LAUDE ARBITRAL
DICTAT PER EL MEMBRE DEL COS D’ ARBITRES DEL TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA, SR. ANTONIO BENAVIDES VICO, COM A VÍA DE SOLUCIÓ AL CONFLICTE EXISTENT A LA EMPRESA PNLSA, EXPEDIENTE PAB 921/2010, EL DÍA 17 DE GENER DE 2011.
ANTECEDENTS DE FET
PRIMER.- El dia 29 de novembre de 2010, el Comitè d’ Empresa de PNLSA va presentar Escrit Introductori al tràmit de Conciliació davant d’aquest Tribunal Laboral de Catalunya, el qual va ser registrat amb el numero PCB 897/10.
SEGON.– El tema sotmès a conciliació segons consta a l’escrit introductori es el següent:
1.- Origen i desenvolupament:
Que en data 22/9/2010, la direcció de l’empresa va sol·licitar a Clàusula de no Aplicació Salarial del Conveni de la Construcció. El dia 18/11/2010, les parts varem ser citades a la Comissió Paritària a on no es va arribar a cap acord.
2.- Objecte i pretensió:
Complimentats els tràmits reglamentaris, aquest Comitè en representació de tots els treballadors i treballadores de l’empresa sol·licitem el arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya.
TERCER.- Degudament citades les partes, la Conciliació del Tribunal Laboral de Catalunya es va portar a terme el dia 3 de desembre de 2010, finalitzant la mateixa amb el resultat d’ ACORD, en els següents termes:
1r:.-Ambdues parts es sotmeten expressament al tràmit d’arbitratge previst en els articles 17 i 18 del Reglament de Funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya, i nomenen per unanimitat a D. Antonio Benavides Vico, àrbitre del Cos Laboral d’Àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya.
En el caso de que D. Antonio Benavides Vico, no acceptés l’esmentat nomenament, ambdues representacions acorden nomenar com àrbitre suplent a D. Salvador del Rey Guanter, àrbitre del Tribunal Laboral de Catalunya.
Si l’àrbitre suplent tampoc acceptés l’esmentat nomenament, la representació de l’empresa i dels treballadors, una vegada comunicat a les mateixes aquest extrem pel Tribunal Laboral de Catalunya, disposaran de 48 hores per consensuar un nou àrbitre, i en cas de no arribar a cap acord al respecte, la designació correspondrà a la Delegació de Barcelona del Tribunal Laboral de Catalunya que ha conegut del present procediment de Conciliació.
2n:.-La qüestió a dirimir que és objecte de l’arbitratge al que es sotmeten ambdues representacions es concreta en el següent:
“Procedeix la inaplicació de l’increment salarial del Conveni col·lectiu d’aplicació segons el que estableix l’article 71 del mateix.”
3r:.- L’arbitratge al que es sotmeten ambdues representacions té qualitat de arbitratge de dret.
4t:-.Amb la signatura de la present Acta de Conciliació que reflexa l’acord entre las parts, es dóna per formalitzat el Conveni Arbitral.
5è:.- Ambdues representacions podran aportar en el preceptiu tràmit de audiència les argumentacions que estimin convenients per a la defensa dels seus respectius punts de vista, pudent fer entrega, en el propi acte l’àrbitre comunament designat, sengles escrits en el que es reflecteixin aquelles.
6è:.- Ambdues representacions deixen constància expressa de que el Laude Arbitral que es dicti com a conseqüència de l’arbitratge al que es sotmeten voluntària i expressament, tindrà efectes vinculants d’acord amb la legislació vigent, comprometent-se a estar i passar por allò que en ell s’estableixi.
FONAMENTS DE DRET
I. La competència per dictar aquest laude arbitral en l’àmbit del Tribunal Laboral de Catalunya, ve determinada pel que estableix l’Acord Interprofessional de Catalunya, de 7 de novembre de 1990, en el Reglament del propi Tribunal, i per l’acord adoptat per les parts en data 3 de desembre de 2010.
II. Durant el tràmit d’audiència celebrat el dia 5 de gener de 2011, es constata pel àrbitre designat, que les dues representacions mantenen les seves postures divergents respecte a la qüestió sotmesa a l’arbitratge que es concreta en el següent “procedeix la no aplicació de l’increment salarial del Conveni col·lectiu de aplicació segons el que estableix l’article 71 del mateix i en cas afirmatiu quina ha de ser la durada de la mateixa”.
