Laude arbitral dictat el 23 de juliol de 1993 per Montserrat Manubens i Florensa, membre del cos d’àrbitres del Tribunal Laboral de Catalunya, com a via de solució al conflicte plantejat a l’empresa GF (FSA, SVSA, CSA, RBSA i CCSA)
Relació de fets
Primer. Les empreses CSA, FSA, SVSA, RBSA i CCSA pertanyents al GF, van sol·licitar la mediació del Tribunal Laboral de Catalunya per tal d’interpretar l’article 16 del vigent conveni col·lectiu, referent a l’ajut escolar als col·legis públics i específicament sobre les activitats complementàries de cadascun dels convenis. Com a resultat de la mediació no es produeix «cap acord».
Segon. Segons el que preveu l’article 39 del conveni col·lectiu de l’empresa, la comissió paritària es reuneix el dia 12 de maig de 1993. Hi assisteixen 2 representants del comitè d’empresa FSA, SVSA, CSA, RBSA i CCSA i la direcció de les empreses per analitzar les discrepàncies existents quant a l’aplicació de l’article 16, referent a l’ajut escolar a les escoles públiques. De l’esmentada reunió no es va desprendre cap acord.
Tercer. Que en data 26 de juny d’enguany té lloc l’acte de conciliació i mediació amb el resultat de «sense acord». Així mateix, en data 3 de juliol d’enguany tant la representació de l’empresa com la representació dels treballadors manifesten la seva voluntat de sotmetre’s a l’arbitratge de dret en els termes de designar com a àrbitre Montserrat Manubens Florensa, segons es desprèn de la certificació obrant a l’expedient de data 2 de juliol de 1993, emesa pel secretari del Tribunal Laboral de Catalunya, Françoise Antolinos Jiménez.
Fonaments de dret
Atesa la literalitat en què s’expressa l’article 16 del conveni de les empreses ja esmentades i que recull la voluntat d’ambdues parts d’atorgar-li els efectes jurídics de norma paccionada.
Atès el que disposen els articles 1 i següents del Decret 198/1987 de 19 de maig, pel qual es regulen les activitats complementàries, extraescolars i de serveis als centres docents:
Article 1
1.1. Es consideren activitats complementàries les que no figuren expressament incloses en els plans i programes oficials, tenen com a finalitat el perfeccionament i l’ampliació de la tasca educativa, cultural i social realitzada pel centre, de manera que es completa el procés de formació dels alumnes mitjançant el desenvolupament de determinats aspectes del projecte educatiu.
1.2. Les activitats complementàries tindran caràcter voluntari per als alumnes i es desenvoluparan fora de l’horari lectiu establert d’acord amb la programació oficial.
1.3. El consell escolar del centre aprovarà la distribució horària de les activitats complementàries.
Article 2
2.1. Es consideren activitats extraescolars les que tenen com a finalitat la formació dels alumnes en aspectes sòcio-educatius i de lleure no relacionats amb l’activitat escolar i que poden ser previstos en el projecte educatiu del centre.
2.2. Les activitats extraescolars tindran caràcter voluntari per als alumnes que s’hi acullin i es desenvoluparan fora de l’horari lectiu.
Article 4.2
4.2. L’equip directiu farà la proposta d’activitats i de serveis dins de la programació general anual del centre i el titular n’elaborarà el pressupost, que serà proposat al consell escolar per a la seva aprovació i la posterior autorització de quotes per part dels Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament. Anualment, el consell escolar farà una estimació valorativa de les activitats complementàries, extraescolars i de serveis.
Article 6
Les activitats complementàries, extraescolars i de serveis seran finançades amb les aportacions econòmiques, degudament autoritzades, de les famílies, vetllant sempre el consell escolar del centre perquè les quotes s’adaptin al cost real de les activitats desenvolupades i els serveis prestats.
Atès que la Llei orgànica 8/1985 de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació, ja establia la voluntarietat de les activitats complementàries i que del seu article 57.g es desprèn com a funció pròpia del consell escolar dels centres «proposar, si fa al cas, a l’Administració l’autorització per establir percepcions complementàries als pares dels alumnes amb finalitats educatives extraescolars».
Atès el que disposa el punt 3.2 de la Resolució de 3 de juny de 1992, que dóna instruccions d’organització i funcionament dels centres docents públics on s’imparteixen ensenyaments d’educació infantil-parvulari, d’educació primària, d’educació general bàsica i centres d’eduació especial per al curs 1992-1993 (Full de disposicions i actes administratius del Departament d’Ensenyament núm. 435, any X, juny 1992), que fa referència a la programació general del centre (de caràcter anual):
«La responsabilitat en l’exercici de la tasca docent i directiva inclou, a més de la pròpia lectiva i de direcció, la derivada de totes aquelles activitats que, aprovades pel consell escolar, són incloses en la programació general del centre a l’inici o durant el curs.
Les activitats que tenen com a subjecte els alumnes es classifiquen en:
a) Activitats escolars. Són aquelles incloses en la programació general del centre que es deriven del currículum escolar i formen part del procés d’aprenentatge dels alumnes.
b) Activitats extraescolars. Són aquelles que, adreçades als alumnes, són organitzades sense ànim de lucre per una entitat determinada i no són incloses en la programació general del centre.
El seu pla de realització ha de presentar-se al consell escolar, que emetrà un informe preceptiu en aquest respecte».
Atès que l’article 16 del conveni col·lectiu vigent d’aplicació és prou clar quan expressa: «Por otra parte, la empresa abonará también en el mismo concepto el 50% de las cantidades que en concepto de gastos de enseñanza reglada y actividades complementarias abonen los trabajadores por sus hijos»; és pel que entenem que d’acord amb abundantíssima jurisprudència del Tribunal Suprem concordant cal aplicar el principi general ubi lex non distinget non nec distingere debemus; en conseqüència, entenem que en una primera aproximació la intenció de les parts respecte al concepte «gastos» no va ser restrictiva a determinades despeses excloent d’altres, si bé caldrà matisar legalment l’àmbit d’aquestes despeses d’acord i en aplicació de la normativa específica que regula la matèria de les activitats complementàries docents.
Atès el que disposen els articles 42.e i 42.f, ambdós vigents, de la Llei d’ordenament del dret a l’ensenyament, «… el consell escolar del centre aprovarà la programació general del centre que amb caràcter anyal elabori l’equip directiu…», «el consellescolar del centre establirà (…) les directrius per a la programació, desenvolupament de les activitats complementàries…», màxim si, en el cas que ens ocupa, el normal funcionament de l’activitat fes necessari un determinat equipament per part dels alumnes.
Per tot això, d’acord amb la normativa vigent aplicable al cas i d’acord amb el que disposen els articles 11.1 i següents del Reglament de funcionament del Tribunal Laboral de Catalunya (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 1554 de 12 de febrer de 1992). En la seva virtut, he resolt el següent
Laude arbitral
Primer. Les activitats complementàries escolars, d’acord amb el que disposa el punt 3.2 de la Resolució de 3 de juny de 1992, que es deriven del currículum escolar i formen part del procés d’aprenentatge, poden requerir pel seu normal desenvolupament un determinat equipament per part dels alumnes. En aquests casos concrets es requerirà l’informe del consell escolar que prevegi l’aprovació de les activitats i les corresponents directrius de desenvolupament.
Segon. Únicament en aquests supòsits, l’empresa abonarà als treballadors el 50% de totes les despeses de l’activitat, entenent-se incloses les despeses (50%) de l’equipament dels alumnes que el consell escolar consideri mínimament necessari. En aquest cas caldrà que els pares treballadors presentin a l’empresa la certificació de l’acta del consell escolar en relació a les directrius de l’activitat i el tipus d’equipament.
En cap cas s’exigirà a l’empresa «una marca o un preu determinat», entenent-se que l’empresa abonarà preus raonables de mercat, reservant-se la facultat de no fer-ho en cas que els treballadors no compleixin els requisits expressats.
Tercer. L’empresa, amb caràcter general, en els altres supòsits no previstos als punts primer i segon de la part dispositiva d’aquest laude, abonarà el 50% de les despeses corresponents al que entenem com a «cost d’activitats» d’acord amb l’article 16 del conveni i l’ordenació que es dóna al punt cinquè de la part dispositiva d’aquest laude, sempre en relació a les activitats escolars incloses en la programació general del centre i aprovades pel consell escolar.
Quart. En cap cas l’empresa abonarà cap quantitat en relació a les activitats extraescolars no incloses en la programació general del centre.
Cinquè. En relació al document annex que presenten ambdues parts (social i econòmica) per a l’arbitratge de dret caldrà aclarir el següent:
— Excursions didàctiques (3 obligatòries): Sí, l’empresa ha de pagar el 50% de les despeses d’activitat.
— Xandall: Sí, l’empresa ha de pagar el 50% de les despeses d’aquest equipament en els casos en què el consell escolar determini que es necessita pel normal desenvolupament de l’activitat, d’acord amb els punts primer i segon de la part dispositiva d’aquest laude, sense imposició del preu i de la marca.
— Llibres: Sí, l’empresa ha de pagar el 100% de les despeses, d’acord amb l’article 16 del conveni.
— Material escolar: Sí, l’empresa ha de pagar el 50% de les despeses per aquest concepte.
— Activitats complementàries: Sí, l’empresa, amb caràcter general, ha de pagar el 50% de les despeses, d’acord amb el punt tercer de la part dispositiva d’aquest laude, amb les excepcions previstes als punts primer i segon del present laude.
— Material de les activitats complementàries: No, l’empresa no té l’obligació de pagar les despeses per aquest concepte. S’ha de distingir entre el material i l’equipament dels alumnes. D’acord amb l’article 16 del conveni, el 50% de les despeses es referiran al cost de l’activitat en el sentit del pagament del professor i de les despeses que comporta la utilització de l’espai (electricitat, calefacció, neteja, etc.) i al cost de l’equipament, si és necessari, tal com ja hem expressat. No s’inclouen les despeses del material que seran abonades pels pares treballadors en la quantitat que correspongui.
— Colònies: No, l’empresa no té l’obligació en cap cas de pagar les despeses per colònies, ja que aquestes no es deriven del currículum escolar, poden ser objecte d’altres subvencions i no estan incloses dins el concepte d’activitats complementàries que van pactar voluntàriament les parts a l’article 16 del conveni.