PAB 25/96

Laude arbitral dictat el 8 de febrer de 1996 per M. Luz Bataller Cifuentes, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa SEESA

Fets

Primer. Amb data 25 de gener de 1996 davant del Tribunal Laboral de Catalunya, Delegació de Barcelona, i en acte de conciliació acorden: A.F.L. en representació de l’empresa referenciada i A.V., E.D., J.M., J.O. M.I.M. i J.A., en representació dels treballadors, sotmetre’s al tràmit d’arbitratge previst en els articles 10 i següents del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, i a efectes del qual nomenen, per unanimitat, com a àrbitra M. Luz Bataller Cifuentes, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya.

Segon. Se sol·licita arbitratge de dret i equitat per dirimir el conflicte entre la representació de l’empresa i els treballadors, en relació amb el calendari laboral per a l’any 1996.

Tercer. El 31 de gener de 1996 són convocades la representació de les parts davant l’àrbitra, a fi de conèixer les seves al·legacions. Hi compareix per part de l’empresa: D.A.F., director de personal. Per part dels treballadors hi compareixen: J.M.S., president del comitè; J.O.G., secretari del comitè; J.A.G., delegat sindical de CCOO; E.P.P., delegat sindical d’UGT; E.D.R., delegat sindical d’USOC; J.V.R., membre del comitè.

Quart. D’acord amb els escrits presentats i amb el que han al·legat les parts en l’acte de compareixença, l’objecte de litigi afecta les qüestions següents:

a) El nombre de dies naturals de vacances a gaudir durant el mes d’agost de 1996. La representació dels treballadors manté que han de ser 25, de l’1 al 25, mentre que la representació de l’empresa manté que siguin 21, de l’1 al 21.

b) La proposta de l’empresa de reduir 16 hores de treball efectiu durant el primer trimestre (de gener a març) de 1996, reduint 5 minuts la jornada diària de 8 hores de treball efectiu. La representació dels treballadors s’hi oposa perquè considera que implica reduir el nombre de festius que en còmput anual creuen tenir dret a gaudir.

c) La reducció a la meitat de la jornada els dies 29 de febrer i 30 d’agost. L’empresa manté la reducció per necessitats d’inventari, mentre que la representació dels treballadors s’hi oposa perquè la considera innecessària per a l’àrea industrial.

d) El manteniment o no d’1 dia anual festiu per assumptes propis per cada treballador. L’empresa s’hi oposa, mentre que la representació dels treballadors defensa la inclusió en el calendari d’aquesta previsió d’1 dia que no ha de recuperar-se encara que requereixi preavís a l’empresa.

Cinquè. En defensa de les seves posicions indiquem, de manera resumida, les al·legacions de les parts:

a) L’empresa, amb potestat per organitzar la producció manté, en defensa de la seva posició de fixar 21 dies naturals de vacances a l’agost i la reducció de la jornada durant els primers mesos de l’any per evitar la compensació de les 16 hores que s’amplien amb 2 dies festius al mes d’agost, que necessita per motius organitzatius, de producció i de mercat, estructurar l’organització en 2 semestres (abril-setembre i octubre-març) i que aquests semestres han de tenir hores de treball equivalents. Aquest model, originari de les empreses japoneses, es podria veure greument perjudicat o desequilibrat si s’acceptava la proposta dels treballadors. A això afegeix que els treballadors van admetre la proposta de 21 dies a l’agost els anys 1994 i 1995 i que també ho han pactat per als anys 1997 i següents, cosa que corrobora la raonabilitat de la seva posició.

La representació dels treballadors dissenteix que sigui perjudicial per a la producció i per a les necessitats de l’àrea comercial l’ampliació a 25 dies de vacances a l’agost. Alhora, i buscant un equilibri en les concessions mútues o contraprestacions mostren que ja han accedit a les pretensions de l’empresa en anys anteriors i que també ho han consensuat per al 1997 i següents.

b) La proposta de reduir la jornada a la meitat els dies 29 de febrer i 30 d’agost de 1996 és mantinguda per l’empresa per tal d’efectuar l’inventari de manera eficaç en aquestes jornades. Els treballadors al·leguen que s’han realitzat, i es poden realitzar inventaris de manera satisfactòria sense necessitat de parar l’àrea de producció.

c) El dia sol·licitat per a assumptes propis no es planteja autònomament, és conseqüència d’una adaptació del calendari.

Sisè. Tant de la documentació aportada com del que s’ha al·legat en l’acte de compareixença, es dedueix que ambdues representacions coincideixen a assenyalar que:

a) Fins al 1992 els treballadors gaudien de 4 setmanes de vacances al mes d’agost.

b) Des de 1992 es va acordar gaudir de 3 setmanes al mes d’agost, desplaçant la quarta al mes d’abril.

c) En 1994 i 1995 es van fer 21 dies naturals de vacances al mes d’agost, 4 dies per Setmana Santa de dilluns a dijous i la resta es van distribuir tot atenent les peculiaritats i característiques de l’estructura del calendari oficial de l’any corrent.

d) El 9 de gener de 1996 s’acorda amb ambdues parts que “para los años 1997 y siguientes se disfrutarán 21 días naturales de vacaciones en el mes de agosto, 4 días en Semana Santa de lunes a jueves, y el resto, hasta completar 30 días naturales, distribuidos, de común acuerdo, a tenor de las circunstancias y peculiaridades del año en curso”.

e) Hi ha acord en el calendari per a 1996 a l’àrea d’oficines, acord que no s’aplicarà per decisió empresarial fins que no es tanqui el calendari a l’àrea industrial.

