PAB 142/2000
DICTAT PER LA DELEGACIÓ DE BARCELONA DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, COMPOSTA PELS SEGÜENTS MEMBRES: LA SENYORA ENRIQUETA DELGADO BASTIA, PRESIDENT; RAFAEL MARTÍNEZ ROMERO, DON JOSÉ LUIS SALIDO BANUS; DON JOSÉ MANUEL MOYA CASTILLA, VOCALS, EN L’EXPEDIENT PAB 142/2000, CM BSBR, S.L., EL DIA DEU D’ABRIL DE DOS MIL.
ANTECEDENTS DE FET
Primer. El dia 31 de març de l’any 2000, els Srs. Mnl Mrt Bnt i Enrq Pns Tms, Apoderats de CM BSBR, S. L’.,i els Srs. Mgl Ibñ Gln, Frncc Rs Cbr i Ant Frnd Gnzl, President, Secretari i Vocal, respectivament, del Comitè d’Empresa de CM BSBR, S.L., van presentar Conveni de submissió exprès i voluntari de treballadors i empresaris al tràmit de Conciliació i Mediació davant aquest Tribunal Laboral de Catalunya, que va ser registrat amb el número PCB 128/2000.
Segon. El tema sotmès a conciliació i mediació, segons consta en el Conveni de submissió exprès i voluntari de treballadors i empresaris al tràmit de Conciliació i Mediació:
Després de nombroses reunions entre les dues parts no s’ha arribat a un acord per a la fixació del calendari laboral per a l’any 2000.
Tercer. Degudament citades les parts va ser intentada la Mediació-Conciliació del Tribunal Laboral de Catalunya el dia 7 d’abril de l’any 2000, concloent aquesta amb el resultat d’ACORD, en els termes que a continuació es transcriuen:
1.- Les dues parts se sotmeten expressament al tràmit d’arbitratge previst en els articles 15 i següents del Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, i a aquests efectes nomenen per unanimitat a la pròpia Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya que ha conegut del procediment de Conciliació/Mediació.
2.- La qüestió a dirimir que és objecte de l’arbitratge al que se sotmeten totes dues representacions es concreta en el següent:
Determinar a la vista de les posicions de les parts el calendari laboral de l’empresa per a l’any 2000, per al personal de tallers, magatzem, manteniment i verificació control de qualitat.
3.- L’arbitratge al que se sotmeten totes dues representacions té qualitat d’arbitratge d’equitat.
4.- Amb la firma de la present Acta de Conciliació/Mediació que reflecteix l’acord entre les parts, es dóna per formalitzat el Conveni Arbitral.
5.- Amb el present acte de conciliació es dóna compliment al tràmit d’Audiència previst en el Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.
6.- Totes dues representacions deixen constància expressa de que el Laude Arbitral que es dicti com a conseqüència de l’arbitratge al que se sotmeten voluntària i expressament, tindrà efectes vinculants d’acord amb la legislació vigent, comprometent-se a estar i passar pel que en ell s’estableixi.
FONAMENTS D’EQUITAT
I) El Tribunal Laboral de Catalunya és competent per conèixer i resoldre el present procediment arbitral, d’acord amb el previst en l’Acord Interprofessional de Catalunya de 7 de novembre de 1990, en el Reglament de Funcionament del propi Tribunal i a l’empara de l’establert en els articles 63 i 153 de la vigent Llei de Procediment Laboral.
II) Durant el tràmit de Conciliació/Mediació, aquest Tribunal Laboral de Catalunya va intentar un acostament entre els posicionaments de les dues representacions amb objecte d’alcanzar un acord consensuat que evités la formalització del procediment arbitral.
III) No hi ha cap dubte de que, fins i tot tractanse d’arbitratge d’equitat -és més, potser precisament per aquesta raó-, la Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya, que actua com a àrbitre en aquest procediment, deu mostrar-se igualment sensible als diferents interessos en joc sense oblidar els principis jurídics inspiradors de l’ordenament social i de l’aplicació de la regulació, ora legal ora convencional, de les diferents institucions nuclears de la dinàmica de la relació de treball.
Així, en el present cas no deu perdre’s de vista quant, d’antic, tant la doctrina científica com l’exegesis jurisprudència han vingut assenyalant com essència del dret a la vacança per part dels treballadors en el sentit que aquella troba el seu fonament últim en la necessitat de procurar, de la forma més plena i efectiva possible, un real i integral descans del treballador, possibilitant que el temps de vacança retribuïda contribueixi a la millor recuperació del desgast psico-físic que tota activitat laboral continuada comporta.
