Laude arbitral dictat el 17 de setembre de 1998 per Eduardo de Paz Fuertes, José Luis Salido Banús, Enriqueta Delgado Bastia i Rafael Martínez Romero, membres de la Delegació de Tarragona del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte existent a l’empresa BGE
Antecedents de fet
Primer. El dia 10 de setembre de 1998, F.J.C., director de recursos humans i A.A.R., president del comitè d’empresa de BGE, van presentar el conveni de sotmetiment exprés i voluntari de treballadors i empresaris al tràmit de conciliació i mediació, davant d’aquest Tribunal Laboral de Catalunya, registrat amb el número PCT 12/98.
Segon. El tema sotmès a conciliació i mediació, segons consta en l’escrit introductori, és el següent:
«Mediació i si escau arbitratge sobre els acords que s’han d’aplicar per al conveni col·lectiu de l’empresa de l’any actual i 1999.
Davant d’aquest bloqueig produït en les negociacions del conveni col·lectiu, es pretén una definició per part del Tribunal Laboral del contingut que s’hi ha d’aplicar».
Tercer. Degudament citades les parts es va intentar la conciliació davant del Tribunal Laboral de Catalunya, Delegació de Tarragona, el dia 15 de setembre de 1998, sense que fos possible aconseguir un acostament entre els posicionaments discrepants de les respectives representacions.
Quart. En conseqüència, el Tribunal Laboral de Catalunya, Delegació de Tarragona, en compliment del que estableix l’article 10.9 del Reglament de funcionament del mateix Tribunal, va oferir a ambdues representacions la possibilitat de sotmetre’s al tràmit d’arbitratge previst en el capítol 4 del mateix Reglament, en què les parts constaten, expressament, la seva voluntat de sotmetre’s al tràmit indicat.
Cinquè. Als efectes indicats, es va adoptar l’acord entre ambdues representacions de sotmetre’s a l’arbitratge del mateix Tribunal Laboral de Catalunya, Delegació de Tarragona, que havia intervingut en el tràmit previ de conciliació i mediació i es va aixecar l’acta corresponent, el dia 15 de setembre de 1998, en la qual consta l’acord a què s’ha arribat, pel que fa a això, que literalment diu el següent:
«1r) Ambdues parts se sotmeten expressament al tràmit d’arbitratge previst en els articles 11 i següents del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, i a efectes del qual nomenen, per unanimitat, la mateixa Delegació de Tarragona del Tribunal Laboral de Catalunya que entén del procediment de conciliació i mediació.
2n) La qüestió a dirimir que és objecte de l’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions es concreta en el següent:
«Establir les clàusules del conveni col·lectiu de l’empresa BGE en funció dels posicionaments inicials de la representació dels treballadors i de la representació empresarial, que s’adjunten en aquesta acta com a document número 1, i també el contingut del preacord adoptat per ambdues representacions en data 13 de juliol de 1998, que s’acompanya com a document número 2 en aquesta acta, bo i resolent en equitat les discrepàncies existents entre les respectives representacions.»
3r) L’arbitratge al qual se sotmeten ambdues representacions té qualitat d’arbitratge d’equitat.
4t) Amb la signatura d’aquesta acta de conciliació i mediació que reflecteix l’acord entre les parts, es formalitza el conveni arbitral.
5è) Amb aquest acte de conciliació es fa el tràmit d’audiència previst en el Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya.
6è) Ambdues representacions fan constar expressament que el laude arbitral que resulti de l’arbitratge al qual se sotmeten voluntàriament i expressament té efectes vinculants, d’acord amb la legislació vigent, i es comprometen a sotmetre’s al seu contingut.»
Fonaments d’equitat
Un cop fet el tràmit d’audiència entre els qui insten aquest arbitratge, en presència dels membres del Tribunal Laboral de Catalunya, Delegació de Tarragona, fan constar els seus posicionaments respectius, en relació amb el tema objecte d’arbitratge i que resumidament exposen a continuació:
I. Posició inicial de la representació dels treballadors
– Increment salarial de l’1,8% per a 1998 i de l’IPC més el 0,3% per a 1999.
– Els contractes amb més d’un any d’antiguitat passarien a fixos.
– Contractes amb empreses de treball temporal no superiors a 2 mesos de durada.
– Introducció de la clàusula de temporalitat dels contractes seguint el que indica el conveni provincial del metall.
– Compromís per part de l’empresa de no passar el règim de 3T al de 4T sense comunicació i negociació prèvia amb el comitè.
– Dret supletori del conveni provincial del metall.
– Gaudi de les vacances a posteriori si una persona és baixa per malaltia durant el seu període de vacances.
