PAGI 64/12

LAUDE ARBITRAL

DICTAT PELS MEMBRES DEL COS D’ÀRBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, ELISENDA GIRAL MASANA, FRANCISCO PÉREZ AMORÓS i EDUARDO ROJO TORRECILLA, COM A VIA DE SOLUCIÓ PER AL CONFLICTE EXISTENT EN L’EMPRESA  AG.

FETS

PRIMER.- El dia 10 de desembre de 2012, la Sra. NMF, Cap de Serveis de Recursos Humans de l’AG i el Sr. RNM, Secretari General de la Secció Sindical de Comissions Obreres de l’AG, van presentar Conveni Arbitral davant aquest Tribunal Laboral de Catalunya, el qual va ser registrat amb el numero PAGI 64/12.

SEGON.- L’origen del conflicte segons consta en el conveni arbitral és el següent:

“Ambdós parts es sotmeten a arbitratge del TLC per donar compliment a l’acord assolit en el mateix TLC número PCGI-47/12 de 27 de juliol, ja que en les diverses reunions mantingudes no s’ha arribat a cap acord entre els treballadors afectats i els representants de l’A, en relació al compliment de l’article 14 del conveni col·lectiu vigent i l’article 6 de la comissió paritària de l’AG”

TERCER.- L’acord del 27 de juliol assolit entre la representació de l’empresa i dels treballadors en el mateix TLC (PCGI-47/12) és en els termes següents: “Ambas partes mantendrán las reuniones necesarias encaminadas a mejorar el sistema y los criterios de distribución y rotación de los turnos de vacaciones existentes, fijándose la primera reunión para la fecha 17 de septiembre del presente.

De no alcanzarse acuerdos que puedan mejorar la sistemàtica que se viene aplicando en la actualidad (sistema vigente) ambas partes manifiestan su voluntad de someterse a los trámites de mediación y/o en su caso de arbitraje del TLC”

TERCER.- La qüestió concreta sotmesa a arbitratge és la següent: “Determinar com ha de ser el gaudiment de les vacances dels treballadors afectes a la Secció d’Enllumenat (torn de tarda), tenint en consideració la normativa vigent d’aplicació”.

QUART.- La representació de l’empresa i dels treballadors, designen de comú acord i en virtut del que estableix l’art.18.3 del Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, com a àrbitre d’aquest Conveni arbitral a Francesc Pérez Amorós, Eduardo Rojo Torrecilla i Elisenda Giral Masana.

CINQUÈ.- El àrbitres designats, membres del Cos Laboral d’Àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, van acceptar aquesta designació, celebrant el preceptiu tràmit d’audiència, tal com estableix l’article 18.6 f) del Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, el dia 1 de març de 2013.

SISÈ.- L’arbitratge al qual se sotmeten les parts, expressament i voluntàriament, té la qualitat d’arbitratge de dret.

FONAMENTS DE DRET

I.- La competència per dictar aquest laude arbitral en l’àmbit del Tribunal Laboral de Catalunya, ve determinada pel que estableix l’Acord Interprofessional de Catalunya, de 7 de novembre de 1990, en el Reglament del propi Tribunal, i per l’acord adoptat per les parts en data 10 de desembre de 2012.

II.- Durant el tràmit d’audiència celebrat el dia 1 de març de 2013, es constata pels àrbitres designats, que les dues representacions mantenen les seves postures divergents respecte a la qüestió sotmesa a l’arbitratge que es concreta en: “Determinar com ha de ser el gaudiment de les vacances dels treballadors afectes a la Secció d’Enllumenat (torn de tarda), tenint en consideració la normativa vigent d’aplicació”.

III.- Les condicions de treball de l’AG, a nivell convencional es troben regulades en el Acord/Conveni de Condicions de Treball de l’AG per als anys 2010-2012, vigent en el moment del conflicte plantejat.

IV.- L’article 38 de l’Estatut dels Treballadors regula els principis bàsics del dret anual de vacances fixant-ne les condicions mínimes però deixa la regulació específica del gaudi d’aquest dret a la negociació col·lectiva i als acords entre empresa i treballador. Així en el seu punt segon disposa que “el període o períodes del seu gaudi es fixaran de comú acord entre l’empresari i el treballador, d’acord amb allò que disposin els convenis col·lectius sobre planificació anual de les vacances. En cas de desacord la jurisdicció competent determinarà la data que correspongui pel seu gaudi i la seva decisió serà irrecurrible. El procediment serà sumari i preferent”.

Per analitzar el cas que s’ha sotmès a arbitratge s’haurà d’estar, doncs, a allò que regula el conveni col·lectiu d’aplicació. Així, l’Acord/Conveni de condicions de treball de l’AG regula les vacances del personal inclòs al seu àmbit d’aplicació, entre els que es troba el personal del servei d’enllumenat del torn de tarda, en el seu article 14. Aquesta regulació convencional estableix la durada de les vacances, el període preferent pel seu gaudi, les regles pel seu gaudi  fraccionat, les regles a seguir en casos d’impossibilitat del gaudi del dret de vacances en supòsits de maternitat i d’incapacitat temporal i el procediment a seguir per poder gaudir de les vacances anuals alterant els criteris generals. També preveu la data límit per a l’elaboració del calendari de vacances i el calendari pel tràmit telemàtic de les sol·licituds. Finalment preveu la possibilitat de modificar les vacances aprovades només en casos excepcionals i de comú acord entre l’empleat i l’A.

Cap dels extrems regulats al conveni col·lectiu ha generat la controvèrsia entre las parts sotmesa a arbitratge sinó que aquesta ha estat motivada bàsicament per un canvi en els criteris organitzatius del servei.

V.- És important, en aquest punt, fer esment del Decret d’A de 9 de març de 2001. Mitjançant aquesta norma es va procedir a modificar l’estructura organitzativa del servei d’enllumenat de l’A amb la finalitat de racionalitzar el servei de manteniment de les instal·lacions municipals d’electricitat i d’aigua dels edificis municipals, fonts públiques, xarxa de rec per aspersió dels jardins i enllumenat públic i donar solució al tema de seguretat plantejat pel Comitè d’Empresa en referència a les tasques que realitza l’equip de tardes en el manteniment de l’enllumenat públic. Per fer-ho es va canviar l’adscripció de l’equip de lampisteria  que va passar de la sub-unitat d’obres a la d’enllumenat incrementant, així, les tasques de la sub-unitat d’enllumenat i el personal adscrit a la mateixa. Aquest mateix Decret recull uns acord signats entre la Corporació i el Comitè d’Empresa en els quals ja es preveia que el servei podria ser prestat per qualsevol dels integrants del nou equip d’electricistes que també haurien de cobrir les mancances de l’equip de tardes d’enllumenat integrat per tres operaris tot cobrint els permisos, vacances i baixes per malaltia o accident d’aquells. Amb aquesta previsió es volia evitar que hi hagués un sol operari prestant el servei en torn de tarda.

VI.- Tal com ha quedat acreditat en el tràmit d’audiència com a mínim des de l’any 2000 els treballadors del torn de tarda de la secció d’enllumenat havien gaudit de les vacances dins del període preferent fixat en el conveni col·lectiu utilitzant com a únic criteri limitatiu en l’elecció de les dates concretes per al gaudi del dret anual de vacances el fet que com a mínim un dels tres treballadors d’aquest torn havia d’estar treballant durant tot el període, de tal manera que dos d’ells podien gaudir de les vacances de forma simultània. En aplicació del Decret de l’A al que s’ha fet esment en els períodes de vacances en els que només quedava un dels operaris del torn de tarda en servei s’assignava un altre operari adscrit a la sub-unitat per tal que sempre hi haguessin dos operari en servei al torn de tarda.

VII.- L’any 2012 la Corporació va canviar de criteri i d’acord amb el contingut de l’informe elaborat pel cap de secció de la U.O.S. (aportat a l’expedient) va considerar que per tal de no desequilibrar els equips de treball del torn de matí i atès l’increment de les tasques que es realitzen en període de vacances era més convenient que el torn de tarda estigués sempre cobert per dos dels operaris del servei en torn de tarda. Per tal que això fos possible es va considerar imprescindible que l’equip de tarda no solapés el seus permisos i vacances.

