PAB 190/95
Laude arbitral dictat el 21 de setembre de 1995 per José Antonio Gómez Cid, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa LAESA
Fets
Primer. Amb data 17 de juliol de 1995, la direcció de l’empresa LAESA i la legal representació dels treballadors, segons l’article 3.3 de l’Acord Interprofessional de Catalunya i l’article 11.1 del seu Reglament, manifesten la voluntat de sotmetre a l’arbitratge del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya la controvèrsia que exposen.
Segon. En aquella mateixa data, les parts nomenen per unanimitat José Antonio Gómez Cid àrbitre de la qüestió sotmesa a l’arbitratge.
Tercer. La qüestió a dirimir que és objecte del conflicte es concreta en el següent:
«Determinar si és ajustat a dret que en el càlcul de la prima col·lectiva de producció s’incloguin les hores de crèdit horari del comitè d’empresa com a hores efectivament treballades».
Quart. L’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions té qualitat d’arbitratge de dret.
Cinquè. En data 25 de juliol de 1995, l’àrbitre designat accepta l’encàrrec.
Sisè. En data 7 de setembre de 1995 són convocades les parts davant de l’àrbitre. Hi compareixen, per part de l’empresa, F.F.D. i M.C.M., com a representant legal; i, per part dels treballadors, J.T.M., J.O.H., J.L. D. i L.G.F., membres del comitè d’empresa, i B.C.S., del sindicat CCOO. Tots van fer les manifestacions que van creure oportunes, de entre les quals destaquen les següents:
Representació de l’empresa:
— Al·lega, en primer lloc, que sempre s’ha considerat com a hores efectivament treballades les hores sindicals, des del 1982 fins a l’actualitat.
— Així mateix indica que a tots els efectes les hores sindicals es consideren com a hores efectivament treballades, tenint (com passa amb els descansos per a l’entrepà) el caràcter de temps de treball efectiu, amb totes les conseqüències legals inherents, entre les quals es compta la de que aquest temps s’ha de tenir en compte en el moment de calcular la prima. En aquest sentit, aporta documents com són les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Castella-La Manxa de 26 de setembre de 1991, la del Tribunal Superior de Justícia de Castella-La Manxa de 7 de juny de 1991, la del Tribunal Superior de Justícia de Galícia de 24 de maig de 1990 i la del Tribunal Superior de Justícia de Galícia de 14 de maig de 1990, si bé totes fan referència al temps de descans per a l’entrepà.
Representació dels treballadors:
— Manifesten que la interpretació que fa l’empresa del pacte sobre la prima de producció comporta un perjudici econòmic, ja que s’inclouen en aquest càlcul hores no efectivament treballades, és a dir, hores no emprades en la producció.
— Indiquen també que la prima de producció es calcula tenint en compte el total de quilograms tintats dividit pel total de les hores emprades en tintar aquests quilograms, per la qual cosa no poden comptabilitzar-se en aquest càlcul les hores de crèdit horari del comitè com a hores treballades, ja que no són hores reals de producció.
Setè. En data 13 de setembre de 1995, l’empresa aporta un informe del comitè d’empresa sobre la negociació de la prima de producció.
Vuitè. En data 15 de setembre de 1995, l’àrbitre designat sol·licita una ampliació dels terminis previstos en el Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, amb la finalitat de poder citar de nou les parts interessades.
Novè. En data 20 de setembre de 1995, l’àrbitre sol·licita a les parts si la qüestió sotmesa a l’arbitratge pot ser ampliada, cosa que no és acceptada per la representació empresarial.
Fonaments de dret
I. La competència per dictar aquest laude arbitral ve determinada per l’acord adoptat per les parts en data 17 de juliol de 1995 en l’àmbit del Tribunal Laboral de Catalunya.
II. Per tal de determinar quina ha de ser la solució sobre la qüestió sotmesa a l’arbitratge, cal analitzar prèviament, d’una banda, el concepte de prima de la producció, d’una altra, el concepte de crèdit horari de què disposen els representants legals dels treballadors per a l’exercici de les seves funcions, i, per últim, l’eficàcia del pacte que predetermina el sistema de primes. De l’anàlisi d’aquests conceptes es podrà desprendre clarament si han de computar-se o no les hores de crèdit que realitzen els membres del comitè d’empresa als efectes del valor final de la prima de producció.
III. En primer lloc, la doctrina i la reiterada jurisprudència, entre d’altres les sentències del Tribunal Central de Treball del Poder Judicial de 28 de setembre de 1984, la del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó de 27 de juliol de 1992 i la del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó de 13 de març de 1991, determinen que la prima de producció és un complement per quantitat i/o qualitat de treball que es percep per dia efectivament treballat, llevat d’alguna norma legal o convencional expressa del contrari, és a dir, dins del seu sistema de determinació pactat a l’empresa ha de considerar-se el nombre de quilograms produïts, tot dividint per les hores efectivament treballades i essent, en conseqüència, necessària una prestació efectiva de serveis, o sigui la real i material realització del treball.
IV. Així doncs, en tractar-se d’una prima de caràcter col·lectiu adquireix especial relevància en la seva determinació final el fet de computar o de no fer-ho com a temps efectivament treballat les hores que per part dels representants legals dels treballadors utilitzen per a l’exercici de les seves funcions. En conseqüència, cal determinar si la utilització del crèdit horari de caràcter legal que gaudeixen els membres del comitè d’empresa és o no és a tots els efectes, i concretament als efectes del càlcul de l’esmentada prima, considerada com a hores efectivament treballades.