– 10 dies de jornada irregular solament en el torn de dissabte al matí, com a mesura per acabar amb les hores extraordinàries.
– Els descansos generats per la jornada irregular s’ajuntarien amb els caps de setmana.
– 6 mesos de termini per recuperar els descansos generats en la jornada irregular, contant aquests 6 mesos dia per dia de la jornada irregular.
– Prima de 4.500 pessetes per cada dia treballat en la jornada irregular més 1 dia de descans addicional.
– Preavís de realització de la jornada irregular d’1 setmana.
– 4 setmanes de vacances a l’estiu.
– Confecció d’un nou sistema de primes.
II. Posició inicial de la representació de l’empresa:
Atesa la situació de pèrdues en què es troba la companyia i la necessitat de flexibilitzar la jornada de treball per necessitats productives es va proposar:
– Durada del conveni: 2 anys.
– Obertura de la fàbrica durant tot l’any i analitzar de quina manera es gaudirien les vacances.
– Incloure el text de la reforma referent a la temporalitat dels contractes.
– Instal·lació d’un nou sistema de nòmina a partir de novembre de 1998, que comportaria fer un sol rebut de salaris al mes i pagar una bestreta el dia 15 flexible a petició de cada interessat amb un màxim de 70.000 pessetes.
– Conversió a indefinits fins al 40% dels contractes temporals que hi ha avui dia a l’empresa.
– 16 dies festius (dissabtes, diumenges i festius) de flexibilitat l’any, a elecció de l’empresa.
– Prima de 2.300 pessetes per cada dia festiu treballat.
– Preavís durant la setmana de treball del dia festiu.
– Còmput bianual per al gaudi dels dies de vacances generats per treball en dies festius.
– Revisió del sistema de primes actual: prima de captació i polivalència i prima de producció.
– Increment salarial de l’1,6% per als 2 anys de vigència del conveni.
III. Ambdues representacions, després de diverses reunions van arribar a un preacord a Tarragona a les 16:00 h del dia 13 de juliol de 1998. Aquest preacord va ser rebutjat per l’assemblea dels treballadors en dues ocasions, on s’expressava el següent:
«Després de moltes intervencions i diverses recessions i atès que malgrat que les posicions de les parts són molt properes, no s’ha arribat a un acord definitiu i total. La presidència, atesa la data ja molt avançada de les deliberacions i en la seva qualitat de moderador, proposa la signatura del conveni en els termes següents:
«1r L’empresa transformarà un 60% dels actuals contractes temporals en indefinits per antiguitat; s’inclourà dins del conveni la clàusula sobre contractes temporals i remissió a la reforma.
2n En els períodes de vacances, quan el treballador estigui de baixa per incapacitat laboral transitòria que comporti hospitalització i la baixa es produeixi amb anterioritat a l’inici de les vacances, el treballador passarà a gaudir-les un cop obtingui l’alta. Aquest acord es mantindrà mentre l’empresa disposi de l’actual sistema d’incapacitat temporal transitòria.
3r Jornada irregular. 12 dissabtes a disposició de l’empresa en 3 torns. Els descansos es podran unir al cap de setmana i la compensació serà fins al 31 de juliol de l’any següent. El preavís s’efectuarà com a màxim durant el dilluns. La prima per dia treballat serà per a l’any 1998 de 2.800 pessetes i de 3.000 pessetes per a 1999.
4t Antiguitat del personal transferit. El personal transferit de BI cobrarà durant la vigència del present conveni i l’any 2000 (3 anys) un 0,4% d’augment acumulat cada any com a conseqüència de la pèrdua d’antiguitat.
(S’efectuarà el redactat de comú acord entre les dues parts.)
5è L’empresa es compromet a negociar amb el comitè d’empresa la transferència de 3 torns a 4 torns quan se’n plantegi la necessitat.
6è Augment salarial de l’1,8% per a l’any 1998 i el 2% per a l’any 1999.
Un cop el president ofereix aquesta proposta de mediació, ambdues representacions efectuen un recés per deliberar, al terme del qual manifesten la mútua acceptació en la qualitat de comissions negociadores i per al seu objectiu definitiu haurà de ser ratificat, per tant, per l’assemblea de treballadors i pel consell d’administració de BGE.»
En conseqüència amb el que s’ha consignat i en equitat aquest Tribunal Laboral de Catalunya, Delegació de Tarragona, dicta el següent
Laude arbitral
Primer. L’empresa BGE transformarà, dins del mes següent de la data de notificació d’aquest laude, un 60% dels actuals contractes temporals en indefinits. El criteri que s’haurà de seguir en la transformació serà el de la transformació dels contractes amb més antiguitat dins l’empresa.
