PAB 142/99

PAB 142/99

DICTAT, EL DIA 21 DE MAIG DE 1999, PER JULIA LÓPEZ LÓPEZ, MEMBRE DEL COS D’ÀRBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, COM A VIA DE SOLUCIÓ AL CONFLICTE EXISTENT EN L’EMPRESA PGL, S.A. I LA REPRESENTACIÓ DELS TREBALLADORS (PAB 142/99).

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER

En Barcelona el 5 de maig de 1999 compareixen davant el Tribunal Arbitral de Catalunya els representants de l’empresa i els representants dels treballadors de l’empresa Pgl S.A i acorden sotmetre a l’arbitratge, previst en els articles 11 i ss del Reglament del Tribunal Laboral de Catalunya el següent: determinar qual ha de ser l’aplicació correcta de l’increment salarial addicional pactat en acte de Conciliació davant el Tribunal, de data 4 de maig de 1998, atenent al que s’ha estipulat en el propi pacte i el que s’ha regulat sobre això sobre distribució de la massa salarial en el Conveni Col·lectiu del Sector.

SEGON

En el tràmit d’al·legacions les parts exposen el que segueix: La representació dels treballadors al·lega que es tracta d’interpretar l’Acord de 4 de maig de 1998 davant del Tribunal Laboral de Catalunya en el seu apartat primer . La representació dels treballadors entén que l’increment de l’1.5 % és sobre MSB de 1997 de tots els conceptes salarials és a dir: Salari Base, Antiguitat, Complement de Conveni, CSII = compensació supressió incentius inabsorbibles, MSI = millores socials inabsorbibles i entenen que el càlcul s’ha de fer sobre:

La representació dels treballadors manifesta que la discrepància és que l’empresa no aplica l’increment al concepte salarial del CSII.

Per la representació de l’empresa s’al·lega que els pactes assolits en Conciliació el dia 4 de maig de 1998 són clars i que no hi pot haver incorporacions alienes, les del Conveni del Sector, per ampliar aquells continguts certs i valorats, sent necessari atenir-se al tenor literal del manifestat per les parts en els punts primer i segon del pacte i no procedeix la interpretació pel qual al CSII també s’ha d’aplicar l’increment pactat en el punt primer de l’acord. La conclusió és que dels tres conceptes contemplats en el pacte tenen la millores assenyalades específicament per a ells en cada punt, sense que pugui interpretar-se que el concepte del punt segon tingui l’increment del punt primer. Es pacte que les millores estaven tancades per cada concepte i la interpretació a la qual ens porta l’art. 1281 del Codi Civil, si de l’altra forma fora, hauria d’haver-se pactat expressament per les parts. La representació de l’empresa manté també que el pactat millora àmpliament l’establert en el Conveni de Sector, que els increments del punt primer del pacte són norma general, mentre que els increments per al CSII són excepció a aquesta norma i que el sistema que estableix el Conveni Col·lectiu pels seus propis increments no ha de ser d’aplicació a un pacte que estableix el seu específic sistema d’increments i millores.

TERCER

Hi ha un Acord de 24 d’abril de 1995 entre el Comitè d’empresa i la Direcció amb el següent contingut:

1.- S’estableix una compensació per incentius, que queden suprimits, com quantitat lineal de 13.000 ptes. brutes mensuals per dotze mesos a l’any; s’abonarà exclusivament als treballadors que cobressin el desaparegut “compliment d’objectius”, pel que l’esmentada compensació no serà aplicable als qui no percebien tal concepte, ni al personal de nou ingrés.

2.- Aquesta quantitat de 13.000 ptes. s’abonarà amb la denominació de “compensació de supressió d’incentius inabsorbible” (CSII) i tindrà efecte des del març de 1994, deduint-se les 7.500 ptes. abonades en comte durant la negociació.

3.- L’expressada compensació forma part de la massa salarial bruta i tindrà els increments que corresponen per conveni col·lectiu, a partir de la revisió de l’IPC 95, si a final d’any procedís.

4.- S’estableix que l’aplicació pràctica de la compensació citada, es realitzés mitjançant el quocient de dividir el seu import actualitzat (156.000 ptes) pels dies de pagament (365 per al personal diari i 360 per al mensual, resultant un import diari de 427,40 i 433,40 ptes. respectivament) i aplicant-se pels dies que corresponguin igual que les deduccions, com passa amb la resta de conceptes ( sou base, MSI, etc.)

QUART

El dia 4 de maig de 1998 es subscriu l’Acord davant el Tribunal Laboral de Catalunya que resol una conciliació i mediació i en el que es pacta el següent:

1.- Aplicació d’un increment salarial addicional de l’1,5 % no condicionat i aplicable en els terminis següents:

-0,50% l’1/1/1998.
-0,50% l’1/9/1998.
-0,50% l’1/4/1999.

Es procedirà a l’actualització i regularització corresponents en la nòmina del mes de maig de 1998.