V. L’article 129.2 de la Constitució espanyola estableix que «los poderes públicos promoverán eficazmente las diversas formas de participación en la empresa (…)», principi que es recull en l’article 4.1g) de la Llei de l’estatut dels treballadors en declarar que la participació a l’empresa és un dret bàsic del treballador. I, d’acord amb l’article 61 de l’Estatut dels treballadors, els treballadors tenen dret a participar en aquest per mitjà dels òrgans de representació regulats en el títol II de la mateixa norma, sense perjudici d’altres formes de participació. Així doncs, les formes més directes i concretes en què actualment es manifesta aquest dret de participació dels treballadors a l’empresa són els comitès d’empresa i els delegats de personal, la regulació dels quals està continguda als articles 61 a 76 de la Llei de l’estatut dels treballadors.
VI. Un dels instruments per exercitar aquest dret de representació, el titular natural del qual és el conjunt dels treballadors amb l’actuació dels membres del comitè d’empresa com a representants, és el crèdit horari que regula l’article 68 e) de la Llei de l’estatut dels treballadors. Quant a això cal considerar que les hores a què es refereix l’esmentat article, com també l’article 37.3 de la mateixa llei, han d’incloure, segons la reiterada jurisprudència (entre d’altres la sentència del Tribunal Central de Treball del Poder Judicial de 14 de gener de 1986), el temps efectiu de treball, però tant el que ho és realment i físicament com aquell assimilat a ell en virtut de la ficció legal, aquesta assimilació o ficció legal es realitza tot garantint que l’acompliment d’aquesta funció representativa no produeixi cap minva en els drets dels representants legals dels treballadors, inclosos els de caràcter econòmic, que aportarien els membres del comitè d’empresa si en no exercir el seu càrrec estiguessin treballant, de manera que suposa una garantia legal per a que l’acompliment de la funció assignada pugui realitzar-se sense perjudicis per al seu titular.
VII. L’actual sistema de primes s’està aplicant com a conseqüència d’un pacte realitzat entre l’empresa i els representants dels treballadors des de l’any 1984. Amb posterioritat, en data 18 d’octubre de 1994, aquest pacte va ser revisat arribant a l’acord en els punts següents:
— Modificació de la taula de la prima que suposa una reducció mitja del preu/hora de cada coeficient en un 17%.
— Aquesta taula serà augmentada en relació amb el valor/preu del coeficient en la mateixa proporció que la pujada anual de les taules salarials del Conveni col·lectiu general de treball per a la indústria textil i de confecció.
— S’estableix la llista de les persones afectades per la prima.
— S’acorda la vigència del reglament de la prima de data 31 de maig de 1984.
— Per últim, s’acorda que es pagarà la prima a dues treballadores que no estan vinculades a la producció, si bé les seves hores no es tindran en compte per al càlcul de l’esmentada prima.
VIII. Malgrat les modificacions introduïdes, les parts ratifiquen i donen per bona la metodologia que s’està emprant des del 1984 per al càlcul de la prima, sense qüestionar en cap moment el fet que les hores efectivament treballades, d’on es desprèn que si aquest còmput s’estava realitzant des del 1984 i no és qüestionat ni modificat el sistema de càlcul de la prima, és lògic pensar que el sistema emprat no només no es qüestiona, sinó que es ratifica, tot ratificant implícitament mitjançant un pacte que les hores de crèdit horari es computen com a hores de treball efectiu, d’aquesta manera, si sempre s’han estat computant les esmentades hores com de treball efectiu i en la revisió del pacte no s’ha qüestionat el sistema, sense perjudici que aquest pacte pugui ser modificat en un futur de comú acord entre les parts, cal respectar-lo en els termes establerts mentre sigui vigent.
IX. I amb més motiu, cal tenir en compte que en la revisió de l’esmentat pacte es determina la llista dels treballadors afectats per la prima, en què s’hi inclouen els membres del comitè d’empresa i dues treballadores més, si bé les hores de les dues últimes no es tenen en compte per al càlcul de la prima, és a dir, en tot moment la qüestió era determinar quin nombre d’hores computaven, essent conscients de l’efecte que sobre el resultat final podia tenir el còmput de determinades hores, en les quals es podia haver tingut una consideració diferent de les hores del crèdit horari, com es va pactar en excloure les hores de les dues treballadores per al càlcul de la prima.
X. Si, d’una banda, com s’ha exposat en el fonament de dret 5è, el crèdit horari es considera a tots els efectes com a temps de treball efectiu i, d’una altra, el pacte no atorga a aquestes hores una consideració diferent, cal arribar a la conclusió que es continuen computant com a hores de treball efectiu, als efectes del càlcul de la prima, les hores de crèdit horari emprades pels representants legals dels treballadors.
A la vista del que s’ha exposat anteriorment, l’arbitre sotasignat considera procedent dictar el següent
Laude arbitral
Declarar ajustada a dret la inclusió de les hores del crèdit horari emprades pel comitè d’empresa per a l’exercici de les seves funcions, en el càlcul de la prima de producció de caràcter col·lectiu com a hores efectivament treballades.
Aquesta resolució arbitral té caràcter vinculant i obliga les parts a sotmetre’s al seu contingut, i únicament podrà ser recorregut davant dels tribunals competents pels motius previstos en l’article 11.10 del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.
Ambdues parts, després de la notificació de la resolució arbitral i en el termini de 7 dies, podran sol·licitar de l’àrbitre l’aclariment d’algun dels seus punts (art. 11.11 del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya).