LAUDE ARBITRAL DICTAT PER ELISENDA GIRAL MASANA, MEMBRE DEL COS D’ARBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, COM A VIA DE SOL.LUCIÓ AL CONFLICTE EXISTENT A L’ EMPRESA FUNDACIÓ F…, EXPEDIENT PAB 37/05, EL DIA 16 DE FEBRER DE 2005.
FETS
Primer.- Amb data 25 de gener de 2005, la direcció de l’empresa de referència i la representació legal dels treballadors, d’acord amb l’article 3.3 de l’Acord
Interprofessional de Catalunya i l’article 11.1 del seu reglament, manifesten la seva voluntat de sotmetre a arbitratge del Cos d’Àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, la controvèrsia que exposen.
Segon.- En aquesta mateixa data les parts nomenen per unanimitat Elisenda Giral Masana com a àrbitra de la qüestió sotmesa a arbitratge, la qual accepta l’encàrrec.
Tercer.- la qüestió a dirimir que és objecte del conflicte es concreta en el següent:
“Determinar cual de los dos criterios, el de la Dirección de la Empresa o el del Comité de Empresa, es el ajustado a derecho para determinar el porcentaje de jornada que llevan a cabo los trabajadores con contrato a tiempo parcial, con respecto a la efectuada por los trabajadores a tiempo completo, y calcular el salario que deben percibir dichos trabajadores.”
En el caso de que los dos criterios no sean válidos, determinar qué fórmula se debe aplicar.”
Quart.- D’acord amb l’acta estesa en l’acte de conciliació, el criteri de la Direcció de l’empresa es concreta de la següent manera:
“ A) Prestación de servicios de lunes a viernes 5 horas cada día: Dichos empleados trabajan el mismo número de días al año que los trabajadores a jornada completa, es decir, 224 días (365 menos 53 sábados, 52 domingos, 12 festivos que no caen en sábado, 22 dias laborables de vacaciones y dos festivos establecidos en el Convenio Colectivo), si bien sólo 5 horas cada día; ello hace un total de 1.120 horas año (224 x 5). En consecuencia, si 1754 horas son el 100% de la jornada, 1.120 horas representan un 63,85% de la misma, siendo éste el porcentaje de jornada que realizan a juicio de la empresa.
B) Prestación de servicios los sábados y domingos 8 horas cada día: Dichos empleados trabajan un total de 91 días al año (53 sábados y 52 domingos menos 10 sábados y domingos laborables de vacaciones, 2 festivos en sábado y 2 festivos establecidos específicamente en Convenio Colectivo), ello hace un total de 728 horas año (91 x 8). En consecuencia, si 1.754 horas son el 100% de la jornada, 728 horas representan un 41,51% de la misma siendo éste el porcentaje de jornada que realizan a juicio de la empresa”
Cinquè: Per la seva part i d’acord amb el mateix document el criteri del Comité d’Empresa és el següent:
“ 52 semanas anuales y 48 semanas de trabajo efectivas (4 semanas de vacaciones).
Jornada anual 1754: 48 semanas = 36,54% de porcentaje semanal.
. Ejemplo: con jornada contratada de 35 horas semanales:
(35 horas x 100%:36,54 = 95,78%) es el porcentaje anual de jornada laboral respecto de la jornada completa.
. Ejemplo: cálculo del salario de 35 horas semanales con retribución según tablas de convenio de 1269,9 Euros mensuales (categoría DUI).
(1269,96 x 95,78 : 100) = 1216,36 Euros).
Sisè.- La representació de l’empresa en la compareixença del dia 2 de febrer de 2005 va aportar un escrit amb les al·legacions que resumidament segueixen:
Les relacions laborals dels treballadors de l’empresa es regeixen pel “Conveni Col·lectiu de treball d’establiments sanitaris d’hospitalització, assistència, consulta i laboratoris d’anàlisi clíniques per als anys 2001-2003” que preveu una jornada anual pels treballadors a temps complert de 1754 hores en torn de dia i 1746 en torn de nit.
La distribució de la prestació de serveis a l’empresa té el següent règim: de dilluns a divendres, 224 dies l’any, i 39 hores/setmanals les primeres 38 setmanes de l’any i 40 la resta , pels treballadors a temps complert.
