PAB 8/98

 PAB 8/98

Laude arbitral dictat el 3 de febrer de 1998 per MarÍa José Abella Mestanza, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de soluciÓ al conflicte existent a l’empresa CSA

La representació legal de l’empresa CSA i el comitè d’empresa d’aquesta companyia han acordat sotmetre’s a l’arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya per dirimir la qüestió següent:
«En funció del que van acordar la representació legal dels treballadors i l’empresa, així com les condicions laborals del treballador J.J.S.C. derivades d’una conciliació judicial en matèria de classificació professional, i la posterior sentència, determinar quin és l’ordre de substitució en cas de baixa de conductors del servei de recollida d’escombraries».

Antecedents

I. CSA efectua el servei de neteja viària i recollida domiciliària d’escombraries del municipi de Santa Coloma de Gramenet en virtut del concert celebrat amb l’Ajuntament d’aquesta ciutat.

II. Quan el 1986 es va iniciar la recollida domiciliària d’escombraries mitjançant contenidors, es va reduir el nombre de camions afectes al servei i es va reduir així mateix la dotació de cada un dels camions que van continuar prestant servei.

Els camions van passar de 8 a 6 i les dotacions d’1 conductor i 3 peons per camió, a 1 conductor i 2 peons.

Consegüentment, es va produir un excedent de personal en el servei de recollida d’escombraries, de 2 conductors i 12 peons, que l’empresa va destinar al servei de neteja viària, i als quals en un primer moment va deixar de pagar l’anomenat “plus anterior i posterior festiu” a què, d’acord amb el conveni aplicable, tenien dret únicament els adscrits al servei de recollida d’escombraries.

III. Com a conseqüència de l’anterior modificació, a la qual es van unir altres motius, el comitè d’empresa de CSA va promoure el conflicte, que va concloure mitjançant laude arbitral dictat el 2 de febrer de 1987, a l’expedient de referència “Relacions col·lectives: Vagues 78/86”, en què, en gran part es va resoldre:
«Autoritzar a l’empresa la modificació de les condicions de treball, en els termes següents:
La permanència en el torn nocturn anirà determinada per l’antiguitat a aquest torn i amb caràcter rotatiu entre tots aquells que amb anterioritat eren adscrits a aquest torn i en períodes anuals.
Els treballadors que passin a prestar servei en jornada diürna, deixaran de percebre el plus de nocturnitat i continuaran percebent l’anomenat anterior i posterior festiu».

IV. Després de ser dictat el laude arbitral, el comitè d’empresa de CSA va subscriure, en data 6 de març de 1987, una llista de personal i categories, en què validava el nombre i la qualitat de les persones a les quals era d’aplicació el reconeixement de dret contingut en el laude. Formen part d’aquesta llista, que la representació d’aquesta empresa accepta expressament –ja que és qui l’aporta a l’expedient–, els 8 conductors i 24 peons que formaven part de la plantilla de CSA en la data que es va dictar, afectes al servei de recollida d’escombraries. És a dir, tots aquells que la integraven abans de la modificació autoritzada pel laude.

V. El 28 de maig de 1992 la representació de l’empresa i el comitè d’empresa van subscriure uns acords col·lectius segons els quals van convenir l’ordre i el sistema de les cobertures d’absències del personal del servei de recollida d’escombraries. Van convenir el següent:
«En cas de baixa d’un conductor o peó del servei de recollida d’escombraries, el seu lloc serà ocupat pel conductor o peó, segons la taula annexa. Si per qualsevol raó hi hagués més llocs per substituir per baixes que persones hi ha en aquesta llista, la substitució l’efectuarà el conductor o peó més antic segons la categoria».

En aquest document d’acords, s’hi annexa una llista separada de peons i conductors als quals serà d’aplicació l’ordre de preferències que resulti dels acords.

VI. En data no determinada de 1994, el treballador J.J.S.C., que detenia la categoria de peó i que com a tal formava part de la llista de treballadors afectats pel laude de 2 de febrer de 1987 (antecedent III anterior), va al·legar demanda de classificació professional, que va correspondre als Jutjats Socials número 4 de Barcelona i fou tramitada als actes número 417/1994.

En aquest procediment, en data 6 de juliol de 1994, essent les parts J.J.S.C. i l’empresa CSA, es va arribar a la conciliació en els termes següents:
«La part demandada ofereix en conciliació que l’actor continuï fent substitucions de conductor quan hi hagi vacants temporals, i quan es produeixi la primera vacant de lloc de treball de conductor, que actualment són 13 llocs i 15 conductors, és a dir, quan els conductors siguin inferiors a 13, llevat que hi hagi una ampliació dels llocs de treball de conductor, serà ocupada per l’actor (…). L’actor accepta l’oferiment de l’empresa en els termes citats».

VII. El mes de novembre de 1996 el treballador J.J.S.C. va deduir demanda jurisdiccional en matèria de reconeixement de dret, que va correspondre als Jutjats Socials número 6 de Barcelona i es va tramitar als actes número 1086/96.

En aquest procediment es va dictar sentència, el 26 de setembre de 1997, en la qual, com a fets provats, es van declarar els següents:
«2. L’actor té reconeguda la categoria de xofer des del mes de juny de 1995, com a conseqüència de l’acompliment de l’acta de conciliació celebrada davant dels Jutjats Socials 14, actes 417/94.»

Fet provat manifestament erroni ja que, ni l’acta de conciliació té data de juny de 1995 –sinó de juliol de 1994–, ni tampoc és reconeguda a la part actora la categoria professional de xofer. L’única cosa que s’ofereix, i que l’actor accepta, és “continuar fent substitucions de conductor quan hi hagi vacants temporals”, la qual cosa no és, sens dubte, el reconeixement de la categoria.

La sentència dels Jutjats Socials número 6 continua declarant:
«3. L’empresa, un cop reconeguda la categoria professional de xofer, ha procedit a absorbir el concepte salarial que percebia fins a la data anomenat anterior i posterior festiu en la quantia de 18.049 pessetes mensuals.
4. El plus anterior i posterior ve regulat en l’article 11, apartat F del conveni col·lectiu d’empresa, el qual deté la condició d’ad personam, per tant no pot ser absorbit ni compensat per aplicació de l’article 3 del conveni col·lectiu (…).»

A partir de tot això, es resol estimar la demanda, bo i reconeixent el dret de J.J.S.C. a percebre el plus anterior i posterior festiu i es condemna l’empresa a sotmetre’s a aquesta declaració i a l’abonament de les quantitats que s’escaiguin en concepte de retards.

VIII. La representació de l’empresa admet que una vegada declarat el dret de J.J.S.C. a percebre el complement anterior i posterior festiu per la sentència dels Jutjats Socials número 6, ha prioritzat l’esmentat treballador, respecte dels altres, en la substitució de baixes de conductors; de manera que prescindint de la seva antiguitat a l’empresa i en la categoria, ell és nomenat en primer lloc per cobrir les absències temporals d’altres conductors.

IX. En aquest estat de les coses, el comitè d’empresa de CSA es dirigeix al Tribunal Laboral de Catalunya en data 30 de desembre de 1997 mitjançant escrit introductori al tràmit de conciliació i mediació.

Un cop intentada la conciliació davant la Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya en data 15 de gener de 1998, l’acte conclogué amb acord de les parts en el sentit de sotmetre’s a l’arbitratge del Tribunal per a la resolució de la controvèrsia.

X. Designat l’àrbitre en el mateix acte de la conciliació i acceptada per mi la designació, van ser convocades les parts en tràmit d’audiència per al dia 26 de gener de 1998, data en què van comparèixer ambdues representacions en defensa dels seus punts de vista.

Les parts van concretar els seus posicionaments en els termes següents:
«a) La representació dels treballadors estima que l’actuació de l’empresa, quan nomena per primera vegada J.J.S.C. per a la substitució de les baixes de conductor conculca els acords col·lectius de 28 de maig de 1992 i l’article 11 del conveni col·lectiu de l’empresa i invoca l’aplicació dels preceptes que indica en el seu escrit introductori que ratifica.
b) La representació de l’empresa manté que no s’infringeix l’esperit ni la lletra dels acords de 1992, ni l’article 11 del conveni, ja que el treballador prioritzat ja formava part de la plantilla d’excedents de 1986, i era inclòs –amb la categoria de peó– a la llista d’aquella data; per tant, té prou antiguitat per ser nomenat en primer lloc.»

Fonaments de dret

Primer. A pesar de la introducció de tots els elements dels quals s’ha deixat constància en els antecedents, cal centrar el problema bo i ressaltant que l’única qüestió sotmesa a arbitratge és la possible incidència de la conciliació de 6 de juliol de 1994, celebrada en els actes número 417/1994 dels Jutjats Socials número 14 de Barcelona, i de la sentència de 26 de setembre de 1997 dels Jutjats Socials número 6, actes número 1086/96, en els acords col·lectius de 14 de maig de 1992. Dit d’una altra manera, la virtualitat de la transacció i de la resolució esmentades per alterar, o en qualsevol forma modificar, el conveni entre l’empresa i el comitè d’empresa.

Segon. A efectes entenedors, cal aclarir una qüestió: la dels efectes del laude arbitral de 2 de febrer de 1987 i la seva permanència amb relació a la llista que es va annexionar a aquest laude, sense que en formés part, en la qual s’inclou el treballador J.J.S.C., amb la categoria professional de peó.

De la seva lectura s’evidencia que el laude va regular la permanència al servei de recollida d’escombraries d’un determinat nombre de treballadors respecte del total que efectuaven aquest servei fins al 1986. I va resoldre la permanència aplicant el criteri d’antiguitat, per la qual cosa els menys antics van passar al servei de neteja viària. En cap moment no es va plantejar ni resoldre la qüestió de les substitucions de baixes temporals, que és precisament l’objecte d’aquest conflicte.

La llista de personal que es va annexionar al laude inclou la totalitat dels treballadors que el 1986 –abans de la modificació de condicions que mitjançant el laude es van autoritzar– estaven afectes al servei de recollida d’escombraries domiciliària i, per tant, té com a objectiu definir normativament els beneficiaris de la condició més beneficiosa de continuar percebent el plus “anterior i posterior festiu”, com a element ad personam exactament igual que ho fa avui l’annex del conveni col·lectiu sota el títol “Relació nominal dels treballadors amb dret a la percepció del plus anterior i posterior a festiu en concepte ad personam article 11, apartat F”, en desenvolupament, no de l’article 11, sinó de l’article 12, apartat F del conveni de l’empresa.

Ni el laude ni la llista annexa tenen, per tant, cap incidència en el conflicte sotmès a arbitratge, que no és sinó l’ordre que s’ha de seguir en la substitució de les absències temporals: matèria no prevista en el laude que, a més a més, no té naturalesa d’acord entre les parts.

Tercer. L’ordre d’ocupació i la preferència a seguir en les substitucions temporals de baixes de personal adscrit al servei de recollida d’escombraries només es regula en els acords col·lectius de 14 de maig de 1992. Ni tan sols en el conveni col·lectiu, l’article 11 del qual es refereix, entre altres coses, a les suplències “de vacances”, però no a la substitució de les baixes.

L’acord de 1992 conté dues llistes separades per cobrir aquestes substitucions: una de peons i una altra de conductors.

J.J.S.C. no consta en cap de les dues: ni en qualitat de peó, –categoria que detenia el 1992, data en què van subscriure’s–, ni en qualitat de conductor.

Aquests acords vénen a configurar una nova condició més beneficiosa en favor dels treballadors que s’hi esmenten: el dret a ser nomenats en primer lloc pel que fa a l’ordre indicat.

Quart. La sentència de 26 de setembre de 1997 dels Jutjats Socials número 6, actes número 1086/96 no pot tenir cap incidència sobre el contingut dels acords de 14 de maig de 1992, ja que aquesta sentència es limita a resoldre el dret de J.J.S.C. a continuar percebent un determinat complement salarial, al qual el conveni col·lectiu de l’empresa reconeix el caràcter ad personam.

No té cap relació, per tant, ni amb les substitucions ni amb l’ordre de prelació.

Cinquè. Pel que fa a la conciliació de 6 de juliol de 1994 a què van arribar l’empresa i J.J.S.C. davant dels Jutjats Socials número 14, en els actes 417/1994, no admet cap dubte que no té cap mena de virtualitat per alterar o modificar el contingut dels acords col·lectius de 14 de maig de 1992.

La seva naturalesa jurídica, òbviament contractual conforme a l’article 1809 del Codi civil, impedeix que els seus efectes transcendeixin més enllà de les parts que la van atorgar, segons estableix l’article 1257 del mateix Codi: “Els contractes només produeixen efecte entre les parts que els atorguen”.

Fossin quins fossin els acords individuals negociats i subscrits entre CSA i J.J.C.S., no podrien modificar, ni de cap manera interferir en el conjunt de drets i obligacions que regeixen les relacions entre l’empresa i la resta del seu personal, resultants d’altres convenis o acords.

Sisè. No es discuteix la validesa i la vigència dels acords col·lectius de 14 de 1992, respecte dels quals només cal aplicar el principi general del pacta sunt servanda.

En conseqüència, de conformitat amb els antecedents i fonaments de dret exposats, dicto el següent

Laude arbitral

1. L’ordre de substitució en cas de baixa de conductors del servei de recollida d’escombraries és l’establert en els acords de 14 de maig de 1992, subscrits entre l’empresa CSA i el comitè d’empresa.

2. Al treballador J.J.S.C., que no consta normativament en aquests acords, li és d’aplicació el paràgraf següent: “si per qualsevol raó hi hagués més llocs a substituir per baixes, que persones hi ha en aquesta llista, la substitució l’efectuarà el conductor o peó més antic segons la categoria”.

D’acord amb això, se l’ha de situar després de l’últim dels conductors existents a la plantilla, en la data en què li va ser reconeguda la categoria professional de conductor.

El laude únicament es podrà recórrer davant dels tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.

En el termini de 7 dies hàbils a partir de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar a l’àrbitre o àrbitres l’aclariment d’algun dels seus punts.