LAUDE ARBITRAL DICTAT, EL 13 DE MAIG DE 2009, PER AGNÉS PARDELL VEÀ, MEMBRE DEL COS D’ÀRBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, EN EL PROCEDIMENT D’ARBITRATGE PCLL 7/2009, CORRESPONENT AL CONFLICTE EXISTENT EN L’EMPRESA A. LL. S.A.
Davant del Tribunal Laboral de Catalunya, l’empresa A. de Ll. S.A. va presentar un escrit (9 d’abril de 2009) en el qual va posar de manifest l’existència d’un conflicte de treball que té el seu origen en l’aplicació de l’article 10 del Conveni col·lectiu de treball de l’empresa A. de Ll. S.A, G. S., per als anys 2007-2009 (codi de conveni núm. 2500032).
La qüestió a dirimir que és objecte de l’arbitratge al que es sotmeten ambdues representacions, de l’empresa i dels treballadors, es concreta en el següent:
“Determinar, en funció d’allò establert a l’article 10 del Conveni Col·lectiu d’aplicació, l’increment salarial corresponent per l’any 2009”.
ANTECEDENTS DE FET
PRIMER.- El dia 24 de maig de 2007 es va subscriure el Conveni col·lectiu de treball de l’empresa A. de Ll., SA, G. S., de Ll. (Segria), pels representants de l’empresa i pels representants dels seus treballadors. Fou la Resolució TRE/ 2539/2007, de 5 de juny DE 2007, la que disposà la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de l’empresa A. de Ll. SA, G. S., per als anys 2007-2009 (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4945 de 10.8.2007).
La vigència del Conveni és del dia 1 de gener de 2007 fins a 31 de desembre de 2009.
En el Capítol 3 del Conveni, que respon al títol “Règim econòmic”, l’article 10 regula el “salari” i diu:
“Per a l’any 2007: l’increment salarial del conveni serà de l’IPC previst incrementat en 2 punts sobre tots els conceptes econòmics inclosos en aquest conveni.
Per a l’any 2008: l’increment salarial del conveni serà de l’IPC previst incrementat en 1.5 punts sobre tots els conceptes econòmics inclosos en aquest conveni.
Per a l’any 2009: l’increment salarial del conveni serà l’IPC previst incrementat en 1 punt sobre el conceptes econòmics inclosos en aquest conveni”.
SEGON.- En l’article 5 del Conveni Tribunal laboral de Catalunya- s’estableix que: “En relació amb … la solució de conflictes de treball, sigui quina sigui la seva naturalesa, s’estarà a allò que estableix l’Acord Interprofessional de Catalunya, signat entre els Sindicats CCOO o UGT i la Patronal Foment del Treball Nacional, de data 7 de novembre de 1990.
El 12 de febrer del 2009 es va realitzar la preceptiva reunió de la Comissió Paritària del Conveni que va finalitzar sense acord i, posteriorment, es va dur a terme una demanda de conciliació al Tribunal Laboral de Catalunya, amb data 10 de març de 2009, que va finalitzar també sense acord.
El dia 9 d’abril de 2009 té entrada, al registre del Tribunal Laboral de Catalunya, un escrit del representat de l’empresa A. de Ll. S.A sol·licitant la mediació, origen d’aquest arbitratge, per resoldre la següent qüestió:”Quina pujada correspon aplicar donat que no existeix l’IPC previst establert a l’article 10, com a referència”. S’adjunten com a documents l’Acta de la Comissió Paritària i l’escrit de la Secretaria General de Pressupostos del Ministeri d’Economia i Hisenda.
El dia 16 d’abril de 2009 es reuneixen a Lleida, davant de la Comissió de Mediació del Tribunal Laboral de Catalunya, les representacions d’ambdues parts del Conveni, conjuntament amb els membres de la Comissió de Mediació del Tribunal, i no havent-hi cap possibilitat d’acord, la Comissió de Mediació del Tribunal proposa, com a via de solució al conflicte plantejat, que ambdues parts es sotmetin al tràmit d’arbitratge previst en els articles 17 i 18 del Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya. Proposta que és acceptada per les dues representacions.
TERCER.- Designat l’àrbitre, i citades les parts, té lloc, el dia 5 de maig de 2009, la reunió de la representació de l’empresa i dels treballadors a fi i efecte de donar compliment al tràmit d’audiència prèvia estipulat en l’article 18.6,f) del Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.
L’empresa es reafirma en les seves postures i lliura, per escrit, les seves al·legacions. Les acompanya d’una fotocopia d’un escrit del Ministerio de Economia y Hacienda, Secretaria General de Presupuestos y Gastos, en el que consta: “En relación con la solicitud de fecha 10 de febrero del año en curso, recabando información sobre la previsión de IPC para el año 2009, le comunico que el Gobierno no tiene establecida una previsión oficial del mismo”.
La representació dels treballadors també va aportar per escrit les seves al·legacions i les acompanya amb un escrit del Consell de Relacions Laborals de Biscaia, adjuntant un Laude Arbitral dictat en el conflicte col·lectiu del sector del transport de serveis regulars i discrecionals de viatgers per carretera de Biscaia, expedient B/49/2009.
L’Àrbitre després d’haver intentat apropar les postures d’ambdues representacions va donar per finalitzat el tràmit d’audiència entre les parts amb el resultat de sense acord.
QUART.- L’objecte i la finalitat de l’arbitratge és resoldre si existeix un IPC previst, per l’any 2009, en virtut del qual s’han d’incrementar les retribucions corresponents a l’any 2009.
L’objecte d’aquest arbitratge ha quedat perfectament delimitat per les parts interessades. Les parts que intervenen manifesten la seva discrepància respecte a l’aplicació de l’article 10 del Conveni col·lectiu, en entendre la representació empresarial que: “donat que no hi ha IPC previst pel present any 2009, ens trobem que els treballadors volen que igualment s’apliqui el 2% com si realment aquesta fos la previsió d’inflació, motiu pel qual no ha estat possible signar les taules revisades i per tant aplicar l’increment”. Més endavant afegeix: “Queda doncs palès que l’empresa en tot moment ha volgut complir el que s’ha acordat, que no és directament pujar un fictici IPC més un punt, màxim quan la clàusula de revisió està clar que és de l’IPC real més un punt. El que pretenen els representants de la part social, encara que es doni un IPC real inferior a la suposada previsió, és aconseguir igualment un 3% de pujada… A més, segons l’escrit que acompanyem del Director General de Pressupostos del Ministeri d’Economia i Hisenda, no hi ha previsió d’inflació”.
La representació de la part social entén,segons consta en l’escrit que presenta, que si existeix una previsió de l’IPC per l’any 2009, basant-se en la Llei 2/2008, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2009 i el Real Decret 2127/2008, de 26 de desembre, sobre revaloritzacions de les pensions del sistema de la Seguretat Social i d’altres previsions socials públiques per l’exercici 2009.
L’arbitratge al que se sotmeten ambdues representacions té,doncs, qualitat d’arbitratge de dret.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- Les parts que intervenen en l’arbitratge manifesten la seva discrepància respecte a l’aplicació de l’article 10 del Conveni col·lectiu. Aquest precepte disposa textualment: “ Per a l’any 2009: l’increment salarial del conveni serà de l’IPC previst incrementat en 1 punt sobre tots els conceptes econòmics inclosos en aquest conveni”.
Aquest tipus de clàusules salarials o similars estan contemplades en molts convenis col·lectius. La referència a l’IPC com a paràmetre a partir del qual procedir a dur a terme els diferents increments salarials forma part de la tradició més recent de la negociació col·lectiva en matèria de revisió salarial, especialment a partir del 2002, com ho han reflectit tots els Acords Interconfederals per a la negociació col·lectiva, signats per les Confederacions empresarials, CEOE i CEPYME, i les Confederacions sindicals, CCOO i UGT.
Al respecte cal distingir quan la referència en els convenis col·lectius es fa a “l’IPC previst” o es fa a “l’IPC real”. En el primer supòsit, l’IPC previst és un concepte que conté una previsió que es pot acomplir o no en funció d’un conjunt de circumstàncies relatives a la inflació, un exemple de referència a l’IPC previst es troba en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat. El concepte d’ IPC real ens remet a un resultat que pot ser confirmat ja que es pot comprovar a posteriori si la previsió formulada en el seu moment s’ha acomplert o no i permet mantenir el poder adquisitiu dels salaris.
En l’art. 10 del Conveni col·lectiu es fa referència a l’IPC previst per determinar la forma en què s’ha de procedir a l’increment salarial dels anys 2007, 2008 i 2009.
A més en el mateix article 10 del Conveni es contempla una clàusula de revisió salarial que operarà si l’IPC real supera l’IPC previst. Cal remarcar que s’està davant de dues clàusules amb redactats diferents i amb finalitats diferents. La primera fa referència a la forma de procedir per determinar els increments salarials i la segona fa referència a la forma de procedir respecte a la revisió d’aquests increments salarials. Revisió que procedirà només en el cas que l’IPC real superi l’IPC previst però no al inrevés, tal com ho han pactat les parts en el Conveni col·lectiu, d’acord amb la seva autonomia col·lectiva. Cal recordar que és l’article 82 de la Llei de l’Estatut dels Treballadors la que defineix els convenis col·lectius com l’expressió de l’acord adoptat lliurement pels representants els treballadors i dels empresaris en virtut de la seva autonomia col·lectiva.
Les previsions específiques sobre l’IPC previst per a l’any 2009, a l’igual que per als anys anteriors, es troben en:
.-Llei 2/2008, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2009 (BOE de 21-12-2008) .
.-Real Decreto 2127/2008, de 26 de diciembre (BOE del 30-12-2008) sobre revalorització de las pensions del sistema de la Seguretat Social i d’altres prestacions socials públiques per a l’exercici 2009.
Les Lleis de Pressupostos Generals de l’ Estat corresponents als anys 2008, 2007 i 2006 establien previsions literalment idèntiques a les recollides en la Llei 2/2008, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’ Estat per a l’any 2008.
El concepte d’ IPC previst és un concepte que es reflecteix en els Pressupostos Generals de l’ Estat per a l’ increment de les pensions, l’increment dels salaris en la funció pública, l’actualització dels coeficients correctors en l’ IRPF, etc.
Aquesta referència ha estat utilitzada per dur a terme els increments salarials corresponents als anys 2007, 2008 i 2009.
SEGON.-La tipologia de les clàusules salarials és molt variada i existeixen unes formulacions que s’activen simplement amb la previsió de l’IPC, com és el cas que ens ocupa.
Les parts, mitjançant la negociació col·lectiva, varen acordar i donar el seu consentiment als increments salarials d’acord amb el paràmetre de l’IPC, previst i no varen fer cap referència a l’IPC l’oficial. En l’escrit presentat, per la representació empresarial, en el tràmit d’audiència s’afirma: “no hi ha IPC previst pel present any 2009”. A continuació s’afirma “Queda doncs palès que l’empresa en tot moment ha volgut complir el que s’ha acordat, que no és directament pujar un fictici IPC més un punt, màxim quan la clàusula de revisió està clar que és de l’ IPC real més un punt”. I finalment s’afirma “ El que es va pactar no ha estat un 3%, ha estat l’ IPC previst més un punt, sent obvi a la vista dels PGE que aquest any el govern no ha fet cap previsió”.
Aquestes manifestacions de la representació de l’empresa requereixen certes precisions:
.-Hi ha un IPC previst en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2009.
.-L’increment salarial no s’ha de confondre amb la clàusula de revisió salarial ja que en el primer cas l’increment es fa a partir de l’ IPC previst i, en el segon, la revisió es fa a partir de l’IPC real. La representació empresarial fa un ús indistint del concepte IPC previst i IPC real, segons consta en l’escrit presentat en l’acte d’audiència a les parts realitzat a Lleida el dia 5 de maig.
Ambdues representacions van donar el seu consentiment a l’article 10 del Conveni, obligant-se sobre allò possible i lícit i també determinat, o determinable, ja que els anteriors anys l’increment s’havia produït sobre l’IPC previst.
Entendre el contrari aniria contra la teoria del “respecte als actes propis”, ja que per ambdues parts es va acceptar una previsió similar i així es va aplicar els anys anteriors.
Altrament, cal cercar altres convenis que també contemplin l’IPC com a paràmetre per fixar els increments salarials i examinar com han procedit per dur a terme l’increment salarial corresponent a l’any 2009.
En el Conveni col·lectiu provincial de transports de mercaderies per carretera de Biscaia. Concretament en la revisió del Conveni consta l’acord signat pels representants de l’Associació Empresarial de transports de mercaderies per carretera (ASETRAVI) i els representants dels sindicats CCOO i UGT. En el primer apartat de l’acord, signat el 21 de gener de 2009, s’estableix: “En aplicación del artículo 10 del vigente convenio se procede a la subida salarial para el año 2009 que, teniendo en cuenta que el IPC previsto para este año es el 2% y se pacto un 2% adicional, resulta un incremento total del 4% que se aplica sobre la tabla salarial del año 2008”.