Pel que fa als treballadors a temps parcial es poden distingir dos supòsits, els que tenen el mateix règim de dies laborables i de festius que els treballadors a temps complert però treballen un número d’hores diàries inferiors, per exemple 5 hores dia que fan un total de 1.120 hores l’any (224dies x 5h/dia =1.120 h/any) i els que tenen un règim de dies laborables i festius diferent ja que presten serveis un número de dies a la setmana inferior als treballadors de jornada a temps complert. Aquests últims treballen exclusivament el dissabtes i diumenges a raó de 8 hores diàries durant 91 dies l’any, el que fa un total de 728 hores l’any.
Un cop establertes les jornades anuals es pot obtenir el percentatge de les mateixes sobre la jornada completa anual de 1.754 hores fixada al Conveni Col·lectiu d’aplicació.
Setè.- El Comitè d’Empresa va sol·licitar un termini per presentar al·legacions el dia de la compareixença (2 de febrer) cosa que va materialitzar el dia 8 de febrer. Resumidament els arguments utilitzats son els següents:
Els contractes de treball a temps parcial determinen una jornada setmanal sense fer referència a la seva projecció anual. Per la seva part, el conveni utilitza el mòdul mensual per les taules salarials al igual que les normes de cotització a la seguretat social.
El R.D. 2001/98, de 28 de juliol, sobre regulació de jornades de treball, jornades especials i descansos, estableix que els festius d’àmbit nacional i els de caràcter local tindran la consideració de retribuïts i no recuperables. Per altra banda, el Conveni Col·lectiu d’aplicació contempla l’equiparació dels drets dels treballadors contractats a temps parcial amb els dels treballadors a jornada complerta.
La fórmula de l’empresa no té en compte el caràcter retribuït dels festius intersetmanals ja que al descomptar-los dels dies laborables descompta també l’import de les retribucions corresponents als mateixos. Tant és així que els treballadors amb contracte per un número de dies inferior a la setmana (contractes de cap de setmana, 16 h.) no veurien retribuïda la part corresponent als festius intersetmanals.
Per tant, la fórmula de càlcul ha d’estar en proporció entre la jornada anual i les 48 setmanes a l’any de treball efectiu, ja que així es garantitza la totalitat del salari pactat en Conveni independentment dels dies treballats amb caràcter anual.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La competència per dictar aquest laude arbitral en l’àmbit del Tribunal Laboral de Catalunya és determinada pel que s’estableix en l’Acord Interprofessional de Catalunya, de 7 de novembre de 1990, en el reglament del Tribunal mateix i per l’acord de les parts de 20 de gener de 2005.
Segon.- La qüestió plantejada de determinar el criteri més ajustat a dret per establir el percentatge de jornada que realitzen els treballadors amb contracte a temps parcial respecte de la que realitzen els treballadors a temps complert i calcular el salari que han de percebre aquests treballadors, requereix homogeneïtzar el còmput de la jornada contractada i retribuïda dels dos col·lectius a fi de poder establir la proporció existent entre una i l’altre.
Tercer.- Entre els treballadors a temps parcial hi ha dos col·lectius diferents: els que treballen el mateix nombre de dies que els treballadors a jornada completa però amb un número d’hores diàries inferior i els que treballen un nombre de dies inferior a l’any que els treballadors a jornada complerta.
La jornada de treball a l’empresa ve fixada a l’article 29 del Conveni Col·lectiu de treball d’establiments sanitaris d’hospitalització, assistència, consulta i laboratoris d’anàlisis clíniques pels anys 2001-2003, que la quantifica en 1.754 hores pels treballadors de dia i 1.746 pels de torn de nit.
Les taules salarials contingudes en el mateix Conveni Col·lectiu estan relacionades, doncs, amb la realització de la jornada anual pactada. La retribució corresponent als treballadors a temps parcial serà proporcional a la jornada que realitzin en relació a aquesta jornada fixada en el Conveni, en virtut del principi de proporcionalitat recollit a l’article 7 del Conveni 175 de la OIT i sancionat per distintes sentències del Tribunal Suprem, entre d’altres la de 11 de maig de 1998.
Quart.- La proporció entre jornades és un terme comparatiu entre dues magnituds, una determinada pel Conveni Col·lectiu i l’altre pels contractes de treball. Si tenim en compte que el Conveni determina una quantificació anual de la jornada de treball i que el contractes fixen una quantificació setmanal s’haurà de procedir, en una primera instància, a homogeneïtzar aquest dos paràmetres de temps. El comparatiu s’haurà d’establir, doncs, entre la jornada fixada en Conveni Col·lectiu (que és la que realment efectuen el treballadors a jornada complerta) i la realitzada amb caràcter ordinari pels contractats a temps parcial en el mateix període de temps, ja que només així hi ha garanties que els termes comparats siguin homogenis.
