PAB 176/96
Laude arbitral dictat el 25 de juny de 1997, per Eduardo Alemany Zaragoza, Manuel García FernÁndez i Gregorio Granados de la Hoz, membres del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte existent a l’empresa NN
Antecedents de fet
Resultant que en la reunió celebrada el passat dia 5 entre els àrbitres i les parts en els locals del Tribunal Laboral de Catalunya, va quedar establert que la qüestió sotmesa a arbitratge és la següent:
«Determinar si a l’empara del que s’estableix en el punt 3 de les actes dels diferents centres de treball, de data 12 de desembre de 1995, cal considerar que la revisió que preveu el segon paràgraf fa referència a l’increment quantitatiu global, comparativament amb el conveni col·lectiu del sector o, contràriament, cal entendre que la revisió és procedent per l’excés percentual pactat al conveni del sector esmentat».
Resultant que el 12 de desembre de 1995, la direcció de l’empresa comunica al seu comitè d’empresa “un increment que es pacti en el conveni col·lectiu del sector, amb la següent clàusula d’absorció i revisió”:
L’increment indicat anteriorment absorbeix qualsevol dels increments que puguin pactar-se, tant en la negociació del Conveni col·lectiu de treball per a les empreses de productes dietètics i preparats alimentaris de la Comunitat Autònoma de Catalunya per a l’any 1996, com en qualsevol altra disposició legal, i per qualsevol concepte.
En cas que en l’esmentat Conveni col·lectiu s’acordi un increment superior al 3,50%, s’efectuarà la corresponent revisió amb efectes d’1 de gener de 1996, fins assolir l’increment pactat en el Conveni col·lectiu.
Resultant que les parts van acudir al Tribunal Laboral de Catalunya, en sol·licitud de mediació sobre el tema controvertit, no aconseguint l’oportuna avinença, van recórrer a l’instrument arbitral dins de l’àrea de competències de l’esmentat Tribunal per a la resolució del conflicte, demanant un arbitratge de dret.
Resultant que en data 20 de desembre de 1996 es publica en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el Conveni col·lectiu de productes dietètics i preparats alimentaris de Catalunya, aprovat per resolució de 22 de juliol de 1996 i vigència de l’1 de gener al 31 de desembre de 1996.
D’acord amb el que s’estableix en la disposició transitòria 2a, les condicions econòmiques d’aquest Conveni col·lectiu suposen un increment del 4,5% per a l’any 1996 sobre les taules salarials de l’any 1995.
Resultant que, primer oralment i després mitjançant la presentació de sengles escrits, les parts argumenten, en síntesi, el següent:
a) Per l’empresa:
Com sigui que l’increment del 3,5% sobre les percepcions reals dels treballadors en còmput anual, suposa una quantitat superior a la que resultaria d’incrementar un 4,5% sobre les taules del conveni col·lectiu del sector, l’empresa va procedir a absorbir i compensar l’increment del conveni del sector amb la quantitat pagada per l’empresa.
b) Pels treballadors:
Que segons les al·legacions expressades primer davant l’empresa i després a l’acte de mediació celebrat el dia 27 de maig de l’any en curs, i finalment en el plec que dirigeixen als àrbitres, estimen que la revisió és procedent per l’excés percentual (un punt) pactat en el conveni del sector.
Resultant que en aquest procediment arbitral es compleixen les prescripcions del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.
Resultant que el Tribunal Laboral de Catalunya és competent per entendre i resoldre aquest procediment arbitral, atès el tenor previst en l’Acord Interprofessional de Catalunya de 7 de novembre de 1990, en el Reglament de funcionament del mateix Tribunal i a l’empara de l’establert en els articles 63 i 153 de la vigent Llei de procediment laboral.
Resultant que en el present expedient s’han complert tots els requisits processals establerts en el Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya i, de forma especial, els previstos als articles 10 i següents, referits al procediment arbitral.
Considerant que la qüestió se centra a determinar si els increments concedits a compte per l’empresa del que estableix el conveni col·lectiu del sector han de referir-se a l’increment salarial efectiu, o bé al percentatge del 4,5% exclusivament. Fins avui no s’havia plantejat cap problema interpretatiu, ja que en còmput anual les condicions retributives establertes en el conveni sectorial eren superiors a les concedides per l’empresa, per la qual cosa mai ha estat necessari recórrer a les regles de compensació i absorció.
