PAB 101/96

Laude arbitral dictat el 20 de juny de 1996 per Javier Crespán Echegoyen, Domingo Palacios Jiménez i Francesc Pérez Amorós, membres del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa PIGSA

 

Antecedents de fet

 

Primer. Amb data 28 de març de 1996 es presenta en aquest Tribunal Laboral de Catalunya el conveni arbitral subscrit per la direcció de l’empresa referenciada i la corresponent legal representació dels treballadors, segons el qual se sotmeten voluntàriament a l’arbitratge d’aquest Tribunal en les condicions que determina el seu Reglament.

 

Segon. En aquest conveni ambdues parts designen com a àrbitres Javier Crespán Echegoyen, Domingo Palacios Jiménez i Francesc Pérez Amorós.

 

Tercer. Els temes sotmesos a arbitratge són els següents:

1r. «Determinar si són conformes a la normativa legal i convencional les condicions contractuals de 32 treballadors (actualment 30) que presten els seus serveis en franja horària diferent de la de dilluns a divendres, sota diferents modalitats contractuals».

2n. «Determinar si és conforme a la normativa legal i convencional l’acord contractual subscrit per la direcció de l’empresa i els caps de torn, amb data 10 de novembre de 1994, mitjançant el qual ambdues parts acorden la implantació d’un plus de disponibilitat».

 

Quart. Els àrbitres assignats van acceptar l’encàrrec amb data 17 d’abril de 1996.

 

Cinquè. L’arbitratge al qual se sotmeten és de dret o d’equitat segons l’elecció dels àrbitres, que per unanimitat decideixen que sigui d’equitat, tenint en compte les circumstàncies concurrents.

 

Sisè. El comitè d’empresa va presentar, amb data 2 d’octubre de 1995, un escrit on sol·licitava sotmetre l’objecte de conflicte a conciliació i mediació davant d’aquest Tribunal. Ambdues parts van acordar nomenar com a mediador Eduardo Rojo Torrecilla. Un cop realitzades les sessions de mediació oportunes, i elaborades i presentades diferents propostes pel mediador, es va concloure, el dia 13 de març de 1996, el tràmit de mediació sense avinença.

 

Setè. Els àrbitres assignats van escoltar les parts en les dependències del Tribunal Laboral de Catalunya, els dies 22 d’abril i 4 de juny de 1996, moment en què aquestes van aportar tota la documentació que van considerar oportuna i la que reclamaven els àrbitres.

 

Vuitè. El termini per dictar resolució arbitral ha quedat interromput materialment i formalment en consideració a les previsions reglamentàries establertes a tal efecte.

 

Fonaments d’equitat

 

De les compareixences realitzades per les representacions de l’empresa i dels treballadors, en què s’ha aportat àmplia documentació, com també de l’intercanvi d’opinions i dels debats mantinguts sobre els temes objecte de conflicte, els àrbitres –després d’haver intentat sense èxit un acord total o parcial entre les parts– n’han pogut extreure consideracions que en un arbitratge d’equitat han de ser objecte d’apreciació i que se citen a continuació:

 

1a. Existència d’un alt grau de consens entre les parts sobre la necessitat de mantenir i potenciar la competitivitat de l’empresa i sotmetre les discrepàncies a solucions pactades, afavorint així la configuració d’un marc de relacions laborals adequat a l’empresa.

 

2a. Necessitat d’articular degudament l’exercici del poder d’organització de l’empresari i de l’autonomia individual de les parts tot respectant la negociació col·lectiva i especialment el conveni col·lectiu de l’empresa.

 

3a. Oportunitat d’atendre degudament les necessitats de producció de l’empresa respectant la jornada laboral ordinària i extraordinària i els horaris prèviament establerts en el conveni col·lectiu de l’empresa. Però en consideració a les característiques productives i a la concreta organització del treball establerta a l’empresa segons el conveni, sembla oportú plantejar-se la possibilitat que, previ pacte col·lectiu, puguin implantar-se a l’empresa jornades/horaris ordinaris alternatius o especials, possibilitant així: satisfer la necessitat de rendibilitzar adequadament el capital invertit; racionalitzar la realització d’hores extraordinàries i assegurar que aquesta pràctica s’ajusti a les pautes legals; evitar altres prolongacions de la jornada laboral ordinària per vies no previstes expressament en el conveni col·lectiu de l’empresa; i en definitiva, possibilitar així la priorització del repartiment de treball sobrant mitjançant noves contractacions.