Per realitzar aquesta operació resulta adient partir de la jornada diària que fan els dos col·lectius a fi de garantir la utilització de criteris uniformes en el còmput
– Els treballadors a temps complert treballen un total de 1754 hores repartides en 224 dies, el que fa un promig de jornada diària de 7 hores i 50 minuts (7,83h).
– Els treballadors a temps parcial que tenen contractada una jornada de treball de 35 hores setmanals i que tenen el mateix règim de descansos i vacances que els treballadors a temps complert, és a dir, que treballen el mateix número de dies a l’any, tenen una jornada diària de 7 hores. Per tant, si treballen el mateix número de dies que els treballadors a temps complert la seva jornada ordinària anual serà de 1568 hores (224 dies laborables x 7 hores dia). El mateix passaria amb els que tenen contractada una jornada setmanal de 25 hores. En aquest cas, però, la seva jornada anual és de 1.120 hores (224 dies laborables x 5 hores dia).
– Els treballadors a temps parcial que tenen contractada una jornada de 16 hores a la setmana i que tenen un sistema de descansos diferent que els treballadors a temps complert realitzen una jornada diària de 8 hores els caps de setmana. Per aquest grup de treballadors que no treballa el mateix nombre de dies a l’any que els treballadors a temps complert s’haurà d’estar al número de dies realment treballats que d’acord amb el calendari laboral es fixa en 91 dies. La seva jornada ordinària anual és, doncs, de 728 hores.
Com que el paràmetre fix de referència és la jornada ordinària fixada al Conveni Col·lectiu, la qual determina alhora el dret a percebre el 100% del salari fixat a les taules salarials del mateix text convencional, la resta de jornades parcials s’hauran de posar en relació amb aquella a fi de poder determinar el percentatge de salari que els correspon percebre. La proporció variarà segons el número d’hores a l’any que es realitzin. Així, per exemple, els que realitzen una jornada ordinària anual de 1568 hores els correspondrà un 89,40% de la jornada de Conveni, el que la realitzen de 1.120 hores els correspon el 63,85% i els que treballen 728 hores els correspondrà el 41,51%.
Cinquè.- Una altra fórmula de càlcul no assegura la comparació entre paràmetres homogenis. Per tal d’establir el número de setmanes de treball a l’any no s’hauran de descomptar només les vacances sinó també tots els altres descansos retribuïts. En definitiva es tracta de comparar el número d’hores realment treballades per els treballadors a temps parcial amb les treballades pels contractats a jornada complerta, a fi de poder establir una comparança entre aquestes.
LAUDE
El criteri ajustat a dret per a determinar el percentatge de jornada que realitzen els treballadors amb contracte a temps parcial respecte a la realitzada pels treballadors a temps complert és el de calcular la jornada anual ordinària (número d’hores ordinàries l’any de treball) corresponent als treballadors a temps parcial i obtenir el percentatge que aquesta jornada representa respecte de la jornada ordinària fixada pel Conveni Col·lectiu (1754 hores l’any), la qual es correspon amb la efectuada pels treballadors a jornada complerta i determina alhora el dret a obtenir les retribucions íntegres previstes en el mateix Conveni.
Aquest percentatge, així obtingut, serà el que s’aplicarà també a les taules salarials per determinar el salari dels treballadors a temps parcial, en virtut del principi de proporcionalitat.
El Laude únicament es podrà recórrer davant dels tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.
En el termini de set dies hàbils a comptar des de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol.licitar-se de làrbitre o àrbitres, l’aclariment d’algun dels punts d’aquell, que haurà de facilitar-se en el termini màxim de 10 dies hàbils.
El tràmit d’aclaració faculta a qualsevol de les parts a sol.licitar de l’àrbitre o àrbitres, única i exclusivament, l’adequada matisació o aclariment d’algun dels punts continguts en el laude, sense que, en cap cas, tal facultat pugui ser utilitzada per rebatre els posicionaments reflectits en la resolució arbitral.
Barcelona, 16 de febrer de 2005.
Elisenda Giral Masana
Àrbitra del TLC