LAUDE ARBITRAL DICTAT PER D. JAUME ADMETLLA RIBALTA, MEMBRE DEL COS D’ÁRBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, EN DATA 9 DE DESEMBRE DE 2014, COM A VIA DE SOLUCIÓ AL CONFLICTE QUE HA ORIGINAT LA TRAMITACIÓ DE L’EXPEDIENT AMB NÚMERO DE REFERÈNCIA PAB 641/2014
ANTECEDENTS DE FET
El dia 16-10-2014, la Federació de Serveis de CC.OO de Catalunya i la Federació SMC-UGT de Catalunya, representades respectivament per D. ES i D. MB sol·liciten del Tribunal Laboral de Catalunya (en endavant TLC) tràmit de conciliació o, en el seu cas, d’arbitratge.
El motiu del conflicte es el desacord entre ambdues formacions sindicals sobre les actes electorals que cal tenir en compte a efectes de determinar la representativitat de cada organització dins la comissió negociadora del II conveni col·lectiu del sector de les col·lectivitats de Catalunya. El desacord, de fet, només afecta a dues actes, ambdues corresponents a processos electorals del 2009: la de S-HGC, i la de CA-HVH. Es tracta, de representacions vigents, però amb el mandat prorrogat, al no haver-se realitzat un nou procés electoral vàlid de renovació. Si les actes es computen, donen la majoria al sindicat UGT; si no, tots dos sindicats tindrien igual nombre de representants a la comissió.
La conciliació és va celebrar el 23 d’octubre, resultant l’acord de sotmetre la qüestió a l’arbitratge, dessignant com a àrbitre a Jaume Admetlla, que accepta la designació.
La qüestió sotmesa a l’arbitratge és la següent:
“Que se clarifique si los/as delegados/as de las Actas Electorales 230/2009 (S-H GC) y 2100/2009 (CA-HVH), deben computar para determinar la representatividad que cada organización sindical ostenta en el sector para determinar, en función de ello, la composición de la mesa negociadora del convenio colectivo de Colectividades de Catalunya por la parte social”.
L’arbitratge té, segons el conveni arbitral, qualitat d’arbitratge de dret.
El dia 28-11-2014 tingué lloc a la seu del TLC el tràmit d’audiència de les parts, intentant-se l’avinença sense que s’arribés a cap acord. En representació de CC.OO assisteixen ES, TB i FG; en representació d’UGT, MB i RC.
En el decurs d’aquest darrer tràmit, cada part al·lega allò que convé al seu interès, i fa entrega a l’àrbitre de la documentació que estima oportuna. En l’acte, a mes dels sindicats esmentats, participa l’Associació C, representada per MB, donada la seva condició de part negociadora del conveni, si be no formula al·legacions específiques i queda a l’expectativa de la resolució arbitral.
POSICIONAMENT DE LES PARTS EN CONFLICTE
La qüestió sotmesa a arbitratge requereix, amb caràcter previ, donar un cop d’ull a la normativa implicada, per tal de precisar els aspectes jurídics sobre els que cal resoldre el conflicte.
El Conveni de col·lectivitats es un conveni que fou negociat per primer cop el 2013. Es tracta, per tant, d’un sector (o subsector) nou, que es segrega del d’hostaleria. Les parts, en el seu article 2, i d’acord amb l’article 83.1 de l’Estatut dels Treballadors, que atorga a les parts el dret a decidir sobre l’àmbit d’aplicació del conveni, acorden que el mateix afecta a tots els establiments i empreses, qualsevol que sigui la seva forma jurídica, dedicats a l’activitat de restauració col·lectiva i menjar transportat, dins de les empreses de col·lectivitats afectades pel conveni. I aclareix que son de restauració col·lectiva les empreses que, mitjançant un contracte o una concessió administrativa, serveixin menjars i/o begudes a contingents particulars i no al públic en general. La definició del sector resulta absolutament rellevant per determinar la composició de la comissió negociadora, que es la qüestió jurídica de fons que es planteja.
El fet de que el sector sigui nou, determina que en el moment actual no hi hagi gaires processos electorals celebrats sota el codi específic d’aquest conveni. I determina també que, precisament per això, l’administració no pugui emetre un certificat de representativitat sindical dins el sector, ja que per fer-ho caldria esperar, d’acord amb la normativa a la que mes tard farem referència, un període de quatre anys.
Al no poder comptar amb aquest certificat, els dos sindicats han analitzat una per una les actes a computar, i han arribat a acord en totes elles, tret de les dues que motiven el conflicte.
Els motius del desacord son jurídics: CC.OO entén que cal aplicar la norma inclosa en la Disposició Addicional Quarta de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS, en endavant), que diu: “Los delegados de personal y los miembros del Comité de Empresa con el mandato prorrogado no se computarán a efectos de determinar la capacidad representativa de los artículos 6 y 7 de la presente Ley”. Aquest és el criteri que segueix l’administració quan certifica la representativitat, i per tant és el que cal utilitzar per determinar la representació de cada sindicat dins la comissió negociadora del conveni.
