Laude arbitral dictat el 19 de setembre de 1994 per José Luis Salido Banús, Estanislau Saló de la Iglesia, Jordi Fernández Val i Juan Manuel Tapia Rubio, membres de la Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa SAD
Antecedents de fet
Primer. El dia 6 de juliol de 1994, l’apoderat de l’empresa SAD, D.A.G.S., presenta, conjuntament amb el representant dels treballadors i membre del comitè d’empresa, D.E.M.S., un conveni de submissió exprés i voluntari al tràmit de conciliació i mediació davant d’aquest Tribunal Laboral de Catalunya, que va ser registrat amb el número PC 120/94.
Segon. El tema sotmès a conciliació i mediació, segons consta en l’escrit introductori, és el següent:
1. En la negociació del conveni col·lectiu d’empresa per al 1994, les parts van intentar assolir un acord en matèria de relleus.
En les seccions d’envàs (trens) s’assignen més persones que llocs de treball a cobrir, per tal de permetre que les incidències personals siguin ateses per «personal de relleu».
El posicionament empresarial indica que l’actual situació sobrepassa aquesta finalitat i que, de facto, ha esdevingut una reducció encoberta del temps efectiu de feina («café para todos»), que atempta contra els criteris més elementals d’organització, de producció i de cost econòmic.
El posicionament dels representants dels treballadors preveu que, tot admetent alguna reducció del nombre de relleus, no és possible, des del punt de vista organitzatiu, admetre la reducció que proposa l’empresa.
2. Davant del desacord, les parts assumeixen en l’acta final del conveni el següent:
a) Relleus. Ambdues parts acorden sotmetre les seves discrepàncies al procediment de mediació i, quan no n’hi hagi, al d’arbitratge davant del Tribunal Laboral de Catalunya.
En qualsevol cas, a partir de la signatura del conveni, els treballadors accepten la reducció de 4 persones per torn, segons la proposta presentada per l’empresa.
b) De conformitat amb el contingut de l’apartat anterior, la direcció confirma que els llocs de treball que se suspenen són els següents:
A la fàbrica de SC:
— Tren núm. 6: un lloc per torn.
A la fàbrica d’EPL:
— Tren núm. 10: un lloc per torn.
— Tren núm. 11: un lloc per torn.
— Trens núm. 5, núm. 8, llauna i barril: un lloc per torn.
3. Les discrepàncies quant a la diferència entre la reducció proposta per l’empresa d’11 persones per torn i la reducció ja acordada en l’apartat anterior seran sotmeses al procediment de conciliació, mediació i arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya.
En conseqüència, insten a l’intent de mediació i, si s’escau, a la submissió de la qüestió a l’arbitratge d’aquest Tribunal.
Tercer. Degudament citades les parts s’intenta la mediació i conciliació del Tribunal Laboral de Catalunya el dia 12 de juliol de 1994, que conclou amb el resultat d’acord, en els termes que es transcriuen a continuació:
a) Ambdues parts se sotmeten expressament al procediment d’arbitratge previst en els articles 10 i següents del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, a efectes del qual designen, per unanimitat, el propi Tribunal que ha entès del procediment de conciliació i mediació des de l’inici de l’expedient.
b) La qüestió a dirimir que és objecte del conflicte es concreta en els termes següents:
«Determinar, per fàbrica i en una jornada normal, el coeficient de temps/home que cal atendre per relleus en els trens d’envàs, valorant la incidència de la seva activitat en els trens, els temps i els horaris amb major o menor saturació, el descans per entrepà previst en el conveni col·lectiu, l’horari d’aplicació dels relleus i el suport del personal de neteja dels trens, els factors mediambientals del lloc de treball, ubicació dels serveis higiènics, tot d’acord amb la legislació vigent aplicable».
c) L’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions té qualitat d’arbitratge de dret.
d) Ambdues representacions fan constar que el laude arbitral que en resulti de l’arbitratge al qual se sotmeten voluntàriament i expressament tindrà efectes vinculants, tot comprometent-se a sotmetre’s a tot el que s’hi estableix.
e) Als efectes de l’acordat, ambdues parts formalitzen en aquest acte el corresponent conveni arbitral.
Fonaments jurídics
I. El Tribunal Laboral de Catalunya és competent per conèixer i resoldre aquest procediment arbitral, atès el tenor del previst en l’Acord Interprofessional de Catalunya de 7 de novembre de 1990, en el Reglament de funcionament del Tribunal i a l’empara del que queda establert en els articles 63 i 153 de la vigent Llei de procediment laboral.
II. En el conveni col·lectiu de l’empresa (acta final), les parts signants van assumir l’obligació de sotmetre les seves discrepàncies en matèria de relleus, sorgides per la diferència entre la reducció proposta per l’empresa i la reducció ja acordada amb la representació legal dels treballadors, als procediments de conciliació i mediació i, si s’escau, d’arbitratge davant del Tribunal Laboral de Catalunya.
III. En virtut del previst en el paràgraf 2n del punt 7è de l’article 11 del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, aquest sol·licita a la seva Comissió tècnica un informe pericial sobre la controvèrsia plantejada, que és emès el 13 de setembre de 1994 i que queda incorporat a l’expedient.
IV. En aquest expedient es compleixen tots els requeriments processals establerts en el Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya i, de forma especial, els previstos en els articles 10 i següents, referits al procediment arbitral.
Per tot això, dictem el següent
Laude arbitral
A la fàbrica de SC, en què els trens d’envàs són assistits per 34 operaris, els minuts de relleu que corresponen per operari i torn són 28,50.
A la fàbrica d’EPL, en què els trens d’envàs són assistits per 48 operaris, els minuts de relleu que corresponen per operari i torn són 28,28.
Aquest laude, que ha estat emès per unanimitat dels membres que formen la secció corresponent del Tribunal Laboral de Catalunya, que signen en prova de conformitat, no pot ser recorregut, llevat dels supòsits previstos en l’article 11.10 del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, i obliga les parts a sotmetre’s al seu contingut.