Segon. S’inclourà dins del conveni col·lectiu de BGE la següent clàusula referida a la contractació:
«El contracte de treball per al foment de la contractació indefinida regulat en la disposició addicional primera de la Llei 63/97 del 26 de desembre podrà concertar-se, amb tots els treballadors que estiguin empleats a l’empresa mitjançant qualsevol tipus de contracte de durada determinada o temporal, els contractes formatius inclusivament».
Tercer. S’inclourà com a article final del conveni col·lectiu de BGE, ja que les representacions empresarial i del comitè d’empresa manifesten el seu interès en el fet que sigui així, el següent article relacionat amb la solució de conflictes:
«En relació amb la solució de conflictes de treball, s’accepta el que estableix l’Acord Interprofessional de Catalunya, signat pels sindicats CCOO i UGT i la Patronal Foment de Treball, de data 7 de novembre de 1990.
En conseqüència, ambdues parts, que representen els treballadors i l’empresa, se sotmeten expressament als procediments de conciliació i mediació del Tribunal Laboral de Catalunya, per a la resolució dels conflictes laborals d’índole col·lectiva o plural, que es poden suscitar.»
Quart. S’estableix un conveni col·lectiu d’aplicació durant els anys 1998 i 1999.
Cinquè. Durant els anys d’aplicació d’aquest conveni col·lectiu, descrits en el punt anterior, s’estableix un període de vacances estival de 3 setmanes continuades per a tot el personal de l’empresa BGE. El període de gaudi de les vacances esmentades serà del 15 de juny al 15 de setembre.
L’empresa podrà decidir, si li convé dins de la seva estratègia empresarial, mantenir la producció durant tot el període assenyalat anteriorment, amb el consegüent escalonament en les vacances del personal, però haurà de complir en tot cas el període mínim de 3 setmanes de vacances continuades quan prepari el calendari personal de vacances.
Si existís la necessitat o el desig per part d’algun treballador de fer les 3 setmanes de vacances estivals fora del període de juny a setembre, haurà de sol·licitar-ho i negociar-ho amb l’empresa a títol individual.
La resta de dies de vacances serà el que es fixi en el calendari anual entre l’empresa i els representants dels treballadors.
Sisè. En relació amb el que s’ha indicat en el punt anterior sobre el període de vacances estival, quan un treballador es trobi de baixa temporal que comporti l’hospitalització i aquesta baixa es produeixi amb anterioritat a l’inici del període de vacances que hagi estat assignat al treballador, aquest tindrà dret al gaudi de les 3 setmanes de vacances a partir del moment que obtingui l’alta mèdica.
Aquest acord tindrà validesa mentre l’empresa mantingui el seguiment i el pagament de la incapacitat temporal amb la Seguretat Social. Si l’empresa decidís la transferència de la gestió de la incapacitat temporal a una altra entitat privada, segons el que disposa la normativa actual vigent sobre aquest tema, aquest apartat quedarà sense efecte, per la qual cosa ambdues parts hauran de definir-ne la redacció final.
Setè. Per raó de la posada en marxa d’un nou sistema informàtic dins del departament de personal per al pagament de les nòmines, a partir de la posada en marxa només s’efectuarà un únic rebut de salaris mensual que recollirà els conceptes de pagament fixos del mes actual i els conceptes de pagament variables del mes anterior.
Atesa l’existència d’un pagament actualment a meitat de mes, l’empresa efectuarà un ingrés a compte el dia 15. La representació del comitè i de l’empresa hauran d’indicar quins han de ser els imports a ingressar per categories o grups de treballadors. La quantitat d’aquesta bestreta serà descomptada en la nòmina de final del mes.
Vuitè. S’estableix un increment salarial de l’1,8% sobre tots els conceptes salarials per a l’any 1998, que haurà de tenir efectes retroactius des de l’1 de gener de 1998. L’import esmentat s’haurà d’abonar com a endarreriments dins dels mesos de setembre o octubre.
També s’estableix un increment per a l’any 1999 del 2%, que s’aplicarà sobre tots els conceptes salarials i haurà de ser reflectit en la nòmina del mes de gener de 1999.
Novè. L’empresa no podrà imposar unilateralment el treball en 4 equips. Si l’empresa decideix per necessitats productives o bé per estratègia empresarial, posar en marxa el sistema de 4 equips, haurà de negociar amb el comitè d’empresa quines són les condicions d’implantació d’aquest sistema. En cas de no arribar a cap acord d’aplicació es buscarà la mediació i al seu torn l’arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya d’acord amb el que s’ha expressat a l’apartat tercer d’aquest laude, ja que ha estat petició expressa d’ambdues representacions que sigui aquest organisme qui intervingui en els conflictes col·lectius que es poden plantejar a l’empresa.
Desè. L’empresa desenvoluparà durant els mesos de setembre i octubre un nou sistema de primes de producció. Aquest nou sistema substituirà la prima de capacitació i polivalència actual i la prima de producció. El nou sistema serà presentat al comitè d’empresa dins del mes de novembre de l’any en curs per a la seva aprovació i es posarà en marxa a partir de l’1 de gener de 1999.
El sistema esmentat haurà d’incloure mecanismes que facin del pagament de la prima de producció un sistema més equitatiu i incentivador que el que hi ha actualment.
Onzè. Jornada irregular. Atesa l’existència d’unes necessitats productives especials per part de l’empresa BGE, ja que l’objecte del seu negoci no segueix un cicle igual durant tots els mesos de l’any, sinó que hi ha una estacionalitat que varia segons l’època de l’any i l’any en qüestió, aquest Tribunal entén que és necessari l’establiment d’una jornada irregular que permeti resoldre els problemes productius que té plantejats l’empresa i encara més quan fins a l’actualitat s’han fet un gran nombre d’hores extres durant alguns caps de setmana per poder solucionar els problemes d’increment de producció en èpoques determinades.
És evident que la direcció de l’empresa BGE es troba en disposició de posar més mitjans productius, ja sigui mitjançant la posada en marxa d’una nova maquinària o bé mitjançant la contractació contínua de nou personal que incrementa la plantilla i ofereix més capacitat productiva.
Davant d’aquestes propostes diferents que han plantejat, la representació empresarial i la representació del comitè d’empresa, l’una argumentada amb necessitats empresarials i l’altra definida pel comitè adduint l’oposició a entrar a treballar en caps de setmana, aquest Tribunal fa constar la necessitat de l’aplicació de la jornada irregular a la vista del gran nombre d’hores extres que s’han fet fins a l’actualitat, del tipus d’activitat i de l’esforç d’increment de plantilla que està duent a terme l’empresa. Aquesta jornada quedarà establerta i retribuïda de la manera següent:
Per a l’any 1998
S’estableix un màxim de 10 dissabtes a disposició de l’empresa.
Per a l’any 1999
S’estableix un màxim de 12 dissabtes a disposició de l’empresa.
En tots dos, per cada dissabte treballat l’empresa abonarà un import de 3.000 pessetes (per a 1998 i 1999) i es generarà un dia de descans per treballador.
Els dies de descans generats, es podran unir als caps de setmana i s’hauran de fer dins de l’any en curs que es generin o com a màxim fins al 31 de juliol de l’any següent al qual s’hagin generat.
L’empresa haurà de comunicar la situació d’anar a treballar un dissabte determinat a tots els afectats com a màxim durant el dilluns de la setmana en què s’hagi de treballar.
Els horaris que regiran en cada dissabte de treball a disposició de l’empresa seran els següents:
– Torn de matí: de 06:00 h a 14:00 h del dissabte.
– Torn de tarda: de 14:00 h a 22:00 h del dissabte.
– Torn de nit: de 22:00 h del diumenge a 06:00 h del dilluns següent.
El 1998 tot el personal inclòs en aquest sistema només podrà treballar 3 dissabtes en torn de tarda i hauran de completar la resta fins a 10 en els torns descrits anteriorment, de matí o nit. Anàlogament el 1999 només seran 4 els dissabtes que com a màxim podrà realitzar cada persona dins del còmput dels 12.
Això no obstant, l’empresa haurà de cobrir, sempre que sigui possible, el treball en dissabtes en els torns de dissabte matí i diumenge nit, utilitzant només el torn de dissabte tarda en aquells casos en què sigui necessari i no s’hagi pogut cobrir amb els altres dos torns.
Dotzè. Tots aquells aspectes que no es trobin regulats explícitament en el conveni col·lectiu de l’empresa BGE i en especial en tot el que faci referència al tema contractació, s’estableix que s’aplicarà per aquest ordre com a dret supletori, el Conveni col·lectiu de la indústria siderometal·lúrgica de la província de Tarragona i si no n’hi ha el Text refós de l’Estatut dels treballadors.
El laude únicament es podrà recórrer davant dels tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o d’audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració dels drets fonamentals o del principi de norma mínima.
En el termini de 7 dies hàbils a partir de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà sol·licitar a l’àrbitre o àrbitres l’aclariment d’algun dels seus punts.