UGT no és del mateix parer, i considera que, donat que l’administració no pot emetre cap certificat, correspon a les parts legitimar-se mútuament, i no te sentit excloure dos centres que es troben dins el sector (en això no hi ha discussió entre les parts) i tenen representació legal.
FONAMENTS DE DRET
1. La qüestió a resoldre, en termes generals, és si, als efectes de determinar la representació sindical dins la comissió negociadora del conveni poden ser computades dues actes electorals anteriors en més de quatre anys a la data de l’inici de la negociació, o si cal mantenir el que estableix la LOLS en la seva disposició addicional 4ª i no tenir en compte aquells centres que tenen mandat prorrogat.
2. El primer que cal deixar clar és que el conflicte afecta a la determinació de la representativitat dins la comissió negociadora. La normativa de referència immediata, per tant, es la de l’Estatut del Treballadors, que en el seu article 88.1 estableix:
“El reparto de miembros con voz y voto en el seno de la comisión negociadora se efectuará con respeto al derecho de todos los legitimados según el artículo anterior y en proporción a su representatividad”.
3. De l’article transcrit es desprèn l’existència de dos moments diferents en la determinació dels membres de la comissió: un primer moment és el de la legitimació per formar part de la dita comissió; i un segon moment es la determinació del nombre de representants de cada legitimat.
4. Es tracta de dues operacions jurídiques diferents: d’una banda, cal determinar quins son els sindicats que poden prendre part en la negociació; d’un altra, que pressuposa l’anterior, cal determinar amb quants representants ho farà cadascun dels legitimats.
5. La primera d’aquestes operacions, es regula a l’article 87.2 de l’Estatut dels Treballadors:
“ En los convenios sectoriales estarán legitimados para negociar en representación de los trabajadores:
a) Los sindicatos que tengan la consideración de más representativos a nivel estatal, así como, en sus respectivos ámbitos, las organizaciones sindicales afiliadas, federadas o confederadas a los mismos.
b) Los sindicatos que tengan la consideración de más representativos a nivel de Comunidad Autónoma respecto de los convenios que no trasciendan de dicho ámbito territorial, así como, en sus respectivos ámbitos, las organizaciones sindicales afiliadas, federadas o confederadas a los mismos.
c) Los sindicatos que cuenten con un mínimo del 10 por ciento de los miembros de los comités de empresa o delegados de personal en el ámbito geográfico y funcional al que se refiera el convenio”.
6. La definició de quins sindicats tenen la consideració de mes representatius, així com la regulació dels seus drets i facultats, és troba a la LOLS, concretament als seus articles 6 i 7. En concret:
Art. 6:
“ (…)
2. Tendrán la consideración de sindicatos más representativos a nivel estatal:
a) Los que acrediten una especial audiencia, expresada en la obtención, en dicho ámbito del 10 por 100 o más del total de delegados de personal de los miembros de los comités de empresa y de los correspondientes órganos de las Administraciones públicas.
b) Los sindicatos o entes sindicales, afiliados, federados o confederados a una organización sindical de ámbito estatal que tenga la consideración de más representativa de acuerdo con lo previsto en la letra a)”.
Art. 7:
“1. Tendrán la consideración de sindicatos más representativos a nivel de Comunidad Autónoma: a) Los sindicatos de dicho ámbito que acrediten en el mismo una especial audiencia expresada en la obtención de, al menos, el 15 por 100 de los delegados de personal y de los representantes de los trabajadores en los comités de empresa, y en los órganos correspondientes de las Administraciones públicas, siempre que cuenten con un mínimo de 1.500 representantes y no estén federados o confederados con organizaciones sindicales de ámbito estatal; b) los sindicatos o entes sindicales afiliados, federados o confederados a una organización sindical de ámbito de Comunidad Autónoma que tenga la consideración de más representativa de acuerdo con lo previsto en la letra a)”.(…)
2. Las organizaciones sindicales que aun no teniendo la consideración de más representativas hayan obtenido, en un ámbito territorial y funcional específico, el 10 por 100 o más de delegados de personal y miembros de comité de empresa y de los correspondientes órganos de las Administraciones públicas, estarán legitimadas para ejercitar, en dicho ámbito funcional y territorial, las funciones y facultades a que se refieren los apartados b), c), d), e) y g) del número 3 del artículo 6.º de acuerdo con la normativa aplicable a cada caso.
7. La Disposició Addicional quarta, conté una regla específica per computar els percentatges exigits als articles esmentats: “Los delegados de personal y los miembros del Comité de Empresa con el mandato prorrogado no se computarán a efectos de determinar la capacidad representativa de los artículos 6 y 7 de la presente Ley”. Es tracta, doncs, d’una disposició aplicable a la legitimació per negociar, però que no es refereix a la composició de la comissió negociadora, que, com hem dit, pressuposa la legitimitat i es regula a l’Estatut. Ambdós sindicats, CC.OO i UGT tenen legitimitat per formar part de la comissió, tant per la seva representativitat a nivell d’Estat, com per la seva condició de mes representatius a nivell de Comunitat, com dins del sector específic al que afecta al Conveni, i per determinar-la no cal recórrer a les actes objecte del conflicte. Per això no és aquesta la qüestió en debat.
8. Tots els legitimats tenen dret a formar part de la Comissió negociadora, però el nombre de membres de cada sindicat depèn, tal com diu de manera clara l’article 88 de l’Estatut dels Treballadors, de la seva “representativitat”, es a dir, del nombre de representants que tingui cadascú en els òrgans de representació unitària dels treballadors de les diferents empreses que formen part del sector, tal i com les parts l’hagin definit.
9. L’Estatut no diu res mes sobre el particular. No existeix, dins aquest àmbit, una norma com la D.Add. 4ª de la LOLS, que exclogui del còmput determinats representants. L’article parla, sencillament, de que el repartiment de membres entre els sindicats legitimats es farà “en proporció a llur representativitat”.
10. Si existís un organisme oficial que certifiqués aquesta representativitat, les parts podrien recórrer al mateix. Però el problema, com s’ha dit, és, precisament, que l’organisme oficial no emet cap certificat per tractar-se d’un sector nou, respecte del qual no te dades suficients de processos electorals registrats sota el codi corresponent a aquest conveni col·lectiu com per poder emetre cap certificació.
11. En absència de certificat, l’única possibilitat es analitzar la representació real existent, i a partir de la mateixa, determinar el nombre de membres de cada organització. Això requereix examinar cada acta. Com la norma no estableix cap limitació, sinó que parla de “representativitat” dins de l’àmbit que es tracti, cal deduir que s’han de computar totes les actes amb representació vigent en el moment de l’inici del procés negociador.
12. En el cas de les dues actes en conflicte, cal remarcar dos fets:
- Cap de les parts interessades (i això inclou la representació patronal) discuteix que en tots dos casos ens trobem davant de centres de treball inclosos dins l’àmbit funcional del conveni.
- En tots dos centres existeix un mandat vigent, fruit de la pròrroga dels mandats originals.
En conseqüència, els representants dels dos centres formen part del conjunt de representants unitaris dels sector i, per tant, no existeix cap raó per excloure’ls del còmput als efectes de determinar la representativitat de cada sindicat i el nombre dels seus representants a la comissió.
13. Pot ser aplicada, ni que sigui per analogia, la norma establerta en la disposició addicional quarta de la LOLS? Ja hem argumentat que la dita disposició no es refereix al repartiment de membres de la comissió, sinó única i exclusivament a la determinació de la major representativitat, i, per tant, a la legitimació per formar part de la comissió. El sentit de la norma sembla ser pràctic: l’administració no pot verificar la realitat d’un mandat derivat d’una pròrroga automàtica, que no requereix d’altres comunicacions formals, per la qual cosa podria donar peu a un falsejament de dades. Com hem vist, no és aquest el cas, ja que els dos casos en discussió son casos de representacions reals. Però, a mes a mes, com també hem vist, l’article 88 de l’Estatut no conté cap limitació, i aplicar-la per analogia fora restringir sense cap fonament l’aplicació de la norma. I donat que les normes limitatives han de ser objecte, igualment, d’interpretació restrictiva, no resulta procedent, a parer d’aquest àrbitre, l’aplicació analògica. En el present cas, les parts han analitzat una per una les actes i han verificat la realitat dels mandats; en les actes analitzades existeix una representació vigent: per tant, les actes s’han de computar.
LAUDE ARBITRAL
Tenint en compte les precedents consideracions, així com la qüestió concreta sotmesa a arbitratge, es dicta laude amb el següent contingut:
Els/les delegats/gades de les actes electorals 230/2009 (S-HGC) i 2100/2009 (CA-HVH) s’han de computar per tal de determinar la representativitat que cada organització sindical ostenta dins el sector corresponent a l’àmbit funcional de col·lectivitats de Catalunya i, en funció de la mateixa, fixar la composició de la comissió negociadora del conveni col·lectiu sectorial per la part social.
El present laude pot ser objecte de recurs davant els tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment, incongruència del laude, vulneració de drets fonamentals o principi de norma mínima.
En el termini de set dies hàbils des de la notificació del laude qualsevol de les parts pot dirigir-se al àrbitre per sol·licitar aclariment de qualsevol del seus punts, que es facilitarà en el termini màxim de 10 dies hàbils.
El tràmit d’aclariment, en cap cas, podrà utilitzar-se per rebatre els posicionaments de la resolució arbitral, i s’haurà de cenyir als punts continguts en la mateixa.
Jaume Admetlla Ribalta