LAUDE ARBITRAL, DICTAT EL DIA 30 DE SETEMBRE DE 2003 PER MARÍA JOSÉ ABELLA MESTANZA MEMBRE DEL COS D’ÀRBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, COM A VIA DE SOLUCIÓ AL CONFLICTE EXISTENT ENTRE LA COMPANYIA C…, S.A. I EL COMITÈ D’EMPRESA DE LA MATEIXA (EXPEDIENT NÚM. PAGI 33/03)
El Comitè d’Empresa i la representació legal de l’empresa C…, S.A. han acordat sotmetre’s a l’arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya per resoldre la següent qüestió: “En funció d’allò establert en l’article 5 del Conveni Bàsic d’Indústries Càrniques, procedeix o no l’absorció i/o compensació del complement de lloc de treball assignat a cada treballador, per a l’aplicació dels increments salarials establerts en l’esmentat Conveni”.
ANTECEDENTS: I.- En data 8 de setembre 2003, el Sr. J. T., actuant en nom del Comitè d’Empresa de C…, S.A., es va dirigir al Tribunal Laboral de Catalunya, mitjançant escrit introductori al tràmit de conciliació i mediació. I I.- Intentada la conciliació davant la Delegació de Girona del Tribunal Laboral de Catalunya en data 16 de setembre 2003, l’acte va concloure amb acord de les parts en el sentit de sotmetre’s a l’arbitratge del Tribunal per a la resolució de la controvèrsia. I I I.- Designat l’àrbitre en el propi acte de la conciliació, i acceptada per mi la designació, foren convocades les parts en tràmit d’audiència, per al dia 22 de setembre 2003, data en què van comparèixer ambdues representacions, defensant els seus respectius punts de vista, i presentant els escrits d’al.legacions i documents que van creure oportuns en recolzament de les seves respectives pretensions. I V.- Les parts van concretar les seves posicions en els termes següents: a).- El Comitè d’Empresa estima que el concepte de retribució que en la Companyia es denomina “complement de lloc de treball”, és en realitat un complement de naturalesa personal, degut a què es devenga i s’abona en imports diferents per a treballadors de la mateixa categoria professional, que acompleixen les mateixes funcions. Al.lega, a més a més, que només el perceben els treballadors antics, i no es satisfà als treballadors de nou ingrés.
De l’esmentat complement de lloc de treball es van absorbir: la desviació de l’IPC de l’any 2001, i la totalitat de l’increment retributiu de conveni de l’any 2002. Després d’haver assolit les parts un acord sobre recuperació del poder adquisitiu aplicable a partir de l’1 de gener 2004, l’empresa ha promocionat professionalment a determinats treballadors, reconeixent-los una categoria superior a la que acreditaven, però ha absorbit del complement de lloc de treball les diferències salarials entre les categories d’origen i les reconegudes. El Comitè d’Empresa estima que l’article 5è del Conveni Bàsic de les Indústries Càrniques autoritza la compensació i absorció de tota classe de conceptes retributius, a excepció del complements de caràcter personal. Per la qual cosa, raonant que el “complement de lloc de treball” és realment un complement de naturalesa personal, no procediria la seva absorció ni compensació, ni pels increments de conveni, ni per les promocions per canvi a categoria superior. b).- La representació de l’empresa al.lega: El sistema retributiu que aplica es composa d’una part fixa i una part variable (incentius per productivitat, que en res afecten el present conflicte). La retribució anual fixa de cada treballador la determina l’empresa en funció del lloc de treball que ocupa i de la valoració de l’eficiència individual que la pròpia empresa realitza. Per a cada lloc de treball (o grup de llocs equivalents) tenen establerta una “banda salarial” que, en el seu valor mínim, es correspon amb el salari de conveni per a la categoria professional, i en el seu valor màxim assoleix, en algun cas, el 175% de l’esmentat valor, arribant a distingir fins a trenta nivells retributius. Per al conjunt de l’empresa l’aplicació d’aquest sistema suposa que el personal percebi retribucions/mitjana d’un 30% superiors a les establertes en el Conveni Bàsic. El concepte retributiu “complement de lloc de treball” és, per a cada treballador, la diferència entre el salari de conveni per a la seva categoria professional, i el salari d’empresa. La representació de l’empresa estima que l’article 5è del Conveni Bàsic permet la compensació i absorció que ha efectuat.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- La qüestió sotmesa a arbitratge es recolza en la interpretació conjunta de dos paràgrafs de l’article 5è del Conveni Bàsic d’Indústries Càrniques, i concretament els que estableixen: Paràgraf 3r: “Les retribucions establertes compensaran i absorbiran totes les existents en el moment d’entrada en vigor del present Conveni Bàsic, qualsevol que sigui la naturalesa i origen de les mateixes, així com les que puguin establir-se en el futur per disposicions de caràcter general o convencional d’obligada aplicació, excepte indemnitzacions, bestreta, i prestacions a la Seguretat Social en règim de pagament delegat”. Paràgraf 5è: “Es respectaran les condicions acordades en contractes individuals formalitzats a títol personal entre empresa i treballador vigents a l’entrada en vigor del present Conveni Bàsic i que, amb caràcter global, excedeixin del mateix en conjunt i còmput anual”. SEGON.- Disposa l’article 3.1 del Codi Civil que “les normes s’interpretaran segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, els antecedents històrics i legislatius, i la realitat social del temps en què han de ser aplicades, atenent fonamentalment a l’esperit i finalitat d’aquelles”. De conformitat a aquest mandat, la interpretació del paràgraf 3r de l’article 5è del Conveni no ofereix majors dificultats. Qualssevol retribucions satisfetes per les empreses, de qualsevol origen i qualsevol naturalesa, són susceptibles de ser compensades i absorbides amb les retribucions fixades en el Conveni. Només s’exceptuen expressament d’aquesta regla general les indemnitzacions, avançaments i prestacions a la Seguretat Social en règim de pagament delegat, que són precisament aquells conceptes als que l’article 26.2 de l’Estatut dels Treballadors nega la consideració de salari, després que el número 1 del propi article 26 consideri salari la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors per la prestació professional dels serveis laborals per compte aliè. Per consegüent ha de concloure’s que de conformitat a aquesta norma, qualsevol percepció econòmica de naturalesa salarial, és susceptible de compensació i absorció: també els complements salarials de lloc de treball, i els de caràcter personal. TERCER.- Procedeix analitzar seguidament els límits que a la facultat de compensar i absorbir imposa el paràgraf 5è de l’article 5 del Conveni Bàsic. El Comitè d’Empresa argumenta que l’esmentada norma impediria la compensació i absorció de qualssevol complements de naturalesa personal.