Considerant que per a l’any 1996 la situació va ser diferent, ja que per primera vegada les condicions atorgades per l’empresa a compte del que pogués fixar el conveni col·lectiu van ser superiors, la representació legal pretén, en suma, que no es tingui en compte aquesta circumstància.
Considerant que el paràgraf 3r del punt 3 sobre l’increment salarial no es pot interpretar sense tenir en compte els dos paràgrafs anteriors. Sense perjudici del que s’ha esmentat anteriorment, l’esperit del seu contingut és clar, quan es parla d’increments es parla de globalitat, no es fa referència exclusivament a les taules salarials. Si hagués estat així, l’empresa ho hauria manifestat de forma expressa, per la qual cosa no es pot efectuar la interpretació restrictiva que pretén la representació legal dels treballadors.
Ultra això, la mateixa empresa va preveure la possibilitat que es plantegés la situació actual establint una clàusula d’absorció.
L’article 26.5 de l’Estatut dels treballadors estableix que “operarà la compensació i absorció quan els salaris realment pagats, en conjunt i en còmput anual, siguin més favorables per als treballadors que els fixats en l’odre normatiu o convencional de referència”.
L’article 9 del Conveni col·lectiu de productes dietètics i preparats alimentaris per a l’any 1996, reitera aquesta possibilitat, amb un redactat més exhaustiu i contundent, del tenor següent:
«Les condicions econòmiques d’aquest Conveni, que s’estipulen com a mínimes, s’entenen compensades i absorbides, fins al punt on siguin cobertes, per les respectives millores de tota mena que practiquin les empreses a l’actualitat, sigui quin sigui el motiu, la denominació i les formes d’aquestes millores o retribucions, incloent-hi les primes, les comissions, les gratificacions, els plusos, el sobrepreu d’hores i les pagues extraordinàries, encara que els seus mòduls adoptin les aparences de premis o tants per cent generals calculats segons el volum de facturació, i coincideixi o no el seu còmput amb les dates regulars assenyalades per a la meritació dels salaris o els sous respectius, i encara que la implantació d’aquestes millores o retribucions obeeixi a una decisió voluntària de l’empresa, a partir de pactes de qualsevol mena, contracte individual o col·lectiu, disposicions legals futures, jurisprudència contenciosa administrativa, usos i costums locals, comarcals o regionals, o qualsevol altra causa.
Se n’exceptuen les primes a la producció.
La compensació regeix igualment per al personal de plantilla, els ingressos dels quals siguin preferentment constituïts per comissions sobre vendes.
La mateixa possibilitat de compensació pot tenir lloc amb les millores que puguin establir d’ara endavant les empreses amb caràcter voluntari.»
L’article és clar pel que fa al cas i no exceptua la possibilitat de compensar i absorbir cap concepte retributiu, sigui quin sigui el seu origen o denominació, incloent-hi també hi les millores o retribucions que obeeixin, com en el cas que ens ocupa, a una decisió voluntària de l’empresa, i sense que tampoc resulti d’aplicació el límit temporal a la compensació i absorció previst a la disposició addicional 1a, ja que la quantitat a compte es va pagar a partir de l’1 de gener de 1996.
Per tot això, per majoria dels membres designats, es dicta el se-güent
Laude arbitral
No és procedent estimar la pretensió dels treballadors que consisteix a incrementar en un 1% les seves actuals percepcions salarials, partint de l’aplicació del conveni col·lectiu del sector, atès que l’increment efectuat per l’empresa a partir del 31 de desembre de 1995 compensa i absorbeix el pacte en aquell.
El present laude arbitral té efectes vinculants d’acord amb la legislació vigent i únicament es podrà recórrer davant dels tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.
En el termini de 7 dies hàbils a partir de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar a l’àrbitre o àrbitres l’aclariment d’algun dels seus punts.
VOT PARTICULAR DE L’àRBITRE GREGORIO GRANADOS DE LA HOZ
Primer. Com ha quedat establert en el relat fàctic del laude, la qüestió es redueix a interpretar si la revisió prevista en el punt 3 de les actes de data 12 de desembre de 1995, fa referència a l’increment quantitatiu global resultant de comparar els ingressos de cada treballador, aplicant-los un 3,5% d’augment sobre els seus salaris amb la resultant de l’aplicació del 4,5% d’augment del conveni del sector sobre les seves taules; o si, per contra, el 3,5% ofert com a avançament per l’empresa era “a compte del resultat final del conveni del sector” i ha de ser incrementat en un punt.