Fonaments del laude

Primer. Se sotmeten a arbitratge les diferències entre la representació de l’empresa i la dels treballadors sobre determinades qüestions que afecten el calendari laboral de 1996 per al personal de l’àrea de producció.

Les al·legacions de les parts evidencien que no es discuteix la legalitat de les propostes i s’admet, doncs, que aquestes s’ajusten a les normes reguladores del temps de treball. Això dóna coherència a la sol·licitud que aquest arbitratge, com s’indica expressament en l’escrit d’iniciació, recorri a l’equitat per justificar un laude que fixi el calendari laboral per a l’any 1996.

Bona prova que no hi ha problemes de legalitat és que alguna de les qüestions que es debaten pretenen aplicar-se exclusivament durant l’any 1996; havent acceptat anteriorment, la representació dels treballadors, el que ara defensa l’empresa i, el que és més significatiu, ho pacten per a l’any 1997 i anys següents.

Segon. L’absència d’al·legació d’il·legalitat ha de conduir la nostra argumentació a buscar un equilibri equitatiu entre els interessos de l’empresa i els expressats pels treballadors. Un equilibri que ha de ser conseqüència del respecte a les facultats, drets i deures que corresponen a cadascun d’ells en la fixació del calendari laboral.

Amb la voluntat de fugir de decisions purament principialistes, l’anàlisi comparada de les propostes de calendari que ara es manté, en vista del calendari aplicat el 1994 i 1995, ens ofereix arguments objectius per justificar la nostra decisió:

(1) Dies de vacances

(2) Festes locals i nacionals

(3) Dissabtes i diumenges

(4) Per acumulació d’hores

* Dia de lliure disposició

La comparació permet constatar el següent:

a) Tots els calendaris comparats coincideixen en el fet que les hores efectives de treball anual són 1.780, d’acord amb l’establert en el conveni col·lectiu sectorial.

b) El total de dies treballats per any mostra les diferències següents: 1994, 224 dies (3 a mitja jornada); 1995, 223 dies (3 a mitja jornada); 1996, proposta de l’empresa, 226 dies (3 a mitja jornada), i 1996, proposta dels treballadors, 223 dies (1 a mitja jornada).

c) També apareixen les diferències si atenem els dies festius per any: 1994, 141 dies festius; 1995, 142 dies festius; 1996, proposta de l’empresa, 140 dies festius, i 1996, proposta dels treballadors, 143 dies festius (cal tenir en compte que el 1996 és any bixest).

d) En relació amb les hores de la jornada diària, les diferències són les següents: 1994, 8 hores efectives de treball diari; 1995, 8 hores i 5 minuts durant 96 dies (de l’1 de març al 26 de juliol) per compensar les 8 hores de treballar 1 dia menys durant l’any, resta de jornades de l’any, 8 hores; 1996, proposta de l’empresa, 7 hores i 55 minuts durant els 3 primers mesos de l’any, per compensar els 3 dies més que es treballen el 1996 respecte de 1995, resta de jornades 8 hores, i 1996, proposta dels treballadors, 8 hores diàries efectives de treball.

Des d’aquestes pautes objectives, i aplicant criteris de proporcionalitat que equilibrin les posicions, sembla just i equitatiu segons el nostre criteri, fer les propostes següents:

a) Deduir dels antecedents consensuats el nombre de dies de treball l’any i el nombre de festius, i tenint en compte que l’any 1996 té 366 dies, és justificat mantenir que siguin 224 els dies de treball, que són els de 1994, i 142 els festius, que és el nombre de dies de l’any 1995, expressant-se així un equilibri que acull les xifres superiors dels antecedents utilitzats.

b) Si des de 1994, l’últim dia de febrer i el 31 d’agost es treballava mitja jornada per facilitar l’execució de l’inventari, no hi ha motius de pes suficients per modificar una decisió que entra dins del contingut de la potestat d’organització de l’empresa.

c) Amb l’ordenació proposada, l’acompliment de les hores efectives de treball durant l’any 1996 es fa amb una jornada diària de 8 hores.

d) Finalment, i pel que fa als dies de vacances a concentrar al mes d’agost de 1996, la nostra proposta amb eficàcia limitada per a l’any 1996 és que, tot i que tant el 1994 com el 1995, malgrat que van ser 21 els dies específics de vacances, els treballadors van gaudir de 23 dies seguits durant el mes d’agost, que es mantinguin els mateixos dies i s’hi afegeixin, ja que l’any és bixest i se suprimeix el dia festiu per a assumptes propis, 1 dia més, fent un total de 24 dies, que iniciaran el dia 2 d’agost i finalitzaran el dia 25, ambdós inclusivament.

Vist el que s’ha exposat anteriorment, es dicta el següent

Laude arbitral

A) La jornada anual durant 1996 serà de 1.780 hores, distribuïda en 221 dies de 8 hores diàries de treball efectiu i 3 de mitja jornada (29 de febrer, 31 d’agost i 22 de desembre).

B) Les vacances d’estiu es faran del 2 al 25 d’agost de 1996.

Aquests dies es complementen amb els dies 1 al 4 d’abril, el 27 de desembre i el dia 1 de març, incorporat per equilibrar el temps de treball i els costos dels 2 semestres que indica l’empresa.

C) També seran festius els dies 23, 24, 30 i 31 de desembre, dies de descans per compensar l’acumulació d’hores.

D) No s’estableix cap dia per a “assumptes propis” del treballador.

El laude únicament es podrà recórrer davant dels tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració de drets fonamentals o del principi de norma mínima.

En el termini de 7 dies hàbils a partir de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar de l’àrbitre o àrbitres l’aclariment de qualsevol dels seus punts.