LAUDE ARBITRAL DICTAT PELS SRS. JAUME ADMETLLA RIBALTA, SALVADOR ALVAREZ VEGA I JORDI GARCIA VIÑA, MEMBRES DEL COS D’ÀRBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, COM A VIA DE SOLUCIÓ AL CONFLICTE EXISTENT EN L’EMPRESA IE -EXPEDIENT PAB 804/2016, EL DIA 24 DE GENER DE 2017.
ANTECEDENTS DE FET
PRIMER.- El dia 22 de novembre de 2016, el Sr. JJM, en qualitat de President del Comitè d’Empresa, i actuant en nom i representació de la totalitat del mateix, va presentar a registre Escrit Introductori al Tràmit de Mediació davant d’aquest Tribunal Laboral de Catalunya, el qual va ser registrat amb el número PMB 743/16.
SEGON.- El tema sotmès a Mediació, segons consta en l’escrit introductori presentat, era el següent:
1.- Origen i desenvolupament:
Que en el Preacuerdo firmado por la representación de la empresa y la representación de los trabajadores, en fecha 18/06/2016, el artículo 3 –relativo al AMBITO TEMPORAL, quedó redactado en la forma siguiente:
“El acuerdo tendrá una vigencia de tres años (desde 1 de enero de 2015 al 31 de diciembre de 2017), y se entenderá tácitamente prorrogado hasta que como consecuencia de un nuevo Convenio General, se suscriba otro acuerdo.
Todos los efectos económicos, sociales, y sindicales se aplican con efecto de 1 de enero de 2015, salvo aquellos para los que se pacte una retroactividad diferente”.
La retroactividad de determinadas prestaciones, es lo que genera controversia, puesto que el Comité de Empresa entiende que los dos días considerados como festivos (24 y 31 de diciembre) reflejados en el artículo 19 del mismo preacuerdo, respecto a GRATIFICACIONES PERSONAL DE RELEVO, motivo de esta controversia, deberían ser abonados con el efecto retroactivo señalado en el artículo 3, es decir desde el 1 de enero de 2015. La empresa, pese a haberlo ratificado con su firma, a fecha de hoy, pretende dejarlo sin efecto.
2.- Objecte i pretensió:
Se solicita la mediación respecto a la obligación de cumplimiento, por parte de la empresa, de los puntos del preacuerdo ACEPTADO y FIRMADO por ambas partes, puesto que las partes entendieron que era una mejora para los trabajadores, y más si cabe, su retroactividad económica.
También se solicita, se tena en cuenta que los acuerdos colectivos, pactados entre el empresario y los representantes de los trabajadores de la empresa, por su naturaleza, es la de un contrato, y por lo tanto genera obligaciones entre las partes que lo negocian.
Así lo apoya legalmente el Código Civil, que dice que lo pactado entre las partes es Ley, y el propio Estatuto de los Trabajadores que señala la validez de los acuerdos entre las partes como norma subsidiaria para cubrir posibles inexistencias de convenio o lagunas legales.
Ante lo cual, el Comité de Empresa entiende que no existe nada que posteriormente inhabilite el Preacuerdo firmado en fecha 18/06/2016 como dice el mismo pacto “salvo aquellos para los que se pacte una retroactividad diferente”, si NO se ha pactado así, no tendrá porqué aplicarse diferente.
La pretensión de la empresa, respecto a la retroactividad, es negar lo ya aceptado y firmado, así como lo legislado al respecto.
TERCER.- Degudament citades les parts, l’Acte de Mediació en el Tribunal Laboral de Catalunya es va dur a terme, en una primera sessió, el dia 30 de novembre de 2016, efectuant-se en la mateixa, per part de la Comissió de Mediació, una proposta mediadora en la qual es convidava a les parts a resoldre el tema objecte de controvèrsia mitjançant el procés d’Arbitratge del propi Tribunal.
Acceptada la proposta per part d’ambdues representacions, es convoca nova reunió davant del Tribunal Laboral de Catalunya el dia 13 de desembre de 2016, amb la finalitat de formalitzar en Acta l’acord de submissió a Arbitratge i emplenar el preceptiu conveni arbitral.
L’esmentada Acta amb Acord es redacta en els termes que seguidament es reprodueixen:
- 1. Ambas partes se someten expresamente al trámite de Arbitraje previsto en los artículos 17 y 18 del Reglamento de Funcionamiento del Tribunal Laboral de Catalunya, y a tales efectos nombran por unanimidad a Jordi García Viña, Salvador Álvarez Vega y Jaume Admetlla Ribalta, árbitros del Cuerpo Laboral de Árbitros del Tribunal Laboral de Catalunya.
En el caso de que alguno de los tres árbitros no aceptara dicho nombramiento, ambas representaciones acuerdan nombrar como árbitros suplentes a José Ignacio García Ninet en la posible sustitución de Jordi García Viña y a Juan Ignacio Marín Arce como posible sustituto de Salvador Álvarez Vega. En el caso de que el que no aceptará fuera Jaume Admetlla Ribalta, la Comisión de Mediación procederá a insacular un nuevo árbitro de entre la lista que conforma el Cuerpo Laboral de Árbitros del Tribunal Laboral de Catalunya, comunicando tal extremo a ambas representaciones.
Si los árbitros suplentes tampoco aceptaran dicho nombramiento, la representación de la empresa y de los trabajadores, una vez comunicado a las mismas tal extremo por el Tribunal Laboral de Catalunya, dispondrán de 48 horas para consensuar un nuevo árbitro, y en caso de no alcanzar acuerdo al respecto, la designación corresponderá a la Comisión de Mediación del Tribunal Laboral de Catalunya que ha conocido del presente procedimiento de Mediación.
- 2. La cuestión a dirimir que es objeto del arbitraje al que se someten ambas representaciones se concreta en lo siguiente:
“Ante el conflicto existente a la hora de la interpretación del artículo 19 del Principio de Acuerdo del texto articulado de aplicación del XVIII Convenio General de Industrias Químicas en el centro de Martorell de la empresa IE, de fecha 18 de junio de 2016, determinar si a dicho artículo se le ha de aplicar la retroactividad establecida en el artículo 3 del mencionado Preacuerdo.”
- 3. El arbitraje al que se someten ambas representaciones tiene calidad de arbitraje de derecho.
- 4. Con la firma de la presente Acta de Mediación que refleja el acuerdo entre las partes, se da por formalizado el Convenio Arbitral.
- 5. Ambas representaciones podrán aportar en el preceptivo trámite de audiencia las argumentaciones que estimen convenientes para la defensa de sus respectivos puntos de vista, pudiendo hacer entrega, en el propio acto al Árbitro comúnmente designado, sendos escritos en el que se reflejen las mismas.
- 6. Ambas representaciones dejan constancia expresa de que el Laudo Arbitral que se dicte como consecuencia del arbitraje al que se someten voluntaria y expresamente, tendrá efectos vinculantes de acuerdo con la legislación vigente, comprometiéndose a estar y pasar por lo que en él se establezca.
QUART.- Acceptat el mandat arbitral per part dels Àrbitres designats, Srs. Jordi García Viña, Salvador Álvarez Vega i Jaume Admetlla Ribalta, el dia 13 de gener de 2017 es va celebrar el preceptiu tràmit d’audiència, d’acord amb el disposat a l’article 18.6.f) del Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- La qüestió a resoldre, d’acord amb la voluntat de les parts expressada el 13-12-2016 en l’acta de l’acord assolit davant el Tribunal Laboral de Catalunya i amb la seva mediació, es determinar si a l’article 19 del Principi d’acord del text articulat d’aplicació del XVIII Conveni General de Industries Químiques en el centre de treball de l’empresa IE, de data 18-6-2016, se li ha d’aplicar la retroactivitat establerta a l’article 3 de l’esmentat preacord.