Segon. L’oferta té el seu origen en un comunicat de la direcció de l’empresa a la representació del personal. Partint d’aquest origen argumenta que no estem en presència d’un pacte o contracte, sinó d’“una decisió de l’empresa que forma part del poder d’organització i direcció que l’empresari assumeix en virtut de l’article 1r i concordants de l’Estatut dels treballadors…”, tot i que reconeix a continuació que es tracta d’un “augment a compte”.
Tercer. Contra el que argumenta la representació empresarial, és obvi que l’oferta a la representació unitària dels treballadors, en el moment que aquesta l’accepta, deixa de ser una decisió unilateral i es converteix en un pacte entre les parts de caràcter extraestatutari però amb eficàcia suficient per obligar-los. Per això la posició de l’empresa de la no aplicabilitat de l’article 1.281 del Codi civil i altres concordants és rebutjable, ja que som davant de la interpretació d’un acord entre parts. D’aquesta manera, en no poder aclarir la interpretació literal del que s’acorda en el punt 3 de l’acta ja esmentada, no s’ha d’admetre sense reserva allò que sembla obscur, i cal recórrer no solament al tenor literal sinó també a la intenció d’aquells que van subscriure l’acord. Transcrivint literalment l’article 1.288, direm que la “interpretació de les clàusules obscures d’un contracte no haurà d’afavorir la part que hagi originat l’obscuritat”. L’empresa reconeix ser autora del redactat ofert al comitè d’empresa.
Quart. Històricament, és a dir, des que DS fou absorbida per l’actual empresa, la direcció té costum d’oferir avançaments a compte de l’increment del conveni sectorial, expressats percentualment, i aplicar el percentatge pactat en el conveni (no l’avançament per l’empresa) als salaris del personal d’NN. Durant els anys 1992, 1993, 1994 i 1995 els increments del conveni general van ser iguals o inferiors a l’avançament, per la qual cosa no es va plantejar el problema que sorgeix el 1996, quan el tantes vegades reiterat conveni va establir un increment del 4,5%, o sigui, un punt més del que es va acordar com a avançament.
Cal tenir present que la redacció del punt 3 de l’acta esmentada és (a més de la seva sintaxi defectuosa) similar a les anteriors i els treballadors tenen clar sobre quines retribucions caldria aplicar l’increment que resultés del conveni, sense que l’empresa hagi fet cap intent aclaridor, ni escrit ni verbal, en sentit contrari.
Cinquè. El paràgraf 2n del punt 3r de l’acta de 12 de desembre de 1995, suposa una clàusula cautelar que protegeix l’empresa contra increments amb origen en nous conceptes retributius, com ara plusos, participacions en beneficis, etc.
El paràgraf 3r del mateix punt expressa clarament i concisament que “en el cas que en l’esmentat conveni col·lectiu s’acordi un increment superior al 3,5% s’efectuarà la revisió corresponent amb efectes d’1 de gener de 1996 fins assolir l’increment pactat”. El tenor literal no presenta cap dubte.
En aquest paràgraf es parla de revisió i respon a l’anterior clàusula ad cautelam, equilibrant la garantia amb la qual l’empresa es dota en el 2n paràgraf amb una altra garantia d’igual valor per als treballadors, els quals conserven l’expectativa de millorar el 3,5% inicial a compte, en el cas que el percentatge pactat en el conveni del sector el superés (com va ser). Altrament hauria quedat determinat i sense possibilitat d’alteració des del primer moment l’augment retributiu dels treballadors d’NN.
Així doncs, pretendre apartar-se, en una interpretació interessada i unilateral del que tradicionalment acorden i entenen les parts davant l’aparició d’un fet excepcional com és que el conveni general superi l’increment del pacte d’empresa, no sembla ajustar-se a la lògica hermenèutica; sobretot quan la literalitat dels paràgrafs 1r i 3r no presenta dubtes, els quals només apareixen quan l’empresa vol condicionar o subordinar aquests paràgrafs al 2n.
Per tot el que s’ha exposat, estimo ajustada la pretensió de la representació dels treballadors d’obtenir un increment del 4,5% sobre els seus conceptes retributius i no el 3,5% com pretén l’empresa, pels arguments relatats en els punts anteriors.