitòria i que, en conseqüència, no té res a veure amb el fet que el sistema de determinació dels rendiments assolits continuarà essent el mateix fins que es decideixi un nou sistema.
Tercer. Que s’aplicarà als rendiments superiors a 150 la mateixa lògica de proporcionalitat que la que resulta d’establir la proporcionalitat entre 100 i 150 a l’empresa, però naturalment en quantitats superiors al valor que correspon al rendiment 150.
Quart. Que un cop establerts els rendiments de 1993 i els valors de la prima a cada rendiment entre 100 i 150 i per damunt de 150 en virtut del conveni d’aplicació, caldrà calcular i abonar les diferències que corresponguin.
Modificació, dictada el 6 de juny de 1994, del laude arbitral PAB 181/93, dictat per Javier Crespán Echegoyen, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa TANARSA
Vist i examinat per l’àrbitre designat per les parts el conjunt d’aspectes i circumstàncies que concorren en el conflicte existent a l’empresa TANARSA.
Resultant que un cop establert el laude arbitral de 24 de gener de 1994, emès per l’àrbitre que també estableix aquesta modificació, l’empresa TANARSA es dirigeix al Tribunal oposant-se a l’esmentat arbitratge.
Resultant que la seva oposició es fonamenta en la falsedat provada del segon considerant i del tercer del laude arbitral esmentat.
Resultant que com a conseqüència d’aquesta manifestació l’àrbitre designat per les parts va mantenir diverses reunions amb la direcció de l’empresa i els treballadors.
Resultant que efectivament l’empresa no havia lliurat en el seu moment documents d’especial importància per a l’arbitratge en qüestió, segons es documenta en l’expedient de l’arbitratge.
Resultant, en conseqüència, perfectament justificada aquesta modificació del laude arbitral, en opinió de l’àrbitre que subscriu i per tal com del considerant segon s’assenyalava «l’exigència de que com a conseqüència de l’aplicació del laude no s’havia de modificar cap aspecte del sistema de retribució» i a la llum dels nous documents, l’aplicació del laude provoca canvis en el sistema de retribució, i el considerant tercer resulta fals per tal com no existeix aquella fórmula d’escarada assenyalada.
Resultant que l’empresa aporta el 13 d’abril i el 18 d’abril de 1994 la documentació que, a judici seu, no s’havia aportat amb anterioritat.
Resultant que la representació dels treballadors coneix aquesta documentació aportada i no creu necessari aportar-ne una altra diferent i nova.
Considerant que es mantenen tots els «considerants» que s’estableixen en el laude arbitral de 24 de gener de 1994, llevat dels considerants que se situen en l’ordenament segon i tercer, per les raons exposades.
Considerant de nou que l’arbitratge no podrà modificar cap aspecte del sistema de retribució de la prima tal com s’aplica a l’empresa, llevat del valor que se’n derivi de l’aplicació del conveni, aquest tema sí objecte de l’arbitratge.
Considerant que efectivament es modificaven els temps concedits quan en determinades condicions de normalitat se superava l’activitat 170.
Considerant que podrà superar-se el nivell d’activitat 170, però com a conseqüència d’errors de comptabilització o per situacions derivades del final de les sèries, però que en la resta de casos no era per aquestes circumstàncies que se superava el nivell 170 d’activitat.
Per tot això, i segons el meu lleial saber i entendre, arbitrant en dret, dicto el següent
Laude arbitral
Primer. Que el rendiment òptim a aplicar en el sistema específic de l’empresa de referència és el 170, com es deriva de la documentació aportada per l’empresa i explicada fins a l’exhaustivitat verbalment i que, de fet, està funcionant no com un pacte explícit a partir de l’abril-maig de 1992 i coneguda també pels treballadors.
Segon. Que la determinació del rendiment òptim 170 en el peculiar sistema de l’empresa és, als efectes de la seva aplicació per al 1993, de l’augment de la prima en virtut del conveni col·lectiu d’aplicació i la seva clàusula transitòria i que, en conseqüència, no té res a veure amb el fet que el sistema de determinació dels rendiments assolits continuarà essent el mateix fins que es decideixi un nou sistema.
Tercer. Que l’empresa realitzarà els càlculs adequats i abonarà els endarreriments als quals els treballadors tinguin dret en relació amb el 1993.