VIII.- La discussió se centra, doncs, en determinar si l’empresa, amb caràcter unilateral pot variar els criteris de distribució del calendari de vacances pel personal de tarda del servei d’enllumenat o si per el contrari aquest canvi requeriria  d’un nou acord entre las parts.

Ens trobem  davant d’un conflicte derivat de la modificació decidida de forma unilateral per l’empresa del criteri de distribució del període de vacances. Hem de resoldre si aquesta actuació és o no conforme a dret, i per fonamentar la nostra decisió hem d’acudir a la normativa internacional i de la Unió Europea, així com també, òbviament, a la normativa legal espanyola i la convencional que sigui d’aplicació.

En l’àmbit internacional trobem el Conveni nombre 132 de l’Organització Internacional del Treball, de 1974, relatiu a les vacances anuals pagades. L’article 10 disposa el següent:

“1. La época en que se tomarán las vacaciones, siempre que no se fije por reglamentos, contratos colectivos, laudos arbitrales o de otra manera compatible con la práctica nacional, se determinará por el empleador, previa consulta con la persona empleada interesada o con sus representantes.

2. Al fijar la época en que se tomarán las vacaciones, se tendrán en cuenta las exigencias del trabajo y las oportunidades de descanso y distracción de que pueda disponer la persona empleada”.

En la normativa europea trobem la Directiva 2003/88/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de novembre de 2003, relativa a determinats aspectes de l’ordenació del temps de treball. L’article 7 regula les vacances anuals en els termes següents:

“1. Los Estados miembros adoptarán las medidas necesarias para que todos los trabajadores dispongan de un período de al menos cuatro semanas de vacaciones anuales retribuidas, de conformidad con las condiciones de obtención y concesión establecidas en las legislaciones y/o prácticas nacionales. 2. El período mínimo de vacaciones anuales retribuidas no podrá ser sustituido por una compensación financiera, excepto en caso de conclusión de la relación laboral”.

La legislació laboral espanyola regula el dret a les vacances en l’article 38 de la Llei de l’Estatut dels treballadors. Als efectes del nostre laude cal ressenyar el següent:

“1. El período de vacaciones anuales retribuidas, no sustituible por compensación económica, será el pactado en convenio colectivo o contrato individual. En ningún caso la duración será inferior a treinta días naturales. 2. El período o períodos de su disfrute se fijará de común acuerdo entre el empresario y el trabajador, de conformidad con lo establecido en su caso en los convenios colectivos sobre planificación anual de las vacaciones. En caso de desacuerdo entre las partes, la jurisdicción competente fijará la fecha que para el disfrute corresponda y su decisión será irrecurrible. El procedimiento será sumario y preferente. 3. El calendario de vacaciones se fijará en cada empresa. El trabajador conocerá las fechas que le correspondan dos meses antes, al menos, del comienzo del disfrute….”.

Finalment, hem d’acudir a la norma convencional que regula les condicions de treball dels treballadors de l’AG, l’Acord regulador de les condicions de treball dels seus empleats públics per al període 2010-2012. L’article 14 regula les vacances anuals, i destaquem allò que interessa per al nostre Laude:

“Amb la finalitat d’ordenar la distribució de l’esmentat període vacacional s’hauran de seguir els següents criteris: 1. Es realitzaran preferentment durant els mesos de juny, juliol, agost o setembre, de la següent manera: 1.1. Es podran fraccionar com a màxim en dos períodes preferents que hauran de computar en conjunt un mínim de 20 dies laborables. 1.2. Un mateix període no podrà superar els 35 dies naturals, o 40 dies per persones amb una antiguitat superior a 25 anys. 1.3. Els períodes hauran de tenir una durada mínima d’una setmana sencera (5 dies laborables). 1.4. Entre un període i l’altra haurà d’haver-hi com a mínim 14 dies naturals.

