DICTAT PEL MEMBRE DEL COS D’ÀRBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, SR. SALVADOR ÁLVAREZ VEGA, COM A VIA DE SOLUCIÓ AL CONFLICTE EXISTENT ENTRE LA DIRECCIÓ I EL COMITÈ D’EMPRESA DE LA FUB EXPEDIENT PAB 138/15-, EL DÍA 30 DE JULIOL DE 2015.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- El dia 16 de Febrer de 2015, la FUB va presentar escrit introductori al tràmit de Mediació davant del Tribunal Laboral de Catalunya, que va ser registrat amb el número de referència PMB 125/15.
Així mateix, en la mateixa data, per part del Comitè d’Empresa de FUB es va presentar igualment davant d’aquest Tribunal escrit introductori al tràmit de Conciliació, que va ser registrat amb el número de referència PCB 126/2015.
Segon.- En ambdós procediments (tant la Mediació sol·licitada per la Direcció, com la Conciliació sol·licitada pel Comitè d’Empresa), el tema sotmès a consideració del Tribunal Laboral de Catalunya era coincident en la seva petició i objecte, concretament en el sentit de donar compliment a allò acordat i convingut per les pròpies parts interessades en la Disposició Addicional Quarta del II Conveni Laboral FUB, i més específicament envers la possibilitat de trobar un sistema d’incentivació que substitueixi al complement d’antiguitat actualment existent en l’empresa.
Tercer.- Degudament citades les parts (Direcció i Comitè d’Empresa de la FUB -), en data 23 de febrer de 2015 el Tribunal Laboral de Catalunya va optar per l’acumulació processal d’ambdós expedients, donada la coincidència de matèries i casuística a tractar, celebrant el preceptiu tràmit de Mediació que va finalitzar amb el resultat d’ACORD, i procedint a la redacció i formalització d’una única Acta on s’hi van concretar i detallar els termes del mateix:
1.- Ambdues parts es sotmeten expressament al tràmit d’Arbitratge previst en els articles 17 i 18 del Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, i es nomena com a Àrbitre al Sr. Salvador Álvarez Vega, integrant del Cos Laboral d’Àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya.
S’anomena com a Àrbitre suplent al Sr. Eduardo Rojo Torrecilla, integrant també del Cos Laboral d’Àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya.
Un cop el Secretari del Tribunal Laboral de Catalunya ha procedit a contactar telefònicament amb el Sr. Salvador Álvarez Vega, aquest manifesta la seva expressa acceptació a fer-se càrrec del present Arbitratge, si bé, la preceptiva formalització per escrit de l’acceptació s’haurà de dur a terme un cop es remeti i sigui rebuda la documentació via correu electrònic.
2.- La qüestió a dirimir que és objecte de l’Arbitratge al que es sotmeten ambdues representacions es concreta en el següent:
D’acord amb allò que disposa la Disposició Addicional Quarta del Conveni Col·lectiu d’aplicació, determinar el següent:
Com es garanteix l’equilibri econòmic de l’Entitat?
Quins paràmetres hauria de contemplar el sistema d’incentivació que hauria de substituir a l’actual model del Complement d’Antiguitat?
3.- L’arbitratge al que es sotmeten ambdues representacions té qualitat de arbitratge de Dret i/o Equitat.
4.- Amb la signatura de la present Acta es dóna per formalitzat el preceptiu Conveni Arbitral.
5.- Ambdues representacions podran aportar en el preceptiu tràmit de audiència les argumentacions que estimin convenients per a la defensa dels seus respectius punts de vista, pudent lliurar en el propi acte l’Àrbitre designat, sengles escrits on hi constin reflectits els mateixos.
6.- Ambdues representacions deixen constància expressa de que el Laude Arbitral que es dicti com a conseqüència de l’arbitratge al que es sotmeten voluntària i expressament, tindrà efectes vinculants d’acord amb la legislació vigent, comprometent-se a estar i passar por allò que en ell s’estableixi.
Quart.- Un cop formalitzada per escrit la preceptiva acceptació del mandat arbitral per part de l’Àrbitre titular Sr. Salvador Alvarez Vega, es convoca a una primera reunió el dia 5 de març de 2015, a la Direcció i el Comitè d’Empresa de la FUB -, a fi i efecte de donar compliment al corresponent tràmit d’audiència, d’acord amb allò previst en l’article 18.6.f del Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya. Finalitzada la primera sessió del tràmit d’audiència, l’Àrbitre convoca novament a ambdues representacions pel dia 12 de març de 2015, a fi i efecte de reprendre l’esmentat tràmit en segona sessió.
Un cop reprès el tràmit en data 12 de març de 2015, i a suggeriment de l’Àrbitre, la Direcció i el Comitè d’Empresa convenen en posposar el procés arbitral fins el mes de juny de 2015, a fi i efecte d’encetar una negociació que abasti i tracti, de forma globalitzada, les circumstàncies econòmiques i un possible sistema d’incentius de nova creació que substitueixi al FUB de Vic, així com els increments salarials pendents, d’acord amb allò que disposen la Disposició Addicional Quarta i Transitòries del II Conveni Laboral FUB
Ambdues parts estableixen com a data d’inici de la negociació el 27 d’Abril de 2015, fixant com a data de finalització el 15 de Juny del mateix any. Amb caràcter previ, tal i com es convé en el punt 1a de l’Acta de 12 de Març de 2015, la Direcció havia de fer arribar al Comitè d’Empresa la documentació econòmica pertinent per a tenir coneixement de la situació econòmica existent.
En data 5 de Juny de 2015, per part de la representació social es remet correu electrònic a aquest Tribunal sol·licitant la intervenció de l’Àrbitre, en clau mediadora, tal i com varen convenir la Direcció i el Comitè d’Empresa en el punt 1b de l’Acta de data 12 de Març de 2015, ja que el dia 3 de Juny s’havia celebrat l’última de les reunions del període de negociació i havia estat impossible l’assoliment d’un acord definitiu.
Convocats novament la Direcció i el Comitè d’Empresa, es succeeixen un seguit de reunions amb l’Àrbitre, sempre en clau mediadora (punt 1b de l’Acta de 12/03/2015), al llarg dels dies 22 i 29 de Juny i 9 i 14 de Juliol de 2015, a fi i efecte de tractar un apropament definitiu i l’assoliment d’un acord.
Arribada la reunió del dia 14 de Juliol de 2015, i donada la situació de bloqueig en la negociació, la Direcció i el Comitè d’Empresa tenen a bé sol·licitar de l’Àrbitre el tancament de la fase de mediació -punt 1 b de l’Acta de 12 de Març de 2015- reprenent novament el tràmit d’audiència corresponent al procediment d’Arbitratge, tal i com disposava el punt 2 de l’esmentada Acta. A tal efecte, l’Àrbitre convoca novament a ambdues representacions pel dia 23 de Juliol de 2015, a fi i efecte de formalitzar el tancament del preceptiu tràmit d’audiència amb el resultat de sense acord.
-FONAMENTS-
Primer.- El motiu del present arbitratge de Dret i/o Equitat té la seva raó de ser en el procediment regulat a la disposició addicional quarta del vigent conveni col·lectiu de la Universitat de Vic que preveu un procés de negociació per trobar un sistema d’incentivació que substitueixi al complement d’antiguitat actualment existent a l’empresa i que preveu, en cas de desacord, la possibilitat de resolució de la discrepància a través d’un arbitratge obligatori i vinculant que garanteixi l’equilibri econòmic de l’entitat, afegint aquesta disposició addicional que el laude contemplarà, en qualsevol cas, l’abonament de la part proporcional de triennis generats fins a la seva promulgació en la data que s’hagués consolidat el trienni.
Segon.- De mutu acord les parts han delimitat l’objecte d’aquest arbitratge de Dret i/o Equitat i consisteix a determinar, d’acord amb allò que disposa la disposició addicional quarta del conveni col·lectiu, el següent:
Com es garanteix l’equilibri econòmic de l’Entitat?
Quins paràmetres hauria de contemplar el sistema d’incentivació que hauria de substituir a l’actual model del complement d’antiguitat?
A aquests efectes, la disposició addicional quarta del conveni col·lectiu d’empresa estableix literalment que “Ambdues parts consideren necessari obrir un procés de negociació entre l’1 de setembre del 2014 i el 31 de gener del 2015 per trobar un sistema d’incentivació que substitueixi el complement d’antiguitat actualment existent a l’empresa. L’acord contemplarà, en qualsevol cas, l’abonament de la part proporcional de triennis generats fins a l’acord en la data en què s’hagués consolidat el trienni.
Si l’1 de febrer de 2015 les parts no han arribat a cap acord, se suspendrà, fins que es promulgui el laude arbitral que s’indicarà, l’actual sistema de meritació dels triennis. No obstant, l’import que la FUB hauria hagut d’abonar en aquest concepte es aprovisionarà a l’espera del resultat de l’arbitratge del TLC.
Si finalitza el període indicat sense un acord respecte al nou sistema substitutiu del complement d’antiguitat, les parts, de manera conjunta o separadament, sotmetran la resolució de la discrepància, en el termini màxim de 15 dies, al Tribunal laboral de Catalunya (TLC), amb el compromís inequívoc de sotmetre’s a un arbitratge obligatori i vinculant que garanteixi l’equilibri econòmic de l’entitat. El laude contemplarà, en qualsevol cas, l’abonament de la part proporcional de triennis generats fins a la seva promulgació en la data en què s’hagués consolidat el trienni”.
Tercer.- Respecte a la primera qüestió que es planteja per dirimir en aquest laude relativa a com es garanteix l’equilibri econòmic de l’entitat, el primer que s’ha de dir és que la resposta no és bàsicament jurídica sinó econòmica, si bé tampoc es pot obviar que la garantia de l’equilibri econòmic de l’entitat està arrelat amb el funcionament ordinari de la Universitat i ve condicionat per la seva pròpia naturalesa jurídica, diferent en molts aspectes a les societats mercantils amb ànim de lucre.
D’altra banda, són diferents les disposicions del conveni col·lectiu d’empresa que prenen la garantia de l’equilibri econòmic de l’entitat com a referència reguladora i així figura, per exemple, a la disposició addicional quarta, abans esmentada, respecte al canvi del model retributiu en relació al complement d’antiguitat, i també a la disposició transitòria primera respecte a la inaplicació de les taules salarials. Per tant, aquesta garantia de l’equilibri econòmic té una component jurídica important en la regulació establerta en el conveni col·lectiu com un element condicionador per a l’adopció de determinades mesures laborals, tant en relació a la inaplicació salarial, com del canvi del model retributiu respecte al complement d’antiguitat.
Des d’una vessant purament econòmica, la definició de l’equilibri econòmic d’una empresa donaria per plantejar i desenvolupar diferents teories econòmiques sobre els equilibris pressupostaris, les anàlisis econòmiques i comptables, i els diferents sistemes i models de finançament empresarial, tant des d’una perspectiva estàtica com dinàmica. No obstant això, no és aquesta la finalitat que es planteja en aquest arbitratge, el qual no pretén, en cap cas, fer un informe econòmic per donar resposta a la pregunta plantejada, sinó donar una resposta jurídica tenint en compte lògicament la naturalesa econòmica de la qüestió realitzada.
Situada la qüestió a l’àmbit d’aquesta Entitat, la seva garantia d’equilibri econòmic ve condicionada en aconseguir, en cada exercici econòmic, un equilibri entre la totalitat dels diferents ingressos i la totalitat de les diferents despeses de l’entitat. En aquest sentit, tant la direcció de l’empresa com el comitè d’empresa són conscients de les diferents fórmules per aconseguir aquest equilibri, com així ho han volgut reflectir a la disposició transitòria primera del conveni col·lectiu, quan diu textualment que “la voluntat de les dues parts d’assumir el compromís d’iniciar la negociació per veure com es garanteix l’equilibri econòmic de l’entitat, o bé afectant les retribucions, o bé per altres mesures organitzatives substitutives i/o complementàries, o bé per la reducció d’altres despeses no vinculades a la massa salarial amb el compromís de que, si com a conseqüència de les mesures fruit de la negociació indicada o per increment dels ingressos de matrícules o millora del finançament del contracte programa pel concepte de despeses corrents, es produeix una millora en el resultat d’explotació”.
Evidentment aquestes fórmules pactades a la disposició transitòria del vigent conveni col·lectiu d’empresa no esgoten totes les possibilitats de garantir l’equilibri econòmic entre els ingressos i despeses econòmiques de l’entitat, però no deixen de ser una bona mostra de mesures concretes per garantir aquest equilibri. L’equilibri entre ingressos i despeses al compte de resultats implica necessàriament que qualsevol increment de les despeses hagi de ser compensada amb l’increment correlatiu dels ingressos i viceversa, una disminució dels ingressos ha de ser compensada amb una disminució de les despeses de l’entitat. Això fa referència, òbviament, a les diferents partides que componen els ingressos i les despeses de la institució.
En definitiva, la garantia de l’equilibri econòmic s’aconsegueix equilibrant en cada exercici els ingressos i despeses de l’entitat.
Quart.- La segona qüestió que es planteja per dirimir en aquest laude és quins paràmetres hauria de contemplar el sistema d’incentivació que hauria de substituir a l’actual model del complement d’antiguitat.
L’actual model està regulat al conveni col·lectiu en l’article 18.2 relatiu als complements consolidables i que en l’apartat a) regula el complement d’antiguitat de la següent manera:
“Per cada tres anys de prestació efectiva de serveis a l’empresa, el personal percebrà un trienni, l’import del qual serà del 7% del sou base.
La remuneració per antiguitat només es canviarà al venciment de cada trienni.
A la quantitat percebuda per antiguitat abans del venciment d’un nou trienni s’hi sumarà el 7% del sou base acreditat en el moment del venciment del nou trienni.
L’import màxim en concepte d’antiguitat és el 25% sobre el sou base. Aquest màxim s’anirà actualitzant per triennis vençuts.
L’abonament s’efectuarà per mensualitats completes en referència amb el primer dia del mes que correspongui, de manera que si el trienni venç qualsevol altre dia del mes, no té efecte econòmic i administratiu sinó a partir del mes següent.
En cas de canvis en la dedicació del personal, l’import que es rep en concepte d’antiguitat es reduirà o augmentarà proporcionalment a la variació de la dedicació o categoria.
Aquest article està condicionat al que s’estableix a la disposició addicional quarta”.
L’últim apartat condiciona la regulació del complement d’antiguitat a la disposició addicional quarta, abans esmentada, que pretén substituir de manera negociada l’actual complement d’antiguitat per un sistema d’incentivació. La mateixa disposició estableix un límit a considerar respecte del canvi de model quan determina que “l’acord contemplarà, en qualsevol cas, l’abonament de la part proporcional de triennis generats fins a l’acord en la data en què s’hagués consolidat el trienni”.
Tenint en compte aquests condicionaments s’ha de donar resposta a la qüestió plantejada sobre quins paràmetres hauria de contemplar el sistema d’incentivació que hauria de substituir a l’actual model del complement d’antiguitat. Per donar aquesta resposta s’ha de tenir en compte necessàriament el procés de mediació que s’ha portat a terme dintre del procediment d’arbitratge, de conformitat a l’acord subscrit entre les parts a data 12 de març de 2015 a la seu del Tribunal Laboral de Catalunya i que ha donat lloc a diferents reunions de mediació on s’han fet diferents propostes per les parts, les quals, no solament delimitaven els paràmetres sobre els quals s’havia de construir el nou model retributiu per substituir l’actual complement d’antiguitat, sinó també incloïen contraprestacions concretes que havia d’incorporar.
Aquest procés de mediació va acabar sense acord i amb la retirada de les propostes formulades, malgrat l’alt grau d’aproximació final de les postures mantingudes fruit de la intensa negociació de les parts, en estar condicionat per la incertesa derivada de l’altre arbitratge sol·licitat relatiu a la inaplicació de les taules salarials. Tots dos procediments (inaplicació salarial i nou model retributiu) afecten de diferent manera, pel seu contingut i d’acord amb la pròpia regulació del conveni col·lectiu (disposició transitòria primera i addicional quarta), a l’equilibri econòmic de l’entitat.
Aquesta reflexió es porta a col·lació perquè en relació a l’estructura i elements del nou model retributiu havia al final del procés de mediació un alt grau de consens, independentment de les diferències que mantenien les parts respecte a les contraprestacions i el detall de la regulació concreta dels múltiples aspectes a considerar en el canvi en el model salarial. Per tant, aquest arbitratge solament pot donar resposta a la pregunta formulada respecte als paràmetres del nou model retributiu en base al consens manifestat per les parts en aquest procés de mediació i que consta en la documentació aportada a l’expedient, sense que es pugui, perquè no s’ha demanat, determinar els requisits i les contraprestacions concretes per fer-ho efectiu, les quals hauran de ser pactades entre les parts en els terminis que considerin adients.
Aquest nou model, fonamentat, per consegüent, en el consens existent entre les parts en el procés de mediació, s’hauria de basar en la substitució de l’actual complement d’antiguitat per un sistema d’incentivació del personal treballador que incorpori diferents complements en base al reconeixement de la trajectòria per la permanència a l’empresa, i pel reconeixement de mèrits competencials adquirits pel col·lectiu del personal tècnic, administratiu i de serveis generals (PAS), i pel reconeixement de mèrits competencials adquirits en docència i en recerca pel col·lectiu docent investigador (PDI). Tot l’anterior, amb la garantia del manteniment del complement d’antiguitat per triennis meritat fins al 31 de gener de 2015 mitjançant un complement ad personam i la garantia de l’abonament de la part proporcional de triennis generats fins a l’acord en la data en què s’hagués consolidat el trienni de conformitat amb la disposició addicional quarta del conveni col·lectiu. Les parts, així mateix i en conseqüència, hauran de negociar les definicions, requisits, característiques, quanties, límits, i la resta de condicions que puguin afectar a aquests nous complements salarials, així com la data d’entrada i, si s’escau, el règim transitori, i també els sistemes de control i seguiment del nou model retributiu. Tot això, conforme al que s’estableix a la part dispositiva del present laude.
Per tot l’anterior, de conformitat amb els antecedents i fonaments exposats, i a l’objecte de resoldre les discrepàncies existents entre les parts respecte a les qüestions a dirimir, s’emet el següent
-LAUDE ARBITRAL-
ÚNIC.- Es determina, d’acord amb allò que disposa la disposició addicional quarta del conveni col·lectiu i per donar resposta a les qüestions plantejades, el següent:
La garantia de l’equilibri econòmic s’aconsegueix equilibrant en cada exercici els ingressos i despeses de l’entitat.
Els paràmetres que hauria de contemplar el sistema d’incentivació que hauria de substituir a l’actual model del complement d’antiguitat són els següents:
Substitució de l’actual complement d’antiguitat per un sistema d’incentivació del personal treballador que incorpora diferents complements en base al reconeixement de la trajectòria per la permanència a l’empresa, i pel reconeixement de mèrits competencials adquirits pel col·lectiu del personal tècnic, administratiu i de serveis generals (PAS), i pel reconeixement de mèrits competencials adquirits en docència i en recerca pel col·lectiu docent investigador (PDI).
Garantia del manteniment del complement d’antiguitat per triennis meritat fins al 31 de gener de 2015 mitjançant un complement ad personam i la garantia de l’abonament de la part proporcional de triennis generats fins a l’acord en la data en què s’hagués consolidat el trienni de conformitat amb la disposició addicional quarta del conveni col·lectiu.
El complement per trajectòria acadèmica pel PAS i PDI estarà relacionat amb períodes de vinculació de 3 anys a l’empresa. Correspon a les parts establir les definicions, requisits, característiques, quanties, límits, i la resta de condicions que el puguin afectar.
El complement per mèrits competencials pel PAS s’estableix per quinquennis. Correspon a les parts establir les definicions, requisits, característiques, quanties, límits, i la resta de condicions que el puguin afectar.
El complement per mèrits de docència pel PDI s’estableix per quinquennis. Correspon a les parts determinar les definicions, requisits, característiques, quanties, límits, i la resta de condicions que el puguin afectar els requisits.
El complement per mèrits de recerca pel PDI s’estableix per sexennis. Correspon a les parts determinar les definicions, requisits, característiques, quanties, límits, i la resta de condicions que el puguin afectar.
Determinació de la data d’entrada en vigor del nou sistema retributiu i règim transitori, si s’escau, que hauran de ser pactats entre les parts.
Determinació de mutu acord dels mecanismes de control i seguiment del nou model retributiu.
El present laude pot ser objecte de recurs davant els tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment, incongruència del laude, vulneració de drets fonamentals o principi de norma mínima.
En el termini de set dies hàbils des de la notificació del laude qualsevol de les parts pot dirigir-se al àrbitre per sol·licitar aclariment de qualsevol del seus punts, que es facilitarà en el termini màxim de 10 dies hàbils.
El tràmit d’aclariment, en cap cas, podrà utilitzar-se per rebatre els posicionaments de la resolució arbitral, i s’haurà de cenyir als punts continguts en la mateixa.
Signat: Salvador Álvarez Vega