III. En data 22 de setembre de 2010, la direcció de l’empresa va demanar la clàusula de no aplicació salarial del Conveni de la Construcció i Obres Públiques de la província de Barcelona. Seguint el procediment previst, el dia 18 de novembre de 2010, les parts van ser citades a la Comissió Paritària on no es va arribar a cap acord.
IV. L’empresa PNLSA, desenvolupa la seva activitat econòmica en el sector de la construcció, i les seves condicions de treball es troben incloses en el Conveni de treball de la construcció i obres públiques de la província de Barcelona (codi de conveni núm. 0801065).
V. En l’anàlisi de la matèria objecte de controvèrsia entre les parts, la no aplicació de l’increment salarial del conveni, cal partir del fet, que dins del conjunt de condicions laborals, el salari es determina, a més d’un element confirmador bàsic de la relació laboral conforme a l’article 1 del Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (ET), com la contraprestació fonamental que rep el treballador per la seva prestació de serveis laborals per compte d’altri, i per això el nostre ordenament jurídic laboral ha establert importants normes de protecció i garantia del mateix a través de diferents mecanismes i instruments jurídics. No obstant això, aquesta protecció i garantia del salari no és absoluta, i en relació al conflicte objecte de resolució mitjançant el present laude, la Llei 35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, ha inclòs amb caràcter general un conjunt de reformes introduïdes en l’article 82 de l’Estatut dels Treballadors, que es dirigeixen a afavorir l’efectivitat dels procediments d’inaplicació salarial quan la situació i perspectives de l’empresa puguin veure’s danyades com a conseqüència de règim salarial establert afectant les possibilitats de manteniment de l’ocupació, regulació general, que diferents normes convencionals ja havien regulat amb caràcter sectorial.
En aquest sentit, per Acord de la Comissió Paritària de l’Acord de treball de la construcció i obres públiques de la província de Barcelona d’11 d’agost de 2010 (BOPB 1910.09.01), s’estableix que “Les parts, davant la difícil situació que travessa el sector de la construcció com a conseqüència de la crisi econòmica que es ve patint i amb la finalitat de preservar el màxim nombre de llocs de treball, entenen que un instrument vàlid per al manteniment de l’ocupació en les empreses en situació d’inestabilitat econòmica i de disminució substancial de cartera de clients, és l’adequació temporal de la clàusula de desvinculació que preveu l’article 71 de l’actual Conveni, a les circumstàncies conjunturals i aquest efecte i de forma transitòria durant els anys 2010 i 2011, es modifica de la següent manera:
Article 71.-El règim salarial d’aquest Conveni obliga tots els empresaris i treballadors inclosos dins del seu àmbit d’aplicació i durant tot el temps de la seva vigència.
Sense perjudici d’això, les empreses podran suspendre l’aplicació de l’increment salarial del Conveni, sempre que es compleixi una de les següents circumstàncies:
– Que s’acreditin pèrdues referides als 12 últims mesos previs a la data de la comunicació de la sol licitud d’inaplicació als representants dels treballadors o als treballadors en les empreses on no hi hagi representants dels treballadors. En les empreses en què sigui preceptiva l’auditoria comptable dels comptes en virtut de la legislació mercantil, a més del compte d’explotació del mes anterior a la presentació de la sol licitud, s’aportarà l’informe d’auditoria de l’últim exercici.
– Que s’acrediti la disminució substancial de la cartera d’obres de manera que aquesta comprometi la viabilitat futura de l’empresa.
– Que estigui afectada per algun procediment concursal.
-L’aplicació quedarà suspesa en el moment en què l’empresa comuniqui per escrit als representants dels treballadors o, si no, als treballadors en les empreses on no hi hagi representants dels treballadors, la sol licitud d’inaplicació de l’increment salarial, que inclourà en el seu cas la proposta de recuperació. Juntament amb la comunicació escrita de la suspensió de l’aplicació del règim salarial, l’empresa aportarà als representants dels treballadors o, si no, als treballadors en les empreses on no existeixin representis dels treballadors, la documentació que acrediti l’existència del supòsit invocat per a la suspensió i la proposta de règim salarial específic. En el termini de 7 dies hàbils comptats des del següent al de la comunicació escrita de la suspensió del règim salarial, els representants dels treballadors o, si no, els treballadors en les empreses on no hi hagi representants dels treballadors, hauran de manifestar la seva negativa o l’acceptació de les causes esmentades i el règim salarial proposat.
Es produeix l’acceptació de la inaplicació dels increments salarials en els següents supòsits:
– Acceptació, de les causes comunicades per l’empresa, per part dels representants dels treballadors.
– Acceptació, de les causes comunicades per l’empresa, per part de la majoria dels treballadors en les empreses on no existeixi representació dels treballadors.
En cas de manifestar la seva negativa els representants dels treballadors, o els treballadors en les empreses on no existeixi representació dels treballadors, a acceptar la proposta de l’empresa, la determinació del règim salarial aplicable es resoldrà en el si de la Comissió Paritària del Conveni en un termini de 30 dies naturals. En cas de no arribar a un acord, les parts se sotmetran a l’arbitratge del Tribunal Laboral de Conciliació, Mediació i Arbitratge de Catalunya”.
En qualsevol cas, l’acord que assoleixin les parts o la resolució que es dicti determinarà la durada de la suspensió.
Els treballadors, els seus representants i els membres de la Comissió Paritària estan obligats a tractar i mantenir en la major reserva la informació rebuda i les dades a què hagin tingut accés com a conseqüència del que estableixen els paràgrafs anteriors, observant respecte a tot això secret professional “.
VI. D’acord amb aquesta regulació convencional, és procedent determinar si en l’empresa PNLSA, s’acrediten alguna de les circumstàncies regulades en l’article 71 de l’esmentat conveni col·lectiu, s’ha d’interpretar aquesta regulació, tenint en compte que el Tribunal Suprem en sentències de 24 de gener de 2000 i 27 setembre 2002, va arribar a la següent doctrina “debe recordarse con carácter general, que el convenio colectivo es un pacto, y además, es un pacto dotado de eficacia vinculante general, por lo menos si se trata de convenios concluidos bajo las indicaciones del ET la problemática de los que se configuran al margen del ET, pudiera ser en rigor diferente. Lo anterior quiere decir que un Convenio estatutario es un pacto, y que como todo pacto negocial, constituye un precepto de autonomía privada, una autorregulación de intereses propios. De ahí que, si en cuanto pacto es susceptible de interpretación, e igualmente lo es en cuanto precepto de autonomía privada, más lo será en cuanto pacto colectivo, porque genera un precepto que se extiende a vínculos contractuales cuyos titulares pudieron no intervenir en el clausulado convencional colectivo. Por eso se suele subrayar su carácter de norma laboral, y además, de una norma que proviene de la contratación. Y en definitiva se suele afirmar que en la interpretación de un pacto colectivo intervendrán las reglas del Código Civil. Las dictadas para las Leyes, artículo 3.1 según el cual, las normas se interpretarán según el sentido propio de sus palabras, en relación con el contexto, los antecedentes históricos y legislativos, y la realidad social del tiempo en que haya de ser aplicada, atendiendo al espíritu y finalidad de aquella”.
També les dictades per als contractes. L’article 1281 indica que si els termes del contracte són clars i no deixen dubte sobre la intenció dels contractants s’estarà al “sentit literal de les seves clàusules”. L’article 1282 afegeix que, per a jutjar de la intenció dels contractants «principalment als actes d’aquests, coetanis i posteriors» al contracte, la doctrina científica afegeix també els actes anteriors. L’article 1283 torna a reiterar el paper de la intenció, ja sigui quina sigui la generalitat dels termes emprats, no s’han d’entendre compresos “coses diferents i casos diferents” d’aquells sobre els quals els interessats es van proposar contractar. L’article 1285 del CC, assenyala que les clàusules dels contractes s’han d’interpretar les unes per les altres, atribuint a les dubtoses el sentit que resulti del conjunt de totes. Sent de menys interès aquí, els altres preceptes civils. Al costat de l’anterior, hi ha un element més a tenir en compte en la interpretació dels convenis col·lectius, mostren una voluntat concorde de les parts econòmica i social, en el benentès que es tracta d’un compromís temporal, que de moment plasma l’equilibri més compartit pels qui subscriuen el compromís, sense perjudici de qualsevol evolució posterior, i fins al canvi complet de la lletra o del sentit d’una estipulació.
En aquest sentit, els termes literals de l’article 71 del conveni col·lectiu, objecte d’interpretació, estableixen tres circumstàncies que possibiliten la no aplicació de l’increment salarial, basant-se l’empresa en les dues primeres circumstàncies per justificar aquesta inaplicació salarial, procedint a continuació a analitzar per separat aquestes circumstàncies i la seva concurrència a l’empresa PNLSA.
A. Que s’acreditin pèrdues referides als 12 últims mesos previs a la data de la comunicació de la sol licitud d’inaplicació als representants dels treballadors o als treballadors en les empreses on no hi hagi representants dels treballadors. En les empreses en què sigui preceptiva l’auditoria comptable dels comptes en virtut de la legislació mercantil, a més del compte d’explotació del mes anterior a la presentació de la sol licitud, s’aportarà l’informe d’auditoria de l’últim exercici.
El tenor literal del precepte convencional, determina per a procedir a la inaplicació salarial que l’empresa acrediti perdudes referides als 12 últims mesos previs a la sol licitud d’inaplicació, completant la regulació amb l’aportació de diferent documentació comptable de l’empresa, en aquest sentit, l’empresa PNLSA aporta documentació on es reflecteix el compte del resultats de l’exercici 2009, informe d’auditoria de l’exercici, documentació del període de l’1 de gener a 31 de agost de 2010, i en el període comprès entre l’1 de octubre de 2009 i setembre de 2010, de la dita documentació es desprèn que l’empresa va obtenir com a resultats en l’exercici de 2009, beneficis per un import de 83.816,83 euros, en el període d’1 de gener de 2010 a 31 agost 2010, pèrdues per un import de 375.694 euros, i que en el període l’1 d’octubre de 2009 al 31-12-2009, un resultat de beneficis per un import de 1.436.064,48 euros, i en el període d’1 de gener a 30 de setembre de 2010, pèrdues per un import de 630.827,71 euros.
No obstant això, en virtut de la regulació del referit article 71 del conveni d’aplicació, l’acreditació de pèrdues s’ha de produir en els 12 mesos previs a la sol·licitud d’inaplicació, sol·licitud que va realitzar l’empresa en data 22-09-09, el que determina que el període de còmput s’ha de referir des del 01-09-09 al 31-08-10, d’acord amb la documentació aportada en els tres últims mesos de l’exercici de 2009, es registren beneficis per un import de 1.436.064,48 euros, i en el període dels 8 primers mesos del 2010, unes pèrdues de 375.694 euros, el que determina que a efectes del còmput dels 12 mesos, hi ha un període mensual disgregat no quantificat el setembre de 2009, això no és obstacle però que donats els imports acreditats puguem vàlidament interpretar que en aquest període no s’acrediten perdudes atès que el resultat de benefici en els tres últims mesos de 2009, de 1.436.064,48 euros, absorbeix totalment les pèrdues computades des de l’1-01-10 a 31-08-10, i la manca de còmput disgregat de setembre de 2009, en funció dels resultats finals de l’exercici no poden alterar notòriament el resultat final on no s’acrediten perdudes. Aquest resultat de no acreditació de l’existència de pèrdues en aquest període, no es pot veure modificat en la seva qualificació, pel fet que els resultats de beneficis de l’exercici 2009, hagin estat motivats per l’existència de resultats atípics per la venda de béns immobiliaris de l’empresa per un import de benefici de 2.212.419,89 euros, ja que el precepte convencional fa referència a l’existència de perdudes, sense distingir que aquest resultat sigui de les operacions ordinàries, o extraordinàries, típiques o atípiques, ja que són les decisions i mesures de gestió empresarial les que motiven aquests resultats, havent de considerar que en referir el conveni a la necessitat d’acreditar pèrdues s’està referint en la seva integritat al resultat que d’acord amb els principis i normes comptables acceptats per la normativa espanyola resulten d’aplicació, i determinen el resultat computable.
Havent d’incidir a més que en el resultat d’explotació on directament incideixen els costos salarials no s’acrediten pèrdues en cap dels períodes computats, sent positius en tots ells, i en la mesura que el resultat final de pèrdua que es produeix en algun període ve bàsicament derivat dels resultats financers.
Per tot això, encara que s’acrediten pèrdues en el període d’1-01-10 al 31-08-10, no s’acrediten l’existència d’aquestes en el còmput dels 12 mesos anteriors a la sol·licitud d’inaplicació salarial que estableix l’article 71 del conveni col·lectiu.
B. Que s’acrediti la disminució substancial de la cartera d’obres de manera que aquesta comprometi la viabilitat futura de l’empresa.
En relació amb l’acreditació d’aquesta segona circumstància que pot justificar la inaplicació salarial, els elements que la configuren són d’una banda la disminució substancial de la cartera de comandes i que aquesta disminució comprometi la viabilitat futura de l’empresa, elements que han de manifestar-se de forma acumulativa.
De conformitat amb la documentació aportada al procediment arbitral la facturació de l’empresa el 2009 va aconseguir la xifra de 17.194.548 euros, el 2008 de 18.923.156 euros, en el període comprès entre gener a setembre de 2010, de 9.612.070,15 euros, amb una previsió per a final de 2010 de 12.683.846 euros. Al costat d’això, les obres contractades a desembre de 2010 i pendents d’executar, segons la relació aportada per l’empresa, determinen una facturació de 5.058.911,00 euros. De les referides dades resulta evident que en relació als dos exercicis anteriors hi ha una disminució del nivell de facturació l’any 2010, del 27% respecte a l’any 2009 i del 33% respecte a l’any 2008. Tenint en compte no obstant que les circumstancies de disminució de cartera d’obra contractada s’ha de referir a la situació existent en el moment de la sol·licitud d’inaplicació salarial.EscuchaLeer fonéticamente
A l’objecte de la valoració de la concurrència d’aquesta causa cal dir que en l’exercici 2009, l’empresa va procedir a reduir la seva plantilla en 60 persones, continuant un procés de reducció de plantilla d’exercicis anteriors, el que determina la necessitat de modelitzar les dades absolutes de facturació en funció de la menor estructura productiva existent que comporta una reducció dels costos de personal per valorar la seva incidència respecte a la viabilitat futura de l’empresa.
De les referides dades, es pot determinar que l’empresa acredita una disminució de la cartera d’obres, si bé comparant la relació aportada d’obres contractades a data agost de 2010, amb la de desembre de 2010, s’evidencia que en un període de tres mesos el volum d’obra contractada amb noves comandes va pujar a un import aproximat de 2.758.911 euros, el que comporta que de mantenir aquesta evolució de noves comandes en els propers mesos, tot i l’evident reducció d’obra contractada aquesta no pugui ser acreditada com una disminució substancial en aquests moments.
D’altra banda, l’acreditació d’aquesta circumstància com a causa justificadora ve delimitada pel requisit que aquesta disminució de comandes comprometi la viabilitat futura de l’empresa, és a dir la probabilitat que per aquestes circumstàncies no es pugui garantir el manteniment o la supervivència de l’empresa, constituint aquest element un concepte jurídic indeterminat que ha de ser objecte de valoració segons les circumstàncies concurrents acreditades, fet que malgrat les dificultats econòmiques existents no es pot acreditar objectivament amb la disminució de cartera d’obra contractada a la data d’aquest procediment arbitral i de la situació econòmica que es desprèn de la documentació aportada.
VII. Per tot això de conformitat amb els antecedents i fonaments de dret exposats, i a fi de resoldre en dret les discrepàncies existents entre les parts, pel que fa a la qüestió a dirimir, s’emet el següent,
LAUDE
ÚNIC .- No procedeix la inaplicació de l’increment salarial de l’Acord d’aplicació segons el que estableix l’article 71 del mateix.
El laude únicament es podrà recórrer davant dels tribunals competents per qüestions relacionades amb el procediment (falta de citació o audiència), aspectes formals de la resolució arbitral (incongruència) o vulneració de drets fonamentals o del principi de norma mínima.
En el termini de set dies hàbils a comptar de la notificació del laude, qualsevol de les parts podrà demanar de l’àrbitre, l’aclariment d’algun dels punts d’aquell, que haurà de facilitar-se en el termini màxim de 10 dies hàbils.
El tràmit d’aclariment faculta a qualsevol de les parts a demanar l’àrbitre, únicament i exclusivament, l’adequada matisació o aclariment d’algun dels punts continguts en el laude, sense que, en cap cas, tal facultat pugui ser utilitzada per rebatre els posicionaments reflectits en la resolució arbitral.
Antonio Benavides Vico
Àrbitre del TLC