SEGON.- El text en el que s’inclou l’article en discussió és el producte de la negociació de les parts per aplicar i millorar el Conveni General de Químiques dins l’empresa. Es una pràctica habitual dins l’empresa, segons manifesten les parts als àrbitres en el tràmit d’audiència:quan surt el nou conveni general, es reuneixen per tal de negociar un nou pacte d’aplicació; quan arriben a un “preacord” (o “principi d’acord”, doncs d’ambdues maneres el qualifiquen les parts en el propi text articulat), es sotmet a referèndum entre la plantilla i a ratificació interna dins l’empresa, i finalment es modifica el pacte d’aplicació anterior en base al nou pacte.
Tot i ser aquest el costum, dins el text del preacord no es preveu cap tràmit condicionant de la validesa del mateix.
TERCER.- L’acord inclou aquells punts que modifiquen aspectes del pacte anterior. Per aquest motiu no segueix una numeració articulada sistemàtica: de l’article 3, per exemple, passa al 8; del 16 passa al 19; etc. Aquesta numeració fa referència als articles corresponents del pacte d’aplicació que es pretén modificar (i que en el cas present és el de 14-6-2013).
QUART.- L’article 3 d’aquest text és refereix a l’àmbit temporal, fixant una vigència de tres anys, des de l’1 de gener del 2015 fins el 31 de desembre del 2017. En un segon paràgraf, l’article inclou la següent clàusula de retroactivitat: “Todos los efectos económicos, sociales y sindicales se aplican con efecto 1 de enero de 2015, salvo aquellos para los que se pacte una retroactividad diferente”.
CINQUÈ.- L’article 19, objecte de controvèrsia, s’inclou dins el CAPITOL IV del pacte d’aplicació, amb el títol “RETRIBUCIONES”. En concret, l’article 19 porta l’epigraf de “Resto gratificaciones personal de relevo”. El preacord diu: “Se incluirán el 24 y el 31 de diciembre en el importe de la mensualización de Fuego Continuo, manteniendo la diferencia actual de los dos annexos (MMII, PE/PO)”.
SISÈ.- La millora introduïda consisteix en incrementar en dos festius el nombre dels que se inclouen en la mensualització del personal al que es refereix, que passa de 14 a 16.
SETÈ.- El text de l’article 19 no incorpora cap vigència específica per aquesta norma, per la qual cosa cal considerar que s’aplica la norma general de l’article 3, en virtut del qual la vigència és retrotrau a l’1 de gener del 2015. Com hem dit anteriorment, l’article 19 s’inclou dins el capítol de retribucions i fa referència a una condició econòmica (el nombre de festius que cal percebre dins la mensualització de “Fuego Continuo”).
Molts dels articles del pacte incorporen vigències específiques o especifiquen que no tenen caràcter retroactiu: el 9, el 13, el 16, etc. Però l’article 19 no inclou res de semblant, i l’article 3 es taxatiu: “Todos los efectos económicos, sociales y sindicales se aplican con efecto 1 de enero de 2015, salvo aquellos para los que se pacte una retroactividad diferente”.
VUITÈ.- Per considerar que això no es així, caldria o bé una impossibilitat lògica d’aplicar retroactivament la norma; o be l’existència d’una voluntat comú de les parts de excloure la retroactivitat; o bé la pròpia inexistència de la norma per manca de vigència.
NOVÈ.- Hem de descartar la impossibilitat lògica d’aplicar la norma. L’operació pot resultar més o menys complexa, però es tracta, en definitiva, de recalcular la mensualització de 2015 tenint en compte el dos dies més, i determinar la diferència entre l’abonat i el que, d’acord amb el nou pacte, caldria abonar.