Totes dues representacions es comprometen a aportar les ajudes necessàries per a la consecució dels certificats ISO que siguin necessaris.

2.- L’import del concepte denominat CSI s’incrementarà, a partir de l’1 de gener de 1998, en la meitat de la diferència entre els 365 dies actuals i els 455 dies, aplicant-se al valor dia.

A partir d’1 de gener de 1999, s’incrementés amb el 50% restant i igual procediment.

3.- Increment del premi de jubilació en 5.000 ptes., quedant establert, per tant, en 30.000 ptes. per any treballat.

CINQUÈ

L’art. 32 del Conveni de Sector d’Indústries Químiques estableix que la MSB estarà integrada pels següents conceptes amb els aclariments que s’inclouen a continuació en el mateix article: 1.- retribucions salarials brutes: salari base, plus conveni, complement personal, beneficiaris i plusos, incentius, complements i primes, pagues extraordinàries, complement de lloc de treball; 1.2.- altres conceptes econòmics: comissions, dietes, premis i prestacions especials, beques, subvencions a menjadors, vivendes i altres beneficis socials no retributius; 1.3.- retribucions d’hores extraordinàries i 1.4 .- una altra retribució: antiguitat.

D’altra banda l’art 32.2.1 del Conveni de Sector estableix que una vegada calculada la MSB d’acord amb els factors i conceptes abans enumerats les empreses restaran la quantitat total de les quantitats que corresponguin a les masses següents:

2.1.- Les masses que corresponguin a quantitats i conceptes sotmesos a la pròpia evolució natural del seu cost i administrats per la pròpia empresa aquests com: a) complements salarials en espècie, de manutenció, allotjament, casa, habitació i qualssevol altres subministraments; b) els de caràcter assistencial i social empresarial, aquests com formació professional, cultural, esportiva, recreativa, economats, menjadors, ajuda, familiar, guarderia, transport, etc.. Aquestes exclusions no es realitzarien en el supòsit que els treballadors percebin quantitats a tant alçat per aquests conceptes, en qualsevol cas s’augmentaran les corresponents partides, que aniran a incrementar els seus imports o es repartiran amb la resta de l’augment.

2.2.- Les masses que corresponen a dietes, hores extraordinàries i comissions de vendes. Les empreses, juntament amb els representants dels treballadors, determinaran en aquest cas el règim al que han d’ajustar-se.

En l’II a) es preveu l’increment per a l’any 1997: una vegada depurat el concepte MSB de 1996, d’acord amb els epígrafs 2.1 i 2.2 de l’apartat I, es procedirà a incrementar la MSB en el 3% del seu actual import.

En l’II b) per 1998 es preveu que una vegada depurat el concepte de MSB, d’acord amb els epígrafs 2.1 i 2.2 de l’apartat I, es procedirà a incrementar la MSB en l’IPC previst pel Govern per a l’any 1998 més 0,3 % de la MSB.

L’art. 33 del Conveni del Sector obre la possibilitat d’inaplicació de l’increment pactat per als supòsits que allà es recullen i que afecten empreses que estan en situacions de dèficit o pèrdues.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER

L’Acord de 4 de maig de 1998 va ser d’aplicació en tot el seu contingut quedant la resta de matèries remeses a la regulació general que per al sector suposa el Conveni de Químiques, ja que no cap aplicar en aquest supòsit regles de concurrència sinó de complementarietat de les unitats negociables.

SEGÓN

Com ja s’ha vist en els antecedents, el tema que suscita contradicció entre la representació de l’empresa i la dels treballadors és si s’aplica o no al CSII l’increment salarial previst a l’apartat primer de l’Acord.

TERCER

Que el CSII formava part de la massa salarial es recollia de forma expressa en l’Acord de 24 d’abril de 1995 a més a més d’entrar dins de les partides que en el Conveni de Sector s’entenen incloses.

CINQUÈ

El Conveni de Sector, com ja s’ha vist, aplica l’increment salarial sobre la MSB, art. 33.II a) i b) sense que sigui aquí possible l’excepció a l’increment salarial previst en l’art. 33 del mateix Conveni.

SISÈ

L’Acord de 4 de maig de 1998 entra a quantificar el CSII separadament però això no suposa que deixi de formar part de la MSB a la qual s’aplica l’increment ja que en l’art. 32 del Conveni de Sector s’estableix una clàusula de no absorció i compensació aplicable a aquest supòsit.

LAUDE

L’increment de l’1,50% és sobre MSB de tots els conceptes salarials, inclòs el CSII, tal com es quantifica en l’Acord de 4 de maig de 1998, per aplicació del Conveni de Sector que preveu la no absorció i compensació, perquè no pot entendre’s que a les matèries no regulades en l’Acord no els hi sigui aplicable el Conveni Sectorial.

El Laude únicament podrà recórrer-se davant els tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.

En el termini de set dies hàbils a comptar des de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar a l’àrbitre o àrbitres l’aclariment d’algun dels punts d’aquell.

Julia López López
L’Arbitre.