Aquesta interpretació no pot ser compartida. La norma que s’examina dista molt de poder ser considerada una clàusula de “garantia ad personam” o una clàusula de respecte a condicions més beneficioses gaudides amb anterioritat a l’entrada en vigor del Conveni. El sentit propi de les paraules, que l’article 3.1 del Codi Civil ens obliga a desentranyar, tractant-se d’un Conveni estatutari, i per consegüent d’eficàcia normativa, exigeix que ens centrem en els termes “es respectaran les condicions acordades en contractes individuals formalitzats a títol personal entre empresa i treballador”. És coneguda la doctrina i la jurisprudència que reconeix com a possibles fonts de les condicions més beneficioses, o millores exigibles de les condicions legals o convencionals, a).- la concessió unilateral de l’empresari, amb voluntat d’establir un benefici que superi les condicions legals. I, b).- el contracte de treball, en virtut del que disposa l’article 3.1.c) de l’Estatut dels Treballadors. Doncs bé, la clàusula que s’analitza, d’entrada, no contempla les millores que es gaudeixen per concessió o decisió unilateral de l’empresari, com és el cas dels complements de lloc de treball objecte del present conflicte. És un fet de conformitat entre les parts que la determinació del quantum retributiu de cada treballador, millorant l’establert en el Conveni, l’efectua unilateralment l’empresa. No és una millora negociada, ni individual ni col.lectivament. Les úniques condicions que l’article 5è paràgraf cinquè, obliga a respectar són: a).- les acordades. El que refereix inevitablement un concurs de voluntats. b).- en contracte individual entre empresa i treballador. El que exclou els pactes o acords de caràcter col.lectiu. c).- l’expressió “formalitzats” pot interpretar-se com exigència d’una forma determinada per a l’exteriorització dels contractes de treball. El concepte retributiu denominat “complement de lloc de treball” que l’empresa “C…, S.A.” satisfà als treballadors no compleix amb cap d’aquests requisits; i per consegüent no està emparat per l’obligació de respecte establerta en l’article 5è, paràgraf cinquè del Conveni Bàsic.
QUART.- D’una altra part, és precís puntualitzar que, segons unànime doctrina i jurisprudència, el respecte a les condicions no impedeix la seva neutralització posterior, precisament a través de les tècniques de la compensació i absorció, per l’aplicació de la qual l’únic que s’ha d’exigir és l’homogeneïtat entre les matèries o conceptes sotmesos a comparació.
D’aquí que, en la successió de normes, respectar vulgui dir mantenir, com a mínim, el nivell retributiu assignat al treballador amb anterioritat; però no suposa l’obligació de mantenir, sine die, el diferencial existent en un moment donat, entre el mínim convencional i la millora assolida, addicionant a les que ja es gaudeixen, unes altres millores d’origen normatiu. Aquesta última tècnica, per al cas analitzat, és precisament la que exclou el paràgraf 3r de l’article 5è.
Finalment, és també un fet conforme, sobre el que ni tan sols se suscita debat, el de l’homogeneïtat entre els conceptes retributius compensats i absorbits.
Per tot el que antecedeix, de conformitat als antecedents i fonaments de dret exposats, dicto el següent,
LAUDE ARBITRAL
El complement de lloc de treball assignat a cada treballador de l’empresa C…, S.A. és compensable i absorbible de conformitat a la regulació establerta en l’article 5è del Conveni Bàsic d’Indústries Càrniques.
El presente Laudo únicamente podrá recurrirse ante los tribunales competentes por cuestiones relacionadas con el procedimiento (falta de citación o de audiencia), aspectos formales de la resolución arbitral (incongruencia) o vulneración de los derechos fundamentales o del principio de norma mínima.
En el plazo de siete días hábiles a contar desde la notificación del laudo, cualquiera de las partes podrá solicitar al árbitro la aclaración de alguno de los puntos de aquél.
El trámite de aclaración faculta a cualquiera de las partes a solicitar del árbitro, única y exclusivamente la adecuada matización o esclarecimiento de alguno de los puntos contenidos en el laudo, sin que, en ningún caso, tal facultad pueda ser utilizada para rebatir la postura reflejada en la resolución arbitral.
Fdo. María José Abella Mestanza
Àrbitre del Tribunal Laboral de Catalunya