DESÈ.- No s’observa tampoc que la voluntat de les parts, tot i no havent-ho indicat expressament, fos la d’establir l’entrada en vigor del nou art 19 a l’any 2016. Les actes de la negociació (específicament les actes 3, 5 i 6) no fan cap esment a una vigència especial. En l’acta 3 l’empresa anuncia una valoració econòmica de la mesura. En l’acta 5, manifesta la seva disposició a assumir-la (“con el coste económico que ello supone”, diu l’acta, sense fer cap més reserva tret de la de mantenir la diferència actual dels dos annexos). Finalment, a l’acta 6, la representació social accepta mantenir la diferenciació i desisteix de “su solicitud respecto a igualar la prima de los dos anexos”. Com es pot veure, en les actes no es reflecteix cap voluntat concordada d’establir una excepció a la retroactivitat prevista a l’article 3 del pacte.
ONZÈ.- Per últim cal ocupar-se de la possibilitat de que el preacord i la norma que inclou en els seus articles 3 i 9 no tinguin “força vinculant”, tal i com defensa l’empresa al seu escrit d’al·legacions. Cal recordar que el pronunciament que es demana dels àrbitres no és refereix al caràcter vinculant del preacord, sinó a l’aplicació de la retroactivitat d’una de les seves normes, sense discutir-ne les validesa de les restants, però donat que l’empresa s’hi refereix, també ho farem, incidentalment, nosaltres.
El primer que cal dir es que el preacord, o principi d’acord, no inclou cap condició suspensiva de la qual depengui la seva vigència.
Per tant, podria perfectament ser considerat com un acord perfeccionat, en la mesura que ha estat signat per persones legitimades per fer-ho i per obligar a través de la seva firma a la part que representen. L’acord inclou tots els aspectes que es modifiquen del pacte d’aplicació del Conveni General, per la qual cosa només cal traslladar-lo al text, introduint les adaptacions adients.
En aquest sentit seria un “preacord” en el sentit de que necessita integrar-se amb la resta de l’articulat del pacte d’aplicació, incorporant les normes sobre les que no hi ha discussió i fent els ajustos necessaris, en operació que ja no es tant de negociació (que ha finalitzat amb un acord) com de redacció i arranjament del text.
No podem ignorar, però, que les parts han manifestat dins el tràmit d’audiència que el costum dins l’empresa es sotmetre el pacte a referèndum entre la plantilla, mentre l’empresa el ratifica internament. Tots dos tràmits s’han complert en aquest cas. Per això, perquè el text del preacord ja no es discuteix, el problema es planteja en el trasllat del text del preacord al pacte d’aplicació, i es aquí on per part de l’empresa es retalla l’aplicació de la clàusula de retroactivitat.
Al haver-se complert la condició del referèndum i la ratificació empresarial interna, el preacord esdevé plenament vigent i obligatori per a les parts, i desplega tots els seus efectes, entre ells, la retroactivitat de les condicions econòmiques regulades en l’article 19.
LAUDE ARBITRAL
Tenint en compte les precedents consideracions, així com la qüestió concreta sotmesa a arbitratge, es dicta laude amb el següent contingut:
L’article 19 del “Principio de acuerdo del texto articulado de aplicación del XVIII Convenio General de Industrias Químicas en el centro de Martorell”, signat el 18 de juny de 2016 a l’empresa IE s’aplica, d’acord amb l’article 3 del mateix text, amb efectes d’1 de gener del 2015.
El present laude pot ser objecte de recurs davant els tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment, incongruència del laude, vulneració de drets fonamentals o principi de norma mínima.
En el termini de set dies hàbils des de la notificació del laude qualsevol de les parts pot dirigir-se al àrbitre per sol·licitar aclariment de qualsevol del seus punts, que es facilitarà en el termini màxim de 10 dies hàbils.
El tràmit d’aclariment, en cap cas, podrà utilitzar-se per rebatre els posicionaments de la resolució arbitral, i s’haurà de cenyir als punts continguts en la mateixa.
Els Àrbitres:
Jaume Admetlla Ribalta Salvador Alvarez Vega
Jordi Garcia Viña