A Catalunya, tenim la Resolució TRE/896/2009, de 5 de febrer, per la qual es disposa la inscripció i la publicació de l’Acord de revisió salarial per a l’any 2009 del Conveni col·lectiu de treball de la indústria siderometal·lúrgica de la província de Barcelona (DOGC de 7.4.2009). En aquest Conveni s’acorda:“Adjuntar a la present Acta les noves taules salarials per a l’any 2009, una vegada realitzat l’ increment salarial de l’IPC previst per al Govern en els Pressupostos generals de l’Estat per aquest any, més 0,4 punts (2,40%), sobre les taules i annexos salarials del conveni vigents per a l’any 2008”
TERCER.- L’article 3.1. del Codi civil estableix que “las normas se interpretaran según el sentido propio de sus palabras en relación con el contexto, los antecedentes históricos y legislativos y a la realidad social del tiempo que han de ser aplicadas, atendiendo fundamentalmente al espirítu y finalidad de aquellas”..
A partir d’aquesta regla interpretativa la qüestió es focalitza en si existeix o no una previsió d’ IPC per l’any 2009. A l’efecte és clau la Llei 2/2008, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2009 (BOE de 24.12.2008).
Del seu anàlisi es constata, primer en el seu Preàmbul i posteriorment en els seus Títols que es fa referència, reiteradament, a increments d’un 2%.
En concret en els seus articles:
-Art.22 en relació al seu Preàmbul IV, respecte de l’increment de les despeses de personal al servei del sector públic, establint un increment de retribucions en un 2%.
Art.30 B) Idem.
Art.31.B) Idem
Art.33,Dos, paràgraf tercer. Idem
Art.44. sobre revalorització i modificació dels valors de les pensions públiques per a l’any 2009 que determina que les pensions de les classes passives experimentaran en l’any 2009 un increment del 2% de conformitat amb allò previst en l’art. 27 del Text Refós de la Llei de classes passives de l’Estat, i de les pensions abonades pel sistema de la Seguretat Social, en la seva modalitat contributiva, experimentaran en l’any 2009 un increment del 2%, de conformitat amb allò previst en l’art. 48 del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social.
Si líndex de preus al consum (IPC previst) previst per la revalorització de les pensions és del 2%, aquest índex ha de ser tingut en compte també en el moment d’aplicar els increments salarials referits a IPC previst. En aquest mateix sentit es pronuncia el Laude arbitral dictat, en l’expedient B/49/2009 del Consejo de Relaciones Laborales de Biscaia, en l’arbitratge realitzat en el conflicte col·lectiu del sector transports de serveis regulars i discrecionals de viatgers per carretera de Biscaia, de data 16.4.2009.
La consulta, presumiblement formulada per la part empresarial al Ministeri d’Economia i Hisenda no té en cap cas valor vinculant front a les previsions considerades pel RD 1/2009, de 9 de gener, i la Llei 2/2008, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat, en relació amb el RD 670/87, de 30 d’abril, de Llei de Classes Passives de l’Estat així com el RDL 1/94, de 20 de juny, i la Llei General de la Seguretat Social. Altrament, la resposta a una consulta està en funció de la pregunta formulada i, en aquest cas, es desconeix quina és i en quins termes van formular la consulta la representació de l’empresa Autobusos de Lleida. És sorprenent que en una pàgina Web aquest àrbitre hagi trobat idèntica resposta, en aquest cas adreçada al President de la Federació Provincial de Empresarios y Autónomos del Comercio de Granada, i en la fotocopia presentada per l’empresa, en el tràmit d’audiència, no apareix l’adreça de la persona de l’empresa a qui es dirigeix la resposta.
Examinats els fets i els fonaments de dret, aquest àrbitre emet el següent.
LAUDE ARBITRAL
La resposta al qüestionament, objecte d’aquest arbitratge, és que s’ha de procedir, l’any 2009, a aplicar l’increment salarial d’un 2% més 1 punt, establert en l’article 10 del Conveni col·lectiu, atès que existeix un IPC previst per l’any 2009 en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat i en altres normes que fixen increment salarials del sector públic i prestacions del sistema de la Seguretat Social .
El Laude arbitral serà notificat a les parts fent saber que es pot recórrer davant dels tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (manca de citació o d’audiència), aspectes formals (incongruència) o vulneració de drets fonamentals, o del principi de norma mínima.
En el termini de set dies hàbils a comptar des de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar de l’àrbitre, l’aclariment d’algun dels punts del laude, que haurà de facilitar-lo en el termini de 10 dies hàbils.
El tràmit d’aclariment faculta a qualsevol de les parts a sol·licitar de l’àrbitre únicament i exclusivament, una matisació o aclariment d’algun dels punts continguts en el Laude, sense que en cap cas, aquesta facultat pugui ser utilitzada per rebatre els posicionaments reflectits en la resolució arbitral.
Agnès Pardell Veà
Àrbitre del TLC