Des d’aquesta perspectiva no resulta intranscendent la discussió sobre la forma, continuada o fragmentària, en que deu arbitrar-se en la pràctica l’exercici del dret al gaudi de les vacances anuals per part dels treballadors. Resulta clar, i amb adequat reflex en el dret positiu laboral, tant d’origen legal com convencional que les normes que regulen el gaudi de les vacances anuals dels treballadors busquen la convergència amb aquella essència última de la vacança establint un període mínim continuat de gaudi del total període de vacances fixat legal o convencionalment per als diferents sectors d’activitat. Així, la regulació general establerta a l’article 38 TRELT, del qual desenvolupament concret per sectors d’activitat i àmbit d’empresa es deriva tant a la potestat normativa dels convenis col·lectius com a l’autonomia de la voluntat de les parts signatàries del contracte de treball, troba plasmació pràcticament general en la fixació pels convenis col·lectius del gaudi continuat de la vacança almenys en un període mínim de tres setmanes, i deixant al joc dels pactes entre empresa i treballadors en el si de cada empresa o centre de treball la fixació de les dates concretes de descans de vacances per a la resta del temps que aquest establert com de durada total de la vacança anual.
No és menys cert que aquells mateixos principis jurídics inspiradors de l’ordenament social als que s’al·ludia abans, incorporen també, amb adequat reflex en el dret positiu (ad exemplum art. 20 TRELT) el que la direcció i l’organització de l’activitat laboral i productiva en el si de l’empresa, modulada sempre pel degut respecte als drets dels treballadors, constitueixen funcions i competències de l’empresari que aquest pot exercir per si o pels seus delegats en els centres de treball.
Així, una adequada i eficaç organització de la producció com a mitjà de consecució dels objectius empresarials, i per tant d’enfortiment i consolidació de tota organització productiva amb els beneficiosos efectes que això ha de comportar per a l’ús en el si de les empreses, es manifesta també com un interès digne de protecció en el si de les relacions laborals.
En el cas que se’ns sotmet, resulta patent la contraposició de legítims interessos de les parts:
D’un costat, els treballadors pretenen que els 30 dies de vacances en que consisteix el total període de vacances pactat en conveni per a l’any 2000, siguin gaudits en dos períodes, un de 28 dies continuats a l’estiu i la resta, és a dir, dos dies, fixats de comú acord amb la direcció de l’empresa, en altres dates, possibilitant així el compliment exacte de la jornada anual de treball establerta en el conveni col·lectiu d’aplicació a l’empresa.
Des de l’altra part del conflicte, s’insisteix en la necessitat de cohonestar la pretensió dels treballadors amb els interessos i necessitats productives de l’empresa. Aquesta, vinculada a una organització multinacional té planificada i estructurada la seva producció sobre la base de les comandes dels clients i la distribució/assignació de línies de producció i productes a les diferents plantes productives que integren aquella organització multinacional. Atenent a les necessitats de producció l’empresa defensa una distribució del total període de vacances consistent a establir un període de gaudi de 21 dies continuats a l’estiu distribuint els 9 dies restants a la resta de l’any, previ acord amb els representants dels treballadors i preservant en tot en el cas que l’exercici individual del dret en les dates que s’assenyalin es faci per torns i sense distorsionar la composició preestablerta dels equips de treball.
IV) Fixada en aquests termes la controvèrsia, considerades i analitzades detingudament les manifestacions i al·legacions de cada part en suport de les seves respectives posicions i interessos, i atesa la naturalesa del present arbitratge, la Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya, per unanimitat, ha resolt dictar el present
LAUDE ARBITRAL
El calendari laboral de l’empresa per a l’any 2000, per al personal de tallers, magatzem, manteniment i verificació control de qualitat, de l’empresa CM BSBR, S. L’.,és el que s’adjunta al present laude, com document número 1, formant part integrant del mateix.
El calendari consta de 221 dies amb una jornada de 8 hores i d’1 dia (22 de desembre) amb una jornada de treball de 4 hores, que suposa una jornada laboral de treball efectiu de 1772 hores.
Les vacances de l’esmentat personal es dividirà en dos torns:
Primer torn: Del 27 de juliol al 20 d’agost (ambdós inclusivament).
Segon torn: Del 14 d’agost al 5 de setembre (ambdós inclusivament).
Els 2 dies que falten per completar els 30 dies de vacances, se celebraran de comú acord entre empresa i treballador, preavisament del treballador amb 15 dies d’antelació al seu gaudi i que no suposi que més d’1/3 dels integrants dels equips de treball gaudeixin el mateix dia.
El Laude únicament podrà recórrer-se davant els tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.
En el termini de set dies hàbils a comptar des de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar de l’àrbitre o àrbitres, l’aclariment d’algun dels punts d’aquell, que haurà de facilitar-se en el termini màxim de 10 dies hàbils.
El tràmit d’aclariment faculta a qualsevol de les parts a sol·licitar de l’àrbitre o àrbitres, única i exclusivament, l’adequada matisació o aclariment d’algun dels punts continguts en el laude, sense que, en cap cas, tal facultat pugui ser utilitzada per rebatre els posicionaments reflectits en la resolució arbitral.