4. En els supòsits justificats en què alguna persona tingui necessitat d’alterar els torns que s’estableixen en els punts anteriors, i si l’àrea corresponent a la vista de les necessitats del servei ho considera possible i informa favorablement, la Secció de Recursos Humans autoritzarà la petició formulada. El calendari de vacances haurà d’estar aprovat abans del dia 31 de maig, per la qual cosa es confeccionarà un quadre o pla de vacances, al qual s’hauran d’acollir les peticions del personal. La Secció de Recursos Humans activarà el tràmit de sol·licitud de vacances de la Porta del Treball a partir del dia 16 de gener. Els empleats i empleades hauran d’efectuar les seves sol·licituds abans del dia 30 d’abril. Una vegada autoritzades les vacances només podran ésser modificades per raons molt justificades i de comú acord entre l’empleat o empleada afectat/da i l’A, tant si la modificació és sol·licitada per l’empleat/da com si ho és per l’A”.

De l’estudi de tota la normativa esmentada cal concloure que el període de vacances s’ha de pactar, ja sigui de forma col·lectiva o bé a títol individual, entre les parts, i que només quan hi hagi desacord, o per fonamentades raons organitzatives, podrà decidir l’empresa fixar de forma unilateral la data de gaudi.

Tal com ja s’ha recollit abans, el Decret de l’A de 9 de març de 2001 va unificar en un sol servei el que abans n’eren dos passant a integrar el personal provinent dels dos en un de sol. Sembla raonable que determinades raons organitzatives puguin implicar certes limitacions en l’elecció dels dies de gaudi del dret individual de vacances de tal manera que es garanteixi que els serveis de la Corporació quedin coberts de personal durant tot l’any. Tanmateix, el sistema utilitzat en el gaudi de les vacances pel personal del torn de tarda de la secció d’enllumenat fins a l’any 2011 no implicava, per si mateix, que el servei quedés descobert durant les vacances d’estiu ja que garantia que en tot moment el torn estigués cobert por dos operaris. Que aquests operaris estiguessin adscrits al torn de tarda o no era irrellevant.

Per altra banda també resulta rellevant el fet que el sistema de cobertura d’absències (incloses les vacances) del personal del torn de tarda de la secció d’enllumenat havia estat pactat entre les representacions de l’empresa i dels treballadors i recollides en un Decret de l’A.

De tot això es pot concloure que el sistema pel gaudi de les vacances del personal de tarda de la secció d’enllumenat utilitzat fins l’any 2011 s’ajustava a les previsions del conveni col·lectiu d’aplicació i va ser fruit d’uns acords entre la representació de l’empresa i dels treballadors. L’aparició de noves necessitats organitzatives que podrien justificar un canvi en aquest sistema s’haurien d’acreditar per part de la corporació davant de la representació dels treballadors i haurien de donar lloc a un procés de negociació que substituís els pactes fins ara vigents.

Per tot això de conformitat amb els antecedents i fonaments de dret, i a fi de resoldre en dret les discrepàncies existents entre les parts, pel que fa a la qüestió a dirimir, s’emet el següent

LAUDE

ÚNIC: El gaudi del dret de vacances del personal de tarda del servei d’enllumenat s’ha de dur a terme d’acord amb els criteris aplicats fins l’any 2011, respectant el conveni col·lectiu i el Decret de l’A de 9 de març de 2001, tenint el personal del sub-sector d’enllumenat com un tot i aplicant els criteris de substitució recollits en l’esmentat Decret de l’A.

El laude únicament es podrà recórrer davant els tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o audiència); aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració de drets fonamentals o del principi de norma mínima.

En el termini de set dies hàbils a comptar de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar de l’àrbitre, l’aclariment d’algun dels punts d’aquell, que haurà de facilitar en el termini màxim de 10 dies hàbils.

El tràmit d’aclariment faculta a qualsevol de les parts a sol·licitar de l’àrbitre, única i exclusivament, l’adequada matisació o esclariment d’algun dels punts continguts en el laude, sense que, en cap cas, tal facultat pugui ser utilitzada per rebatre els posicionaments reflectits en la resolució arbitral.

Barcelona, a 8 de març de  2013