4a. Coordinar i articular la contractació de durada determinada per atendre les necessitats de producció de l’empresa que es produeixin fora de la jornada/horari ordinari establert en el conveni col·lectiu amb l’estabilitat en l’ocupació, establint sobre això les mesures oportunes perquè aquests contractes esdevinguin contractes de durada indefinida quan persisteixin les causes que ho van justificar, i evitar així una contractació de durada determinada en cadena. Assegurar en tot cas que l’esmentat personal contractat amb caràcter determinat no percebi, per això, menys retribució salarial de la que li pertoca.

 

En conseqüència de tot això, els àrbitres, per unanimitat, han acordat dictar el següent

 

Laude arbitral

 

I. Sobre la conformitat a la normativa legal i convencional de les condicions contractuals de 32 treballadors (actualment 30) que presten els seus serveis en franja horària diferent de la de dilluns a divendres sota diferents modalitats contractuals:

1r. Reconèixer la legalitat d’aquests contractes.

2n. Revisar i regularitzar quan calgui, la categoria i/o funció professional d’aquests treballadors en consideració als serveis prestats realment i efectivament.

3r. Retribuir salarialment aquests treballadors d’acord amb l’establert en el conveni col·lectiu, en consideració a la categoria professional que correspongui pels serveis prestats realment i efectivament.

4t. Incrementar el salari d’aquests treballadors amb un complement salarial en consideració que si bé és cert que els seus serveis, pactats individualment, es presenten d’acord amb el règim de jornada laboral anual completa prevista en el conveni col·lectiu de l’empresa, també ho és que el seu horari totalment o parcialment és de condició especial o alternatiu al previst amb caràcter general en el conveni col·lectiu d’empresa, sobre la base que també estan obligats a treballar en dissabtes, diumenges i festius.

La quantia d’aquest complement salarial haurà de concretar-se col·lectivament entre la representació de l’empresa i la legal dels seus treballadors tenint en compte les fórmules plantejades sobre això durant el procés de mediació i arbitratge.

5è. Quan finalitzin aquests contractes, i sempre que persisteixin les causes que els van justificar, esdevindran contractes de durada indefinida per evitar així contractacions de durada temporal encadenades.

6è. Com a indicació, s’estima oportú apuntar la conveniència que si les parts negociadores del conveni col·lectiu de l’empresa ho creuen oportú, el complementin addicionant les pautes reguladores d’un horari especial o alternatiu com és el que ha originat el conflicte objecte d’arbitratge.

 

II. Sobre la conformitat a la normativa legal i convencional de l’acord subscrit per la direcció de l’empresa i els caps de torn amb data 10 de novembre de 1994, en el qual s’estableix un plus de disponibilitat:

1r. Deixar sense efecte l’acord subscrit per la direcció de l’empresa i els caps de torn, de 18 de novembre de 1994, mitjançant el qual les parts acorden la implantació d’un plus de disponibilitat.

2n. Atès que el pacte de referència no respon a una acceptació de cada treballador a romandre en situació de localització immediata per a la seva eventual incorporació al treball, sinó que desnaturalitza una jornada extraordinària, convertint-la en ordinària, circumstància que està vedada per la llei.

3r. La prestació de serveis d’aquests caps de torn s’efectuarà, a partir de la signatura d’aquest arbitratge, en les mateixes condicions en què s’han dut a terme abans de la signatura del pacte de referència.

 

El laude únicament es podrà recórrer davant dels tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment arbitral (falta de citació o audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració de drets fonamentals o del principi de norma mínima.

 

En el termini de 7 dies hàbils a partir de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar de l’àrbitre o àrbitres l’aclariment d’algun dels seus punts.